diumenge, 5 de desembre del 2021

Ha mort Guillem Mas Gornals, doctor en Geografia, paleontòleg i actiu col·laborador del Museu


Dr. Guillem Mas Gornals (Foto: UIB)

 Aquest dissabte, dia 4 de desembre, ens ha sorprès i entristit molt la prematura pèrdua del nostre soci i col·laborador Dr. Guillem Mas Gornals, a 58 anys. Membre veterà de l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals i col·laborador del Museu, Guillem Mas era un naturalista apassionat que, molts anys després d'haver finalitzat els seus estudis a la Universitat de les Illes Balears, va culminar el 2015 la seva tesi doctoral vocacional abordant des del punt de vista geològic un dels episodis més interessants de la història de la mar Mediterrània. Guillem Mas assistia regularment a les trobades de socis del Museu i quan l'associació celebrava la seva assemblea general solia acudir amb tota la seva família des del seu poble natal de Campos i passava uns dies a Sóller per gaudir de la natura i mantenir animades converses amb altres membres sobre allò que més l'apassionava: els fòssils i la geologia de Mallorca. El 2015, va llegir la seva tesi que porta per títol "The stratigraphic record of the late Messinian and Pliocene on the island of Mallorca. Relations with the Mediterranean Salinity Crisis / El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa de Mallorca. Relacions amb la Crisi de Salinitat de la Mediterrània", obtenint la qualificació d'Excel·lent cum Laude.

 Al seu perfil de Researchgate el Dr. Mas definia la seva línia d'investigació naturalista -que realitzava gratia et amore compaginant-la amb la seva professió de funcionari de carrera de la Comunitat Autònoma- com "principalment basada en l'estratigrafia del Neògen i el registre de la crisi de salinitat de Messinià, així com en la paleoictiologia, paleoicnologia, etnopaleontologia, geomaterials i geopatrimoni". Es manifestava "preocupat per la difusió del coneixement de la geologia" i es definia com "impulsor de trobades informals i de la Societat Geocientífica de les Illes Balears, que té com a objectiu principal el coneixement i la difusió de les geociències i el patrimoni geològic a les Illes Balears". Va ser efectivament un dels impulsors de la societat GeoIlles dedicada a la difusió dels valors geològics i paleontològics de l'arxipèlag. La seva producció científica, tot i haver-la iniciat tardanament, inclou més de 72 títols, dels quals una quarantena són articles d'investigació. La seva pèrdua deixa un gran buit dins la comunitat naturalista de la nostra terra i el Museu ha perdut un bon amic. Descansi en pau.

Alguns dels darrers treballs publicats pel Dr. Guillem Mas:

Nou aflorament de l’erosió fini-Messiniana i del Plioquaternari a la conca sedimentària de Campos (Mallorca, illes Balears) (amb Ll. Moragues)

Hidrogeologia campanera. Aproximació al coneixement de les aigües subterrànies de Campos (amb A. Baron)

The Messinian Salinity Crisis in Mallorca: New insights for a Western Mediterranean stratigraphic scenario (amb J. Fornós)

Un “Bon Jesús” fòssil (Aetomylaeus meridionalis Gervais, 1852) del Pliocè de Llubí (amb Damià Perelló)

Marine continental deposits at onset of the MSC in the Balearic Islands (Western Mediterranean) (amb A. Maillard i C. Lézin)

Proposal of places of geological interest of the scree of Serra de Tramuntana and Serres de Llevant (Mallorca, Balearic Islands) (amb F.X. Roig, J.A. Martín i B Gelabert)

The geographic, geomorphological and geological environment of the Coves del Drac (Manacor, Mallorca) / L'entorn geogràfic, geomorfològic i geològic de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca) (amb J. Fornós i L. Gómez-Pujol)

The last whale of the Messinian. First record of a Mysticete cetacean from the Mediterranean Messinian salinity crisis (amb M. Bisconti, E. Torres-Roig i J. Sacarés)

dissabte, 20 de novembre del 2021

Nova publicació sobre crustacis terrestres (Isòpodes) ibèrics

Un nou treball de zoologia faunística, en aquest cas signat per Lluc Garcia i Daniel Rojas, ha vist la llum aquesta setmana a la Revista de la Sociedad Gaditana de Historia Natural. Es tracta d'una nova aportació del Museu a la fauna d'Isòpodes terrestres (Crustacis) ibèrics. En aquesta ocasió se citen, il·lustren i comenten -baix el punt de vista taxonòmic o nomenclatural- algunes espècies rares o molt escassament assenyalades d'isòpodes terrestres, algunes d'elles esmentades per primera vegada a la fauna d'Andalusia.



