Més activitats de la secció d'Ornitologia de la nostra Societat d'Amics

El passat dissabte dia 25 de novembre, la Secció d'Ornitologia de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic va organitzar una activitat dirigida als socis consistent en una diada d'anellament científic d'ocells. L'ornitòloga Cristina Fiol va ser l'encarregada de dirigir aquesta interessant activitat de caràcter conservacionista i naturalista. La jornada es va desenvolupar als voltants del santuari de Lluc (Escorca)

Una vintena de persones van participar en aquest taller, ja que a part dels socis inscrits s'hi va sumar de forma espontània un grup d'excursionistes que es dirigien a la finca pública de Son Amer.

Es van capturar diverses aus que foren anellades i alliberades, entre d'elles mèl·leres (Turdus merula), verderols (Carduelis chloris), rupits (Erithacus rubecula) i diverses espècies de busquerets (Sylvia spp.), entre d'altres.

Tots els participants, especialment els més joves, van gaudir molt de l'experiència.

Nova activitat programada

La Secció d'Ornitologia ha programat una nova activitat dirigida als socis (gratuïta, però també amb inscripció prèvia i places limitades) que tindrà lloc el pròxim dissabte dia 16 de desembre. En aquest cas es tracta d'una visita ornitològica al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca. Aquesta activitat naturalista així com la forma d'inscriure's es comunicarà als socis en els dies vinents mitjançant els canals habituals.

Firmat el conveni entre el MUCBO i la Societat d'Amics

Assistents a la firma del conveni. Asseguts, Amador Estarellas (president de la Societat d'Amics MBCN-JBS); Sebastià Aguiló (Vicepresident de la Fundació) i Daniel Gallego (gerent). Drets, Carles Constantino i Joan Arbona, membres de la directiva de la Societat d'Amics. 

Aquest dimecres (22/11/2023) ha tingut lloc a les instal·lacions del MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) la signatura del conveni entre la Fundació i la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic.

Per part de la Fundació ha signat el conveni el seu vicepresident, Sebastià Aguiló, que és patró en representació municipal. Per part de la Societat d'Amics del MBCN-JBS ha signat el president de l'Associació, Amador Estarellas.

Aquest conveni era necessari a conseqüència del procés de reunificació del Museu Balear de Ciències Naturals i el Jardí Botànic de Sóller que va suposar fa uns anys una integració del museu dins la Fundació.

Cal recordar que la Societat d'Amics va ser la fundadora del museu i del jardí botànic i va gestionar ambdues seccions des de la seva inauguració, l'any 1993, fins a l'any 1997 quan es creà la fundació del Jardí Botànic. La Societat, en col·laboració amb l'Ajuntament va seguir gestionant el museu fins a l'any 2020. El febrer de 2020 ambdues parts es van tornar a unificar baix la mateixa Fundació.

Mitjançant aquest conveni la Societat d'Amics cedeix a la Fundació JBS-MBCN els materials del Museu  de la seva propietat, perquè segueixin formant part com fins ara del Museu o del Jardí, tot i que en manté la titularitat (mobiliari, exposicions, algunes col·leccions, etc. i en general tots els fons que no son de titularitat municipal o de la mateixa Fundació). El conveni contempla també que la Societat segueix tenint al Museu la seva seu social, així com el dret dels seus socis a tenir entrada gratuïta i a la participació preferent en les activitats del MUCBO. També es compromet a seguir col·laborant amb el Museu i el Jardí en les tasques de conservació, recerca científica, divulgació i difusió. La Societat d'Amics també seguirà col·laborant econòmicament amb les finalitats del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic i, en la seva qualitat de Patró de la Fundació (amb dos representants), a seguir vetllant i treballant per al dia a dia i per al futur d'aquesta institució.

Lluc Garcia, Amador Estarellas, Carles Constantino, Joan Arbona, Sebastià Aguiló, Daniel Gallego i Rafel Matamales, davant el Museu.

A més dels signants, a l'acte de signatura assistiren també el gerent de la Fundació MUCBO, Daniel Gallego; el conservador del Museu, Rafel Matamales; i, una representació de la junta directiva de la Societat d'Amics, Carles Constantino, Joan Arbona i Lluc Garcia.

La Societat d'Amics del Museu Balear de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller compta actualment amb més de 300 socis. Organitza activitats divulgatives pel seu compte o en estreta col·laboració amb el Museu i el Jardí Botànic.

El MUCBO acollí la Jornada Micològica de Tardor 2023

Les instal·lacions del MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) van acollir dissabte (dia 18 de novembre) una nova edició de la Jornada Micològica de Tardor, un esdeveniment divulgatiu que se celebra des de fa quasi dècades i que va ser la primera activitat de divulgació micològica a les Balears.

