dimecres, 30 de març del 2022

Una formiga 'gegant' a la fauna de Mallorca

 Aquests dies el nostre Museu ha enriquit la seva col·lecció amb els primers exemplars d'una formiga 'gegant' recentment descoberta a Mallorca. Es tracta de Camponotus barbaricus, una espècie endèmica del Nord d'Àfrica i la península Ibèrica, però que mai no havia estat trobada a les illes Balears. Aquesta espècie és ara per ara la formiga més gran de la nostra fauna, ja que les obreres són enormes podent arribar a una longitud de 15 mm (1,5 cm). Les reines són encara molt més grans. Queda encara per aclarir si aquesta espècie ha colonitzat recentment les Illes o fins ara havia passat desapercebuda, cosa molt improbable a causa de les seves dimensions.

La troballa d'aquesta espècie ja ha estat publicada en línia al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears per Joan Díaz Calafat i Jorge Fortis. Els exemplars testimonis de la troballa han estat dipositats a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals.


Exemplar preparat de Camponotus barbaricus (segons Díaz-Calafat & Fortis, 2022). La retxa blanca correspon a 1 mm.

Els autors destaquen que es tracta d'una espècie depredadora i agressiva que ataca altres invertebrats. A les Balears fins ara ja es coneixien altres dues espècies del gènere Camponotus: C. lateralis i C. ruber, ambdues de mida molt més petita que C. barbaricus.

Fins ara a les nostres illes s'han localitzat una seixantena d'espècies de formigues.

Sobre els autors de la troballa cal esmentar  finalment que Joan Díaz Calafat és actualment estudiant de doctorat a la Centre de Recerca Forestal del Sud de Suècia de la Universitat de Ciències Agràries, d'aquest país escandinau. Jorge Fortis treballa al departament científic de l'empresa mallorquina Vectobal de control de plagues. Enhorabona per la troballa i gràcies per dipositar el material al Museu.

dissabte, 12 de març del 2022

Èxit de la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, a càrrec de Rafel Matamales

Divendres vespre (dia 11 de març) va tenir lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic (formalment Associació MBCN) i que en aquesta ocasió va anar a càrrec del mateix conservador del museu, el paleontòleg Rafel Matamales Andreu. Mig centenar de persones van omplir per complet la sala d'audicions del museu habilitada a un dels espais expositius de l'àrea de Biodiversitat.

Rafel Matamales, que a més de ser el conservador del museu és investigador de l'Institut Català de Paleontologia, va exposar de forma molt resumida i divulgativa algunes de les principals conclusions i descobriments que l'equip de recerca del qual forma part ha dut a terme a Mallorca en els darrers anys.

La majoria d'aquestes troballes ja han estat publicades a revistes científiques d'alt nivell, però Matamales també va avançar als assistents alguns dels resultats encara inèdits i que tindran, dins el seu àmbit, un ressò a escala mundial.

Matamales va explicar com fa entre 290 i 245 milions d'anys la Terra s'estava recuperant de l'extinció massiva més important de la història de la biosfera que havia tingut lloc durant la transició del Pèrmic al Triàsic i que acabà amb més del 90% de totes les espècies existents.

En aquell moment de lenta recuperació de la vida les terres que actualment formen part de Mallorca es trobaven ubicades a l'equador del supercontinent Pangea.

Per una banda, detallà els resultats de l'estudi dels terrenys més antics corresponents al Pèrmic primerenc i mitjà (-290 a 265 milions d'anys) en els que s'han localitzat nombroses petjades fòssils d'animals de quatre cames, atribuïdes captorínids moradisaurins i areoscelidis/varanòpids i d'altres de possibles pararèptils. A més a més, també hi ha petjades d'animals de la línia dels mamífers, els sinàpsids, concretament del grup dels pelicosaures.

També s'hi van localitzar espores i els grans de pol·len que indiquen una presència dominant de coníferes, acompanyades de cues de cavall, falgueres i llavors de falguera. Aquests animals i plantes vivien en un ambient corresponent a planes àrides travessades per rius que les recorrien formant amplis meandres i a les vores dels quals es concentrava la vegetació.

Per altra banda, la investigació explicada per Matamales ha descrit al sud-oest de l'actual illa de Mallorca, a partir dels rics conjunts de fòssils trobats, un ecosistema lòtic-fluvial corresponent al Triàsic primerenc i mitjà (-251 a 247 milions d'anys). Aquests fòssils inclouen des de grans de pol·len a fulles i troncs de plantes vasculars, molts d'invertebrats (entre ells crustacis concostracis o larves d'efemeròpters, entre d'altres), peixos rars i petjades d'animals de quatre cames emparentats amb els dinosaures i els actuals cocodrils.

La conferència finalitzà amb preguntes i altres aportacions dels assistents.

Les Xerrades Naturalistes tenen com a objectiu, col·laborar amb el Museu en la seva tasca de difusió i divulgació dels resultats de les diferents recerques científiques que, en el camp de la Història Natural, s'estan desenvolupant actualment per diferents investigadors de Balears, tant a les Illes com a altres parts del món.

diumenge, 6 de març del 2022

El Museu obri el cicle "Xerrades Naturalistes"


Aquesta conferència inaugura el cicle Xerrades Naturalistes al Museu que ha organitzat la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment encara Associació MBCN). Rafel Matamales, que ara és el nostre Conservador, ens parlarà dels darrers i interessants descobriments paleontològics realitzats a Mallorca per l'equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia al qual pertany.

dissabte, 5 de març del 2022

Projecte naturalista-artístic al Museu de Ciències Naturals

Compartim l'article publicat divendres dia 4 al 'Setmanari Sóller' sobre un interessant projecte europeu en el qual participa el Museu Balear de Ciències Naturals (cliqueu sobre la imatge per llegir l'article).