Aportacions a la bioespeleologia de Jaén (Andalusia)

Aproximadament des de l'any 2009 el Museu ve col·laborant amb el Grup Espeleològic de Villacarrillo (G.E.V.) (Jaén) en la identificació dels crustacis isòpodes terrestres capturats a les cavitats subterrànies d'aquesta provincia d'Andalusia. Com a membre del museu i col·laborador de la secció de zoologia m'he encarregat durant aquests anys de la determinació del material d'aquest grup d'artròpodes remès periòdicament per Toni Pérez Fernández, auntèntic apassionat de la investigació subterrània i almamater de l'esmentat grup G.E.V. a més d'impulsor dels estudis bioespeleològics en aquesta part de la península Ibèrica.
Fruit d'aquesta col·laboració ha estat l'elaboració d'un primer catàleg dels isòpodes terrestres cavernícoles de Jaén, que fins el moment eren pràcticament desconeguts.

Porcellionides fuscomarmoratus

També he tengut el plaer de poder descriure, l'any 2008, una nova espècie de triconíscid que vaig dedicar a Toni Pérez en agraïment a la seva tasca. Trichoniscus perezi Garcia, 2008, és ara per ara l'únic issòpode terrestre estrictament  troglobi trobat en aquesta província. Els exemplars tipus provenen d'una important cavitat situada en el municipi d'Hornos en ple parc natural de les serres del Segura i Las Villas, un excepcional enclavament natural d'una gran riquesa biològica.
Darrerament Toni Pérez ha dirigit i coordinat, nuntament amb el seu pare, el també espeleòleg Antonio Pérez Ruiz, la publicació del llibre  "Los invertebrados de hàbitats subterráneos de Jaén. Investigación subterránea y catálogo", en el qual he pogut publicar un avançament dels resultats faunístics assolits durant aquesta col·laboració i en el que el nom del Museu Balear de Ciències Naturals figura un cop més devora la meva firma com entitat que ha recolzat els meus estudis carcinològics durant els darrers 30 anys.

Portada del llibre coordinat per Toni Pérez Fernández y Antonio Pérez Ruiz en el qual hem col·laborat.

Fa uns dies, la publicació digital "Gota a gota", coordinada i dirigina també per Toni Pérez, ha publicat una nota faunística signada per ell i per Lluc Garcia, sobre l'esmentat Trichoniscus perezi. Es fa un repàs de les localitats on s'ha localitzat fins ara i es publiquen també algunes imatges d'aspectes morfològics d'aquesta espècie que són, juntament amb la identificació del material d'aquesta nova localitat la meva aportació al treball. Aquí podeu veure algunes d'aquestes imatges.

Primera antena de Trichoniscus perezi, in situ. 

  

Maxil·lula (en: endit lateral).

Mandíbula dreta.

Organismes no identíficats fixats sobre el flagell antenal.

Part apical dels endopodits dels primers pleopodis del mascle.

Si voleu conèixer més detalls, us recoman que vos descarregueu l'article complet en aquest enllaç.

https://docs.google.com/file/d/0B4JcDrAba_RPcTVtaUcxQWJneFE/edit?usp=sharing

He escrit aquesta entrada al blog del Museu per agrair a Toni Pérez i al grup G.E.V. l'oportunitat que m'han donat per poder estudiar des d'aquí aquest interessant material i per donar a conèixer la tasca realitzada per ells per aprofundir en el coneixement de la biodiversitat subterrània d'aquesta part tan interessant del sud-est peninsular, una zona que de segur donarà encara moltes sorpreses zoològiques ben importants.

Lluc Garcia. Secció zoològica

Referències:

GARCIA, Ll., 2008. Trichoniscus perezi sp. n. (Oniscidea: Synocheta: Trichoniscidae), un nuevo isópodo terrestre  cavernícola de Jaén (Andalucía oriental, Sur de la Península Ibérica). Endins, 32: 175-180.

GARCIA, Ll., 2009. Trichoniscus perezi Garcia, 2008, un nuevo isópodo terrestre cavernícola (Trichoniscidae) de las Sierras de Jaén. Monografías Bioespeleológicas , 4: 1-3.