Un any més l'esdeveniment ha anat a càrrec de la Secció Micològica de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic, en col·laboració amb el MUCBO i amb la participació activa dels seus membres històrics i col·laboradors, com Carles Constantino, Josep Ll. Siquier, Carol Constantino, Joan Planes, Joan Carles Salom, entre d'altres, tots ells experts micòlegs.

Malgrat una climatologia molt adversa, a causa de la manca de pluges durant la tardor, l'exposició de bolets i altres fongs aconseguí reunir un total de 121 espècies, que van ser classificades pels micòlegs i exposades al públic.

Els experts també van atendre els nombrosos visitants que volien identificar els fongs recollits o obtenir informació sobre la seva toxicitat o comestibilitat.

En aquesta ocasió també es complementà l'activitat naturalista-divulgativa amb una demostració de cuina de bolets a càrrec d'alumnes de l'escola d'Hoteleria de la UIB, dirigits pel seu professor Lluís Cardell.

L'activitat també comptà, dos dies abans, amb una interessant conferència titulada "Els bolets i les religions" que va impartir al Museu el conegut mestre cuiner i micòfil Antoni Pinya.

Cal recordar que la secció micològica que actualment depèn de la Societat d'Amics del MBCN-JBS també realitza estudis científics sobre els fongs de les Balears i que els seus membres i col·laboradors han fet al llarg dels anys importants contribucions a la flora micològica de les Balears, a més d'una intensa activitat divulgativa que ha contribuït de forma decisiva a l'interès de la societat mallorquina pel món dels bolets i dels fongs en general.

Un dels crancs ermitans més antics del món, al nostre museu

El Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears ha publicat recentment un article sobre un interessant fòssil que es conserva al Museu Balear de Ciències Naturals. Es tracta de la mordala d'un cranc ermità que un cop estudiat ha resultat ser el més antic conegut a la península Ibèrica i Balears i un dels més antics del món.

El treball ha estat elaborat per Àlex Ossó, reconegut especialista català en crancs fòssils, i per Josep Juárez, col·laborador científic del Museu especialitzat en paleontologia i membre de la directiva de la Societat d'Amics.

Els autors asseguren en el resum de l'article que l'estudi d'aquesta mordala (única part del cranc ermità que es conserva) i que procedeix d'un jaciment datat com del Juràssic Inferior del centre de Mallorca (Maria de la Salut) "permeten assignar-lo al gènere Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea)". Afirmen que la troballa "representa el primer crustaci decàpode descrit del Juràssic de les Illes Balears, així com ser el tercer registre del Juràssic Inferior d’Ibèria i un dels decàpodes anomurs més antics del món".

La peça es troba dipositada a la col·lecció paleontològica del Museu. 

Una de les imatges que inclou l'article d'Ossó i Juárez i que mostra la mordala estudiada i identificada per ells com pertanyent al gènere Schobertella

L'article està inclòs dins el volum 66 del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears (2023) que n'ha avançat la seva publicació electrònica, i es pot llegir o descarregar gratuïtament al següent ENLLAÇ. 

Cal recordar que els crancs ermitans són Crustacis Decàpodes i que, per tant, pertanyen al mateix ordre que els crancs, llagostes, gambes, gambetes i sastres, entre d'altres. Els Paguroidea, grup en el qual s'enquadra Schobertella, són una superfamília que agrupa famílies amb nombroses espècies actualment vivents i moltes altres fòssils. Els ermitans tenen l'abdomen tou i per això utilitzen closques buides de mol·luscs (o a vegades cavitats d'altres organismes marins) per protegir-se dels depredadors.

Enhorabona als autors d'aquest treball!

Referència: Juárez-Ruiz, J. i Ossó, À. 2023. L’anomur més antic d’Ibèria: presència d’Schobertella Schweigert, Fraaye, Havlik i Nützel 2013 (Decapoda, Paguroidea) al Pliensbaquià superior (Juràssic inferior) de Mallorca (Illes Balears, Mediterrani Occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 141-148. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma

Excursió ornitològica organitzada per la Societat d'Amics

 

Aquest passat dissabte, dia 28 d'octubre s'ha dut a terme una activitat naturalista dirigida als membres de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic, consistent en una visita ornitològica al Parc Natural de la Península de Llevant. L'activitat, organitzada per la Secció d'Ornitologia i Consevació de la nostra associació, va ser coordinada pel seu cap, Antoni Fontanet, i comptà amb l'assistència de 12 persones. Després de fer una visita al centre de recepció on s'explicà als assistents la història d'aquest Parc Natural i els seus valors ambientals, el grup va fer un recorregut d'observació ornitològica.

