divendres, 30 d’abril de 2021

Un article de col·laboradors del Museu sobre un interessant mol·lusc

 La revista de paleontologia Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis ha publicat recentment a la seva sèrie  de malacologia un article que signen conjuntament tres col·laboradors habituals del Museu, Mateu Cifre (cofundador de la nostra associació), Maximino Forés i Xavier Canyelles. Amb el títol de Glycymeris inflata, especie viviente y no fósil. Nuevos datos", els autors exposen la seva teoria i aporten noves dades paleontològiques, de què aquest mol·lusc marí que es creia extint des del Plistocè superior, encara viu actualment a la mar Mediterrània. Aquest descobriment paleontològic ja va ser aportat per un dels coautors, Maximino Forés, l'any 2006 en una comunicació conjunta presentada amb l'expert malacòleg Christian R. Altaba i amb Sebastià Monserrat, baix el títol "Long term environmental record in Glycimeris inflata, a relic of Mediterranean old growth soft bottoms". Ara Cifre, Forés i Canyelles tornen al tema i aporten noves evidències de l'existència al nostre mar d'aquesta reliquia biològica. Enhorabona.


dimecres, 28 d’abril de 2021

Noves aportacions al coneixement dels Isòpodes terrestres ibèrics

Des del mes d'octubre de 2020 diferents treballs realitzats en col·laboració amb el Museu han permès la descripció de noves espècies per a la ciència pertanyents al grup dels crustacis isòpodes terrestres. Una de les descobertes més interessants ja es va anunciar pel mes d'agost i va ser el d'un nou gènere i espècie de somereta cavernícola procedent de la Cueva de la Pileta de Màlaga, que es va denominar com Baeticoniscus bullonorum. El treball va anar a càrrec de Lluc Garcia, col·laborador del Museu i d'Arià Miralles i Toni Pérez Fernández, respectivament de la Institució Catalana d'Història Natural i del Grupo Espeleológico de Villacarrillo, Jaén (vegeu entrada anterior a aquest mateix bloc). Però aquesta és nomes una de les aportacions que el Museu ha fet en el darrer any amb relació a aquest interessant grup d'artròpodes. Així, el mes d'octubre de 2020 els mateixos autors van publicar el descobriment d'una altra espècie cavernícola d'Andalusia, també d'una cavitat de Màlaga. En aquest cas la descripció de la nova espècie es va publicar al Journal of Subterranean Biology. Es tracta d'una somereta amb fortes afinitats amb espècies similars de la Mediterrània oriental. Els seus autors l'han batiada com Graeconiscus gevi.

Però entre els darrers mesos del 2020 i el que duem del 2021 el Museu ha participat també en altres quatre treballs publicats per Lluc Garcia, que també treballa en col·laboració amb el Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, i els seus col·laboradors. Aquestes publicacions han suposat la descripció de quatre noves espècies més de someretes i la confirmació d'una altra espècie que es dubtava que visqués a la península Ibèrica.

Així el mes de novembre es va descriure com a espècie nova Armadillidium nahumi, procedent de la zona pirinenca de Lleida. Els exemplars tipus d'aquesta espècie es conserven al nostre museu.

El mes de novembre es va publicar un treball amb la descripció de dues noves espècies -denominades Mica iberica i Porcellio cibioi- ambdues de la regió central ibèrica- En aquest cas el treball ha comptat amb la col·laboració del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (Universitat d'Alacant), del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i del Museu Estatal de Zoologia de Moscou (Russia). La publicació es va fer al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears.

Una altra nova espècie procedent d'Extremadura -Porcellio wadianae-, també ha estat descrita i publicada aquest mes d'abril, per Lluc Garcia, Daniel Parejo-Pulido i Emmanuel Séchet. En aquest treball publicat a la revista Graellsia del Museu Nacional de Ciències Naturals també s'aporten dades inèdites sobre els Isòpodes terrestres d'Extremadura, inclosa la redescripció d'una interessant espècie poc coneguda: Porcellionides elegans.