GARCIA, Ll., 2013. Isópodos terrestres (Crustacea: Oniscidea) recolectados en cavidades subterráneas de Jaén, pp. 78-85. En, "Los invertebrados de hàbitats subterráneos de Jaén". Pérez Fernández, T. y Pérez Ruiz, A. (coord.). Grupo de Espeleología de Villacarrillo (ed.), 188 pp. Jaén.

PÉREZ, T. y GARCIA, Ll., 2011. Nueva localidad para Trichoniscus perezi Garcia, 2008 (Oniscidea:
Trichoniscidae) en la provincia de Jaén (Andalucía, España). Boletín de la Sociedad Andaluza de Entomología, 17: 69-70.

PÉREZ, T. y GARCIA, Ll. 2013. Nueva localidad para el isópodo troglobio Trichoniscus perezi Garcia 2008 (Crustacea: Oniscidea: Trichoniscidae). Gota a gota, 2: 85-89 (publicat on-lime).

Jelle Reumer, del Museu d'Història Natural de Rotterdam, revisa l'estat de la col·lecció de Myotragus

El Dr. Jelle Reumer, treballant aquesta setmana al magatzem de paleontologia.

Les visites de científics al Museu Balear de Ciències Naturals continuen. Si dies enrere es va informar de la revisió de material paleobotànic de la col·lecció Bauzà a càrrec del Dr. Eduardo Barrón, del Museo Geominero de l'IGME, aquesta setmana ha estat el professor Jelle Reumer del Museu d'Història Natural de Rotterdam el que ha passat uns dies a Sóller treballant amb materials de la col·lecció Waldren. El Dr. Reumer és especialista en mamífers fòssils. Reordena material de la col·lecció de Myotragus balearicus i supervisa la feina realitzada durant els darrers anys al nostre museu pels becaris de la Reiward Academie de museologia d'Amsterdam. Aquests becaris, des de fa uns anys, treballen periòdicament al museu baix la seva coordinació.
Aquests dies el Dr. Reumer s'ha dedicat a reordenar i a compactar aquesta important col·lecció osteològica que conté milers d'espècimens d'aquest artiodàctil extingit, endèmic de les Balears.

S'ha dedicat a reordenar i compactar les sèries de restes
 fòssils de Myotragus balearicus.

La flora fòssil del Burdigalià de la col·lecció del Museu, a revisió

El Dr. Eduardo Barrón, de l'IGME, treballant aquests dies al Museu.

El Dr. Eduardo Barrón López, paleobotànic investigador del Museo Geominero del Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) ha iniciat aquests dies al Museu un treball de revisió de la la flora fòssil del Burdigalià de Mallorca de les nostres col·leccions. El museu compta entre el seu fons amb nombrosos exemplars de fòssils de plantes que sobretot formen part del llegat de Joan Bauzá Rullan i també de la col·lecció Colom. Aquest material procedeix, principalment, del jaciment del Collet de Bini (Fornalutx) i té un gran valor històric i paleontològic. Els jaciments amb fòssils de plantes del Burdigalià de Mallorca foren descrits inicialment pel paleobotànic G. Depape i pel geòleg P. Fallot (1928) i posteriorment aquesta flora va ser descrita per  J. Arènes i per G. Depape, en diversos treballs realitzats independentment o en col·laboració (1951, 1954, 1956). També hi varen dedicar treballs i notes Joan Bauzá i el mateix G. Colom.

Alguns dels exemplars de flora Burdigaliana de la col·lecció del Museu.

Aquests autors, en els seuss treballs  i descripcions, plantejaren que aquesta flora estava constituida per formes que encara habiten en l'actualitat el continent europeu, però que en la seva gran majoria estava composta per gèneres actualment absents de la flora europea i que es troben ara en regions subtropicals d'Amèrica, d'Àfrica o de Macaronèsia.  Ara, moltes dècades després aquest material dipositat al nostre museu  tornarà a ser estudiat i reinterpretat pel Dr. Barrón, a la llum dels actuals coneixements paleobotànics.

Eduardo Barrón és paleobotànic investigador del Museo Geominero, passa uns
dies a Sóller per estudiar aquest interessant material.

