dimecres, 28 de setembre del 2022

Una nova (i minúscula) somereta iberoafricana

 Aquesta setmana (28/09/2022) la prestigiosa mega-revista internacional Zootaxa ha publicat un nou article del nostre col·laborador Lluc Garcia en el qual descriu com a espècie nova per a la Ciència una minúscula somereta (Isòpode terrestre) procedent de Cadis (Andalusia).


Aquest petit isòpode terrestre (els adults no mesuren més d'1.6 mm de llargària total) pertany al gènere Maghreboniscus, inclòs dins la família Spelaeoniscidae, que agrupa uns pocs gèneres i espècies de someretes endogees, és a dir que desenvolupen la seva existència dins les capes més profundes del sòl, encara que ocasionalment i en condicions d'humitat molt elevada es poden trobar en capes més superficials o bé dins coves i avencs (tot i no ser específicament troglòbies/cavernícoles).

En aquest treball, a part de descriure la nova espècie -que ha estat dedicada al seu primer recol·lector, el naturalista i divulgador gadità Daniel Rojas Pichardo- l'autor també ha revalidat formalment el gènere Maghreboniscus, conegut fins ara solament per 3 espècies més, totes elles africanes.

La nova espècie -Maghreboniscus rojasi Garcia 2022- suposa, per tant, el primer representant d'aquest gènere al continent europeu. En realitat el gènere Maghreboniscus va ser descrit per primera vegada per Albert Vandel, l'any 1959. Però per motius formals, aquest nom no estava disponible segons allò que marca el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, per la qual cosa en aquest treball es revalida i, mitjançant aquesta publicació, Lluc Garcia es converteix en el seu nou autor.


La nova espècie tal com apareix en una de les il·lustracions de l'article.


Una família petita

La família Spelaeoniscidae està constituïda per 9 gèneres (Albertosphoera, Atlantoniscus, Barbarosphoera, Desertosphoera, Hybleoniscus, Maghreboniscus, Spelaeoniscus, Triceratosphoera i Uncuniscus), amb un total de 25 espècies conegudes. D'aquests 9 gèneres, 5 són monotípics, és a dir que sols inclouen una sola espècie.

Una vida oculta dins el sòl

La biologia dels Spelaeoniscidae és molt poc coneguda. A causa de les seves petitíssimes dimensions aquestes someretes són molt difícilment observables i sols poden ser estudiades quan se cerquen activament mitjançant tècniques indirectes d'extracció de la fauna edàfica. Ocasionalment, per exemple després de fortes pluges que proporcionin suficient humitat a la terra, emigren cap a les capes del sòl més superficials on poden ser casualment observades, sigui davall grans pedres semienterrades o a l'humus que recobreix les arrels més profundes dels arbres.

Referència
Garcia, L. 2022. Description of Maghreboniscus rojasi sp. nov. from Southern Spain and validation of the genus by the designation of a type species (Isopoda: Oniscidea: Spelaeoniscidae). Zootaxa, 5190 (2): 267-274.

Interessant nota sobre un enigmàtic peix fòssil

 El conservador del nostre Museu, Rafel Matamales, ha publicat fa uns dies a la revista Nemus de Ciències Naturals una interessant nota sobre un enigmàtic peix fòssil que va ser trobat a mitjans del segle XX a Mallorca, però del qual solament es conserven unes fotografies. Aquestes imatges van ser lliurades fa uns 30 anys al Museu, però per diferents motius aquesta rellevant troballa paleontològica va caure en l'oblit i l'exemplar fòssil, una peça única a Mallorca, va quedar en mans privades, fins que se li va perdre la pista.

Les fotos del peix fòssil trobat a Esporles, tal com apareixen a l'article de Matamales- Andreu. Fis ara són l'únic testimoni material que es coneix de la seva existència.

A partir de les fotos del peix, Matamales va iniciar el passat any una recerca realitzant diverses entrevistes per intentar trobar aquesta peça i poder-la estudiar. El peix no va comparèixer, però de l'estudi de les imatges existents i de la informació oral obtinguda l'autor ha recuperat part de la història d'aquesta troballa i ha aconseguit posar-la en context taxonòmic i estratigràfic.

Segons explica "aquest fòssil històric va ser trobat a Esporles. D'acord amb les fotografies que una persona anònima va entregar al Museu als anys 80 i entrevistes dutes a terme a diferents esporlerins que coneixien la història de la troballa d’aquest exemplar, s’ha reunit la informació que es presenta a la nota". Matamales exposa que "tot i que actualment es desconeix on es troba aquest fòssil i el seu estat de conservació, o fins i tot si està totalment perdut, s'ha pogut determinar que prové d’un aflorament del Miocè inferior, i concretament d’una fàcies litoral que pertany a la Formació Sant Elm. Les fotografies permeten afirmar que es tracta d’un teleosti". Conclou que "baldament sia de manera preliminar, aquesta nota presenta el testimoni d’un fòssil significatiu per al registre de Balears".

