Participació del Museu a les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

 La passada setmana es va celebrar a Palma l'octava edició de les Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (JMAIB), un esdeveniment de caràcter científic organitzat de forma periòdica per la Societat d'Història Natural de les Balears.

Des dels seus inicis, les JMAIB sempre han tingut com a objectiu principal la difusió de la recerca en matèria de Medi Ambient en sentit ampli que es du a terme a les Balears, o sobre les Balears, abraçant des de les disciplines més clàssiques de les Ciències Naturals (Geologia, Paleontologia, Botànica. Zoologia, Història de la Ciència, etc.) a les perspectives més modernes de l'Ecologia, de l'Oceanografia o del Patrimoni Natural, entre d'altres. 

Membres i col·laboradors del Museu Balear de Ciències Naturals han participat habitualment en les diferents edicions d'aquestes Jornades, que es van iniciar a principis dels anys 80 del passat segle.

Seguint aquesta tradició, en aquesta edició de les JMA hi ha pres part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales Andreu, per tal d'explicar a la comunitat científica balear alguns aspectes de la seva recerca en el camp de la paleontologia, emmarcada dins el procés investigador de la seva Tesi Doctoral.

Alguns dels treballs presentats per Rafel Matamales en aquesta nova edició de les Jornades, han estat publicats a revistes científiques indexades o bé estan en procés de publicació. Matamales ha participat en qualitat de conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i d'investigador de l'Institut Català de Paleontologia.

Rafel Matamales durant una de les seves intervencions a les VIII JMAIB, organitzades a Palma per la Societat d'Història Natural de les Illes Balears

En total ha presentat, com a autor únic, tres comunicacions, que són les següents:

- Mol·luscs, notosaures i ictiosaures: registre fòssil del Triàsic marí de Mallorca

- Rèptils i primers mosquits: registre fòssil del Triàsic continental de Mallorca 

i, - Rèptils i avantpassats dels mamífers: registre fòssil del Permià de Mallorca

En la primera d'aquestes comunicacions el Conservador resumeix alguns dels resultats dels seus estudis (amb altres col·laboradors) sobre la fauna del Triàsic marí de Mallorca que, tot i que haver estat estudiada des d'antic, els nous estudis permetran ara aclarir diversos aspectes d'índole taxonòmica, paleobiogeogràfica, biostratigràfica, tafonòmica i paleoambiental i, segons l'autor, "valorar les afinitats de les faunes de Mallorca amb les de les conques centreeuropea, alpina, o altres de la península Ibèrica".

En la segona comunicació, Matamales exposà alguns dels resultats més interessants dels seus estudis en el Triàsic continental illenc, on s'ha localitzat una elevada diversitat de fòssils que inclou abundants restes de plantes, invertebrats i vertebrats, alguns d'ells de gran rellevància però encara en procés de publicació.

Finalment Rafel Matamales exposà en la seva tercera comunicació alguns dels aspectes més novedosos de la seva recerca sobre fòssils de rèptils i avantpassats de mamífers localitzats al Permià mallorquí. Un treball que ha proporcionat un valuós material que, segons el seu investigador principal "el seu estudi continuat en el futur segurament permetrà d’aportar moltes noves dades de com eren els ecosistemes de la Terra abans de l’extinció massiva més greu que hi ha haguda mai".

La nostra enhorabona a Rafel Matamales per aquestes aportacions que donen una gran visibilitat i rellevància a l'activitat científica del nostre estimat Museu.

Missió entomològica a les estepes del Marroc Oriental (isòpodes terrestres i quilòpodes)

Entre els passats dies 12 i 20 de novembre, Lluc Garcia, col·laborador del Museu de Ciències Naturals, va participar en una campanya científica al Marroc Oriental amb l'objectiu d'estudiar la fauna d'Isòpodes Terrestres que habiten les extenses estepes àrides situades als peus de l'Atlas mig. La campanya també tenia com a finalitat l'estudi de la fauna de cent peus (quilòpodes) que habiten aquesta poc coneguda zona del Nord d'Àfrica. Aquest apartat va anar a càrrec del miriapodòleg David Cabanillas.