Una de les il·lustracions publicades en aquest treball de la Sociedad gaditana de Historia Natural.


Els autors assenyalen que, tot i la seva riquesa deguda a la gran diversitat d'hàbitats i a la seva proximitat al continent africà, la fauna d'Isòpodes terrestres d'Andalusia presenta encara importants llacunes. A més de les espècies endèmiques de la regió, la seva fauna compta amb molts endemismes ibèrics i espècies ibero-africanes, moltes d'elles poc conegudes o encara no descobertes. Aquest treball s'emmarca dins del projecte d'estudi de la fauna ibèrica d'isòpodes terrestres que des de fa anys desenvolupa Lluc Garcia com a investigador independent vinculat al Museu i també com a col·laborador del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB.

Referència: Garcia, L. & D. Rojas. 2021. Isópodos terrestres (Crustacea: Oniscidea) de Andalucía. Nuevas citas y especies interesantes. Rev. Soc. Gad. Hist. Nat., 15: 47-52.

dijous, 11 de novembre del 2021

Participació a les XVI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx

Els passats dies 5 i 6 de novembre van tenir lloc a Fornalutx (Mallorca), les XVI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx que van comptar amb la participació de Guillem Mateu i Lluc Garcia. Aquestes Jornades estaven dedicades al geòleg, micropaleontòleg i naturalista Guillem Colom (1900-1993).
Guillem Mateu va pronunciar la ponència inaugural de les Jornades amb la conferència titulada "Una de les principals contribucions científiques de D. Guillem Colom Casasnovas". El Dr. Mateu va centrar la seva conferència en un dels treballs de Colom que al llarg de la seva carrera va tenir més rellevància en l’àmbit internacional dins el camp de la micropaleontologia, disciplina en la qual va ser pioner a Espanya. Mateu recordà que Guillem Colom va destacar en el descobriment i descripció de noves espècies de protozous marins, fòssils i actuals, especialment foraminífers i calpionèl·lids. La ponència es va centrar especialment en els treballs de Colom en aquest darrer grup, per les aportacions que va fer en l'ús d'aquests organismes per a la datació de roques sedimentàries.


Un moment de la presentació de Guillem Mateu sobre els estudis i descobriments de Colom sobre els Calpionèl·lids. Modera Carol Constantino.

Per altra banda Lluc Garcia presentà una ponència sobre un treball de Colom poc conegut sobre la composició mineralògica i micropaleontològica de les pluges de fang. Es tracta d'un treball que Garcia va voler posar com a exemple de la forma de treballar de Colom, la seva capacitat d'observació, coneixements interdisciplinaris i habilitats en l'estudi microscòpic i microgràfic de les mostres. La xerrada es va basar en l'anàlisi del manuscrit original, dibuixos i  notes, en bona part inèdites, que Colom preparà quan va fer aquest treball, publicat l'any 1948 a la Revista de Geofísica.


Algunes de les notes inèdites i dibuixos de G. Colom que formen part del treball que es va analitzar a les Jornades. A d'alta la dreta, la camera lucida tipus Abbe que Colom utilitzà per dibuixar al microscopi durant tota la seva carrera (Col·lecció Lluc Garcia).

Un any més les ciències naturals i el nostre Museu han estat presents en aquestes Jornades organitzades pel Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES).

Ambdues ponències seran publicades en forma d'article a volum que el  GRES publicarà el 2022.

divendres, 29 d’octubre del 2021

L'associació "Museu Balear de Ciències Naturals" compleix avui 40 anys

Avui, dia 29 d'octubre de 2021, es compleixen quaranta anys de la creació oficial de l'associació Museu Balear de Ciències Naturals. El 29 d'octubre de 1981 aquesta entitat sense ànim de lucre va ser oficialment registrada al registre d'associacions de Balears. Un any abans diversos naturalistes de Sóller i Mallorca ens havíem unit per crear a Sóller el que seria el primer museu d'història natural i el primer jardí botànic de l'Illa. L'objectiu principal era aconseguir que el llegat dels naturalistes mallorquins, i molt especialment dels vinculats amb Sóller com Guillem Colom Casasnovas i Joan Bauzà Rullan, no es dispersessin i romanguessin al municipi. Aquests dos il·lustres naturalistes, i d'altres científics, es van entusiasmar amb la idea i van ser els principals avaladors del projecte. Deu anys després d'haver-se creat l'associació -l'any 1992- es va inaugurar el museu de ciències naturals homònim que incloïa la primera fase del jardí botànic, dedicada a la flora balear.