Esperem que hi hagi resultats interessants i que les col·leccions del museu es revaloritzin un cop més  baix el punt de vista científic.

Nova aportació al coneixement dels miriàpodes ibérics

Un nou treball del naturalista associat al Museu, Mateu Vadell, sobre miriàpodes (mil peus i cent peus) acaba de sortir a la llum. En aquest cas es tracta d'una primera cita per a la fauna ibèrica del cent peus Cryptops (Cryptops) lobatus Verhoeff, 1931 que l'autor localitza per primer cop a la Península Ibèrica, concretament a la Sierra del Perdón de Navarra. El treball ha estat publicat molt recentment pel Boletín de la Asociación Española de Entomología (online, maig 2013).

Títol, crèdits, resums i paraules clau de la publicació.

El treball no es limita a la citació faunística, ja de per si ben interessant, sinó que Mateu Vadell aprofita per fer una completa revisió morfològica d'aquesta espècie amb nombroses il·lustracions, detalls i mesures, la qual cosa permetrà comptar amb una completa caracterització d'aquest quilòpode fins ara només descrit de forma molt succinta. El treball s'inscriu dins les tasques de recerca zoològica que Mateu Vadell i altres col·laboradors realitzen a l'empara del Museu Balear de Ciències Naturals. Enhorabona.

Una de les pàgines amb il·lustracions d'aquest treball.

Un petit aplec de crancs de Califòrnia... amb sorpresa

Fa unes setmanes vam tenir accés a un petit aplec de crancs recol·lectats a les costes de Califòrnia fa unes dècades, alguns pot ser fa més de 50 anys, per la senyora Louise Landreth que viu a Sóller (Mallorca)  des de fa molt de temps i havia conservat en sec aquest espècimens. Els exemplars estaven en molt mal estat. Havien estat guardats entre cotó i la majoria havien perdut les cames i les mordales, a més d'haver sofert el pas del temps i l'atac d'insectes.

Estat en que es trobaven els exemplars.

Així i tot ens va parèixer interessant recuperar aquesta petita col·lecció per al Museu malgrat els exemplars no estiguessin documentats podien ser un bon exemple de biodiversitat marina exòtica, una fauna procedent de la zona temperada de l'oceà Pacífic oriental, molt diferent, però a la vegada molt relacionada, amb la que viu a bona part de l'Atlàntic i a la mar Mediterrània. El procés de recuperació va ser senzill i es limità a la desinfecció, a la immersió en alcohol etílic i a la neteja dels filaments de cotó enganxats a l'exoesquelet.

Desinfecció i neteja.

Alguns es van reconstruir una mica aferrant amb cianocrilat alguns dels apèndixs despresos. Una vegada assecats i identificats (en la mesura que ho permet la bibliografia disponible, però la majoria a nivell d'espècie) el conjunt es va col·locar en una capsa entomològica estanca.

Restauració.

Assecat.

Determinació.

Resultat final.

En total hi havia una vintena d'espècies de decàpodes, la majoria Braquirurs (crancs vertaders) i també alguns Anomurs. Vam constatar que pràcticament tots eren espècies comunes en aigües litorals d'aquesta zona del Pacífic:  Pachygrapsus crassipes, Hemigrapsus oregonensis, Pugettia producta, Randallia ornata, Callinectes arcuatus, Blepharipoda occidentalis,Emerita analoga, Lepidopa californica, Heterocrypta occidentalis, Paraxanthias taylori, Uca crenulata, Taliepus nuttallii, Cycloxanthops novemdentatus, Cancer sp. i Pilumnus spinohirsutus. També n'hi ha dos o tres més que, de moment, no s'han pogut identificar.

 Però la sorpresa va ser trobar en una capceta un exemplar -miraculosament intacte- d'una espècie rara, o al menys molt escassa en les col·leccions científiques del món, al menys pel que es desprèn de les escasses referències bibliogràfiques i dels catàlegs accessibles online. Es tracata d'un petit exemplar que hem identificat com Rhinocarcinus agassizi (Rathbun, 1893) que viu a la zona infralitoral d'aquesta part del pacífic.

La sorpresa: exemplar de Rhinocarcinus agassizi (Rathbun, 1893). 

