Mateu Cifre, cofundador del Museu, dóna al MUCBO la seva important col·lecció malacològica

Aquesta setmana s'ha fet efectiva la donació al MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) d'una important col·lecció de malacologia (mol·luscs continentals i marins): la col·lecció de Mateu Cifre Magro.

Mateu Cifre (tercer des de l'esquerra) el dia que es va fer efectiva la donació. A la foto, juntament amb els responsables del MUCBO, Daniel Gallego (gerent) i Rafel Matamales (conservador del museu) i amb Joan Arbona, membre de la Societat d'Amics i col·laborador de la Fundació.

Mateu Cifre és malacòleg autodidacte i ha treballat amb mol·luscs durant més de mig segle reunint una important col·lecció de molts milers d'exemplars. La seva col·lecció, que ara es conservarà al Museu de forma permanent, està dividida en tres grans seccions: mol·luscs continentals (terrestres i d'aigua dolça) ibero-balears i europeus; mol·luscs marins mediterranis; i mol·luscs exòtics. El material es troba classificat i molt ben ordenat, per la qual cosa resulta de gran valor per al museu, especialment per poder realitzar estudis comparatius entre espècies actuals i fòssils.

Mostrant la col·lecció als responsables
de la Fundació, durant una visita

Conté algunes espècies rares i molt rares i és de gran interès científic, ja que inclou sèries de nombrosos exemplars de distintes espècies, el que facilitarà futurs estudis taxonòmics i permetrà descriure la variabilitat morfològica de nombrosos taxons, sense descartar la possibilitat de descripció de noves espècies.

Cofundador del Museu Balear de Ciències Naturals

Mateu Cifre va ser pioner i cofundador del Museu Balear de Ciències Naturals a principis dels anys 80. Juntament amb altres joves naturalistes sollerics es va posar al davant de la iniciativa de crear a Sóller un museu d'història natural. Quan el 1982 es va crear l'associació Museu Balear de Ciències Naturals, impulsora del museu del mateix nom, Cifre va ser un dels socis fundadors i formà part de la primera junta directiva i de posteriors òrgans de govern. Des de feia uns anys vivia a Palma i, des de la seva jubilació, va dedicar molt de temps a enriquir i ordenar la seva estimada col·lecció. Una col·lecció a la qual ha dedicat més de mitja vida i que sempre havia dit que volia deixar al Museu com així ha estat finalment.

Encara que no siguin les de més interès científic de la col·lecció, algunes peces com les de la imatge són de gran bellesa i estan perfectament conservades. En canvi, la col·lecció conté moltes altres espècies marines i aquàtiques més petites -quasi microscòpiques- que estan perfectament ordenades dins tubs de vidre i han suposat dècades de treball de camp, preparació i classificació.

Participació del Museu en tres interessants articles de micologia balear

 S'acaben de publicar tres articles sobre la Funga balear que han comptat amb la participació i coautoria de membres de la secció micològica de la Societat d'Amics, i/o de la fundació Jardí Botànic de Sóller/Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO).

A més, un dels treballs publicats està doblement relacionat amb la nostra institució, ja que cita per primera vegada a les illes Balears un fong que ha estat únicament recol·lectat en una de les marjades del Jardí Botànic de Sóller: la Morchella anatolica.

Aquest interessant registre ha estat publicat a la coneguda revista de micologia Errotari i la investigació ha estat signada per Joan Carles Salom, Carles Constantino, Jean L. Bellanger, Joan Planas i Josep Ll. Siquier. La majoria d'aquests autors (estan vinculats a la secció micològica i Carles Constantino és també col·laborador científic del MUCBO.

Els autors aporten en aquest treball una descripció detallada dels caràcters macro i microscòpics d'aquesta espècie i també una anàlisi filogenètica. A més, aporten notes sobre la seva taxonomia, ecologia, corologia i distribució general.

Aquests exemplars de Morchella anatolica van ser recol·lectats entre els mesos de març i de maig de 2021 per Carol Constantino i Carles Constantino, en la marjada del Jardí Botànic dedicada a la Flora Canària.

Per altra banda, Carles Constantino també ha estat coautor recentment d'altres dos interessants treballs sobre la Funga Balear. El primer d'ells ha estat publicat a la Revista Catalana de Micologia i en ell els autors (vegeu referència completa més avall) aporten els resultats obtinguts durant les darreres prospeccions micològiques realitzades a les illes d'Eivissa i Formentera. En total citen un total de 151 tàxons (espècies o subespècies) dos dels quals se citen per primera vegada a Espanya, 23 són primera cita per a les Illes Balears, 17 són nous per a Eivissa i 14 a Formentera. L'estudi inclou taxons pertanyents a diferents grans grups de fongs com són els ascomicots, els basidiomicots i els mixomicots (aquests darrers actualment no es consideren fongs sinó que estan més emparentats amb les amebes).