Les finalitats de l'associació eren i són  despertar l'interès públic per la natura i el medi ambient,  millorar-ne el coneixement promovent la recerca naturalista i donar a conèixer la biodiversditat i la gea de les Balears a través del museu i del jardí botànic. A la imatge superior una activitat pública celebrada al museu. A baix una de les moltes activitats formatives organitzades per l'associació.

Tot i que des de fa un temps que el museu ha passat a ser gestionat per la fundació Jardí Botànic de Sóller, l'associació forma part del Patronat de la Fundació, des d'on i segueix treballant perquè el museu i el jardí continuïn progressant com a institucions científiques i divulgadores de la natura, una tasca que, almenys de forma oficial, va néixer fa quatre dècades tal dia com avui.

Felicitats!

dilluns, 25 d’octubre del 2021

El Museu, present a les Jornades d'Estudis Locals dedicades a Guillem Colom

 Els propers divendres i dissabte, dies 5 i 6 de novembre, se celebrarà la XVI edició de les Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, un esdeveniment organitzat pel Grup de Recerca i Estudis Sollerics en el qual el nostre Museu tindrà enguany un doble protagonisme. Cal recordar en primer lloc que aquesta edició de les Jornades es desenvoluparà enguany al casal municipal de Can Xoroi, a Fornalutx, i que està dedicada al naturalista Guillem Colom Casasnovas , fill il·lustre de Sóller i membre d'honor del nostre Museu, on es conserven les seves col·leccions i fons bibliogràfic i documental.

Per aquest motiu la ponència inaugural de les Jornades anirà a càrrec del Dr. Guillem Mateu Vicens, membre de l'equip de col·laboradors del Museu, professor de la UIB i directiu de l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals. La ponència inaugural durà per títol "Algunes de les principals contribucions científiques de D. Guillem Colom Casasnovas" i s'impartirà el divendres dia 5, a les 19:45 h., coincidint amb l'acte oficial d'obertura de les Jornades.

Per part nostra també presentarà una comunicació Lluc Garcia, amb el títol "Guillem Colom i les pluges de fang de 1947". Aquesta comunicació ha estat programada per a la sessió matutina de dissabte, dia 6, a les 09:30.

Al llarg de les Jornades, en les que es presentaran diversos temes relacionats amb història, geografia, cultura, arquitectura, arqueologia i medi ambient relacionals amb la Vall, també hi haurà altres comunicacions dedicades al naturalista solleric, però sobre altres aspectes no científics de la seva vida. Així, divendres a les 17:15 l'historiador Antoni Quetglas llegirà la comunicació titulada "Guillem Colom Casasnovas i la Unión de Intelectuales Católicos (1950-1953)".

Aquesta edició de les Jornades té un especial significat pel nostre Museu atès que Guillem Colom Casasnovas, de reconegut prestigi científic en l’àmbit internacional, inspirà la seva creació i va ser un dels seus principals avaladors.

diumenge, 24 d’octubre del 2021

Nova aportació del Museu al coneixement de les praderies marines antigues

 La prestigiosa revista Sedimentology ha publicat aquest mes d'octubre un article d'investigació del que és coautor el nostre col·laborador científic Guillem Mateu Vicens. En aquest treball, que signa en coautoria amb Juan Ignacio Baceta, investigador de la Universitat del País Basc, els autors posen de manifest que, des de la seva aparició a finals del Cretaci, fa més de 60 milions d'anys, les fanerògames marines (com ho és per exemple l'espècie actual Posidonia oceanica) han jugat un paper principal en la producció i la sedimentació de carbonats en aigües poc profundes i entorns propers a la costa, mantenint una fàbrica de carbonats prolífica i contribuint a l'acumulació de sediments.


El Dr. Mateu durant una immersió en una praderia de fanerògames marines.

Aquesta aportació dels autors documenta diversos episodis d'aparició de praderies de fanerògames en un ambient de delta durant l'Eocè (fa poc més de 40 milions d'anys), mentre s'estaven formant els Pirineus.

Els autors conclouen, entre altres qüestions, com la identificació i la interpretació correcta d’ambients del passat amb herbes marines són crucials per reconstruir les condicions paleoecològiques dels ambients marins poc profunds de l'antiguitat. El Dr. Mateu signa aquest treball en qualitat de col·laborador del Museu i membre del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB i de la Càtedra Guillem Colom Casasnovas de Micropaleontologia. Enhorabona als autors per aquesta important contribució.