Aquesta missió s'emmarca en un projecte més ampli d'estudi de la biodiversitat de les zones estepàries de la Regió Oriental Marroquina impulsat per l'Emirates Center for Wildlife Propagation (ECWP). Aquesta entitat dels Emirats àrabs manté convenis amb diferents països del nord d'Àfrica (Marroc) i Àsia central (Tadjikistan i Uzbekistan) per a la cria en captivitat de l'avitarda d'Houbara, una au que els xeics àrabs cacen amb arts de falconeria. Al Marroc hi ha dos centres de cria. A part de la finalitat cinegètica es duen a terme de forma paral·lela programes de conservació de l'houbara en els seus hàbitats naturals i activitats d'estudi de fauna, flora i conservació que es fan mitjançant convenis amb especialistes externs. L'àrea d'estudi de l'ECWP al Marroc ocupa una superfície de 40.000 quilòmetres quadrats (unes 11 vegades la superfície de Mallorca).

Al Marroc Oriental hi ha dos centres dels ECWP, a Missour i a Enjil (província de Boulemane), una zona que tot i pertànyer administrativament a la regió de Fes-Méknés, bioclimàticament correspon a la regió Oriental, majoritàriament formada per grans extensions estepàries de muntanya que s'estenen envers Algèria sense solució de continuïtat.

Gràcies a l'interès del responsable del laboratori d'entomologia del centre de Missour, Alexandre François, Lluc Garcia ha pogut estudiar en els darrers dos anys la important col·lecció d'Isòpodes terrestres del centre, completant ara l'estudi amb una campanya de recol·lecció 'in situ' de la que s'esperen grans resultats.

Durant set dies complets, Lluc Garcia, acompanyat de David Cabanillas i Alexandre François, ha pogut recol·lectar isòpodes terrestres en aquesta extensa i àrida regió, de població majoritàriament bereber, visitant els principals hàbitats favorables a facilitar l'establiment de poblacions d'Isòpodes terrestres i quilòpodes.

Durant la setmana s'han recorregut més de 1.800 quilòmetres en cotxe, a fi de visitar el màxim nombre possible de localitats, des d'estepes subàrides a prats de muntanya, ueds (rius) i boscos de cedres, entre d'altres. Cal destacar que totes les recol·leccions realitzades compten amb la corresponent autorització administrativa, atorgada a ECWP pel Departament d'Aigües i Boscos del Ministeri d'Agricultura del Regne de Marroc. El material recollit manualment suposa centenars de mostres que ara s'han d'estudiar taxonòmicament i que probablement suposaran, no sense molta feina, la descripció d'espècies noves per a la Ciència.

Tardor d'activitats divulgatives al Museu

Durant els darrers dos mesos el Museu Balear de Ciències Naturals ha dut a terme un seguit d'activitats culturals i divulgatives, tant per iniciativa de la Societat d'Amics com de la Fundació JBS-MBCN.  Es tracta d'activitats obertes al públic que s'afegeixen a la tasca divulgativa i a l'animació pedagògica que duen a terme tant el museu com el jardí botànic.

A principis d'octubre es va dur a terme una interessant xerrada sobre les papallones de les Balears, a càrrec del jove naturalista especialitzat en lepidòpters Xisco Truyols Henares.

Xisco Truyols parlà dels lepidòpters de Balears, la seva diversitat i conservació

Una altra activitat que va tenir molt d'èxit va ser a conferència impartida a mitjans d'octubre pel conservador del Museu, Rafel Matamales amb el títol "Els habitants de la mar de Mallorca durant el temps dels dinosaures”, en la que va parlar dels fòssils de rèptils marins que habitaven fa 230 milions d'anys el mar on actualment hi ha l'illa de Mallorca. En aquesta xerrada Matamales tractà sobre alguns dels fòssils del Museu que documenten aquesta antiga fauna marina.