Finalment, també s'ha publicat, a la mateixa Revista Catalana de Micologia, un altre treball també amb la participació de Carles Constantino. En aquest cas se citen cinquanta-sis tàxons de fongs trobats a les Illes Balears, un d'ells per primera vegada a Espanya i 26 han resultat ser nous per a les Illes Balears. El material inclou espècies interessants localitzades per primera vegada en diferents espais naturals protegits, com són la Reserva Natural de s’Albufereta i el Parc Natural de Mondragó.

Enhorabona a Carles Constantino i a tots els altres autors per aquestes interessants aportacions.

Referències

Salom, J.C.; Constantino, C; Bellanger, J.L.; Planas, J. i Siquier, J. Ll. 2023. El género Morchella en las Illes Balears (España) II: Morchella anatolica Isiloglu, Spooner, Alli & Solak. Morchella generoa Balear uharteetan (Espainia) II: Morchella anatolica Isiloglu, Spooner, Alli & Solak. Errotari (Micología), 20: 92-99.

Salom, J.C.; Siquier, J. Ll.; Pintos, À.; Esteve-Raventós, F.; Pancorbo, F.; Lado, C.; Espinosa, J.; Costa, S.; Ribes, M.Á; Planas, J.; Serra, A.; Llistosella, J. i Constantino, C. 2023. Notes corològiques sobre la funga i els mixomicets de les Pitiüses-Eivissa i Formentera. VI. (Illes Balears, Espanya). Revista Catalana de Micologia, 43: 61-109.

Siquier, J.L.; Pintos, A.; Salom, J.C., Esteve-Raventós, F.; Pancorbo, F.; Planas, J., Constantino, C. i Fiol, Ll. 2023. Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XVII. Revista Catalana de Micologia, 43: 3-31.

Mor el Dr. Àngel Ginés, primer director del Museu i pioner de l'espeleologia científica a Balears

Àngel Ginés observant una formació dins una cova. Foto UIB

La Ciència i la societat balear han perdut aquests dies de forma sobtada, el que va ser director del Museu Balear de Ciències Naturals entre els anys 1991 i 1996: el Dr. Àngel Ginés Gracia. Sota la seva direcció, el Museu i el Jardí Botànic van aconseguir complir el difícil repte d'obrir-se al públic, el 1992, culminant així amb èxit un procés iniciat 10 anys abans per l'Associació MBCN.

Àngel Ginés va ser un dels pioners de l'espeleologia científica a les Illes Balears. Va dedicar tota la seva vida la recerca i a la docència de les Ciències Naturals. L'any 1999 va obtenir el títol de Doctor en Biologia amb la seva tesi doctoral Morfología kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una aproximación ecológica. La seva aportació a l'estudi del carst i de les coves i avencs de les Balears, va ser molt important. Els seus treballs científics sumen més de 120 títols de recerca sobre morfologia, bioespeleologia, exploració i topografia de cavitats i història de l'espeleologia així com sobre diferents aspectes de l'exocarst. Alguns dels seus treballs van ser publicats a revistes internacionals de gran prestigi, entre d'elles la revista Science.

Va ser durant uns anys professor de biologia a l'Institut 'IES Guillem Colom Casasnovas', etapa en la qual va viure a Sóller, la qual cosa li permeté un major contacte diari amb el Museu. Com a director, es va preocupar especialment per potenciar les àrees d'educació i difusió. El 1996 va ser substituït en la direcció per Damià Crespí, però va seguir vinculat a la institució com a col·laborador actiu i com a membre de l'Associació que el va designar com a representant seu al Patronat de la Fundació Jardí Botànic de Sóller, de la qual en va ser vicepresident.

També va ser professor associat de la Universitat de les Illes Balears, formant part del Grup de Recerca del Carst, Sedimentologia, Geomorfologia Litoral i Geomorfologia Fluvial del Departament de Ciències de la Terra i impartint classes de geomorfologia.

Durant quasi 20 anys va ser també el director de la revista d'espeleologia Endins; cofundador de la Societat Espanyola d'Espeleologia i de Ciències del Carst (SEDECK) i membre destacat de la Societat d'Història Natural de les Balears i de la Societat Espeleològica Balear.

A part dels seus nombrosos articles científics sobre el carst i les coves de les Balears i la geoecologia de la Serra de Tramutana, el Dr. Ginés va ser coeditor i coautor dels llibres Karren Landforms (1996) i Karst Rock Features: karren sculpturing (2010), així com de la monografia titulada El carst i les coves de Mallorca (1995).  Recentment, Àngel Ginés va col·laborar de forma activa en el projecte d'edició de la gran obra sobre biologia subterrània impulsada des de València pel Dr. Alberto Sendra: Habitantes de la oscuridad. Fauna Íbero-balear de las cuevas (2023), una obra de referència en la qual s'ocupà juntament amb altres coautors de la redacció del capítol d'Història de la Bioespeleologia dins l'àmbit ibèric.