Referència. Baceta, J.I. & Mateu-Vicens, G. 2021. Sedimentology (2021): 1-44. doi: 10.1111/sed.12937

Un Isòpode terrestre no autòcton detectat per primera vegada a la Península ibèrica

 La detecció precoç d'espècies introduïdes en un determinat territori o ecosistema és de vital importància per disposar de dades que permetin controlar el seu potencial com a espècies invasores. Recentment (octubre, 2021) el nostre Museu ha participat activament en la identificació i primera cita a la península Ibèrica d'una espècie d'Isòpode terrestre (popularment somereta del Bon Jesús) que és al·lòctona a aquesta fauna. Es tracta de Armadillidium cf. arcangelii, molt semblant a altres espècies comunes que viuen a la regió Mediterrània, però que és endèmica de la fauna italiana.

Exemplars mascle i femella d'Armadillidium cf. arcangelii, localitzats a la Minas de Ambroz (Madrid) (agafat de Garcia & Cabanillas, 2021).

La localització d'aquests primers exemplars s'emmarca dins un estudi faunístic més ampli d'una zona degradada de la ciutat de Madrid que ara es vol recuperar ecològicament gràcies a una iniciativa ciutadana. Els resultats d'aquest estudi, s'estan publicant en diversos treballs i notes científiques dedicats als diferents grups animals i vegetals inventariats en aquesta zona, que ha resultat tenir una biodiversitat molt rica i sorprenent. En el cas dels Isòpodes terrestres, l'estudi ha anat a càrrec de Lluc Garcia, per part del Museu de Ciències Naturals de Sóller, i David Cabanillas, de l'Associació Fotografía y Biodiversidad de Madrid. L'estudi porta per títol "Los isópodos terrestres (Crustacea, Isopoda, Oniscidea) del entorno de las Lagunas de Ambroz: una zona urbana en proceso de renaturalización en el municipio de Madrid (España), i ha estat publicat al Boletín de la Asociación Española de Entomología (Boln. Asoc. esp. Ent., 45 (3-4): 161-175/ONLINE).

En aquest article els autors citen i comenten un total d'onze espècies de someretes en aquesta zona, després d'haver estudiat un total de 433 exemplars, recol·lectats entre 2020 i 2021. Algunes d'aquestes espècies s'han assenyalat per primera vegada a la regió central ibèrica.

Pel que fa a Armadillidium cf. arcangelii, ha estat localitzada en els darrers anys a diferents punts de la part més occidental d'Europa, especialment dins hivernacles del Regne Unit, a França, a Portugal i ara també a Espanya, on probablement compareixerà a molts altres punts, ja que sembla que s'està estenent ràpidament, probablement a causa d’activitats humanes relacionades amb la jardineria o l'agricultura. 

Es tracta per tant d'una nova aportació del Museu al coneixement de la fauna ibèrica d'Isòpodes terrestres, i també mèrit del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, del qual també Lluc Garcia és col·laborador.

divendres, 30 d’abril del 2021

Un article de col·laboradors del Museu sobre un interessant mol·lusc

 La revista de paleontologia Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis ha publicat recentment a la seva sèrie  de malacologia un article que signen conjuntament tres col·laboradors habituals del Museu, Mateu Cifre (cofundador de la nostra associació), Maximino Forés i Xavier Canyelles. Amb el títol de Glycymeris inflata, especie viviente y no fósil. Nuevos datos", els autors exposen la seva teoria i aporten noves dades paleontològiques, de què aquest mol·lusc marí que es creia extint des del Plistocè superior, encara viu actualment a la mar Mediterrània. Aquest descobriment paleontològic ja va ser aportat per un dels coautors, Maximino Forés, l'any 2006 en una comunicació conjunta presentada amb l'expert malacòleg Christian R. Altaba i amb Sebastià Monserrat, baix el títol "Long term environmental record in Glycimeris inflata, a relic of Mediterranean old growth soft bottoms". Ara Cifre, Forés i Canyelles tornen al tema i aporten noves evidències de l'existència al nostre mar d'aquesta reliquia biològica. Enhorabona.


