dimecres, 22 de març del 2023

El Museu rep una interessant col·lecció de fòssils del Quaternari, donada per Sebastià Antich i Antònia Soler


Antònia Soler i Sebastià Antich (amb camisa de quadres), amb Rafel Matamales (dreta), Josep Juárez i Joan Arbona (esquerra), durant la visita al Museu per lliurar documentació. 

El Museu Balear de Ciències Naturals ha incorporat aquests dies una nova col·lecció científica que passa a formar part del seu fons de paleontologia. Es tracta de la col·lecció de fòssils del Quaternari formada per Sebastià Antich i Antònia Soler, dos naturalistes especialitzats en paleontologia que durant anys van treballar en col·laboració amb Joan Cuerda Barceló, reconegut expert en el Quaternari marí de Balears.

La col·lecció està formada per centenars de fòssils, probablement un milenar o més, que segons el conservador del Museu, Rafel Matamales "estan en perfecte estat de conservació".

Segons Matamales la col·lecció té un triple interès. D'una banda, conté alguns fòssils procedents de jaciments quaternaris avui en dia desapareguts, ja que van ser destruïts per obres públiques o coberts per construccions durant un dels booms d'edificació massiva del litoral del sud de Mallorca durant el passat segle. Aquest seria el cas dels importants dipòsits quaternaris que van ser destruïts per les autopistes o d'altres com el de Magalluf, cobert actualment per un gran hotel. Altres jaciments també ben representats a la col·lecció Antich-Soler són avui en dia inaccessibles per altres motius com és el cas del que se situava a Son Banya i que era un dels pocs jaciments d'un ambient llacunar quaternari de l'Illa. A més la col·lecció està acompanyada de detallada documentació que assenyala la seva situació exacta, la qual cosa dona encara més valor al conjunt de mostres fòssils.

En segon lloc, el Museu destaca el gran valor històric de la col·lecció atès que molts dels exemplars que conté són espècimens figurats en publicacions científiques, la majoria en els treballs fets per Joan Cuerda, alguns dels quals en coautoria amb Sebastià Antich i Antònia Soler.

Finalment, es tracta d'una col·lecció formada per exemplars seleccionats, complets i en bon estat, peces que tenen per aquest motiu també valor museogràfic, encara més perquè algunes són úniques.

Un dels exemplars de la col·lecció, tal com figurava en una de les seves publicacions (Antich i Soler, 1986)

Sebastià Antich i Antònia Soler van ser deixebles de Joan Cuerda Barceló i l'acompanyaren en nombroses prospeccions paleontològiques i geològiques, publicant conjuntament alguns dels treballs. Quan es va començar a gestar el projecte del Museu Balear de Ciències Naturals, Antich i Soler se sumaren immediatament de forma entusiasta a la iniciativa i col·laboraren amb els primers treballs fets al Camp d'en Prohom. Figuren com a socis 33 i 34 de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller (abans Associació MBCN, impulsora del museu i del jardí botànic). La passada setmana visitaren el Museu i aportaren material documental. Des de la nostra Societat d'Amics volem agrair-los també la seva generosa donació.

Bibliografia

Antich, S. & Soler, A. 1986. Hallazgo de Eastonia rugosa (Chemnitz) en el Pleistoceno de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 141-144.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1982. La secuencia pleistocénica dunar de Son Mosón (Mallorca) y sus correlaciones faunísticas y estratigráficas. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 26: 13-35.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1984. El Pleistoceno del Torrente Son Granada (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 28: 67-80.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1985. Las formaciones Cuaternarias del Torrente de Cala Blava en la bahía de Palma (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 29: 75-85.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1986. Las formaciones cuaternarias marinas de Cala Pí (Mallorca). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 95-104.

Cuerda, J.; Soler, A. & Antich, S. 1983. Nuevos yacimientos del Pleistoceno marino de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 27: 117-126.




divendres, 10 de març del 2023

El Museu participa en el descobriment i descripció del moscard més antic que es coneix en tot el món

A l'esquerra aquest important fòssil i a la dreta un dibuix esquemàtic de l'exemplar,  que està excepcionalment ben conservat.

Un equip internacional d’investigadors - del qual forma part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales-Andreu- ha identificat la larva del grup dels dípters (grup d’insectes al qual pertanyen les mosques i els mosquits) més antiga del planeta, datada de fa 247 milions d’anys. L’exemplar es va trobar fa uns anys a prop de la cala d’Estellencs, al nord-oest de l’illa de Mallorca, i ara s’ha estudiat fent servir les tècniques més noves. A la investigació han participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC, València), el Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN, Sóller), el Museu Nacional d’Història Natural i la Universitat de la Sorbona (MNHN, París, França) i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (OUMNH, Oxford, Gran Bretanya). El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Papers in Palaeontology.

Els autors han descrit un nou gènere i espècie fins ara desconeguts per la ciència: Protoanisolarva juarezi o “Larva anisopodoïdea primigènia de Juárez”, nom posat en honor de Josep Juárez -també col·laborador del Museu- qui va descobrir el fòssil durant uns treballs de prospecció. La larva completa, que és anterior fins i tot als primers dinosaures coneguts, havia deixat una tènue empremta carbonosa a les dues cares que van quedar exposades en obrir-se la roca.

L'autor principal de l'estudi ha estat Enrique Peñalver especialista en insectes fòssils, investigador del CSIC al CN-IGME CSIC. Rafel Matamales Andreu, paleontòleg del Museu Balear de Ciències Naturals, coautor de l’estudi, ha dedicat uns quants anys a estudiar l’ambient d’aquesta regió de Mallorca durant el Triàsic, així com els canvis que va experimentar durant milions d’anys. També són coautors de l'article Ricardo Pérez de la Fuente, investigador al Museu d’Història Natural d’Oxford i André Nel, del Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

En una nota de premsa conjunta emesa avui mateix per les entitats científiques que han participat en l'estudi, s'explica que "quan la larva trobada s’alimentava de la matèria orgànica del sòl, no feia gaire milions d’anys que s’havia produït una de les extincions massives més grosses de la història de la vida, al final del període Permià, que va acabar amb més del 80% de les espècies del planeta.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (Consell Insular de Mallorca), en el marc del projecte ‘Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats’. Actualment, el fòssil es troba a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on s’acaba de preparar per al seu trasllat i custòdia permanent a Mallorca.

Referència completa: Peñalver, E.; Matamales-Andreu, R.; Nel, A. & Pérez-de la Fuente, R. (2022). Early adaptations of true flies (Diptera) to moist and aquatic continental environments. Papers in Palaeontology, 8(6): e1472.