Amb la mort d'Àngel Ginés, el nostre país ha perdut un científic compromès i estimat per la seva bonhomia que encara podria haver aportat molt a la Ciència i al conjunt de la societat. Des del col·lectiu del Museu i del Jardí Botànic no podem fer més que lamentar molt la seva pèrdua i enviar el nostre més sincer condol a tota la seva família i als seus amics, deixebles i col·laboradors.

Més activitats de la secció d'Ornitologia de la nostra Societat d'Amics

El passat dissabte dia 25 de novembre, la Secció d'Ornitologia de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic va organitzar una activitat dirigida als socis consistent en una diada d'anellament científic d'ocells. L'ornitòloga Cristina Fiol va ser l'encarregada de dirigir aquesta interessant activitat de caràcter conservacionista i naturalista. La jornada es va desenvolupar als voltants del santuari de Lluc (Escorca)

Una vintena de persones van participar en aquest taller, ja que a part dels socis inscrits s'hi va sumar de forma espontània un grup d'excursionistes que es dirigien a la finca pública de Son Amer.

Es van capturar diverses aus que foren anellades i alliberades, entre d'elles mèl·leres (Turdus merula), verderols (Carduelis chloris), rupits (Erithacus rubecula) i diverses espècies de busquerets (Sylvia spp.), entre d'altres.

Tots els participants, especialment els més joves, van gaudir molt de l'experiència.

Nova activitat programada

La Secció d'Ornitologia ha programat una nova activitat dirigida als socis (gratuïta, però també amb inscripció prèvia i places limitades) que tindrà lloc el pròxim dissabte dia 16 de desembre. En aquest cas es tracta d'una visita ornitològica al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca. Aquesta activitat naturalista així com la forma d'inscriure's es comunicarà als socis en els dies vinents mitjançant els canals habituals.

Firmat el conveni entre el MUCBO i la Societat d'Amics

Assistents a la firma del conveni. Asseguts, Amador Estarellas (president de la Societat d'Amics MBCN-JBS); Sebastià Aguiló (Vicepresident de la Fundació) i Daniel Gallego (gerent). Drets, Carles Constantino i Joan Arbona, membres de la directiva de la Societat d'Amics. 

Aquest dimecres (22/11/2023) ha tingut lloc a les instal·lacions del MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) la signatura del conveni entre la Fundació i la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic.

Per part de la Fundació ha signat el conveni el seu vicepresident, Sebastià Aguiló, que és patró en representació municipal. Per part de la Societat d'Amics del MBCN-JBS ha signat el president de l'Associació, Amador Estarellas.

Aquest conveni era necessari a conseqüència del procés de reunificació del Museu Balear de Ciències Naturals i el Jardí Botànic de Sóller que va suposar fa uns anys una integració del museu dins la Fundació.

Cal recordar que la Societat d'Amics va ser la fundadora del museu i del jardí botànic i va gestionar ambdues seccions des de la seva inauguració, l'any 1993, fins a l'any 1997 quan es creà la fundació del Jardí Botànic. La Societat, en col·laboració amb l'Ajuntament va seguir gestionant el museu fins a l'any 2020. El febrer de 2020 ambdues parts es van tornar a unificar baix la mateixa Fundació.

Mitjançant aquest conveni la Societat d'Amics cedeix a la Fundació JBS-MBCN els materials del Museu  de la seva propietat, perquè segueixin formant part com fins ara del Museu o del Jardí, tot i que en manté la titularitat (mobiliari, exposicions, algunes col·leccions, etc. i en general tots els fons que no son de titularitat municipal o de la mateixa Fundació). El conveni contempla també que la Societat segueix tenint al Museu la seva seu social, així com el dret dels seus socis a tenir entrada gratuïta i a la participació preferent en les activitats del MUCBO. També es compromet a seguir col·laborant amb el Museu i el Jardí en les tasques de conservació, recerca científica, divulgació i difusió. La Societat d'Amics també seguirà col·laborant econòmicament amb les finalitats del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic i, en la seva qualitat de Patró de la Fundació (amb dos representants), a seguir vetllant i treballant per al dia a dia i per al futur d'aquesta institució.

Lluc Garcia, Amador Estarellas, Carles Constantino, Joan Arbona, Sebastià Aguiló, Daniel Gallego i Rafel Matamales, davant el Museu.

