divendres, 29 d’octubre del 2021

L'associació "Museu Balear de Ciències Naturals" compleix avui 40 anys

Avui, dia 29 d'octubre de 2021, es compleixen quaranta anys de la creació oficial de l'associació Museu Balear de Ciències Naturals. El 29 d'octubre de 1981 aquesta entitat sense ànim de lucre va ser oficialment registrada al registre d'associacions de Balears. Un any abans diversos naturalistes de Sóller i Mallorca ens havíem unit per crear a Sóller el que seria el primer museu d'història natural i el primer jardí botànic de l'Illa. L'objectiu principal era aconseguir que el llegat dels naturalistes mallorquins, i molt especialment dels vinculats amb Sóller com Guillem Colom Casasnovas i Joan Bauzà Rullan, no es dispersessin i romanguessin al municipi. Aquests dos il·lustres naturalistes, i d'altres científics, es van entusiasmar amb la idea i van ser els principals avaladors del projecte. Deu anys després d'haver-se creat l'associació -l'any 1992- es va inaugurar el museu de ciències naturals homònim que incloïa la primera fase del jardí botànic, dedicada a la flora balear.



Les finalitats de l'associació eren i són  despertar l'interès públic per la natura i el medi ambient,  millorar-ne el coneixement promovent la recerca naturalista i donar a conèixer la biodiversditat i la gea de les Balears a través del museu i del jardí botànic. A la imatge superior una activitat pública celebrada al museu. A baix una de les moltes activitats formatives organitzades per l'associació.

Tot i que des de fa un temps que el museu ha passat a ser gestionat per la fundació Jardí Botànic de Sóller, l'associació forma part del Patronat de la Fundació, des d'on i segueix treballant perquè el museu i el jardí continuïn progressant com a institucions científiques i divulgadores de la natura, una tasca que, almenys de forma oficial, va néixer fa quatre dècades tal dia com avui.

Felicitats!

dilluns, 25 d’octubre del 2021

El Museu, present a les Jornades d'Estudis Locals dedicades a Guillem Colom

 Els propers divendres i dissabte, dies 5 i 6 de novembre, se celebrarà la XVI edició de les Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, un esdeveniment organitzat pel Grup de Recerca i Estudis Sollerics en el qual el nostre Museu tindrà enguany un doble protagonisme. Cal recordar en primer lloc que aquesta edició de les Jornades es desenvoluparà enguany al casal municipal de Can Xoroi, a Fornalutx, i que està dedicada al naturalista Guillem Colom Casasnovas , fill il·lustre de Sóller i membre d'honor del nostre Museu, on es conserven les seves col·leccions i fons bibliogràfic i documental.

Per aquest motiu la ponència inaugural de les Jornades anirà a càrrec del Dr. Guillem Mateu Vicens, membre de l'equip de col·laboradors del Museu, professor de la UIB i directiu de l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals. La ponència inaugural durà per títol "Algunes de les principals contribucions científiques de D. Guillem Colom Casasnovas" i s'impartirà el divendres dia 5, a les 19:45 h., coincidint amb l'acte oficial d'obertura de les Jornades.

Per part nostra també presentarà una comunicació Lluc Garcia, amb el títol "Guillem Colom i les pluges de fang de 1947". Aquesta comunicació ha estat programada per a la sessió matutina de dissabte, dia 6, a les 09:30.

Al llarg de les Jornades, en les que es presentaran diversos temes relacionats amb història, geografia, cultura, arquitectura, arqueologia i medi ambient relacionals amb la Vall, també hi haurà altres comunicacions dedicades al naturalista solleric, però sobre altres aspectes no científics de la seva vida. Així, divendres a les 17:15 l'historiador Antoni Quetglas llegirà la comunicació titulada "Guillem Colom Casasnovas i la Unión de Intelectuales Católicos (1950-1953)".