Finalment també fa poc (Març 2021) el mateix col·laborador del Museu ha publicat un treball que confirma la presència d'una espècie comuna a Europa occidental, però que es creia que no vivia a la Península Ibèrica. Es tracta de Philoscia muscorum, una somereta amant dels boscos humits. En aquest darrer cas l'article ha estat elaborat conjuntament amb els entomòlegs David Cabanillas (Madrid) i Jairo Robla (Astúries). Actualment hi ha nous treballs en preparació, fet que converteix el nostre Museu en un referent pel que fa al coneixement dels Isòpodes terrestres de la península Ibèrica i Balears.


Referències

Garcia L, Miralles-Núñez A, Pérez-Fernández T. 2020. First record of the genus Graeconiscus Strouhal, 1940 (Isopoda, Oniscidea, Trichoniscidae) in the Iberian Peninsula with the description of a new troglobitic species. Subterranean Biology 36: 51-61. https://doi.org/10.3897/subtbiol.36.58272

Garcia, Ll. 2020a. Armadillidium nahumi n. sp. (Crustacea: Oniscidea: Armadillidiidae), a new terrestrial isopod from catalan Pre-Pyrenees (Iberian Peninsula). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 89-96. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444- 8192. Palma (Illes Balears). https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2020v063/p089.dir/Bolleti_2020v063p089.pdf

Garcia, Ll. 2020b. Description of Mica iberica sp. nov. and Porcellio cibioi sp. nov., two new terrestrial isopods previously confused with Porcellio ingenuus BuddeLund, 1885 (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 159-173. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears). https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2020v063/p159.dir/Bolleti_2020v063p159.pdf

Garcia, Ll., Cabanillas, D., Robla, J. 2021. Confirmation of the presence of Philoscia muscorum (Scopoli, 1763) (Isopoda: Oniscidea: Philosciidae) in the Iberian Peninsula. Bulletin of the British Myriapod & Isopod Group, 33: 79-87.

Garcia L, Parejo-Pulido D, Séchet E. Una nueva especie de Porcellio Latreille, 1804 (Crustacea: Isopoda: Oniscidea) de España y primeros datos sobre los isópodos terrestres de Extremadura. Graellsia [Internet]. 22 de abril de 2021 [citado 30 de abril de 2021];77(1):e125.
http://graellsia.revistas.csic.es/index.php/graellsia/article/view/641


diumenge, 9 d’agost de 2020

Un nou gènere i espècie d'isòpode terrestre descobert a una famosa cova de Málaga



Dos exemplars de Baeticoniscus bullonorum n.gen, n. sp. fotografiats 'in situ' per Adrià Miralles a la Cueva de la Pileta de Benaoján (Foto: Adrià Miralles-Núñez)

El nostre col·laborador científic Lluc Garcia acaba de publicar a la prestigiosa revista Zootaxa la descripció d'un nou gènre i espècie de crustaci Isòpode terrestre cavernícola procedent de la famosa Cueva de la Pileta, situada al municipi de Benaoján, a la provincia de Màlaga. L'article ha estat signat conjuntamenmt amb Toni Pérez Fernández i Adrià Miralles Núñez. El nou gènere ha estat nomenat com Baeticoniscus Garcia, 2020 i la seva espècie tipus, també descrita, com Baeticoniscus bullonorum Garcia, 2020. Està dedicada a la família Bullón, propietaris de la famosa cavitat andalusa, coneguda arreu pel seu ric patrimoni biològic però també per la seva arqueologia i pintures rupestres prehistòriques. El treball és fruit de la col·laboració entre Lluc Garcia, encarregat de la part taxonòmica, l'espeleòleg de Jaén Toni Pérez Fernández i l'entomòleg català Adrià Miralles Núñez i s'ha realitzat en el marc dels estudis conjunts sobre la biodiversitat subterrànea de la Península Ibèrica, i en particular de la regió d'Andalusia. L'equip que formen està vinculat també a diverses institucions com son el Grupo de Espeleología de Villacarrillo (GEV), la Institució Catalana d'Història Natural, el Museu Balear de Ciències Naturals i el Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB.