L'espècie es va incloure durant més d'un segle dins el gènere Sphenocarcinus, propi de l'Atlàntic occidental i no va ser fins l'any 2009 que es va crear per aquest petit cranquet el gènere Rhinocarcinus, monotípic, és a dir que només inclou aquesta espècie (http://decapoda.nhm.org/pdfs/31034/31034.pdf). Tot i que aquest exemplar no estigui documentat és segur que procedeix de Califòrnia i per tant és una peça d'alt interès, si més no museístic. Pertany a la família Epialtidae, en la que s'inclouen la majoria dels crancs aranya del Pacífic. Mesura poc més de 2 centímetres.

Lluc Garcia

Secció Zoològica

Un minúscul i enigmàtic arácnid cavernícola, Eukoenenia draco, un palpígrad endèmic de Mallorca, redescobert després de més de 100 anys

Exemplar d'Eukoenenia draco fotografiat al seu hàbitat natural, una cova del llevant de Mallorca, És la primera vegada que es fotografia viva aquesta espècie (Foto Mateu Vadell. Tots els drets reservats)

Feia més d’un segle que cap naturalista tenia baix els seus ulls el petit arácnid cavernícola Eukoenenia draco, un minúscul  artròpode del grup dels palpígrads, descrit  per l’entomòleg  francès Paul de Peyerimhoff l’any 1906 a partir del material recol·lectat abans  a Mallorca per Émile Georges Racovitza, durant la seva famosa visita a les coves del Drac que marcà els inicis de la bioespeleologia a nivell mundial. De llavors ençà aquest animaló mai més s’havia retrobat. Tampoc no és estrany. Els palpígrads són artròpodes molt petits i majorment de vida endògea o humícola. La seva raresa a les col·leccions científiques pot ser deguda a dos motius principals. D’una part no n'hi ha gaire espècies (en total se’n coneixen unes 80 a tot el món, dividides en només mitja dotzena de gèneres). De l’altra, i aquest pot ser un dels motius clars de la seva “raresa”, són extremadament fràgils per la qual cosa poques vegades apareixen sencers a les mostres de fauna del sòl extreta amb els procediments habituals , com els embuts de Tullgren o Berlesse,  o d’altres…. Els palpígrads mesuren normalment menys de 2 mm , sense comptar la seva característica cúa o flagell. Totes les espècies conegudes són cegues i despigmentades. Segons Xavier Bellès (Fauna cavernícola i intersticial de la península Ibèrica i les illes Balears,1987) les espècies cavernícoles d'aquest grup son “molt rares” fins el punt que “de moltes espècies només es coneix l’exemplar tipus”, o sigui, aquell que va servir per a la seva desripció original. Però fins i tot en aquest cas els tipus designats per Peyerimhoff el 1906 s’havien perdut.

Va ser l’any l’any 2005 quan el naturalista associat al Museu Balear de Ciències Naturals, Mateu Vadell, gràcies a la seva recerca activa i perseverança, va aconseguir recol·lectar els primers exemplars d’Eukoenenia draco després de 100 anys justs. Una primera nota d’aquesta troballa, amb una fotografia d’un exemplar conservat, va ser publicada a la revista balear d’espeleologia Endins, en un treball sobre la fauna cavernícola d’una sèrie de coves litorals de la comarca de Manacor (Mallorca)  (Vadell, M., Zaragoza, J.A. Jordana, R., García, L., Gracia, F. & Clamor, B. (2006) Nuevas aportaciones al conocimiento de la fauna cavernícola terrestre de las Coves del Pirata, Cova des Pont, Cova de sa Piqueta y la Cova des Xots. Endins, 29, 75–98)..

Posteriorment, Vadell va localitzar altres poblacions a diverses cavitats del Llevant de Mallorca i, fins i tot, va poder constatar que, en algunes d’elles, l’enigmàtica Eukoenenia draco, era localment abundant.

Aquest fet va despertar tot d’una l’interès de dos especialistes espanyols en aquest grup que veieren la possibilitat de redescriure i aclarir, amb els mitjans i paràmetres actuals, les característiques d’aquesta espècie i comparar-la amb altres de la fauna ibèrica.