Aquesta edició de les Jornades té un especial significat pel nostre Museu atès que Guillem Colom Casasnovas, de reconegut prestigi científic en l’àmbit internacional, inspirà la seva creació i va ser un dels seus principals avaladors.

diumenge, 24 d’octubre del 2021

Nova aportació del Museu al coneixement de les praderies marines antigues

 La prestigiosa revista Sedimentology ha publicat aquest mes d'octubre un article d'investigació del que és coautor el nostre col·laborador científic Guillem Mateu Vicens. En aquest treball, que signa en coautoria amb Juan Ignacio Baceta, investigador de la Universitat del País Basc, els autors posen de manifest que, des de la seva aparició a finals del Cretaci, fa més de 60 milions d'anys, les fanerògames marines (com ho és per exemple l'espècie actual Posidonia oceanica) han jugat un paper principal en la producció i la sedimentació de carbonats en aigües poc profundes i entorns propers a la costa, mantenint una fàbrica de carbonats prolífica i contribuint a l'acumulació de sediments.


El Dr. Mateu durant una immersió en una praderia de fanerògames marines.

Aquesta aportació dels autors documenta diversos episodis d'aparició de praderies de fanerògames en un ambient de delta durant l'Eocè (fa poc més de 40 milions d'anys), mentre s'estaven formant els Pirineus.

Els autors conclouen, entre altres qüestions, com la identificació i la interpretació correcta d’ambients del passat amb herbes marines són crucials per reconstruir les condicions paleoecològiques dels ambients marins poc profunds de l'antiguitat. El Dr. Mateu signa aquest treball en qualitat de col·laborador del Museu i membre del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB i de la Càtedra Guillem Colom Casasnovas de Micropaleontologia. Enhorabona als autors per aquesta important contribució.

Referència. Baceta, J.I. & Mateu-Vicens, G. 2021. Sedimentology (2021): 1-44. doi: 10.1111/sed.12937

Un Isòpode terrestre no autòcton detectat per primera vegada a la Península ibèrica

 La detecció precoç d'espècies introduïdes en un determinat territori o ecosistema és de vital importància per disposar de dades que permetin controlar el seu potencial com a espècies invasores. Recentment (octubre, 2021) el nostre Museu ha participat activament en la identificació i primera cita a la península Ibèrica d'una espècie d'Isòpode terrestre (popularment somereta del Bon Jesús) que és al·lòctona a aquesta fauna. Es tracta de Armadillidium cf. arcangelii, molt semblant a altres espècies comunes que viuen a la regió Mediterrània, però que és endèmica de la fauna italiana.

Exemplars mascle i femella d'Armadillidium cf. arcangelii, localitzats a la Minas de Ambroz (Madrid) (agafat de Garcia & Cabanillas, 2021).

La localització d'aquests primers exemplars s'emmarca dins un estudi faunístic més ampli d'una zona degradada de la ciutat de Madrid que ara es vol recuperar ecològicament gràcies a una iniciativa ciutadana. Els resultats d'aquest estudi, s'estan publicant en diversos treballs i notes científiques dedicats als diferents grups animals i vegetals inventariats en aquesta zona, que ha resultat tenir una biodiversitat molt rica i sorprenent. En el cas dels Isòpodes terrestres, l'estudi ha anat a càrrec de Lluc Garcia, per part del Museu de Ciències Naturals de Sóller, i David Cabanillas, de l'Associació Fotografía y Biodiversidad de Madrid. L'estudi porta per títol "Los isópodos terrestres (Crustacea, Isopoda, Oniscidea) del entorno de las Lagunas de Ambroz: una zona urbana en proceso de renaturalización en el municipio de Madrid (España), i ha estat publicat al Boletín de la Asociación Española de Entomología (Boln. Asoc. esp. Ent., 45 (3-4): 161-175/ONLINE).

En aquest article els autors citen i comenten un total d'onze espècies de someretes en aquesta zona, després d'haver estudiat un total de 433 exemplars, recol·lectats entre 2020 i 2021. Algunes d'aquestes espècies s'han assenyalat per primera vegada a la regió central ibèrica.

Pel que fa a Armadillidium cf. arcangelii, ha estat localitzada en els darrers anys a diferents punts de la part més occidental d'Europa, especialment dins hivernacles del Regne Unit, a França, a Portugal i ara també a Espanya, on probablement compareixerà a molts altres punts, ja que sembla que s'està estenent ràpidament, probablement a causa d’activitats humanes relacionades amb la jardineria o l'agricultura. 

Es tracta per tant d'una nova aportació del Museu al coneixement de la fauna ibèrica d'Isòpodes terrestres, i també mèrit del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, del qual també Lluc Garcia és col·laborador.