Un moment de la conferència de Rafel Matamales sobre els fòssils marins més interessants descoberts a Mallorca

També el mes d'octubre, aquest cop per iniciativa de la secció d'Ornitologia i Conservació de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic, va tenir lloc una xerrada a càrrec de Manolo Suárez, de la secció ornitològica del GOB, sobre les aus urbanes que es poden veure a la Vall de Sóller. La conferència es complementà amb una sortida d'observació pels entorns sollerics.

Xerrada de Manol Suárez, del GOB, sobre els ocells de la Vall

Finalment cal ressenyar el gran èxit de la xerrada sobre bolets i fongs impartida el passat dia 18 de novembre per Carles Constantino, de la secció Micològica de la Societat d'Amics del Museu. En aquest cas la conferència abordà des d'aspectes generals relacionats amb el Regne dels Fongs fins a particularitats de la nostra flora micològica, espècies rares o poc comunes i recents descobriments. La conferència s'emmarcava en el programa de la tradicional Jornada Micològica de Tardor que, per primera vegada en molts anys, es va haver de cancel·lar a causa de la gran sequera que ha afectat la Vall aquest any i que ha suposat una molt escassa sortida de bolets als nostres boscos i garrigues.

Gran èxit de la conferència de Carles Constantino sobre els bolets, en el marc de la Jornada Micològica de tardor. L'exposició de fongs s'hagué de suspendre a causa de la sequera (Foto Fundació JBS-MBCN)

Una nova (i minúscula) somereta iberoafricana

 Aquesta setmana (28/09/2022) la prestigiosa mega-revista internacional Zootaxa ha publicat un nou article del nostre col·laborador Lluc Garcia en el qual descriu com a espècie nova per a la Ciència una minúscula somereta (Isòpode terrestre) procedent de Cadis (Andalusia).

Aquest petit isòpode terrestre (els adults no mesuren més d'1.6 mm de llargària total) pertany al gènere Maghreboniscus, inclòs dins la família Spelaeoniscidae, que agrupa uns pocs gèneres i espècies de someretes endogees, és a dir que desenvolupen la seva existència dins les capes més profundes del sòl, encara que ocasionalment i en condicions d'humitat molt elevada es poden trobar en capes més superficials o bé dins coves i avencs (tot i no ser específicament troglòbies/cavernícoles).

En aquest treball, a part de descriure la nova espècie -que ha estat dedicada al seu primer recol·lector, el naturalista i divulgador gadità Daniel Rojas Pichardo- l'autor també ha revalidat formalment el gènere Maghreboniscus, conegut fins ara solament per 3 espècies més, totes elles africanes.

La nova espècie -Maghreboniscus rojasi Garcia 2022- suposa, per tant, el primer representant d'aquest gènere al continent europeu. En realitat el gènere Maghreboniscus va ser descrit per primera vegada per Albert Vandel, l'any 1959. Però per motius formals, aquest nom no estava disponible segons allò que marca el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, per la qual cosa en aquest treball es revalida i, mitjançant aquesta publicació, Lluc Garcia es converteix en el seu nou autor.

La nova espècie tal com apareix en una de les il·lustracions de l'article.

Una família petita

La família Spelaeoniscidae està constituïda per 9 gèneres (Albertosphoera, Atlantoniscus, Barbarosphoera, Desertosphoera, Hybleoniscus, Maghreboniscus, Spelaeoniscus, Triceratosphoera i Uncuniscus), amb un total de 25 espècies conegudes. D'aquests 9 gèneres, 5 són monotípics, és a dir que sols inclouen una sola espècie.

Una vida oculta dins el sòl

La biologia dels Spelaeoniscidae és molt poc coneguda. A causa de les seves petitíssimes dimensions aquestes someretes són molt difícilment observables i sols poden ser estudiades quan se cerquen activament mitjançant tècniques indirectes d'extracció de la fauna edàfica. Ocasionalment, per exemple després de fortes pluges que proporcionin suficient humitat a la terra, emigren cap a les capes del sòl més superficials on poden ser casualment observades, sigui davall grans pedres semienterrades o a l'humus que recobreix les arrels més profundes dels arbres.