dimecres, 28 d’abril del 2021

Noves aportacions al coneixement dels Isòpodes terrestres ibèrics

Des del mes d'octubre de 2020 diferents treballs realitzats en col·laboració amb el Museu han permès la descripció de noves espècies per a la ciència pertanyents al grup dels crustacis isòpodes terrestres. Una de les descobertes més interessants ja es va anunciar pel mes d'agost i va ser el d'un nou gènere i espècie de somereta cavernícola procedent de la Cueva de la Pileta de Màlaga, que es va denominar com Baeticoniscus bullonorum. El treball va anar a càrrec de Lluc Garcia, col·laborador del Museu i d'Arià Miralles i Toni Pérez Fernández, respectivament de la Institució Catalana d'Història Natural i del Grupo Espeleológico de Villacarrillo, Jaén (vegeu entrada anterior a aquest mateix bloc). Però aquesta és nomes una de les aportacions que el Museu ha fet en el darrer any amb relació a aquest interessant grup d'artròpodes. Així, el mes d'octubre de 2020 els mateixos autors van publicar el descobriment d'una altra espècie cavernícola d'Andalusia, també d'una cavitat de Màlaga. En aquest cas la descripció de la nova espècie es va publicar al Journal of Subterranean Biology. Es tracta d'una somereta amb fortes afinitats amb espècies similars de la Mediterrània oriental. Els seus autors l'han batiada com Graeconiscus gevi.

Però entre els darrers mesos del 2020 i el que duem del 2021 el Museu ha participat també en altres quatre treballs publicats per Lluc Garcia, que també treballa en col·laboració amb el Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, i els seus col·laboradors. Aquestes publicacions han suposat la descripció de quatre noves espècies més de someretes i la confirmació d'una altra espècie que es dubtava que visqués a la península Ibèrica.

Així el mes de novembre es va descriure com a espècie nova Armadillidium nahumi, procedent de la zona pirinenca de Lleida. Els exemplars tipus d'aquesta espècie es conserven al nostre museu.

El mes de novembre es va publicar un treball amb la descripció de dues noves espècies -denominades Mica iberica i Porcellio cibioi- ambdues de la regió central ibèrica- En aquest cas el treball ha comptat amb la col·laboració del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (Universitat d'Alacant), del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i del Museu Estatal de Zoologia de Moscou (Russia). La publicació es va fer al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears.

Una altra nova espècie procedent d'Extremadura -Porcellio wadianae-, també ha estat descrita i publicada aquest mes d'abril, per Lluc Garcia, Daniel Parejo-Pulido i Emmanuel Séchet. En aquest treball publicat a la revista Graellsia del Museu Nacional de Ciències Naturals també s'aporten dades inèdites sobre els Isòpodes terrestres d'Extremadura, inclosa la redescripció d'una interessant espècie poc coneguda: Porcellionides elegans.


Finalment també fa poc (Març 2021) el mateix col·laborador del Museu ha publicat un treball que confirma la presència d'una espècie comuna a Europa occidental, però que es creia que no vivia a la Península Ibèrica. Es tracta de Philoscia muscorum, una somereta amant dels boscos humits. En aquest darrer cas l'article ha estat elaborat conjuntament amb els entomòlegs David Cabanillas (Madrid) i Jairo Robla (Astúries). Actualment hi ha nous treballs en preparació, fet que converteix el nostre Museu en un referent pel que fa al coneixement dels Isòpodes terrestres de la península Ibèrica i Balears.


Referències

Garcia L, Miralles-Núñez A, Pérez-Fernández T. 2020. First record of the genus Graeconiscus Strouhal, 1940 (Isopoda, Oniscidea, Trichoniscidae) in the Iberian Peninsula with the description of a new troglobitic species. Subterranean Biology 36: 51-61. https://doi.org/10.3897/subtbiol.36.58272

Garcia, Ll. 2020a. Armadillidium nahumi n. sp. (Crustacea: Oniscidea: Armadillidiidae), a new terrestrial isopod from catalan Pre-Pyrenees (Iberian Peninsula). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 89-96. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444- 8192. Palma (Illes Balears). https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2020v063/p089.dir/Bolleti_2020v063p089.pdf

Garcia, Ll. 2020b. Description of Mica iberica sp. nov. and Porcellio cibioi sp. nov., two new terrestrial isopods previously confused with Porcellio ingenuus BuddeLund, 1885 (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 159-173. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears). https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2020v063/p159.dir/Bolleti_2020v063p159.pdf

Garcia, Ll., Cabanillas, D., Robla, J. 2021. Confirmation of the presence of Philoscia muscorum (Scopoli, 1763) (Isopoda: Oniscidea: Philosciidae) in the Iberian Peninsula. Bulletin of the British Myriapod & Isopod Group, 33: 79-87.

Garcia L, Parejo-Pulido D, Séchet E. Una nueva especie de Porcellio Latreille, 1804 (Crustacea: Isopoda: Oniscidea) de España y primeros datos sobre los isópodos terrestres de Extremadura. Graellsia [Internet]. 22 de abril de 2021 [citado 30 de abril de 2021];77(1):e125.
http://graellsia.revistas.csic.es/index.php/graellsia/article/view/641