dimarts, 29 d’agost de 2017

Redescobriment i redescripció d'una somereta endèmica de Cartagena

Lluc Garcia, membre de la directiva del museu i col·laborador del departament de Ciències Naturals, ha publicat aquest estiu la redescripció d'una espècie de somereta (Isòpode terrestre) endèmica d'una petita àrea situada als voltants de la ciutat de Cartagena (Múrcia). Aquesta espècie -Pocelllio succinctus- tot i ser molt conspícua no s'havia tornat localitzat més que una vegada, fa 63 anys, des de la seva descripció publicada l'any 1885 pel danès Gustav Budde-Lund. Els primers exemplars havien estat recol·lectats a Cartagena per l'entomòleg francès Engène Simon entre 1865 i 1868. La següent cita registrada va ser la de l'observació realitzada al mateix lloc per Vandel, l'any 1954. Finalment aquesta somereta va ser fotografiada fa un parell d'anys prop de la seva localitat tipus i les fotos es van penjar a internet. Va ser així com Lluc Garcia va reconèixer aquesta espècie i sol·licità col·laboració a alguns naturalistes de la zona per intentar aconseguir algun exemplar i poder redescriure i caracteritzar bé l'espècie.  Els espècimens recol·lectats inclouen l'únic mascle conegut fins a la data.  En aquest article Lluc Garcia -que publica el treball juntament amb Antonio Robledo y Eduardo Villar Zábal, naturalistes que els van fotografiar i recol·lectar-  redescriu l'espècie a partir d'exemplars topotípics, il·lustrant per primera vegada tots els trets morfològics de caràcter diagnòstic i també el seu característic aspecte en viu per facilitar futures identificacions al camp. Al treball també s'aporten algunes dades sobre el seu hàbitat.


Una de les imatges de Porcellio succinctus que es publiquen en aquest treball
(Foto: Antonio Robledo)

Una de les làmines il·lustrant la morfologia de l'espècie que figuren al treball (Del: Lluc Garcia)


Referències:
Lluc Garcia, Antonio Robledo & Eduardo Villar Zabal, 2017. Redescubrimiento y redescripción de Porcellio succinctus Budde-Lund, 1885 (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae), con notas adicionales para su identificación. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.),  60: 187–194.

dilluns, 28 d’agost de 2017

Un catàleg actualitzat dels escarabats crisomèlids de Balears


El Dr. Eduard Petitpierre -soci d'honor del Museu- juntament amb el soci col·laborador i membre de la directiva de l'entitat Antoni Sacarés, han publicat a la revista Zootaxa un interessant catàleg actualitzat de la fauna de Chrysomelidae de Balears. Els escarabats crisomèlids constitueixen una de les grans famílies de l'ordre dels Coleòpters ja que fins al moment s'han descrit més de 35.000 espècies. Tant els adults com les larves són fitòfags i per tant tenen una gran importància ecològica i també econòmica. 
El treball -signat també per l'investigador J.A. Jurado-Rivera- du per títol Updated checklist of Balearic leaf beetles (Coleoptera: Chrysomelidae), i es tracta de la primera llista verificada sobre la fauna d'aquest grup a l'arxipèlag. Els autors estableixen que la fauna de crisomèlids de Balears està formada per 118 espècies, destacant que aquesta xifra és molt inferior a les 141 espècies incloses dins l'únic catàleg que fins ara estava disponible, publicat l'any 1953. La depuració de les dades existents i la revisió de les espècies citades ha permès concloure que la diferència entre les dues llistes és encara més acusada si es té en compte que durant el període de temps que les separa s'han afegit 22 espècies a la fauna balear d'aquest grup. Els autors correlacionen el nombre d'espècies que es coneixen a cada una de les Illes Balears amb la seva superfície comparant els resultats amb els d'altres illes de la Mediterrània occidental. Es conclou també que ara per ara es coneixen sols 4 espècies de crisomèlids endèmiques de Balears: Cryptocephalus majoricensis,   Cryptocephalus tramuntanaeCyrtonus majoricensis i Timarcha balearica. També es citen per primera vegada a les Illes algunes espècies exòtiques pertanyents a aquesta família.

