dijous, 24 de juliol del 2014

Revisió de l'estat del coneixement de la bioespeleologia a la Vall de Sóller

Titol del treball publicat al volum de les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller.
Els naturalistes col·laboradors de la secció de Zoologia del Museu Balear de Ciències Naturals,  Mateu Vadell i Lluc Garcia, han publicat recentment un article, basat en una comunicació presentada a les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller, en el qual revisen les dades disponibles sobre la fauna cavernícola -terrestre o aquàtica- a la Vall de Sóller (Mallorca). L'article inclou una relació de les prospeccions faunístiques realitzades a les cavitats subterrànies de la vall que han pogut ser documentades, ja sigui en publicacions taxonòmiques o faunístiques, ressenyes d'exploracions o espècimens fotografiats a les cavitats o bé conservats en col·leccions científiques de tot el món. També inclou un llistat de tota la bibliografia disponible que ha pogut ser localitzada.
El treball "La bioespeleologia a la Vall de Sóller. Història de les exploracions i biodiversitat"  vol posar de manifest davant un públic no especialitzat la importància ecològica i biològica que té el medi subterrani en aquesta vall mallorquina en la qual, segons les fonts disponibles, s'han inventariat 82 cavitats. Així i tot en el treball es destaca aiximateix l'escassetat de dades biològiques ja que aquestes es limiten a unes poques cavitats i punts on el domini aquàtic subterrani és accessible. Tot i això els autors destaquen -en base a la bibliografia però també en observacions personals o altres fonts que a la vall s'han citat 29 espècies d'invertebrats cavernícoles, 16 de les quals són endèmiques i, d'aquestes, tres, el copèpode Eucyclops leschermoutouae, el colèmbol Pseudosinella subcentralis i el coleòpter Reicheia balearica, són exclusius de la Vall de Sóller. 

Presentació al museu d'un treball de Màster en Ecologia Marina de la UIB

Gabriel Moyà; Terean Sebastian; Guillem Mateu i Hilmar Hinz, després de la presentació del treball.
La biòloga sollerica i col·laboradora del Museu, Terean Sebastian Pastor, hi va presentar el passat mes de maig el seu treball final per a Màster en Ecologia Marina, obtenint una qualificació d'Excel·lent. El seu treball de recerca du per títol "Caracterització dels isòtops estables de nitrògen i carboni en els morfotipus de foraminífers epífits". La investigació ha estat dirigida pels doctors Guillem Mateu Vicens -de la Càtedra Guillem Colom de la Universitat Balear i director del museu- i Salud Deudero, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia.
La presentació del treball final del màster al tribunal que l'havia de qualificar va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Balear de Ciències Naturals, com entitat vinculada a la càtedra Guillem Colom. El tribunal va estar format pels doctors Gabriel Moyà, Guillem Mateu i Hilmar Hinz. Hi assstí també un bon grup d'oients.
El tribunal va destacar la importància dels resultats obtinguts en aquest llarg treball durant el qual sebastian ha analitzat milers d'espècimens en mostres procedents de Mallorca i de Madagascar, així com la "novetat i el gran interès d'aquests resultats per iniciar futures investigacions en aquest camp".

Estudi sobre la química de les dents de Myotragus balearicus

Els Drs. Jordana i Tornero consultant mandíbules de Myotragus de la col·lecció Waldren.
La important col·lecció de Myotragus balearicus Bate del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller (col·lecció Waldren) segueix despertant l'interès entre la comunitat científica internacional, degut sobretot a la gran quantitat de materials que conté.
Un cop més aquesta col·lecció será objecte d'un projecte científic capdavanter. El mes d'abril hem rebut la visita de dos investigadors que impulsen un estudi químic de la dentició d'aquest mamífer extint. Es tracta del Dr. Xavier Jordana, investigador de l'Institut Català de Paleontologia, i del Dr. Carles Tornero, que treballa en el Museu Nacional d'Història Natural de Paris.
Els dos paleontòlegs esperen obtenir resultats interessants d'aquest treball que han iniciat, que podria revelar aspectes fins ara desconeguts de la biologia d'aquesta espècie, exemple paradigmàtic de l'evolució en condicions d'insularitat.