A més dels signants, a l'acte de signatura assistiren també el gerent de la Fundació MUCBO, Daniel Gallego; el conservador del Museu, Rafel Matamales; i, una representació de la junta directiva de la Societat d'Amics, Carles Constantino, Joan Arbona i Lluc Garcia.

La Societat d'Amics del Museu Balear de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller compta actualment amb més de 300 socis. Organitza activitats divulgatives pel seu compte o en estreta col·laboració amb el Museu i el Jardí Botànic.

El MUCBO acollí la Jornada Micològica de Tardor 2023

Les instal·lacions del MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) van acollir dissabte (dia 18 de novembre) una nova edició de la Jornada Micològica de Tardor, un esdeveniment divulgatiu que se celebra des de fa quasi dècades i que va ser la primera activitat de divulgació micològica a les Balears.

Un any més l'esdeveniment ha anat a càrrec de la Secció Micològica de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic, en col·laboració amb el MUCBO i amb la participació activa dels seus membres històrics i col·laboradors, com Carles Constantino, Josep Ll. Siquier, Carol Constantino, Joan Planes, Joan Carles Salom, entre d'altres, tots ells experts micòlegs.

Malgrat una climatologia molt adversa, a causa de la manca de pluges durant la tardor, l'exposició de bolets i altres fongs aconseguí reunir un total de 121 espècies, que van ser classificades pels micòlegs i exposades al públic.

Els experts també van atendre els nombrosos visitants que volien identificar els fongs recollits o obtenir informació sobre la seva toxicitat o comestibilitat.

En aquesta ocasió també es complementà l'activitat naturalista-divulgativa amb una demostració de cuina de bolets a càrrec d'alumnes de l'escola d'Hoteleria de la UIB, dirigits pel seu professor Lluís Cardell.

L'activitat també comptà, dos dies abans, amb una interessant conferència titulada "Els bolets i les religions" que va impartir al Museu el conegut mestre cuiner i micòfil Antoni Pinya.

Cal recordar que la secció micològica que actualment depèn de la Societat d'Amics del MBCN-JBS també realitza estudis científics sobre els fongs de les Balears i que els seus membres i col·laboradors han fet al llarg dels anys importants contribucions a la flora micològica de les Balears, a més d'una intensa activitat divulgativa que ha contribuït de forma decisiva a l'interès de la societat mallorquina pel món dels bolets i dels fongs en general.

Un dels crancs ermitans més antics del món, al nostre museu

El Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears ha publicat recentment un article sobre un interessant fòssil que es conserva al Museu Balear de Ciències Naturals. Es tracta de la mordala d'un cranc ermità que un cop estudiat ha resultat ser el més antic conegut a la península Ibèrica i Balears i un dels més antics del món.

El treball ha estat elaborat per Àlex Ossó, reconegut especialista català en crancs fòssils, i per Josep Juárez, col·laborador científic del Museu especialitzat en paleontologia i membre de la directiva de la Societat d'Amics.

Els autors asseguren en el resum de l'article que l'estudi d'aquesta mordala (única part del cranc ermità que es conserva) i que procedeix d'un jaciment datat com del Juràssic Inferior del centre de Mallorca (Maria de la Salut) "permeten assignar-lo al gènere Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea)". Afirmen que la troballa "representa el primer crustaci decàpode descrit del Juràssic de les Illes Balears, així com ser el tercer registre del Juràssic Inferior d’Ibèria i un dels decàpodes anomurs més antics del món".

La peça es troba dipositada a la col·lecció paleontològica del Museu. 

Una de les imatges que inclou l'article d'Ossó i Juárez i que mostra la mordala estudiada i identificada per ells com pertanyent al gènere Schobertella

L'article està inclòs dins el volum 66 del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears (2023) que n'ha avançat la seva publicació electrònica, i es pot llegir o descarregar gratuïtament al següent ENLLAÇ. 

Cal recordar que els crancs ermitans són Crustacis Decàpodes i que, per tant, pertanyen al mateix ordre que els crancs, llagostes, gambes, gambetes i sastres, entre d'altres. Els Paguroidea, grup en el qual s'enquadra Schobertella, són una superfamília que agrupa famílies amb nombroses espècies actualment vivents i moltes altres fòssils. Els ermitans tenen l'abdomen tou i per això utilitzen closques buides de mol·luscs (o a vegades cavitats d'altres organismes marins) per protegir-se dels depredadors.

Enhorabona als autors d'aquest treball!

Referència: Juárez-Ruiz, J. i Ossó, À. 2023. L’anomur més antic d’Ibèria: presència d’Schobertella Schweigert, Fraaye, Havlik i Nützel 2013 (Decapoda, Paguroidea) al Pliensbaquià superior (Juràssic inferior) de Mallorca (Illes Balears, Mediterrani Occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 141-148. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma