El Museu rep una interessant col·lecció de fòssils del Quaternari, donada per Sebastià Antich i Antònia Soler

Antònia Soler i Sebastià Antich (amb camisa de quadres), amb Rafel Matamales (dreta), Josep Juárez i Joan Arbona (esquerra), durant la visita al Museu per lliurar documentació. 

El Museu Balear de Ciències Naturals ha incorporat aquests dies una nova col·lecció científica que passa a formar part del seu fons de paleontologia. Es tracta de la col·lecció de fòssils del Quaternari formada per Sebastià Antich i Antònia Soler, dos naturalistes especialitzats en paleontologia que durant anys van treballar en col·laboració amb Joan Cuerda Barceló, reconegut expert en el Quaternari marí de Balears.

La col·lecció està formada per centenars de fòssils, probablement un milenar o més, que segons el conservador del Museu, Rafel Matamales "estan en perfecte estat de conservació".

Segons Matamales la col·lecció té un triple interès. D'una banda, conté alguns fòssils procedents de jaciments quaternaris avui en dia desapareguts, ja que van ser destruïts per obres públiques o coberts per construccions durant un dels booms d'edificació massiva del litoral del sud de Mallorca durant el passat segle. Aquest seria el cas dels importants dipòsits quaternaris que van ser destruïts per les autopistes o d'altres com el de Magalluf, cobert actualment per un gran hotel. Altres jaciments també ben representats a la col·lecció Antich-Soler són avui en dia inaccessibles per altres motius com és el cas del que se situava a Son Banya i que era un dels pocs jaciments d'un ambient llacunar quaternari de l'Illa. A més la col·lecció està acompanyada de detallada documentació que assenyala la seva situació exacta, la qual cosa dona encara més valor al conjunt de mostres fòssils.

En segon lloc, el Museu destaca el gran valor històric de la col·lecció atès que molts dels exemplars que conté són espècimens figurats en publicacions científiques, la majoria en els treballs fets per Joan Cuerda, alguns dels quals en coautoria amb Sebastià Antich i Antònia Soler.

Finalment, es tracta d'una col·lecció formada per exemplars seleccionats, complets i en bon estat, peces que tenen per aquest motiu també valor museogràfic, encara més perquè algunes són úniques.

Un dels exemplars de la col·lecció, tal com figurava en una de les seves publicacions (Antich i Soler, 1986)

Sebastià Antich i Antònia Soler van ser deixebles de Joan Cuerda Barceló i l'acompanyaren en nombroses prospeccions paleontològiques i geològiques, publicant conjuntament alguns dels treballs. Quan es va començar a gestar el projecte del Museu Balear de Ciències Naturals, Antich i Soler se sumaren immediatament de forma entusiasta a la iniciativa i col·laboraren amb els primers treballs fets al Camp d'en Prohom. Figuren com a socis 33 i 34 de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller (abans Associació MBCN, impulsora del museu i del jardí botànic). La passada setmana visitaren el Museu i aportaren material documental. Des de la nostra Societat d'Amics volem agrair-los també la seva generosa donació.

Bibliografia

Antich, S. & Soler, A. 1986. Hallazgo de Eastonia rugosa (Chemnitz) en el Pleistoceno de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 141-144.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1982. La secuencia pleistocénica dunar de Son Mosón (Mallorca) y sus correlaciones faunísticas y estratigráficas. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 26: 13-35.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1984. El Pleistoceno del Torrente Son Granada (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 28: 67-80.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1985. Las formaciones Cuaternarias del Torrente de Cala Blava en la bahía de Palma (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 29: 75-85.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1986. Las formaciones cuaternarias marinas de Cala Pí (Mallorca). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 95-104.

Cuerda, J.; Soler, A. & Antich, S. 1983. Nuevos yacimientos del Pleistoceno marino de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 27: 117-126.

El Museu participa en el descobriment i descripció del moscard més antic que es coneix en tot el món

A l'esquerra aquest important fòssil i a la dreta un dibuix esquemàtic de l'exemplar,  que està excepcionalment ben conservat.

Un equip internacional d’investigadors - del qual forma part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales-Andreu- ha identificat la larva del grup dels dípters (grup d’insectes al qual pertanyen les mosques i els mosquits) més antiga del planeta, datada de fa 247 milions d’anys. L’exemplar es va trobar fa uns anys a prop de la cala d’Estellencs, al nord-oest de l’illa de Mallorca, i ara s’ha estudiat fent servir les tècniques més noves. A la investigació han participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC, València), el Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN, Sóller), el Museu Nacional d’Història Natural i la Universitat de la Sorbona (MNHN, París, França) i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (OUMNH, Oxford, Gran Bretanya). El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Papers in Palaeontology.

Els autors han descrit un nou gènere i espècie fins ara desconeguts per la ciència: Protoanisolarva juarezi o “Larva anisopodoïdea primigènia de Juárez”, nom posat en honor de Josep Juárez -també col·laborador del Museu- qui va descobrir el fòssil durant uns treballs de prospecció. La larva completa, que és anterior fins i tot als primers dinosaures coneguts, havia deixat una tènue empremta carbonosa a les dues cares que van quedar exposades en obrir-se la roca.

L'autor principal de l'estudi ha estat Enrique Peñalver especialista en insectes fòssils, investigador del CSIC al CN-IGME CSIC. Rafel Matamales Andreu, paleontòleg del Museu Balear de Ciències Naturals, coautor de l’estudi, ha dedicat uns quants anys a estudiar l’ambient d’aquesta regió de Mallorca durant el Triàsic, així com els canvis que va experimentar durant milions d’anys. També són coautors de l'article Ricardo Pérez de la Fuente, investigador al Museu d’Història Natural d’Oxford i André Nel, del Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

En una nota de premsa conjunta emesa avui mateix per les entitats científiques que han participat en l'estudi, s'explica que "quan la larva trobada s’alimentava de la matèria orgànica del sòl, no feia gaire milions d’anys que s’havia produït una de les extincions massives més grosses de la història de la vida, al final del període Permià, que va acabar amb més del 80% de les espècies del planeta.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (Consell Insular de Mallorca), en el marc del projecte ‘Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats’. Actualment, el fòssil es troba a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on s’acaba de preparar per al seu trasllat i custòdia permanent a Mallorca.

Referència completa: Peñalver, E.; Matamales-Andreu, R.; Nel, A. & Pérez-de la Fuente, R. (2022). Early adaptations of true flies (Diptera) to moist and aquatic continental environments. Papers in Palaeontology, 8(6): e1472.

Un petit i fràgil tresor biològic

L'any 1950 el prestigiós biòleg i ecòleg català Ramon Margalef (1919-2004), un dels primers científics que va estudiar la biologia de les aigües dolces de les Illes Balears, va fer a Sóller un interessant descobriment zoològic. En les proximitats de la font de s'Olla, dins el torrent que davalla del Coll i al mateix sistema hidràulic de la font, Margalef va descobrir un petit crustaci que identificà tot d'una com a pertanyent a un grup d'isòpodes (del mateix grup que les someretes, porquets de Sant Antoni o marietes de femer, però de vida aquàtica en comptes de terrestre) totalment marins.

Margalef, que llavors duia a terme un exhaustiu inventari de tota casta d'organismes vius que habiten les aigües continentals (o sigui, no estrictament marines), ja s'havia convertit per aquella època en un reconegut expert en diversos grups biològics, entre ells els crustacis i les algues microscòpiques.

La troballa de la font de S'Olla el va sorprendre molt perquè es tractava d'un petit crustaci sols conegut per espècies marines. Això volia dir que aquells organismes que pul·lulaven només als voltants de la font havien remuntat el torrent en èpoques pretèrites, s'havien adaptat a viure en aigües completament dolces i havien quedat aïllats en aquest petit reducte de la Vall, evolucionant fins al punt de transformar-se en una espècie completament independent, fins aquell moment desconeguda per la Ciència.

En una carta dirigida a Guillem Colom, eminent geòleg i naturalista solleric amb el qual va mantenir una estreta relació professional i d'amistat, Margalef li anunciava breument el descobriment d'un interessant crustaci dulciaqüícola a la Vall de Sóller, del qual encara n'estava investigant la identitat. En una carta posterior datada del 24 de juny de 1950 Margalef comenta a Colom que "aquell famós crustaci de les fonts de Sóller, que jo al principi creia que era un asèllid, he vist de seguida, en mirar-lo amb augment, que és d'una altra família propera, i realment constitueix una troballa excepcional pel que sembla, doncs la forma més afí és una espècie marina, que té certa tendència a entrar en aigües salobroses, però cap espècie del mateix gènere ni de gènere afí ha estat trobada en aigua dolça". El 9 de juliol de 1950, en una altra carta, Margalef comunica a Colom que finalment havia pogut identificar el crustaci com pertanyent al gènere Jaera. Finalment, l'espècie fou descrita formalment el 1952 a la revista Hydrobiologia, sota el títol "Une Jaëra dans les eaux douces des Baléares, Jaëra balearica nov. sp. (Isopoda Asellota)".

Actualment, Jaera balearica es considera formalment una subespècie de l'espècie marina Jaera nordmanni, denominada Jaera nordmanni balearica. Aquest canvi nomenclatural i sistemàtic es va consolidar en un dels meus primers treballs en carcinologia, que vaig publicar l'any 1988 en coautoria amb el meu amic Damià Jaume, actualment prestigiós carcinòleg. Així i tot, només es coneix a la font de s'Olla i zones humides properes del torrent, única localitat mundial. Els períodes de sequera cada vegada més freqüents, la transformació de les fonts per al consum humà i altres factors posen en perill la supervivència d'aquest petit crustaci. Des de fa molts d'anys, més de 40, periòdicament visit la zona on viu i he pogut constatar que, aparentment, de cada vegada és més escàs.

Aquest hivern, després d'una forta sequera hi hem anat alguns membres i col·laboradors del Museu i hem pogut trobar molt pocs exemplars, però sembla que la població aguanta bé. Per la meva banda, he pogut realitzar algunes fotografies de l'espècie, que crec que mai fins ara s'havien publicat. Les Jaera mesuren uns pocs mil·límetres de llarg la qual cosa facilita el seu refugi en petites escletxes on l'humitat es conserva durant els períodes desfavorables.

Hem de dir que el sindicat de regants de Sóller és conscient de la fragilitat de l'hàbitat d'aquesta espècie i sempre s'ha implicat per facilitar la seva conservació. Potser és un organisme insignificant, però és únic de la nostra Vall.

Lluc Garcia

Participació del Museu a les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

 La passada setmana es va celebrar a Palma l'octava edició de les Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (JMAIB), un esdeveniment de caràcter científic organitzat de forma periòdica per la Societat d'Història Natural de les Balears.

Des dels seus inicis, les JMAIB sempre han tingut com a objectiu principal la difusió de la recerca en matèria de Medi Ambient en sentit ampli que es du a terme a les Balears, o sobre les Balears, abraçant des de les disciplines més clàssiques de les Ciències Naturals (Geologia, Paleontologia, Botànica. Zoologia, Història de la Ciència, etc.) a les perspectives més modernes de l'Ecologia, de l'Oceanografia o del Patrimoni Natural, entre d'altres. 

Membres i col·laboradors del Museu Balear de Ciències Naturals han participat habitualment en les diferents edicions d'aquestes Jornades, que es van iniciar a principis dels anys 80 del passat segle.

Seguint aquesta tradició, en aquesta edició de les JMA hi ha pres part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales Andreu, per tal d'explicar a la comunitat científica balear alguns aspectes de la seva recerca en el camp de la paleontologia, emmarcada dins el procés investigador de la seva Tesi Doctoral.

Alguns dels treballs presentats per Rafel Matamales en aquesta nova edició de les Jornades, han estat publicats a revistes científiques indexades o bé estan en procés de publicació. Matamales ha participat en qualitat de conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i d'investigador de l'Institut Català de Paleontologia.

Rafel Matamales durant una de les seves intervencions a les VIII JMAIB, organitzades a Palma per la Societat d'Història Natural de les Illes Balears

En total ha presentat, com a autor únic, tres comunicacions, que són les següents:

- Mol·luscs, notosaures i ictiosaures: registre fòssil del Triàsic marí de Mallorca

- Rèptils i primers mosquits: registre fòssil del Triàsic continental de Mallorca 

i, - Rèptils i avantpassats dels mamífers: registre fòssil del Permià de Mallorca

En la primera d'aquestes comunicacions el Conservador resumeix alguns dels resultats dels seus estudis (amb altres col·laboradors) sobre la fauna del Triàsic marí de Mallorca que, tot i que haver estat estudiada des d'antic, els nous estudis permetran ara aclarir diversos aspectes d'índole taxonòmica, paleobiogeogràfica, biostratigràfica, tafonòmica i paleoambiental i, segons l'autor, "valorar les afinitats de les faunes de Mallorca amb les de les conques centreeuropea, alpina, o altres de la península Ibèrica".

En la segona comunicació, Matamales exposà alguns dels resultats més interessants dels seus estudis en el Triàsic continental illenc, on s'ha localitzat una elevada diversitat de fòssils que inclou abundants restes de plantes, invertebrats i vertebrats, alguns d'ells de gran rellevància però encara en procés de publicació.

Finalment Rafel Matamales exposà en la seva tercera comunicació alguns dels aspectes més novedosos de la seva recerca sobre fòssils de rèptils i avantpassats de mamífers localitzats al Permià mallorquí. Un treball que ha proporcionat un valuós material que, segons el seu investigador principal "el seu estudi continuat en el futur segurament permetrà d’aportar moltes noves dades de com eren els ecosistemes de la Terra abans de l’extinció massiva més greu que hi ha haguda mai".