Referència
Garcia, L. 2022. Description of Maghreboniscus rojasi sp. nov. from Southern Spain and validation of the genus by the designation of a type species (Isopoda: Oniscidea: Spelaeoniscidae). Zootaxa, 5190 (2): 267-274.

Interessant nota sobre un enigmàtic peix fòssil

 El conservador del nostre Museu, Rafel Matamales, ha publicat fa uns dies a la revista Nemus de Ciències Naturals una interessant nota sobre un enigmàtic peix fòssil que va ser trobat a mitjans del segle XX a Mallorca, però del qual solament es conserven unes fotografies. Aquestes imatges van ser lliurades fa uns 30 anys al Museu, però per diferents motius aquesta rellevant troballa paleontològica va caure en l'oblit i l'exemplar fòssil, una peça única a Mallorca, va quedar en mans privades, fins que se li va perdre la pista.

Les fotos del peix fòssil trobat a Esporles, tal com apareixen a l'article de Matamales- Andreu. Fis ara són l'únic testimoni material que es coneix de la seva existència.

A partir de les fotos del peix, Matamales va iniciar el passat any una recerca realitzant diverses entrevistes per intentar trobar aquesta peça i poder-la estudiar. El peix no va comparèixer, però de l'estudi de les imatges existents i de la informació oral obtinguda l'autor ha recuperat part de la història d'aquesta troballa i ha aconseguit posar-la en context taxonòmic i estratigràfic.

Segons explica "aquest fòssil històric va ser trobat a Esporles. D'acord amb les fotografies que una persona anònima va entregar al Museu als anys 80 i entrevistes dutes a terme a diferents esporlerins que coneixien la història de la troballa d’aquest exemplar, s’ha reunit la informació que es presenta a la nota". Matamales exposa que "tot i que actualment es desconeix on es troba aquest fòssil i el seu estat de conservació, o fins i tot si està totalment perdut, s'ha pogut determinar que prové d’un aflorament del Miocè inferior, i concretament d’una fàcies litoral que pertany a la Formació Sant Elm. Les fotografies permeten afirmar que es tracta d’un teleosti". Conclou que "baldament sia de manera preliminar, aquesta nota presenta el testimoni d’un fòssil significatiu per al registre de Balears".

S'ha de dir que el paleontòleg Joan Bauzà Rullan va tenir accés a l'exemplar, va intentar estudiar-lo i fins i tot apareix amb ell a una de les fotografies que es trobaven al Museu, però la peça mai va arribar a formar part de la seva col·lecció.

Referència

Matamales-Andreu, R. 2022. Documentació d’un peix del Miocè inferior d’Esporles (Mallorca, illes Balears, Mediterrània occidental). Nemus 12: 318 - 321

Una nova espècie fòssil de caragol terrestre del gènere Iberellus

La revista científica Nemus, especialitzada en Història Natural, ha publicat en el seu darrer número la descripció d'una nova espècie fòssil de caragol terrestre del gènere Iberellus, endèmic de les Balears.

L'autoria de la nova espècie és del naturalista especialitzat en paleontologia Josep Juàrez Ruiz, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals i del malacòleg Christian R. Altaba.

La nova espècie fòssil ha rebut el nom d'Iberellus colladoi i els exemplars procedeixen d'un jaciment del Pliocè (Zanclià inferior), el que, segons els seus autors, suposa la primera cita del gènere en aquest primerenc període del Quaternari, que començà fa 5,33 milions d'anys.

Els tipus de la nova espècie han estat dipositats al Museu Balear de Ciències Naturals, que conservava a la seva col·lecció de paleontologia una part dels exemplars estudiats.

Enhorabona als autors.

Una de les figures del treball de Juárez i R. Altaba en la que es mostren els exemplars tipus de la nova espècie, dipositats al Museu (Imatge difosa per Josep Juárez a les seves xarxes socials).