Enhorabona als autors! 

Referències:
Petitpierre, E. Sacarés, A. & Jurado-Rivera, J.A. 2017. Updated checklist of Balearic leaf beetles (Coleoptera: Chrysomelidae). Zootaxa, 4272 (2): 151-177

diumenge, 27 d’agost de 2017

Una interessant article sobre algues invasores amb participació del Museu

Els doctors Samuel Pinya Fernández i Guillem Mateu Vicens, col·laboradors actius del Museu i membres de la seva Junta Directiva acaben de publicar un interessant article relacionat amb les algues invasores a la Mediterrània. El treball, titulat, Oxidative stress response in the seagrass Posidonia oceanica and the seaweed Dasycladus vermicularis associated to the invasive tropical green seaweed Halimeda incrassata, va ser publicat a Science of Total Environment, juntamement amb altres autors, vinculats a la Universitat de les Illes Balears -on treballen els nostres col·laboradors- .

L'estudi tracta sobre l'espècie invasora Halimeda incrassata (J Ellis) JV Lamoroux, una alga tropical recentment arribada a les aigües de Mallorca. L'objectiu del treball era avaluar l'efecte d'una possible competència entre aquesta invasora, la fanerògama marina Posidonia oceanica i l'alga Dasycladus vermicularis. Els resultats obtinguts permeten concloure que les praderies autòctones de P. oceanica semblen no veure's afectades per l'alga exòtica tot i que aquesta sí que pot ser una espècie competidora per a  D. vermicularis.

Enhorabona a tots dos per aquest treball que posa el nom del museu en la primera línia de la recerca científica internacional en els aspectes més innovadors de la Història Natural.



Referències: A Sureda, S Tejada, X Capó, C Melià, P Ferriol, S Pinya, G Mateu-Vicens, 2017.
Oxidative stress response in the seagrass Posidonia oceanica and the seaweed Dasycladus vermicularis associated to the invasive tropical green seaweed Halimeda incrassata. Science of The Total Environment, 601: 918-925

diumenge, 26 de març de 2017

El fòssil d'un rèptil de 260 milions d'anys es podrà contemplar al nostre Museu

La notícia saltava als mitjans el desembre de l'any passat. La troballa fortuïta d'un fòssil a una platja de Mallorca ha permès als científics descriure per primera vegada la presència d'un rèptil captorhínid de fa uns 260 milions d'anys al sud d'Europa. Els captorhínids són un grup de rèptils basals caracteritzats per presentar en les mandíbules diverses fileres de dents. L'estudi del fòssil, publicat a finals del 2016, el van fer de forma conjunta investigadors de l'Institut Català de Paleontologia 'Miquel Crusafont' (Catalunya), del Museum für Naturkunde de Berlín i del Steinmann-Institut für Geologie, Mineralogie und Paläontologie de Bonn. La gran notícia per al nostre Museu és que l'exemplar quedarà dipositat de forma permanant al Museu Balear de Ciències Naturals.





Imatges de l'exemplar fòssil estudiat i publicat i que es conservarà a Sóller.
(Institut Català de Paleontologia)


La història d'aquesta interessant troballa es remunta l'any 2002 quan una jubilada alemanya resident a Mallorca, Lieselotte Hannen, trobà casualment aquestes restes a Cala Gata, prop del Port des Canonge, i veient que era una pedra curiosa la va agafar i la se'n dugué a ca seva. El 2007 la família va decidir lliurar l'espècimen a Institut Steinmann de Geologia, Mineralogia i Paleontologia a Bonn, on va ser identificat pel paleontòleg Martin Sander, de la Universitat de Bonn. Posteriorment Sander contactà amb especialistes en aquest grup de rèptils per dur endavant l'estudi. Aquests científics que hi han intervingut són Àngel Galobart i Josep Fortuny, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i Torsten Liebrecht i Johannes Müller, del Museu d'Història Natural de Berlín.

El desembre passat l'estudi va ser publicat al Journal of Vertebrate Paleontology.

La troballa ha tengut molt de ressò entre la comunitat científica ja que es tracta del fragment d'un crani d'un grup de rèptils arcaics que visqueren des de fa uns 300 milions d'anys fins a finals del Permià, fa uns 250 milions d'anys. Les restes de captorhínids a Europa occidental són molt escasses.


Des de l'Institut Català de Paleontologia s'ha indicat que "El maxil·lar trobat a Mallorca representa la primera evidència directa d'aquests animals al sud d'Europa i correspon a una espècie del grup dels moradisaurins, una família de capthorhínids de talla gran. Es caracteritzen per la presència de diverses fileres de dents a la mandíbula i el maxil·lar a la zona de la galta. Es creu que la funció d'aquestes bateries de dents era la de triturar aliments durs. Eren principalment herbívors, encara que també es podien alimentar d'insectes. El seu crani podia mesurar fins a mig metre de longitud i el seu cos arribar als 2 metres. El nom del grup procedeix del gènere Moradisaurus, que es va identificar per primera vegada en la regió de la Formació de Moradi, a Níger. A nivell mundial es coneixien fòssils de moradisaurins a Níger, el Marroc, Nord-Amèrica, Índia, Alemanya i Xina. I ara també a Mallorca".

Reconstrucció d'un captorhínid viu.

Com ja hem dit abans la gran notícia és que el Museu custodiarà aquesta peça, actualment encara a Berlín. A Sóller estarà a disposició de la comunitat científica i segurament també podrà ser admirada pels visitants.

En el següent enllaç es pot veure la notícia sobre la troballa publicada a la web de la National Geographic Society: http://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/actualidad/hallazgo-una-cala-mallorca-fosil-reptil-hace-260-millones-anos_10977

Referència bibliogràfica: Liebrecht, T., J. Fortuny, À. Galobart, J. Müller, and P. Martin Sander. 2016. A large, multiple-tooth-rowed captorhinid reptile (Amniota: Eureptilia) from the Upper Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Journal of Vertebrate Paleontology. DOI: 10.1080/02724634.2017.1251936.

diumenge, 22 de maig de 2016

El Dr. Eduard Petitpierre dóna al museu las seva col·lecció d'entomologia general

El Dr. Petitpierre (dreta) amb Antoni Sacarés
directiu i membre de la secció de zoologia.

El reconegut genetista i entomòleg Dr. Eduard Petitpierre Vall, professor emèrit del departament de Biologia de la UIB, va cedir fa uns mesos al Museu Balear de Ciències Naturals la seva col·lecció entomològica general. El professor Petitpierre, catedràtic, ha dirigit durant anys el laboratori de Genètica destacant pels seus estudis -genètics i taxonòmics- sobre els coleòpters crisomèlids, un camp en el que és considerat una autoritat internacional.

La col·lecció ara dipositada no és la que posseeix d’aquest grup -que és de les més importants- sinó una col·lecció faunística que inclou diferents ordres d’insectes, la majoria de la Península Ibèrica i Balears. En total són prop d’un centenar de caixes i varis milers d’exemplars.

La col·lecció ha estat ordenada a un dels magatzems de zoologia

Dos detalls de coleòpters de la col·lecció. En total s'han dipòsitat unes 100 caixes
de diferents ordres i famílies  respresentats a la Península Ibèrica i Balears

Soci d'Honor
D'altra banda l'associació del Museu Balear de Ciències Naturals va nomenar el passat mes de març al Dr. Petitpiere com Soci d’Honor de l'entitat en reconeixement a la seva dilatada carrera científica i dedicació a la Història Natural. Amb aquest nomenament Eduard Petitpierre passa a formar part dels naturalistes, i científics d'altres camps, que ja compten amb aquesta distinció entre d'ells Guillem Colom Casasnovas, Joan Bauzà, Guillem Mateu Mateu, Jeroni Orell, Francesc Bonafè o Jean Dausset.
Notícia del seu nomenament com soci d'Honor del Museu.A la imatge amb la seva esposa, el batle de Sóller i  membres de la Junta Directiva i col·laboradors.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Maximino Forés publica una monografia sobre els caragols terrestres del gènere Xerocrassa

L'autor, a la bilioteca del MBCN amb el treball recentment publicat.
Maximino Forés Pié, col·laborador científic del Museu i membre de la seva junta directiva, acaba de publicar una interessant monografia sobre els caragols terrestres del gènere (o subgènere) Xerocrassa Monterosato, 1892. El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, societat a la qual també pertany aquest reconegut malacòleg i du per títol “Hàbitat i conquiología del género Xerocrassa Monterosato, 1892 (Gastropoda: Pulmonata: Hygromiidae) de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera”.

Xerocrassa és un tàxon de petits gasteròpodes pulmonats classificats dins la família Hygromiidae. Alguns autors consideren que algunes de les formes incloses dins Xerocrassa -que es diversifica en nombroses espècies endèmiques mediterrànies- s'haurien de considerar com subgèneres de Trochoidea. Es tracta en tot cas d'un grup del màxim interès per a la biodiversitat mediterrània ja que a les Illes Balears s'han trobat per ara fins a 17 morfotipus diferents descrits com espècies o subespècies i classificats dins quatre seccions diferents anomenades per la seva espècie tipus: ferreri, frater, nyeli-prietoi i prietoi.

En aquest treball l'autor aborda per primera vegada en el seu conjunt una completa revisió d'aquestes espècies baix el punt de vista de la seva conquiliologia i ecologia la qual cosa li confereix un especial interès per a la conservació d'aquestes formes endèmiques.


El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de Balears
El propi autor, juntament amb el malacòleg Cristian R. Altaba, va descriure el 2014 una nova espècie endèmica d'aquest grup, Xerocrassa ferrutxensis. En aquest treball proposa una nova agrupació de les espècies-subespècies conegudes a les Gimnèsies, il·lustrant la seva variabilitat i aportant moltes dades inèdites sobre el seu hàbitat. Fa a més una crida a la necessitat de preservar els hàbitats silvestres com a única forma de conservar la seva biodiversitat. Revisa també totes les descripcions originals dels tàxons tractats i les fa més accessibles als interessats mitjançant la seva agrupació, transcripció i traducció al castellà.

L'obra està profusament il·lustrada amb figures i làmines en color de totes les espècies tractades la qual cosa el converteix també en una valuosa eina per a la seva identificació. 

Dues de les làmines en color que acompanyen aquesta obra.

Enhorabona a l'autor i a la Societat d'Història Natural per aquesta interessant aportació al coneixement de la fauna malacològica de Balears.

Nova estada del Dr. Jelle Reumer per treballar amb la col·lecció Waldren

A principis d'octubre va tornar visitar el museu el Dr. Jelle Reumer, fins fa pocs dies director del Museu d'Història Natural de Rotterdam i actualment professor de Paleontologia de la Universitat d'Utrech. El professor Reumer és assessor científic del Msueu en matèria de Paleontologia de vertebrats i des de fa una dècada ha coordinat les tasques de conservació de la col·lecció Waldren que es conserva a la nostra institució. També durant anys ha coordinat la participació d'estudiants de museologia dels Països Baixos en les activitats de conservació del Museu de Ciències Naturals, en qualitat de becaris.En aquesta nova visita el Dr. Reumer ha tornat dedicar uan setmana a la revisió de la imporatnt col·lecció formada per milers d'exemplars del mamífer endèmic extint Myotragus balearicus.

El rofessor Reumer, al magatzem de paleontologia amb la responsable del Museu, Carol Constantino.