La nostra enhorabona a Rafel Matamales per aquestes aportacions que donen una gran visibilitat i rellevància a l'activitat científica del nostre estimat Museu.

Missió entomològica a les estepes del Marroc Oriental (isòpodes terrestres i quilòpodes)

Entre els passats dies 12 i 20 de novembre, Lluc Garcia, col·laborador del Museu de Ciències Naturals, va participar en una campanya científica al Marroc Oriental amb l'objectiu d'estudiar la fauna d'Isòpodes Terrestres que habiten les extenses estepes àrides situades als peus de l'Atlas mig. La campanya també tenia com a finalitat l'estudi de la fauna de cent peus (quilòpodes) que habiten aquesta poc coneguda zona del Nord d'Àfrica. Aquest apartat va anar a càrrec del miriapodòleg David Cabanillas.

Aquesta missió s'emmarca en un projecte més ampli d'estudi de la biodiversitat de les zones estepàries de la Regió Oriental Marroquina impulsat per l'Emirates Center for Wildlife Propagation (ECWP). Aquesta entitat dels Emirats àrabs manté convenis amb diferents països del nord d'Àfrica (Marroc) i Àsia central (Tadjikistan i Uzbekistan) per a la cria en captivitat de l'avitarda d'Houbara, una au que els xeics àrabs cacen amb arts de falconeria. Al Marroc hi ha dos centres de cria. A part de la finalitat cinegètica es duen a terme de forma paral·lela programes de conservació de l'houbara en els seus hàbitats naturals i activitats d'estudi de fauna, flora i conservació que es fan mitjançant convenis amb especialistes externs. L'àrea d'estudi de l'ECWP al Marroc ocupa una superfície de 40.000 quilòmetres quadrats (unes 11 vegades la superfície de Mallorca).

Al Marroc Oriental hi ha dos centres dels ECWP, a Missour i a Enjil (província de Boulemane), una zona que tot i pertànyer administrativament a la regió de Fes-Méknés, bioclimàticament correspon a la regió Oriental, majoritàriament formada per grans extensions estepàries de muntanya que s'estenen envers Algèria sense solució de continuïtat.

Gràcies a l'interès del responsable del laboratori d'entomologia del centre de Missour, Alexandre François, Lluc Garcia ha pogut estudiar en els darrers dos anys la important col·lecció d'Isòpodes terrestres del centre, completant ara l'estudi amb una campanya de recol·lecció 'in situ' de la que s'esperen grans resultats.

Durant set dies complets, Lluc Garcia, acompanyat de David Cabanillas i Alexandre François, ha pogut recol·lectar isòpodes terrestres en aquesta extensa i àrida regió, de població majoritàriament bereber, visitant els principals hàbitats favorables a facilitar l'establiment de poblacions d'Isòpodes terrestres i quilòpodes.

Durant la setmana s'han recorregut més de 1.800 quilòmetres en cotxe, a fi de visitar el màxim nombre possible de localitats, des d'estepes subàrides a prats de muntanya, ueds (rius) i boscos de cedres, entre d'altres. Cal destacar que totes les recol·leccions realitzades compten amb la corresponent autorització administrativa, atorgada a ECWP pel Departament d'Aigües i Boscos del Ministeri d'Agricultura del Regne de Marroc. El material recollit manualment suposa centenars de mostres que ara s'han d'estudiar taxonòmicament i que probablement suposaran, no sense molta feina, la descripció d'espècies noves per a la Ciència.

Tardor d'activitats divulgatives al Museu

Durant els darrers dos mesos el Museu Balear de Ciències Naturals ha dut a terme un seguit d'activitats culturals i divulgatives, tant per iniciativa de la Societat d'Amics com de la Fundació JBS-MBCN.  Es tracta d'activitats obertes al públic que s'afegeixen a la tasca divulgativa i a l'animació pedagògica que duen a terme tant el museu com el jardí botànic.

A principis d'octubre es va dur a terme una interessant xerrada sobre les papallones de les Balears, a càrrec del jove naturalista especialitzat en lepidòpters Xisco Truyols Henares.

Xisco Truyols parlà dels lepidòpters de Balears, la seva diversitat i conservació

Una altra activitat que va tenir molt d'èxit va ser a conferència impartida a mitjans d'octubre pel conservador del Museu, Rafel Matamales amb el títol "Els habitants de la mar de Mallorca durant el temps dels dinosaures”, en la que va parlar dels fòssils de rèptils marins que habitaven fa 230 milions d'anys el mar on actualment hi ha l'illa de Mallorca. En aquesta xerrada Matamales tractà sobre alguns dels fòssils del Museu que documenten aquesta antiga fauna marina.