Referència: Juárez-Ruiz, J. & C. R. Altaba, 2022. Evidències primerenques del gènere Iberellus Hesse, 1908 (Gastropoda: Stylommatophora: Helicidae: Allognathini) al Pliocè inferior de Mallorca amb descripció d'Iberellus colladoi sp. nov. Nemus, 12 (2022): 187-193.

Interessant conferència de Julio A. Díaz sobre els Porífers del Mar Balear

Un moment del col·loqui que va tenir lloc després de la xerrada de l'investigador sobre les Esponges de Balears i els reptes que suposa el seu estudi.
 

El dissabte dia 17 va tenir lloc al Museu una nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes organitzat per la Societat d'Amics del Museu en col·laboració amb la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals. La conferència va anar a càrrec de l'investigador mallorquí Julio Alberto Díaz, que desenvolupa la seva tasca, en el marc de la seva tesi doctoral, al Centre Oceanogràfic de Balears (IEO).

Sota el títol "Del fons de la mar a les coves, la rica diversitat de les Esponges a les Balears", Julio Díaz va donar als assistents -una trentena de persones- una visió de conjunt sobre les esponges (Porifera) aquests interessants, i encara insuficientment estudiats, animals filtradors, que en els darrers anys estan revelant una insospitada diversitat en diferents ambients marins i també continentals.

Díaz va proporcionar als assistents una visió de conjunt sobre l'origen, evolució, morfologia, biologia d'aquests organismes aquàtics, per posteriorment centrar-se en alguns dels aspectes inèdits descoberts a través de la recerca científica que està duent a terme juntament amb altres col·laboradors.

Crambe crambe, una esponja mediterrània, fotografiada en el seu hàbitat natural. (Foto Diego Delso. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Esponja_roja_(Crambe_crambe),_Regga,_Gozo,_Malta,_2021-08-23,_DD_05.jpg)

El conferenciant explicà que tot i ser organismes molt comuns en alguns ambients marins i d'aigua dolça, incloses cavitats litorals, fons soms i profunds i monts submarins, la diversitat de les esponges al Mar Balear és encara molt parcialment coneguda.

Mitjançant la utilització tant de tècniques clàssiques de taxonomia linneana com de modernes anàlisis genètiques i moleculars, part d'aquesta diversitat s'està posant ara al descobert amb la descripció de nous gèneres i espècies i també s'estan estudiant aspectes sobre la seva biologia, alimentació, reproducció, ecologia i interacció amb altres organismes.

Entre el públic hi havia alguns destacats representants de la comunitat científica relacionada amb els estudis que desenvolupa el conferenciant, la qual cosa va donar peu a un interessant debat.

El Museu reprèn el cicle 'Xerrades naturalistes' amb una conferència sobre les ESPONGES de Balears

 

Dues noves publicacions del Museu al Bolletí de la Societat d'Història Natural

 El volum en curs del Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears (Volum, 65/2022) ja ha publicat online fins al dia d'avui dos articles faunístics elaborats per socis/col·laboradors del Museu, amb novetats faunístiques per a les Illes Balears.

L'11 de maig Joan Díaz Calafat i Lluc Garcia van publicar una nota sobre la presència a Balears d'una nova vespa d'interès sanitari pertanyent al gènere Cephalonomia (família Bethylidae).Aquest és el primer cop que una d'aquestes vespes que parasiten corcs de fusta, però que causen doloroses picades en els humans de les cases infestades es troba a les Balears i el segon pic que es reporta a Espanya.

A més en aquest cas els exemplars es van fer arribar al Museu  a través de Toni Sacarés, membre de l'Associació i col·laborador, que es va preocupar de recollir els espècimens. Havien comparegut a un domicili de Sóller i picat a un dels seus inquilins.