En aquest cas la troballa que va donar peu a aquesta descripció es remunta a varis anys enrere ja que els primers exemplars van arribar al nostre col·laborador fa més de 15 anys tot i que inicialment quedaren pendents d'identificació. Anys després (2015) Toni Pérez i Adrià Miralles pogueren recol·lectar més exemplars durant una exploració de la cavitat i els remeteren pel seu estudi. El treball de gabinet ha estat laboriós ja que va ser difícil trobar les correctes afinitats d'aquest isòpode per poder-lo classificar correctament. Finalment es va haver d'instaurar un nou gènere  per a ell, de moment monotípic, és a dir que sols es coneix una única espècie. Pertany a la família dels triconíscids i a la subfamília dels haploftalmins (Trichoniscidae: Haplophthalminae). Aquesta família d'Isòpodes terrestres inclou actualment prop d'un centenar de gèneres i unes 600 espècies descrites. La majoria de triconíscids estan vinculats a ambients epigeus humids i, sobretot, a cavitats subterrànies. Son de mida petita o molt petita, generalment despigmentats i molts d'ells, sense ulls. La nova espècie també és cega i despigmentada, una característica habitual en els artròpodes troglobis. Els exemplars mesuren uns 3.5 mm de llarg.


Algunes imatges del procés d'il·lustració d'aquesta nova espècie que va seguir Lluc Garcia per a la descripció. També es va utilitzar macrofotografia i microscopia electrònica d'escandallatge (Foto: Lluc Garcia)

En el cas de Baeticoniscus bullonorum n.gen., n.sp. presenta afinitats amb un altre representant del mateix grup que viu a la mateixa Cueva de la Pileta i que també es coneix d'una altra cova de Cádiz i d'una de Gibraltar (Iberoniscus breuili). I també presenta afinitats amb algunes espècies trobades únicament a cavitats de la regió balcànica (Strouhaloniscellus biokovoensis i S. anophthalmus); de la regió d'Àtica, a Grècia (Acteoniscus petrochilosi) i dels Alps orientals, a Itàlia (Paracyphoniscus meggiolaroi). Per tant es tracta també d'una troballa de gran interès per entendre l'evolució d'aquestes espècies a Europa i el seu origen. La nostra enhorabona als tres autors.

La referència completa de la nova publicació del Museu és: Garcia, Ll. Pérez-Fernández, T., Miralles-Núñez, A. (2020). A new genus and species of cave-dwelling terrestrial isopod (Crustacea: Oniscidea: Trichoniscidae) from Southern Spain. Zootaxa, 4822 (2): 257–268. L'enllaç és:https://doi.org/10.11646/zootaxa.4822.2.7 però no és un article de lliure accés.

diumenge, 15 de juliol de 2018

Noves aportacions del Museu a la fauna d'artròpodes Iberobalears

En els darrers mesos membres del museu han fet algunes petites contribucions al coneixement d'artròpodes de la Península Ibèrica i Balears. Les reflectim aquí perquè quedi constància d'algunes de les línies d'investigació naturalista que es desenvolupen a través de la secció d'entomologia, carcinologia i bioespeleologia del Museu.

A finals del desembre del 2017 el Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa va publicar la primera cita a Balears del coleòpter xilòfag Plagionotus arcuatus. Els autors Joan Díaz Calafat, Samuel Pinya i Lluc Garcia  documenten per primera vegada aquesta espècie (un cerambícid) gràcies a uns exemplars recol·lectats a Sóller i fets arribar al museu per a la seva identificació. Els exemplñars han quedat dipositats a la col·lecció del Museu.

En aquesta nota es documenta a més per primera vegada una nova via d'entrada d'una espècie exòtica: la llenya per cremar que es ven a determinades grans superfícies comercials. L'article es pot consultar en aquest enllaç
https://www.researchgate.net/publication/321488999_First_record_of_Plagionotus_arcuatus_Linnaeus_1758_Coleoptera_Cerambycidae_in_the_Balearic_Islands [accessed Jul 15 2018].