Ara, aquests dos especialistes, Jaime Mayoral y Pablo Barranco, investigadors del departament Biologia i Geologia de la Universitat d’Almeria  –gràcies al material recol·lectat per Mateu Vadell- han pogut realitzar un complet estudi morfològic d’aquesta enigmàtica espècie de la nostra fauna.

En el seu estudi, publicat fa només uns dies per la prestigiosa revista internacional Zootaxa (Mayoral, J.G. & P. Barranco, 2013. Rediscovery of the troglobious palpigrade Eukoenenia draco (Peyerimhoff 1906) (Palpigradi: Eukoeneniidae), with notes on the adaptations to a cave-dwelling life. Zootaxa, 3635 (2): 174-184.), els dos científics remarquen que per primer cop en més de 100 anys han pogut estudiar vàries femelles, un mascle i un immadur d’aquesta espècie. En aquest treball descriuen per primera vegada el mascle d’Eukoenenia draco, ja que aquest era, fins el moment, desconegut i redescriuen de forma acurada les característiues morfològiques de la femella. També discuteixen el nivell d’adaptació d’E. draco a la vida cavernícola en compració a altres espècies de palpígrads troglobis. Finalment comparen els exemplars recol·lectats per Mateu Vadell amb una subespècie descrita a Catalunya l’any 1951 arribant a la conclusió que aquesta segona forma s’ha de considerar com una espècie independent (Eukoenenia zariquieyi (Condé, 1951) stat. nov.).

Mateu Vadell, en plena tasca de prospecció bioespeleològica.

Cal destacar la importància zoològica i científica d’aquesta troballa i del treball de Mayoral y Barranco que se’n deriva. Aquests exemplars son els únics que actualment es conserven  d’aquesta espècie  en tot el món.  Enhorabona al  nostre col·laborador Mateu Vadell, a Jaime Mayoral i a Pablo Barranco per la seva interessant i important aportació.

Estudi integral de l'endocarst i les mines de guix abandonades de la Serra de Na Burguesa (Mallorca)

Damià Crespí, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha publicat en el darrer volum del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears dos articles científics sobre les cavitats càrstiques i les mines abandonades de la serra de Na Burguesa de Mallorca. La primera part del treball ha estat publicada juntament amb els investigadors Damià Vicens, Antelm Ginard, Pere Bover i Francesc Gràcia, vinculats a la Societat d'Història Natural de Balears, a la Universitat de les Illes Balears, a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats i a l'espeleoclub Mallorca, i està dedicada als aspectes geològics. Durant una exhaustiva feina de camp que començà fa uns anys han explorat i topografiat un total de més de 160 cavitats. Han estudiat també l'espeleogènesi d'aquestes coves així com de els explotacions mineres subterrànies o a cel obert que es troben en aquesta serra, la gran majoria d'elles avui abandonades i que a partir del segle XVIII es van començar a explotar per a l'obtenció de guix. La segona part, signada pels mateixos autors i per Josep A. Rosselló (Jardí Botànic de València i Jardí Botànic de Blanes), es dedica als aspectes biòtics d'aquestes cavitats naturals i artificials. En el segon article es passa revista al coneixement bioespeleològic i paleontològic així com a la flora de falgueres i molses que es troba en les entrades d'aquests cavitats.

El nostre col·laborador  durant una de les exploracions. Imatge d'un dels treballs publicats.

Darreres novetats faunístiques sobre centpeus i milpeus de Balears

L'actiu col·laborador associat al Museu, Mateu Vadell ha vist publicats recentment algunes notes i treballs sobre miriàpodes. Concretament en el volum 53 del Bollletí de la Societat d'Història Natural de Balears, aparegut fa uns mesos, publica dos treballs faunístics i taxonòmics sobre aquest grup d'artròpodes. D'una part, Mateu dóna a conèixer la presència a l'arxipèlag de Cabrera (sud de Mallorca) el polixènid Phryssonotus platycephalus (Lucas, 1846), un milpeus poc conegut.

Il·lustracions de Phryssonotus platycephalus del treball de Vadell i Martínez.

