diumenge, 26 de març de 2017

El fòssil d'un rèptil de 260 milions d'anys es podrà contemplar al nostre Museu

La notícia saltava als mitjans el desembre de l'any passat. La troballa fortuïta d'un fòssil a una platja de Mallorca ha permès als científics descriure per primera vegada la presència d'un rèptil captorhínid de fa uns 260 milions d'anys al sud d'Europa. Els captorhínids són un grup de rèptils basals caracteritzats per presentar en les mandíbules diverses fileres de dents. L'estudi del fòssil, publicat a finals del 2016, el van fer de forma conjunta investigadors de l'Institut Català de Paleontologia 'Miquel Crusafont' (Catalunya), del Museum für Naturkunde de Berlín i del Steinmann-Institut für Geologie, Mineralogie und Paläontologie de Bonn. La gran notícia per al nostre Museu és que l'exemplar quedarà dipositat de forma permanant al Museu Balear de Ciències Naturals.





Imatges de l'exemplar fòssil estudiat i publicat i que es conservarà a Sóller.
(Institut Català de Paleontologia)


La història d'aquesta interessant troballa es remunta l'any 2002 quan una jubilada alemanya resident a Mallorca, Lieselotte Hannen, trobà casualment aquestes restes a Cala Gata, prop del Port des Canonge, i veient que era una pedra curiosa la va agafar i la se'n dugué a ca seva. El 2007 la família va decidir lliurar l'espècimen a Institut Steinmann de Geologia, Mineralogia i Paleontologia a Bonn, on va ser identificat pel paleontòleg Martin Sander, de la Universitat de Bonn. Posteriorment Sander contactà amb especialistes en aquest grup de rèptils per dur endavant l'estudi. Aquests científics que hi han intervingut són Àngel Galobart i Josep Fortuny, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i Torsten Liebrecht i Johannes Müller, del Museu d'Història Natural de Berlín.

El desembre passat l'estudi va ser publicat al Journal of Vertebrate Paleontology.

La troballa ha tengut molt de ressò entre la comunitat científica ja que es tracta del fragment d'un crani d'un grup de rèptils arcaics que visqueren des de fa uns 300 milions d'anys fins a finals del Permià, fa uns 250 milions d'anys. Les restes de captorhínids a Europa occidental són molt escasses.


Des de l'Institut Català de Paleontologia s'ha indicat que "El maxil·lar trobat a Mallorca representa la primera evidència directa d'aquests animals al sud d'Europa i correspon a una espècie del grup dels moradisaurins, una família de capthorhínids de talla gran. Es caracteritzen per la presència de diverses fileres de dents a la mandíbula i el maxil·lar a la zona de la galta. Es creu que la funció d'aquestes bateries de dents era la de triturar aliments durs. Eren principalment herbívors, encara que també es podien alimentar d'insectes. El seu crani podia mesurar fins a mig metre de longitud i el seu cos arribar als 2 metres. El nom del grup procedeix del gènere Moradisaurus, que es va identificar per primera vegada en la regió de la Formació de Moradi, a Níger. A nivell mundial es coneixien fòssils de moradisaurins a Níger, el Marroc, Nord-Amèrica, Índia, Alemanya i Xina. I ara també a Mallorca".

Reconstrucció d'un captorhínid viu.

Com ja hem dit abans la gran notícia és que el Museu custodiarà aquesta peça, actualment encara a Berlín. A Sóller estarà a disposició de la comunitat científica i segurament també podrà ser admirada pels visitants.

En el següent enllaç es pot veure la notícia sobre la troballa publicada a la web de la National Geographic Society: http://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/actualidad/hallazgo-una-cala-mallorca-fosil-reptil-hace-260-millones-anos_10977

Referència bibliogràfica: Liebrecht, T., J. Fortuny, À. Galobart, J. Müller, and P. Martin Sander. 2016. A large, multiple-tooth-rowed captorhinid reptile (Amniota: Eureptilia) from the Upper Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Journal of Vertebrate Paleontology. DOI: 10.1080/02724634.2017.1251936.

diumenge, 22 de maig de 2016

El Dr. Eduard Petitpierre dóna al museu las seva col·lecció d'entomologia general

El Dr. Petitpierre (dreta) amb Antoni Sacarés
directiu i membre de la secció de zoologia.

El reconegut genetista i entomòleg Dr. Eduard Petitpierre Vall, professor emèrit del departament de Biologia de la UIB, va cedir fa uns mesos al Museu Balear de Ciències Naturals la seva col·lecció entomològica general. El professor Petitpierre, catedràtic, ha dirigit durant anys el laboratori de Genètica destacant pels seus estudis -genètics i taxonòmics- sobre els coleòpters crisomèlids, un camp en el que és considerat una autoritat internacional.

La col·lecció ara dipositada no és la que posseeix d’aquest grup -que és de les més importants- sinó una col·lecció faunística que inclou diferents ordres d’insectes, la majoria de la Península Ibèrica i Balears. En total són prop d’un centenar de caixes i varis milers d’exemplars.

La col·lecció ha estat ordenada a un dels magatzems de zoologia

Dos detalls de coleòpters de la col·lecció. En total s'han dipòsitat unes 100 caixes
de diferents ordres i famílies  respresentats a la Península Ibèrica i Balears

Soci d'Honor
D'altra banda l'associació del Museu Balear de Ciències Naturals va nomenar el passat mes de març al Dr. Petitpiere com Soci d’Honor de l'entitat en reconeixement a la seva dilatada carrera científica i dedicació a la Història Natural. Amb aquest nomenament Eduard Petitpierre passa a formar part dels naturalistes, i científics d'altres camps, que ja compten amb aquesta distinció entre d'ells Guillem Colom Casasnovas, Joan Bauzà, Guillem Mateu Mateu, Jeroni Orell, Francesc Bonafè o Jean Dausset.
Notícia del seu nomenament com soci d'Honor del Museu.A la imatge amb la seva esposa, el batle de Sóller i  membres de la Junta Directiva i col·laboradors.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Maximino Forés publica una monografia sobre els caragols terrestres del gènere Xerocrassa

L'autor, a la bilioteca del MBCN amb el treball recentment publicat.
Maximino Forés Pié, col·laborador científic del Museu i membre de la seva junta directiva, acaba de publicar una interessant monografia sobre els caragols terrestres del gènere (o subgènere) Xerocrassa Monterosato, 1892. El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, societat a la qual també pertany aquest reconegut malacòleg i du per títol “Hàbitat i conquiología del género Xerocrassa Monterosato, 1892 (Gastropoda: Pulmonata: Hygromiidae) de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera”.

Xerocrassa és un tàxon de petits gasteròpodes pulmonats classificats dins la família Hygromiidae. Alguns autors consideren que algunes de les formes incloses dins Xerocrassa -que es diversifica en nombroses espècies endèmiques mediterrànies- s'haurien de considerar com subgèneres de Trochoidea. Es tracta en tot cas d'un grup del màxim interès per a la biodiversitat mediterrània ja que a les Illes Balears s'han trobat per ara fins a 17 morfotipus diferents descrits com espècies o subespècies i classificats dins quatre seccions diferents anomenades per la seva espècie tipus: ferreri, frater, nyeli-prietoi i prietoi.

En aquest treball l'autor aborda per primera vegada en el seu conjunt una completa revisió d'aquestes espècies baix el punt de vista de la seva conquiliologia i ecologia la qual cosa li confereix un especial interès per a la conservació d'aquestes formes endèmiques.


El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de Balears
El propi autor, juntament amb el malacòleg Cristian R. Altaba, va descriure el 2014 una nova espècie endèmica d'aquest grup, Xerocrassa ferrutxensis. En aquest treball proposa una nova agrupació de les espècies-subespècies conegudes a les Gimnèsies, il·lustrant la seva variabilitat i aportant moltes dades inèdites sobre el seu hàbitat. Fa a més una crida a la necessitat de preservar els hàbitats silvestres com a única forma de conservar la seva biodiversitat. Revisa també totes les descripcions originals dels tàxons tractats i les fa més accessibles als interessats mitjançant la seva agrupació, transcripció i traducció al castellà.

L'obra està profusament il·lustrada amb figures i làmines en color de totes les espècies tractades la qual cosa el converteix també en una valuosa eina per a la seva identificació. 

Dues de les làmines en color que acompanyen aquesta obra.

Enhorabona a l'autor i a la Societat d'Història Natural per aquesta interessant aportació al coneixement de la fauna malacològica de Balears.

Nova estada del Dr. Jelle Reumer per treballar amb la col·lecció Waldren

A principis d'octubre va tornar visitar el museu el Dr. Jelle Reumer, fins fa pocs dies director del Museu d'Història Natural de Rotterdam i actualment professor de Paleontologia de la Universitat d'Utrech. El professor Reumer és assessor científic del Msueu en matèria de Paleontologia de vertebrats i des de fa una dècada ha coordinat les tasques de conservació de la col·lecció Waldren que es conserva a la nostra institució. També durant anys ha coordinat la participació d'estudiants de museologia dels Països Baixos en les activitats de conservació del Museu de Ciències Naturals, en qualitat de becaris.En aquesta nova visita el Dr. Reumer ha tornat dedicar uan setmana a la revisió de la imporatnt col·lecció formada per milers d'exemplars del mamífer endèmic extint Myotragus balearicus.

El rofessor Reumer, al magatzem de paleontologia amb la responsable del Museu, Carol Constantino.


El Museu organitzà i acollí el IV encuentro Ibérico de Biología Subterránea

Els participants al IV encuentro, davant el Museu.
El Museu Balear de Ciències Naturals, en col·laboració amb l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats va acollir el darrer cap de setmana de setembre el IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea que va reunir a una trentena d'especialistes en la biologia de les coves, aigües subterrànies i altres ambients hipogeus.

La trobada es va iniciar divendres vespre al Museu amb una recepció als participants. El director del Museu, Guillem Mateu, els donà la benvinguda mentre que altres membres de la organització mostraren el museu i les seves col·leccions als que s'hi mostraren interessats.

El dissabte es va desenvolupar la jornada de comunicacions amb sessions que van durar tot el dia. La conferència inaugural, dictada pel Dr. Vicente Ortuño de la Universitat d'Alcalà de Henares va comptar amb l'assistència del batle, Jaume Servera i del regidor de Medi Ambient, Josep Ll. Puig. El final del dia es va dur a terme una taula rodona sobre conservació dels hàbitats subterranis en la que van intervenir Antonio Pérez, del Grup d'Espeleologia de Villacarrillo de Jaén; Pedro Oromí de la Universitat de La Laguna (Tenerife); Ivan Ramos, del Servei de Protecció d'Espècies del Govern Balear i Carles Ribera, de la Universitat de Barcelona.

El diumenge els participants van participar en una excursió a la Coves de Campanet, comentada per Joan Fornós (UIB) i Àngel Ginés (Grup Espeleològic Est i MBCN) que continuà amb un interessant recorregut per les principals zones càrstiques de la Serra de Tramuntana.

Una completa crònica (en castellà) de la trobada la podeu trobar al blog "La biología subterránera, un mundo por conocer" de Toni Pérez Fernández, al següent enllaç.
http://bioespeleologia.blogspot.com.es/2015/09/cronica-del-iv-encuentro-iberico-de.html

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Presentat un nou volum sobre l'obra científica de Guillem Colom Casasnovas

El dia 4 de setembre el Museu va acollir la presentació del darrer volum de "L'obra científica de Guillem Colom Casasnovas (1900-1993)", publicat per l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), en col·laboració amb la Càtedra Guillem Colom Casasnovas de la Universitat dels Illes Balears (UIB) i el Museu Balear de Ciències Naturals.
El Dr. Guillem Mateu Vicens, director del Museu i coautor de l'obra, va presentar el llibre juntament amb dels Drs. Juan Usera i Carmen Alberola, investigadors de la Universitat de València i també coautors i el Dr. Eduardo Balguerías, director de l'Institut Espanyol,d'Oceanografia (IEO). Aquest va recordar la figura de l'impulsor, coordinador i coautor d'aquest treball, el Dr. Guillem Mateu Mateu, micropaleontòleg, professor emèrit de la UIB i investigador del Centre Oceanogràfic de Balears que va finar el 21 de març de 2015.

L'obra consta de tres volums i ha comptat també amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears. Recull la vasta obra científica de Guillem Colom, naturalista i pioner de la micropaleontologia espanyola, i en ella es revisen i actualitzen les espècies de foraminífers que va descriure al llarg de la seva carrera. Ca recordar que la important col·lecció i arxiu documental de Guillem Colom es conserva al nostre Museu.




Tres moments de l'acte de presentació que va tenir lloc al museu el dia 4 de setembre. A la foto de d'alt de tot, d'esquerra a dreta Juan Usera, Eduardo Balguerías, Guillem Mateu y Carmen Alberola.

Noves publicacions del nostre col·laborador Guillem Mas

El darrer volum publicat del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears (Vol 56) ha publicat dos treballs del nostre col·laborador de la secció de Geologia i paleontologia, Guillem Mas Gornals.
En un d'aquests treballs, titulat “Definició i caracterització de la Formació ses Olles (Lago Mare, Messinià terminal) a l’Illa de Mallorca” l'autor defineix, caracteritza i descriu una nova unitat estratigràfica formal denominada Formació ses Olles integrada per lutites, margues i margues arenoses amb fauna salobre i/o d’aigua dolça. Aquestes contenen restes de plantes caràcies, abundant fauna de mol·luscs caracteritzada per la presència de bivalves Lymnocardiinae i Dreissenidae d’origen paratethià i gasteròpodes d’aigua dolça-salobre i pulmonats, així com una abundant però poc diversificada fauna d’ostràcodes d’afinitat paratethyana, propis d’aigües oligo-mesohalines poc profundes. La seva posició estratigràfica, entre la deposició del Complex Carbonàtic Terminal i l’inici del Pliocè, així com el seu contingut paleontològic permeten situar aquesta formació en una edat Messinià superior. La situació i les condicions paleoambientals observades permeten igualment a l'autor del treball “correlacionar aquests depòsits amb l’episodi Lago Mare que va tenir lloc a la Mediterrània al final de la Crisi de Salinitat Messiniana just abans de la reinundació marina de principis del Pliocè”.
Una plana i figura d'aquest interessant treball.
 D'altra banda el mateix volum del BSHN publica un segon treball del mateix autor adscrit al nostre Museu, aquest cop en col·laboració amb Joan J. Fornós, Francesc Gràcia i Damià Vicens. Es tracta de l'article científic titulat “Estratigrafia d’es Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca)” en el que es descriu a seqüència estratigràfica de transició Plio-quaternària en el sector sud-oriental de la conca de Campos, que ha pogut ser observada mitjançant recerca espeleoògica utuilitzant tècniques d'espeleobusseig. 
Plana d'aquest segon treball publicat.

Enhorabona a tots els autors i en especial al nostre col·laborador.