Per altra banda la revista periòdica Monografías Bioespeleológicas, publicada pel Grupo Espeleológico de Villacarrillo (GEV) de Jaén, va publicar en el seu darrer número (desembre 2017) un treballet signat per Lluc Garcia (MBCN) i Toni Pérez Fernández (GEV) sobre una interessant espècie d'Isòpode Terrestre -Eluma caelata- recol·lectada a una cavitat subterrània de Jaén redescoberta pel grup GEV. Es tracta d'una cavitat que figurava en la bibliografia bioespeleològica històrica d'Andalusia però que des de feia més de mig segle no havia estat localitzada. Eluma caelata és una espècie poc citada al medi subterrani. En aquesta nota els autors citen també l'espècie per primera vegada a altres cavitats andaluses, en base a material recol·lectat tant pel GEV com per altres col·laboradors i estudiat al Museu per Lluc Garcia.

L'article es pot consultar a aquest enllaç
https://www.researchgate.net/publication/322138391_Eluma_caelata_Miers_1877_un_isopodo_terrestre_CrustaceaOniscidea_Armadillidiidaerecolectado_en_las_cuevas_de_Navilla_de_Fuente_Acero_Cazorla_Jaen_y_sus_registros_en_el_medio_subterraneo_andaluz




El cranc blau (Callinectes sapidus) una nova espècie exòtica a Balerars identificada al Museu


Lluc Garcia i Samuel Pinya, col·laboradors científics i membres de la Junta del museu, són coautors d'un article publicat el mes de juny a la revista Bioinvasions Records. Es tracta de la primera cita a Balears del cranc blau (Callinectes sapidus) una espècie atlàntica de gran mida introduïda a la Mar Mediterrània amb finalitats comercials a principis del segle XX que ha esdevingut invasora. Aquesta és la primera vegada que es localitza en un territori insular de la Mediterrània occidental. La troballa va ser realitzada el passat estiu per part de personal del COFIB. Els exemplars van ser identificats al Museu per Lluc Garcia (MBCN) i posteriorment juntament amb Samuel Pinya (Interdisciplinary Ecology Group i MBCN)es va fer un estudi morfològic per confirmar la identificació i publicar la cita. El treball, titulat "The first recorded occurrences of the invasive crab Callinectes sapidus Rathbun, 1896 (Crustacea: Decapoda: Portunidae) in coastal lagoons of the Balearic Islands (Spain)" també va ser signat pels seus primers recol·lectors i personal del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca i del Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Una vegada més el nostre museu ha jugat un paper important en el coneixement de la biodiversitat.

El treball complet es pot consultar on-line i descarregar a l'enllaç:https://doi.org/10.3391/bir.2018.7.2.12

Nova aportació internacional sobre foraminífers amb participació de Guillem Mateu i Samuel Pinya


Els dos col·laboradors i membres de la junta del Museu, Guillem Mateu i Samuel Pinya, han participat el passat mes de juny en el congrés internacional Forams 2018, celebrat a Edimburg (Escòcia) i que ha reunit experts de tot el món en aquests protozous marins. Aquest Congrés estava en bona mesura enfocat en el paper que aquests microorganismes juguen en els ecosistemes d'un món tant canviant com l'actual i les importants conclusions que es poden extreure del seu estudi científic baix el màxim possible de perspectives.

En concret els membres del Museu -que en aquesta important trobada reflectiren la seva vinculació a la nostra petita institució- presentaren un treball resultat de les investigacions dutes a termes a  la UIB as través de la Càtedra 'Guillem Colom' i el grup d'Ecologia Interdisciplinària (dirigides respectivament pels Drs. Guillem Mateu i Salmuel Pinya) durant els darrers anys, i també en col·laboració amb el Museu Balear de Ciències Naturals i altres entitats científiques com el Departament de Genètica i Evolució de la Universitat de Ginebra (Suissa) i el College of Marine Science de la Universitat del Sud de Florida, als Estats Units.