El material va ser preidentificat i fotografiat al microscopi per Lluc Garcia que després el remeté a Joan Díaz, expert en Himenòpters, actualment a la Universitat Sueca de Ciències de l'Agricultura que identificà definitivament els exemplars i completà la il·lustració. No s'ha pogut determinar l'espècie concreta de Cephalonomia, gènere en l'actualitat en revisió, però els autors suggereixen que es tracta de C. gallicola, una espècie en expansió en l'àmbit mundial que causa problemes de 'picor'. Una quarantena d'exemplars recol·lectats a Sóller han estat dipositats al Museu balear de Ciències Naturals.

Com es pot veure a la imatge que il·lustra l'article és una espècie minúscula.

Una gambeta d'aigua salobre

D'altra banda el dia 21 de juny el Bolletí va publicar un altre article dels  col·laboradors del Museu Lluc Garcia i Samuel Pinya. En aquest cas es notifica per primer pic a Balears de la presència en una zona humida d'un espai natural protegit d'un crustaci decàpode que fins ara tampoc no s'havia citat a Balears.

Es tracta de Palaemon varians, una petita gambeta d'aigua salobre que és d'origen atlàntic (tot i que es coneixen unes poques poblacions mediterrànies). Un únic exemplar va ser capturat fa un temps a l'estany de desembocadura del torrent de Na Borges (Son Serra de Marina). Els autors han cregut interessant deixar constància d'aquesta cita i recomanen fer més estudis per esbrinar si es tracta d'una població natural o bé ha estat introduïda, ja que aquesta espècie s'importa de l'Atlàntic com a gamba d'esca. L'exemplar també ha estat dipositat al Museu Balear de Ciències Naturals.

Cal recordar que a més de ser col·laboradors del Museu, Samuel Pinya i Lluc Garcia també formen part del grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, grup de recerca dirigit pel Dr. Samuel Pinya.

Enhorabona a tots els autors d'aquests treballs.

Referències:

Díaz-Calafat, J. i Garcia, L. 2022. Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 91-95. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Garcia, L. i Pinya, S. 2022. Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 131-137. ISSN 0212-260X. eISSN 2444-8192. Palma. 

L'Associació del Museu aprova modificar la seva denominació oficial

 L’Associació Museu Balear de Ciències Naturals va celebrar el divendres dia 10 la seva Assemblea General Ordinària, la primera duta a terme de forma presencial des de l’inici de la pandèmia. L’assemblea també era la primera des que l’Associació ja no du directament la gestió del museu del mateix nom, que l’any passat es va traspassar a la Fundació jardí Botànic-Museu Balear de Ciències Naturals.

El president, Amador Estarellas, i la secretària, Carol Constantino, van donar compte de les activitats i programació

El president, Amador Estarellas, va donar compte als socis presents dels esdeveniments relacionats amb aquest canvi de gestió del Museu, a partir del qual l’associació passa a convertir-se en entitat de suport a la institució que ella mateixa va crear fa 40 anys i que ha dirigit fins fa poc temps. Per aquest motiu i per evitar duplicitat de noms i confusions, l’assemblea, a proposta de la junta directiva, va aprovar per unanimitat el canvi de denominació oficial de l’associació. Quan s’hagi registrat oficialment, passarà a denominar-se Societat d’Amics del Museu de Ciències Naturals i del jardí Botànic de Sóller. La seva funció serà a partir d’ara donar suport al Museu i també al Jardí Botànic en la seva dinamització cultural i científica, recolzant o finançant iniciatives i organitzant activitats divulgatives relacionades amb la Història Natural, al Museu i al Jardí.

Estarellas, acompanyat de la secretària de l’associació, Carol Constantino, va passar revista a les activitats complertes en els darrers anys i les programades per a l’any en curs.

Una novetat de l’assemblea és la incorporació de dues persones a la Junta directiva: Maria Ignàsia Pérez i Antoni Fontanet. El president també va tenir paraules d’agraïment per dues persones que han abandonat la Junta directiva per motius personals després d’una llarga etapa com a directius: Magdalena Calafat, que ha estat tresorera de l’Associació durant quasi 30 anys i Samuel Pinya. Ambdós seguiran col·laborant com a socis numeraris.