S'ha de dir que el paleontòleg Joan Bauzà Rullan va tenir accés a l'exemplar, va intentar estudiar-lo i fins i tot apareix amb ell a una de les fotografies que es trobaven al Museu, però la peça mai va arribar a formar part de la seva col·lecció.


Referència

Matamales-Andreu, R. 2022. Documentació d’un peix del Miocè inferior d’Esporles (Mallorca, illes Balears, Mediterrània occidental). Nemus 12: 318 - 321

dilluns, 19 de setembre del 2022

Una nova espècie fòssil de caragol terrestre del gènere Iberellus


La revista científica Nemus, especialitzada en Història Natural, ha publicat en el seu darrer número la descripció d'una nova espècie fòssil de caragol terrestre del gènere Iberellus, endèmic de les Balears.

L'autoria de la nova espècie és del naturalista especialitzat en paleontologia Josep Juàrez Ruiz, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals i del malacòleg Christian R. Altaba.

La nova espècie fòssil ha rebut el nom d'Iberellus colladoi i els exemplars procedeixen d'un jaciment del Pliocè (Zanclià inferior), el que, segons els seus autors, suposa la primera cita del gènere en aquest primerenc període del Quaternari, que començà fa 5,33 milions d'anys.

Els tipus de la nova espècie han estat dipositats al Museu Balear de Ciències Naturals, que conservava a la seva col·lecció de paleontologia una part dels exemplars estudiats.

Enhorabona als autors.

Una de les figures del treball de Juárez i R. Altaba en la que es mostren els exemplars tipus de la nova espècie, dipositats al Museu (Imatge difosa per Josep Juárez a les seves xarxes socials).

Referència: Juárez-Ruiz, J. & C. R. Altaba, 2022. Evidències primerenques del gènere Iberellus Hesse, 1908 (Gastropoda: Stylommatophora: Helicidae: Allognathini) al Pliocè inferior de Mallorca amb descripció d'Iberellus colladoi sp. nov. Nemus, 12 (2022): 187-193.


Interessant conferència de Julio A. Díaz sobre els Porífers del Mar Balear

Un moment del col·loqui que va tenir lloc després de la xerrada de l'investigador sobre les Esponges de Balears i els reptes que suposa el seu estudi.
 

El dissabte dia 17 va tenir lloc al Museu una nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes organitzat per la Societat d'Amics del Museu en col·laboració amb la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals. La conferència va anar a càrrec de l'investigador mallorquí Julio Alberto Díaz, que desenvolupa la seva tasca, en el marc de la seva tesi doctoral, al Centre Oceanogràfic de Balears (IEO).

Sota el títol "Del fons de la mar a les coves, la rica diversitat de les Esponges a les Balears", Julio Díaz va donar als assistents -una trentena de persones- una visió de conjunt sobre les esponges (Porifera) aquests interessants, i encara insuficientment estudiats, animals filtradors, que en els darrers anys estan revelant una insospitada diversitat en diferents ambients marins i també continentals.

Díaz va proporcionar als assistents una visió de conjunt sobre l'origen, evolució, morfologia, biologia d'aquests organismes aquàtics, per posteriorment centrar-se en alguns dels aspectes inèdits descoberts a través de la recerca científica que està duent a terme juntament amb altres col·laboradors.


Crambe crambe, una esponja mediterrània, fotografiada en el seu hàbitat natural. (Foto Diego Delso. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Esponja_roja_(Crambe_crambe),_Regga,_Gozo,_Malta,_2021-08-23,_DD_05.jpg)

El conferenciant explicà que tot i ser organismes molt comuns en alguns ambients marins i d'aigua dolça, incloses cavitats litorals, fons soms i profunds i monts submarins, la diversitat de les esponges al Mar Balear és encara molt parcialment coneguda.

Mitjançant la utilització tant de tècniques clàssiques de taxonomia linneana com de modernes anàlisis genètiques i moleculars, part d'aquesta diversitat s'està posant ara al descobert amb la descripció de nous gèneres i espècies i també s'estan estudiant aspectes sobre la seva biologia, alimentació, reproducció, ecologia i interacció amb altres organismes.

Entre el públic hi havia alguns destacats representants de la comunitat científica relacionada amb els estudis que desenvolupa el conferenciant, la qual cosa va donar peu a un interessant debat.