L'aportació -signada per Guillem Mateu; Maria Holzmann; M. Victòria Nadal, Anna Khokhlova, Pere Ferriol, Samuel Pinya, Antoni Sureda, Silvia Tejada, Beatriz Alvira i Pamela Hallock- comunica la primera cita a la Mar Mediterrània d'un foraminífer d'origen exòtic pertanyent a gènere Parasorites (Parasorites orbitolidoides), una espècie epífita simbiont de determinades algues . Els investigadors van estudiar utilitzant tècniques d'estudi de l'ADN, si els exemplars trobats en diferents sediments de Mallorca associats a algues podrien haver estat introduïts, com es sospitava, juntament amb l'alga exòtica invasora Halimeda incrassata, localitzada per primera vegada al mar Balear l'any 2011 i procedent del Caribe. Els resultats de l'estudi descarten aquesta possibilitat ja que l'anàlisi genètic de foraminífers vius recol·lectats van demostrar que el seu ADN es correspon al 100% amb exemplars procedents de l'illa de Guam, al Pacífic Occidental. A més closques de Parasorites han estat localitzades també pels investigadors en els sediments associats a algues autòctones però no a la invasora. També s'han trobat en el contingut estomacal de sorells-dèntols (Pseudocaranx dentex) un peix que també viu a la majoria d'oceans temperats i càlids del món. Els investigadors conclouen que, contràriament a la hipòtesi de que l'alga invasora Halimeda incrassata podia haver estat el vector d'introducció del foraminífer exòtic a la Mediterrània, aquesta introducció ha de ser deguda a altres mecanismes d'expansió.

Enhorabona als autors!

diumenge, 29 d’abril de 2018

Participació de Guillem Mateu i Terean Sebastian al congrés de la European Geosciences Union


Enguany el Congrés, celebrat d Viena, reuní a 15.075 científics procedents de 106 països
(Foto: EGU)
El nom del Museu Balear de Ciències Naturals ha tornat a sortir a un esdeveniment científic internacional, en aquest cas de la mà del Dr. Guillem Mateu, director científic del museu i membre de la Directiva, i de Terean Sebastián, també component de la Junta del Museu. Ambdós, juntament amb Anna Khokhlova, de la Càtedra 'Guillem Colom Casasnovas' de la UIB (a la qual també pertanyen els altres dos coautors) van participar a mitjans d'abril a l'edició 2018 del Congrés de la European Geosciencies Union, celebrat a Viena. Es tracta d'un congrés internacional de caràcter interdisciplinar que reuneix milers d'investigadors de múltiples disciplines en el camp de les geociències. En l'edició de 2018 hi han participat 15.075 científics procedents de 106 països de tot el món.
Els tres científics mallorquins van presentar la comunicacó titulada "Epiphytic foraminiferal índices as bioindicators in Mediterranean seagrass meadows" . Es tracta d'una aportació novedosa a la utilització dels foraminífers epifíts -que viuen sobre diverses parts de Posidonia oceanica- a les praderies d'aquesta fanerògama marina, endèmica de la Mediterrània, a Balears.
Els foraminífers -petits protozous marins amb closca- troben en les fulles i els rizomes de posidònia un substrat adequat per a viure, juntament amb molts d'altres petits organismes bentònics i tenen gran utilitat com a bioindicadors de la qualitat ambiental de les aigües que habiten. En aquest estudi els autors han proposat un seguit de canvis en el sistema de fer servir aquests protozous amb aquesta finalitat.

La investigació ha estat desenvolupada en el marc de la Càtedra de Micropaleontologia Guillem Colom de la UIB, vinculada al nostre Museu a través del llegat del científic Guillem Colom Casasnovas (1900-1993), un dels pioners en l'estudi del foraminífers a Espanya.

Enhorabona als autors!