Durant l'excursió, que va ser dirigida per l'educador i divulgador ambiental José Sacristán, membre de la Societat d'Amics, els participants van poder gaudir de l'observació de la seva fauna ornítica. Es pogueren observar una alta varietat de rapinyaires i d'altres ocells. Els participants van gaudir molt amb aquesta activitat, una més de les que ha organitzat la secció ornitològica i que es repetirà en el futur.

Descobertes i descrites dues noves espècies ibèriques de 'someretes' (Crustacis Isòpodes terrestres)

En els darrers mesos, Lluc Garcia, col·laborador científic del Museu Balear de Ciències Naturals i membre d'aquesta l'Associació d'Amics, ha descrit dues altres noves espècies d'isòpodes terrestres, procedents, respectivament, de Madrid i de Cadis.

El mes d'agost la revista Zootaxa (Magnolia Press, Nova Zelanda) va publicar la descripció de Cristarmadillidium cabanillasi, una interessant somereta de les que es fan bolla, d'aspecte grapallut. Els exemplars van ser recol·lectats el 2020 a dos espais naturals de la Comunitat de Madrid per David Cabanillas Roldán, a qui l'autor li ha dedicat l'espècie.

Una de les il·lustracions de la descripció de Cristarmadillidium cabanillasi.

Per altra banda, el mes d'octubre Lluc Garcia va publicar la descripció de Porcellio danieli, a la Revue Suisse de Zoologie (publicació bianual del Museu d'Història Natural de Ginebra), una espècie ibero-africana amb fortes afinitats amb espècies del mateix gènere que es troben al Maghreb. En aquesta ocasió els exemplars havien estat recol·lectats a principis de 2021 pel també habitual col·laborador de l'autor, el naturalista gadità Daniel Rojas Pichardo, persona a la qual també s'ha dedicat aquesta nova espècie.

Dues de les figures de l'article en el qual es descriu Porcellio danieli.

Els exemplars tipus d'aquestes dues noves someretes fins ara desconegudes per la Ciència estan dipositats al Museu Balear de Ciències Naturals.

Referències

Garcia, L. (2023a). A new species of Cristarmadillidium from central Spain with remarks on Estenarmadillidium and Iberiarmadillidium (Isopoda: Oniscidea: Armadillidiidae). Zootaxa, 5323 (2): 285–292. https://doi.org/10.11646/zootaxa.5323.2.8

Garcia, L. (2023b). Porcellio danieli sp. nov., a new terrestrial isopod from Southern Spain closely related to maghrebian species of the genus (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae). Revue Suisse de Zoologie, 130(2): 297-305. https://doi.org/10.35929/RSZ.0104

Important donació d'una col·lecció de fòssils al Museu

Aquesta setmana la premsa local s'ha fet ressò de la donació a la Fundació MUCBO (Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) d'una important col·lecció de fòssils de la Serra de Tramuntana. Tal com s'explica a la notícia que reproduïm, es tracta d'un conjunt de fòssils de gran rellevància i importància científica, atès que el seu estudi, que ja ha començat, suposarà la descripció d'espècies fins ara desconegudes d'insectes aquàtics (similars a efemeròpters) i petits crustacis concostracis. És una fauna excepcionalment ben conservada d'uns 200 milions d'anys d'antiguitat. Procedeix d'un jaciment també excepcional que ha proporcionat també altres importants descobriments en el marc d'una recerca liderada per personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals. El paleontòleg autodidacte mallorquí Bartomeu Sáez va ser el descobridor d'aquest jaciment i dels seus tresors paleontològics que ara ha donat al Museu perquè puguin ser estudiats per especialistes. Trobareu més informació a la notícia que adjuntem a continuació.

Detall d'un dels insectes (una nimfa d'un efemeròpter o afí) i de la closca d'un concostraci. Les dues peces formen part de la col·lecció Sáez, ara donada al Museu (Foto publicada per l'Institut Català de Paleontologia).

Presentat el llibre sobre fauna cavernícola 'Habitantes de la oscuridad', amb participació del Museu Balear de Ciències Naturals

Un llibre de més de 700 pàgines i nombroses fotografies, il·lustracions i mapes sobre la fauna cavernícola i subterrània de la Península Ibèrica i les Illes Balears, en el qual hi ha participat com a coautor Lluc Garcia, col·laborador científic del Museu Balear de Ciències Naturals i membre de la Junta directiva de la Societat d'Amics del Museu i del jardí Botànic, ha estat presentat aquests dies a Mallorca. La presentació d'aquesta obra divulgativa, però basada en informació rigorosament científica, que du com a títol "Habitantes de la oscuridad" va tenir lloc el passat dia 8 de juny al Museu Balear de Ciències Naturals-MUCBO (Fundació JBS-MBCN). Dia 9 la presentació es va traslladar a la Societat d'Història Natural de Balears, a Palma.

Coordinat pel Dr. Alberto Sendra, reconegut bioespeleòleg i expert internacional en diplurs (que són hexàpodes basals, artròpodes propers als insectes i molt abundants al medi subterrani), l'obra ha comptat amb la participació de 77 autors, la majoria d'ells especialistes en diferents grups d'animals terrestres i aquàtics que viuen el medi subterrani i intersticial i a les aigües subterrànies, dolces o anquihalines i que es caracteritzen per les seves adaptacions fisiològiques i morfològiques a la vida en aquest medi en perpètua obscuritat.

Lluc Garcia, un dels coautors mallorquins, ha participat en la redacció del capítol dedicat als Crustacis Isòpodes, juntament amb Damià Jaume (IMEDEA), Ferran Palero (Universitat de Valencia) i Salvador Herrando Pérez (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC) i s'ha fet càrrec en solitari del subcapítol dedicat als Isòpodes terrestres (Oniscidea).

També han participat en aquesta obra altres investigadors i col·laboradors de Balears vinculats a la UIB, a la Societat d'Història Natural de Balears i a la Societat Espeleològica Balear com són el biòleg i espeleòleg Àngel Ginés, exdirector del Museu, l'explorador i biòleg Francesc Gràcia i Guillem X. Pons, professor de la UIB i membre de la SHNB.

'Habitantes de la oscuridad' suposa una fita molt important en la difusió dels valors ecològics, geomorfològics i de la biodiversitat del medi subterrani ibèric, amb informació molt actualitzada sobre les aproximadament 1.500 espècies que en aquest territori habiten coves, avencs, intersticis, aigües freàtiques, rius subterranis i llacs anquihalins.

Alguns dels darrers importants descobriments que s'han fet a Balears sobre fauna cavernícola, com la troballa i descripció del cuc Pollentia perezi, a càrrec dels investigadors Maria Capa (UIB), Joan Pons (IMEDEA) i Damià Jaume (IMEDEA), ja han quedat reflectits en aquesta obra.

Per altra banda, tant el MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) com la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller han participat, juntament amb moltes altres entitats, en el patrocini de l'edició, a través de l'adquisició de llibres que estan a la venda al MUCBO. La Societat d'Amics també disposa d'un nombre limitat de volums que estan a disposició dels socis que els vulguin adquirir. El llibre ha estat editat per la Sociedad Entomológica Aragonesa.

MUCBO: nova marca corporativa que culmina el procés de fusió entre el Museu i el Jardí Botànic

L’any 2020 va tenir lloc la incorporació històrica del Museu Balear de Ciències Naturals dins la Fundació Jardí Botànic de Sóller, amb la intenció d’establir una institució única per donar cabuda a aquestes dues entitats que comparteixen espai físic a Sóller, i que són dos centres emblemàtics de l'Illa de Mallorca. Durant aquests tres anys, s’ha treballat per a fer efectiva aquesta fusió de manera real, amb un equip i un enfocament conjunt.

Ara, després de tres anys de treball intens, es presenta la culminació d’aquests esforços amb creació d’una nova marca i imatge que inclogui tant el Museu com el Jardí: MUCBO. Un dels principals objectius és el d’unificar les pàgines web i els perfils de xarxes socials de les dues seccions, fins ara separades, i que des de la fusió publicaven pràcticament els mateixos continguts per duplicat.

Una imatge renovada

MUCBO, nova marca comercial de la Fundació, és un acrònim de MUseu de Ciències i jardí BOtànic. Aquesta imatge renovada representa un nou començament amb la continuació del projecte, i consolida la visió de convertir l’espai en un centre de referència en investigació i divulgació científica en l'àmbit de les Illes Balears.

El nou logotip consisteix en l’acrònim en lletres de pal sec, representant l’exactitud de la ciència, i la lletra C d’una tipografia romana modificada, amb un tret més manual, simbolitzant el caràcter més orgànic de la natura. A més d’això, l’acompanyen quatre isotips que representen diferents trets de la institució: un brot amb fulles d’una planta, una muntanya i el Sol de Sóller, la mar, i un arbre filogenètic representant l’evolució dels éssers vius.

Personal de MUCBO amb membres del Patronat durant la presentació de la nova marca corporativa

Nou discurs museístic

En línia amb els importants esforços per oferir experiències enriquidores, es pot destacar que a partir d'aquest estiu es començaran a renovar els continguts del Museu amb una nova exposició temporal a la planta baixa. Més endavant, també es té previst l'ampliació de la zona expositiva i la renovació completa del discurs museístic. La Fundació està compromesa en oferir als visitants una experiència educativa i captivadora, que fomenti l'apreciació i la comprensió de la ciència i la natura.

Reconnexió amb Sóller

Entrada al MUCBO des del carrer Capità Angelats

A més, en els pròxims anys s'obrirà una nova entrada a la part inferior del jardí, a més de la ja existent, amb l'objectiu de tornar a connectar l'espai amb el poble de Sóller, recuperant l’entrada original de l’antiga casa. És rellevant reconèixer que aquest jardí i aquest museu són part fonamental de la comunitat local i el que es vol és facilitar l'accés i la participació de tots els residents de Sóller. La fusió completa del Jardí Botànic de Sóller i el Museu Balear de Ciències Naturals marca una fita important en la promoció de la ciència i la conservació de la natura a les Illes Balears. El MUCBO agraeix a tots els seus col·laboradors, socis i visitants pel seu suport continu en aquest viatge emocionant. Junts, continuaran impulsant la investigació científica i la divulgació, enriquint així l'experiència de tots aquells que la visitin.

40 anys de publicacions del Museu en un article

S'acaba de publicar el volum XVII de les Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, que es va celebrar el mes de novembre de 2022. El volum, de 414 pàgines, inclou en format article les comunicacions presentades en la darrera edició d'aquestes jornades, sobre diferents temes relacionats amb la Vall de Sóller: història, medi ambient, geografia, arqueologia, museus, etc.

El volum inclou un extens article de 30 planes titulat "La contribució del Museu de Ciències Naturals de Sóller a la literatura naturalista de Balears: 40 anys de publicacions científiques i divulgatives". Aquest recull bibliogràfic va ser presentat en forma de comunicació breu durant les Jornades i ara s'ha publicat en paper, la qual cosa facilitarà la seva consulta. Els autors són Lluc Garcia, Rafel Matamales i Maria Ignàsia Pérez.

Com el seu títol indica en aquest article es presenta un llistat exhaustiu de les publicacions generades pels col·laboradors del Museu Balear de Ciències Naturals, des de la seva fundació fins a finals de 2022. En total es llisten 338 referències bibliogràfiques d'obres en les quals almanco un dels seus autors ha deixat constància de la seva vinculació amb el Museu. 

Els autors de l'article han analitzat els continguts i els han agrupat per temàtiques principals i secundàries, resultant que en aquest temps els col·laboradors del Museu han publicat 224 articles i notes científiques, 71 comunicacions a congressos o conferències, 29 contribucions a llibres i 14 materials educatius.

L'article que ara ha vist la llum, a més de l'anàlisi d'aquestes aportacions, publica el llistat complet dels títols, el que suposa un complet catàleg de publicacions del Museu. 

Els autors del recull conclouen que en el període comprès entre 1982 i 2022 el Museu ha donat cobertura institucional a una gran quantitat d'estudis sobre la natura balear, realitzats a Mallorca, tant per aficionats com per professionals.

Un dels objectius del recull era obtenir còpies físiques o digitals de totes aquestes publicacions, perquè quedin dipositades al Museu.

Enhorabona als autors d'aquest catàleg.

'El voltor lleonat a Mallorca', nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes

El proper divendres, dia 26 de maig (19 h.) tendrà lloc al Museu la conferència  "La colonització del voltor lleonat a Mallorca" a càrrec de l'ornitòleg Jordi Muntaner. Cal recordar que el voltor negre (Aegypius monachus) és una espècie autòctona a l'Illa de Mallorca, mentre que el voltor lleonat (Gyps fulvus), més comú al continent, ha colonitzat l'illa en temps molt recents (2008) segons sembla de forma natural. Ambdues espècies viuen actualment a l'Illa i els científics estudien les seves interaccions. Es tracta doncs d'una xerrada sobre un tema molt interessant atesa la importància ecològica d'aquestes grans aus. Vos esperam.

 

Memòria de les activitats de la Societat d'Amics durant l'any 2022

El passat divendres, dia 21 d'abril, es va celebrar al Museu Balear de Ciències Naturals l'assemblea general ordinària de 2023 de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic. Durant l'assemblea es van prendre un seguit d'acords que farem públics un cop estigui redactada la corresponent acta. També es va presentar un resum de les activitats de 2022 així com de les principals activitats de la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals, de la qual la nostra societat n'és membre del Patronat. Compartim aquí, de forma gràfica, aquest resum d'activitats.

Interessant conferència sobre taurons impartida per Biel Morey

Mig centenar de persones assistiren divendres horabaixa a la conferència "Taurons: històries naturals o perquè mai no ens deixaran de sorprendre", pronunciada pel biòleg Biel Morey, expert en taurons i en altres elasmobranquis i molt involucrat en la seva conservació a les Balears i a la Mar Mediterrània.

La conferència es va emmarcar dins del cicle "Xerrades Naturalistes" que organitza la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic en col·laboració amb la Fundació JBS-MBCN.

El conferenciant, després de ser presentat pel president de la Societat d'Amics -Amador Estarellas- va captivar l'atenció dels assistents i els va conduir de forma amena i rigorosa a través de la Història Natural dels animals marins més mitificats i alhora desconeguts.

Morey, no es limità a aportar detallades dades morfològiques, biològiques i ecològiques sobre les espècies mediterrànies sinó que també va explicar molts altres aspectes sobre els elasmobranquis, normalment més coneguts com a "peixos cartilaginosos", denominació que inclou rajades, taurons i altres grups, amb més de 800 espècies a escala mundial.

Els assistents van poder gaudir especialment d'alguns vídeos sobre els interessants i sorprenents sistemes de reproducció de taurons i rajades i prendre consciència de la vulnerabilitat de moltes de les espècies, algunes d'elles en greu perill d'extinció.

Premi del Consell a la recerca paleontològica realitzada a la serra de Tramuntana pel conservador del Museu, Rafel Matamales

Alguns dels investigadors premiats, amb autoritats i tècnics del Consell, durant el lliurament dels primers Premis Serra de Tramuntana.

El Consell de Mallorca ha atorgat un premi al paleontòleg Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, pel seu projecte ‘Els fòssils més antics de Mallorca: valoració patrimonial dels jaciments paleontològics més excepcionals de la serra de Tramuntana’. Matamales ha presentat una proposta de catalogació i posada a l'abast del patrimoni naturalístic que permet posar esment en valors ambientals que poden complementar l'estudi del paisatge cultural.

Aquesta distinció a Rafel Matamales s'emmarca dins la primera edició dels premis serra de Tramuntana, que tenen com a objectiu d’estimular la recerca i la investigació en tot allò que fa de la Serra de Tramuntana mereixedora de la distinció de la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. S’han premiat els cinc treballs més ben valorats pel jurat, amb una dotació de 2.000 euros cada un. Els premis van ser lliurats el dimarts, dia 4 d'abril, per la consellera de Territori i vicepresidenta del Consorci Serra de Tramuntana, Maria Antònia Garcías i el director insular de Territori, Miquel Vadell.

La creació d’aquest Premis ha estat una iniciativa del Comitè d’Expertes i Experts del Consorci de la Serra de Tramuntana, òrgan consultiu i d’assessorament, format per especialistes de diverses àrees de la Universitat de les Illes Balears, per responsables del Paratge Natural de la Serra, per membres d’ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Indrets) i per tècnics del Consell de Mallorca.

S'ha de dir que entre els premiats també hi havia els arqueòlegs Jaume Deyà i Pablo Galera, pels seus treballs al jaciment islàmic d'Almallutx. Jaume Deyà també és solleric i director del Museu de Sóller-Casal de Cultura.

Enhorabona a Rafel Matamales i a Jaume Deyà, i a la resta de guardonats, per aquesta distinció. També és un premi als museus de la nostra ciutat.

El Museu rep una interessant col·lecció de fòssils del Quaternari, donada per Sebastià Antich i Antònia Soler

Antònia Soler i Sebastià Antich (amb camisa de quadres), amb Rafel Matamales (dreta), Josep Juárez i Joan Arbona (esquerra), durant la visita al Museu per lliurar documentació. 

El Museu Balear de Ciències Naturals ha incorporat aquests dies una nova col·lecció científica que passa a formar part del seu fons de paleontologia. Es tracta de la col·lecció de fòssils del Quaternari formada per Sebastià Antich i Antònia Soler, dos naturalistes especialitzats en paleontologia que durant anys van treballar en col·laboració amb Joan Cuerda Barceló, reconegut expert en el Quaternari marí de Balears.

La col·lecció està formada per centenars de fòssils, probablement un milenar o més, que segons el conservador del Museu, Rafel Matamales "estan en perfecte estat de conservació".

Segons Matamales la col·lecció té un triple interès. D'una banda, conté alguns fòssils procedents de jaciments quaternaris avui en dia desapareguts, ja que van ser destruïts per obres públiques o coberts per construccions durant un dels booms d'edificació massiva del litoral del sud de Mallorca durant el passat segle. Aquest seria el cas dels importants dipòsits quaternaris que van ser destruïts per les autopistes o d'altres com el de Magalluf, cobert actualment per un gran hotel. Altres jaciments també ben representats a la col·lecció Antich-Soler són avui en dia inaccessibles per altres motius com és el cas del que se situava a Son Banya i que era un dels pocs jaciments d'un ambient llacunar quaternari de l'Illa. A més la col·lecció està acompanyada de detallada documentació que assenyala la seva situació exacta, la qual cosa dona encara més valor al conjunt de mostres fòssils.

En segon lloc, el Museu destaca el gran valor històric de la col·lecció atès que molts dels exemplars que conté són espècimens figurats en publicacions científiques, la majoria en els treballs fets per Joan Cuerda, alguns dels quals en coautoria amb Sebastià Antich i Antònia Soler.

Finalment, es tracta d'una col·lecció formada per exemplars seleccionats, complets i en bon estat, peces que tenen per aquest motiu també valor museogràfic, encara més perquè algunes són úniques.

Un dels exemplars de la col·lecció, tal com figurava en una de les seves publicacions (Antich i Soler, 1986)

Sebastià Antich i Antònia Soler van ser deixebles de Joan Cuerda Barceló i l'acompanyaren en nombroses prospeccions paleontològiques i geològiques, publicant conjuntament alguns dels treballs. Quan es va començar a gestar el projecte del Museu Balear de Ciències Naturals, Antich i Soler se sumaren immediatament de forma entusiasta a la iniciativa i col·laboraren amb els primers treballs fets al Camp d'en Prohom. Figuren com a socis 33 i 34 de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller (abans Associació MBCN, impulsora del museu i del jardí botànic). La passada setmana visitaren el Museu i aportaren material documental. Des de la nostra Societat d'Amics volem agrair-los també la seva generosa donació.

Bibliografia

Antich, S. & Soler, A. 1986. Hallazgo de Eastonia rugosa (Chemnitz) en el Pleistoceno de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 141-144.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1982. La secuencia pleistocénica dunar de Son Mosón (Mallorca) y sus correlaciones faunísticas y estratigráficas. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 26: 13-35.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1984. El Pleistoceno del Torrente Son Granada (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 28: 67-80.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1985. Las formaciones Cuaternarias del Torrente de Cala Blava en la bahía de Palma (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 29: 75-85.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1986. Las formaciones cuaternarias marinas de Cala Pí (Mallorca). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 95-104.

Cuerda, J.; Soler, A. & Antich, S. 1983. Nuevos yacimientos del Pleistoceno marino de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 27: 117-126.

El Museu participa en el descobriment i descripció del moscard més antic que es coneix en tot el món

A l'esquerra aquest important fòssil i a la dreta un dibuix esquemàtic de l'exemplar,  que està excepcionalment ben conservat.

Un equip internacional d’investigadors - del qual forma part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales-Andreu- ha identificat la larva del grup dels dípters (grup d’insectes al qual pertanyen les mosques i els mosquits) més antiga del planeta, datada de fa 247 milions d’anys. L’exemplar es va trobar fa uns anys a prop de la cala d’Estellencs, al nord-oest de l’illa de Mallorca, i ara s’ha estudiat fent servir les tècniques més noves. A la investigació han participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC, València), el Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN, Sóller), el Museu Nacional d’Història Natural i la Universitat de la Sorbona (MNHN, París, França) i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (OUMNH, Oxford, Gran Bretanya). El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Papers in Palaeontology.

Els autors han descrit un nou gènere i espècie fins ara desconeguts per la ciència: Protoanisolarva juarezi o “Larva anisopodoïdea primigènia de Juárez”, nom posat en honor de Josep Juárez -també col·laborador del Museu- qui va descobrir el fòssil durant uns treballs de prospecció. La larva completa, que és anterior fins i tot als primers dinosaures coneguts, havia deixat una tènue empremta carbonosa a les dues cares que van quedar exposades en obrir-se la roca.

L'autor principal de l'estudi ha estat Enrique Peñalver especialista en insectes fòssils, investigador del CSIC al CN-IGME CSIC. Rafel Matamales Andreu, paleontòleg del Museu Balear de Ciències Naturals, coautor de l’estudi, ha dedicat uns quants anys a estudiar l’ambient d’aquesta regió de Mallorca durant el Triàsic, així com els canvis que va experimentar durant milions d’anys. També són coautors de l'article Ricardo Pérez de la Fuente, investigador al Museu d’Història Natural d’Oxford i André Nel, del Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

En una nota de premsa conjunta emesa avui mateix per les entitats científiques que han participat en l'estudi, s'explica que "quan la larva trobada s’alimentava de la matèria orgànica del sòl, no feia gaire milions d’anys que s’havia produït una de les extincions massives més grosses de la història de la vida, al final del període Permià, que va acabar amb més del 80% de les espècies del planeta.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (Consell Insular de Mallorca), en el marc del projecte ‘Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats’. Actualment, el fòssil es troba a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on s’acaba de preparar per al seu trasllat i custòdia permanent a Mallorca.