Després de l'Assemblea es va celebrar el tradicional sopar de l'Associació a un restaurant del Port. En aquesta troba informal l'Associació va convidar a totes les empleades i empleats que han treballat al Museu durant els 30 anys de gestió a càrrec seu, persones per les quals el president va tenir paraules d'agraïment. A més es va lliurar un ram de flors a la treballadora Francisca Estaràs, amb motiu de la seva jubilació, situació a la qual ha accedit ja com a empleada de la Fundació.

Una conferència sobre AMMONITS al Museu, dins el cicle 'Xerrades Naturalistes'

El divendres vinent, dia 1 de juliol, tindrà lloc al Museu una nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes organitzat per l'Associació d'Amics del Museu (AMBCN). En aquest cas la dissertació versarà sobre els Ammonits i anirà a càrrec del naturalista especialitzat en paleontologia Josep Juárez Ruiz, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals. Juárez ha centrat bona part dels seus treballs  i publicacions de paleontologia en l'estudi d'aquests grans mol·luscs marins que van dominar mars i oceans en temps geològics pretèrits i que han deixat una gran quantitat de fòssils, en general ben coneguts a causa de la seva forma espiral (a vegades de grans dimensions). Aquest fet va fer que en el passat fossin confosos amb restes d'animals mitològics i fossin denominats, per exemple "Corns d'Ammon" en referència a les banyes enrodillades d'aquesta deïtat egípcia representada per un ésser meitat home, meitat mè.

Segons Juárez "els  ammonits, un tipus de mol·lusc fòssil, són uns dels organismes més característics del registre geològic marí, també a Mallorca. Malgrat ser també un dels fòssils més familiars entre els afeccionats a la paleontologia, hi ha molts d’aspectes que romanen poc coneguts entre el públic. Com i on vivien? Quin aspecte tenien quan eren vius? Realment varen desaparèixer junt amb els dinosaures? Tenien tots una closca en forma d’espiral? Quins ammonits es poden observar al registre fòssil de l’illa? En aquesta xerrada intentaré respondre a aquestes i altres preguntes, tot plegat per valorar i difondre sobre un dels organismes més destacats de la vida del passat.

Serà ben segur una aportació ben interessant.

Interessant i inspiradora conferència sobre sistemàtica i biodiversitat

La Dra. María Capa va ser presentada pel Dr. Guillem Mateu, membre de l'Associació

Divendres passat va tenir lloc al Museu una nova conferència del cicle 'Xerrades naturalistes al Museu' organitzat per l'Associació MBCN. En aquest cas la xerrada va anar a càrrec de la Dra. María Capa, investigadora i professora de la UIB i reconeguda experta en biodiversitat i taxonomia, especialitzada en l'estudi dels anèl·lids marins.

Maria Capa va captivar l'atenció dels assistents des del primer moment, ja a partir del suggestiu títol de la seva conferència ¿Es importante estudiar bichos?

A través de molt interessants exemples extrets de la seva pròpia trajectòria de recerca científica, la conferenciant plantejà, de forma molt didàctica, alguns temes i qüestions que van anar des del mateix concepte d'espècie fins al repte que suposa el descobriment de tota la biodiversitat mundial, a hores d'ara encara lluny de ser assolit.

Maria Capa va parlar també de les noves tècniques genètiques i moleculars que, sumades a la taxonomia clàssica, s'utilitzen ara per mapejar poc o poc la vida sobre el planeta i que a, escala local, han estat utilitzades amb èxit en estudis de biodiversitat marina realitzats en el Mar Balear per l'equip d'investigació del que forma part.

María Capa és especialista en anèl·lids marins, camp en el qual ha fet importants descobriments a diverses parts del món.

També avançà en exclusiva el recent descobriment d'un invertebrat cavernícola dut a terme pel seu equip en un llac anquialí d'una cavitat costanera de Mallorca, el que suposa un dels principals descobriments bioespeleològics de Balears de les darreres dècades que prest serà publicat.