Un moment de la conferència de Rafel Matamales sobre els fòssils marins més interessants descoberts a Mallorca

També el mes d'octubre, aquest cop per iniciativa de la secció d'Ornitologia i Conservació de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic, va tenir lloc una xerrada a càrrec de Manolo Suárez, de la secció ornitològica del GOB, sobre les aus urbanes que es poden veure a la Vall de Sóller. La conferència es complementà amb una sortida d'observació pels entorns sollerics.

Xerrada de Manol Suárez, del GOB, sobre els ocells de la Vall

Finalment cal ressenyar el gran èxit de la xerrada sobre bolets i fongs impartida el passat dia 18 de novembre per Carles Constantino, de la secció Micològica de la Societat d'Amics del Museu. En aquest cas la conferència abordà des d'aspectes generals relacionats amb el Regne dels Fongs fins a particularitats de la nostra flora micològica, espècies rares o poc comunes i recents descobriments. La conferència s'emmarcava en el programa de la tradicional Jornada Micològica de Tardor que, per primera vegada en molts anys, es va haver de cancel·lar a causa de la gran sequera que ha afectat la Vall aquest any i que ha suposat una molt escassa sortida de bolets als nostres boscos i garrigues.

Gran èxit de la conferència de Carles Constantino sobre els bolets, en el marc de la Jornada Micològica de tardor. L'exposició de fongs s'hagué de suspendre a causa de la sequera (Foto Fundació JBS-MBCN)

Una nova (i minúscula) somereta iberoafricana

 Aquesta setmana (28/09/2022) la prestigiosa mega-revista internacional Zootaxa ha publicat un nou article del nostre col·laborador Lluc Garcia en el qual descriu com a espècie nova per a la Ciència una minúscula somereta (Isòpode terrestre) procedent de Cadis (Andalusia).

Aquest petit isòpode terrestre (els adults no mesuren més d'1.6 mm de llargària total) pertany al gènere Maghreboniscus, inclòs dins la família Spelaeoniscidae, que agrupa uns pocs gèneres i espècies de someretes endogees, és a dir que desenvolupen la seva existència dins les capes més profundes del sòl, encara que ocasionalment i en condicions d'humitat molt elevada es poden trobar en capes més superficials o bé dins coves i avencs (tot i no ser específicament troglòbies/cavernícoles).

En aquest treball, a part de descriure la nova espècie -que ha estat dedicada al seu primer recol·lector, el naturalista i divulgador gadità Daniel Rojas Pichardo- l'autor també ha revalidat formalment el gènere Maghreboniscus, conegut fins ara solament per 3 espècies més, totes elles africanes.

La nova espècie -Maghreboniscus rojasi Garcia 2022- suposa, per tant, el primer representant d'aquest gènere al continent europeu. En realitat el gènere Maghreboniscus va ser descrit per primera vegada per Albert Vandel, l'any 1959. Però per motius formals, aquest nom no estava disponible segons allò que marca el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, per la qual cosa en aquest treball es revalida i, mitjançant aquesta publicació, Lluc Garcia es converteix en el seu nou autor.

La nova espècie tal com apareix en una de les il·lustracions de l'article.

Una família petita

La família Spelaeoniscidae està constituïda per 9 gèneres (Albertosphoera, Atlantoniscus, Barbarosphoera, Desertosphoera, Hybleoniscus, Maghreboniscus, Spelaeoniscus, Triceratosphoera i Uncuniscus), amb un total de 25 espècies conegudes. D'aquests 9 gèneres, 5 són monotípics, és a dir que sols inclouen una sola espècie.

Una vida oculta dins el sòl

La biologia dels Spelaeoniscidae és molt poc coneguda. A causa de les seves petitíssimes dimensions aquestes someretes són molt difícilment observables i sols poden ser estudiades quan se cerquen activament mitjançant tècniques indirectes d'extracció de la fauna edàfica. Ocasionalment, per exemple després de fortes pluges que proporcionin suficient humitat a la terra, emigren cap a les capes del sòl més superficials on poden ser casualment observades, sigui davall grans pedres semienterrades o a l'humus que recobreix les arrels més profundes dels arbres.

Referència
Garcia, L. 2022. Description of Maghreboniscus rojasi sp. nov. from Southern Spain and validation of the genus by the designation of a type species (Isopoda: Oniscidea: Spelaeoniscidae). Zootaxa, 5190 (2): 267-274.