Referència completa: Peñalver, E.; Matamales-Andreu, R.; Nel, A. & Pérez-de la Fuente, R. (2022). Early adaptations of true flies (Diptera) to moist and aquatic continental environments. Papers in Palaeontology, 8(6): e1472.

Un petit i fràgil tresor biològic

L'any 1950 el prestigiós biòleg i ecòleg català Ramon Margalef (1919-2004), un dels primers científics que va estudiar la biologia de les aigües dolces de les Illes Balears, va fer a Sóller un interessant descobriment zoològic. En les proximitats de la font de s'Olla, dins el torrent que davalla del Coll i al mateix sistema hidràulic de la font, Margalef va descobrir un petit crustaci que identificà tot d'una com a pertanyent a un grup d'isòpodes (del mateix grup que les someretes, porquets de Sant Antoni o marietes de femer, però de vida aquàtica en comptes de terrestre) totalment marins.

Margalef, que llavors duia a terme un exhaustiu inventari de tota casta d'organismes vius que habiten les aigües continentals (o sigui, no estrictament marines), ja s'havia convertit per aquella època en un reconegut expert en diversos grups biològics, entre ells els crustacis i les algues microscòpiques.

La troballa de la font de S'Olla el va sorprendre molt perquè es tractava d'un petit crustaci sols conegut per espècies marines. Això volia dir que aquells organismes que pul·lulaven només als voltants de la font havien remuntat el torrent en èpoques pretèrites, s'havien adaptat a viure en aigües completament dolces i havien quedat aïllats en aquest petit reducte de la Vall, evolucionant fins al punt de transformar-se en una espècie completament independent, fins aquell moment desconeguda per la Ciència.

En una carta dirigida a Guillem Colom, eminent geòleg i naturalista solleric amb el qual va mantenir una estreta relació professional i d'amistat, Margalef li anunciava breument el descobriment d'un interessant crustaci dulciaqüícola a la Vall de Sóller, del qual encara n'estava investigant la identitat. En una carta posterior datada del 24 de juny de 1950 Margalef comenta a Colom que "aquell famós crustaci de les fonts de Sóller, que jo al principi creia que era un asèllid, he vist de seguida, en mirar-lo amb augment, que és d'una altra família propera, i realment constitueix una troballa excepcional pel que sembla, doncs la forma més afí és una espècie marina, que té certa tendència a entrar en aigües salobroses, però cap espècie del mateix gènere ni de gènere afí ha estat trobada en aigua dolça". El 9 de juliol de 1950, en una altra carta, Margalef comunica a Colom que finalment havia pogut identificar el crustaci com pertanyent al gènere Jaera. Finalment, l'espècie fou descrita formalment el 1952 a la revista Hydrobiologia, sota el títol "Une Jaëra dans les eaux douces des Baléares, Jaëra balearica nov. sp. (Isopoda Asellota)".

Actualment, Jaera balearica es considera formalment una subespècie de l'espècie marina Jaera nordmanni, denominada Jaera nordmanni balearica. Aquest canvi nomenclatural i sistemàtic es va consolidar en un dels meus primers treballs en carcinologia, que vaig publicar l'any 1988 en coautoria amb el meu amic Damià Jaume, actualment prestigiós carcinòleg. Així i tot, només es coneix a la font de s'Olla i zones humides properes del torrent, única localitat mundial. Els períodes de sequera cada vegada més freqüents, la transformació de les fonts per al consum humà i altres factors posen en perill la supervivència d'aquest petit crustaci. Des de fa molts d'anys, més de 40, periòdicament visit la zona on viu i he pogut constatar que, aparentment, de cada vegada és més escàs.

Aquest hivern, després d'una forta sequera hi hem anat alguns membres i col·laboradors del Museu i hem pogut trobar molt pocs exemplars, però sembla que la població aguanta bé. Per la meva banda, he pogut realitzar algunes fotografies de l'espècie, que crec que mai fins ara s'havien publicat. Les Jaera mesuren uns pocs mil·límetres de llarg la qual cosa facilita el seu refugi en petites escletxes on l'humitat es conserva durant els períodes desfavorables.

Hem de dir que el sindicat de regants de Sóller és conscient de la fragilitat de l'hàbitat d'aquesta espècie i sempre s'ha implicat per facilitar la seva conservació. Potser és un organisme insignificant, però és únic de la nostra Vall.

Lluc Garcia