De l'altra, juntament amb Guillem X. Pons (de la Societat d'Història Natural de Balears) citen per primera vegada a les Illes Balears el centpeus Lamyctopristus (Eumyctes) numidicus (Latzel, 1886) alhora que confirmen per primera vegada la presència d'aquesta espècie a la fauna iberobalear. Els autors donen en aquest treball una gran quantitat de dades morfològiques.
Finalment, al volum 54 del Bolletí de la SHNB, aparegut aquest mes de març (tot i que correspon a l'any 2011) el col·laborador del Museu publica un article faunístic sobre la fauna de quilòpodes recol·lectada a la finca pública de Son real (Mallorca). Aquest treball, signat conjuntament amb Matilde Martínez, aporta una primera cita de Cryptops cf. hispanus Brölemann, 1920, per a la fauna balear així com informació morfològica i sobre la distribució de Lithobius microdon clarki Eason, 1975, endemisme de l'illa de Mallorca.

Traces fòssils d'insectes i dents de cocodril al bolletí 53 de la SHNB

El penúltim volum del Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears ha publicat treballs de Guillem Mas Gornals naturalista associat al nostre Museu. Aquest volum correspon a l'any 2010 ja que com és sabut la publicació arrossega un cert retard degut a les dificultats econòmiques que "també" afecten la SHNB. 

Guillem Mas publica varis articles en aquesta edició del bolletí, però la que signa com membre del nostre Museu (juntament amb Joan Ripoll, de la SHNB) és una interessant aportació a les traces fòssils d'insectes localitzades en sediments del Pleistocè inferior de l'illa de Mallorca. Segons expliquen els autors, aquestes estructures fòssils apareixen en grans quantitats als paleosòls de formacions dunars d'aquest període i anteriorment havien estat atribuïdes a altres organismes o activitats biològiques (com per exemple copròlits de Myotragus sp.). Els autors discuteixen ara la seva associació a activitat d'insectes com puguin ser motlles d'ooteques d'acrídids (llagosts) i també a motlles de nius d'himenòpters terrícoles o a cambres d'ocupació de coleòpters i els atribueixen a aquests darrers.

Il·lustració del treball de traces d'insectes de Mas i Ripoll.

Guillem Mas també signa, juntament amb Antoni Obrador, Miquel Fernández y Josep Quintana la cita a l'illa de Menorca del cocodril fòssil Tomistoma cf. lusitanica (Tortonià inferior del Port de Maó). La troballa d'aquest cocodril (un gènere parent dels actuals "falsos gavials" va ser notícia destacada al diari Menorca a finals de l'any passat, que dedicà una plana al descobriment paleontològic.

Hannah (Aina) Bonner, el Triàsic i els nins

Un llibre fantàstic el que la ilustradora mallorquina i nord-americana Aina (Hanna) Bonner va presentar el passat dissabte dia 16 d'abril al Museu Balear de Ciències Naturals. Sens dubte el terme Triàsic no és tan popular entre els nens com ho ha arribat a ser "Juràssic", però ara al menys ja el coneixen. Una aportació important a la divulgació de la paleontologia i els temps geològics a través de la col·lecció per a infants editada per la National Geographic Society.

Davant un nombrós i interessat públic,  Hanna captivà els menuts amb les seves explicacions sobre els animals d'aquest interessant període de la història de a terra i de la vida.

Els seus dibuixos tot i estar pensats per a nins han estat documentats fins el més mínim detall gràcies a la col·laboració que ha mantingut amb especialistes, amb els quals ha comptat també per il·lustrar i escriure els altres dos volums de la seva trilogia dedicada a aquest mateix tema.

Després de la presentació es va fartar de posar la seva firma als llibres adquirist pels, tal volta, futurs paleontòlegs.

A més, els assistents, pares, mares i nins, van poder participar en un taller de pintura, i també conèixer els fòssils triàsics de l'exposició paleontològica del museu.

Tot i que els restes d'aquest període són escassos a les illes Balears el museu en conserva alguns d'interessants, tant de l'illa de Mallorca, on s'han localitzat cefalòpodes del gènere Ceratites i també icnofòssils d'un rèptil (probablement Cheirotherium), com dels jaciments clàssics del triàsic de la Península Ibèrica.

Un interessant dissabte per a tots.

Hanna Bonner