La xerrada va finalitzar amb una animada tertúlia sobre alguns dels aspectes plantejats.

Una altra important publicació paleontològica de Rafel Matamales, conservador del Museu

Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Rafel Matamales, conservador del nostre museu (Museu Balear de Ciències Naturals) i investigador a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçala un equip internacional que ha publicat recentment un nou i important article sobre la paleontologia de Mallorca a la prestigiosa revista Earth-Science Reviews. L'estudi descriu la presència de grans rius amb meandres i planes d’inundació a Mallorca durant el Permià, fa entre 290 i 270 milions d’anys. En diversos punts de la Serra de Tramuntana s’hi han identificat petjades d’avantpassats dels mamífers i rèptils així com pol·len de molses, falgueres, coníferes i altres plantes.

Fa entre 290 i 270 milions d’anys, durant el Permià, l’actual illa de Mallorca estava unida al supercontinent Pangea i situada a prop de l’equador terrestre. El clima era força àrid i es produïen inundacions esporàdiques que alimentaven grans rius amb meandres i planes d’inundació.

Ara, aquest equip de recerca internacional ha recreat el paleoambient de diferents punts a la serra de Tramuntana a partir de la identificació dels fòssils recollits a la zona i que corresponen a animals i plantes que hi van viure abans de la gran extinció massiva del Permià-Triàsic.

Rafel Matamales revisant una de les col·leccions científiques conservades al Museu Balear de Ciències Naturals (Foto: Ll.G.)

Rafel Matamales ha explicat que s’han identificat nombroses petjades d’animals molt diferents i de mides diverses, alguns de poc més d’un pam i d’altres de gairebé dos metres, entre ells petjades de captorrínids. Es tracta d’un grup de rèptils herbívors ja extint d’aspecte semblant als actuals dragons de Komodo. Algunes de les petjades podrien haver estat produïdes per l’espècie a la qual pertany el fragment de maxil·lar que es va trobar fortuïtament l’any 2002 a la platja de son Bunyola, a prop del Port des Canonge.

Aquest treball, a causa de l'actual posició laboral del seu autor principal, situa de bell nou el nostre museu en l'àmbit de la paleontologia mundial.

Els investigadors també han identificat petjades de pelicosaure, un grup remotament emparentat amb els mamífers. Els pelicosaures pertanyen a un gran grup conegut com a sinàpsids, que inclou els actuals mamífers. Malgrat que sovint se’ls anomena “rèptils mamiferoides”, en realitat, no es consideren rèptils.

Pel que fa a les plantes, s’han identificat espores i pol·len fòssil de molses, falgueres, licopodiòfits, coníferes i altres grups extints. També s’han identificat troncs i branques de coníferes i de cues de cavall (equisets). Malgrat que el clima era força àrid, era un ecosistema ric i divers, possiblement gràcies a la presència de grans rius i masses d’aigua temporals.

L’estudi s’ha centrat en material obtingut a la costa entre Banyalbufar i Valldemossa. En diversos punts de la serra de Tramuntana s’han realitzat estudis de paleomagnetisme per afinar en la datació dels jaciments. Els pols magnètics de la Terra han variat al llarg del temps; ara el pol nord magnètic és proper al pol nord geogràfic, però no sempre ha estat així, i els materials ferromagnètics s’han orientat d’una manera o d’una altra en funció de la polaritat en el passat. Aquesta informació és molt útil a l’hora de saber amb precisió l’antiguitat d’un jaciment.

A banda de Matamales, l’equip d’aquesta investigació publicada a Earth Science Reviews ha comptat amb la participació de Josep Fortuny (ICP); Eudald Mujal (ICP i Staatliches Museum für Naturkunde, Stuttgart), Jaume Dinarès-Turell (Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia, Roma), Evelyn Kustatscher (Universitat Ludwig-Maximilians, Múnic), Guido Roghi (Istituto di Geoscienze e Georisorse, Pàdua), Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Galobart (ICP i Museu de la Conca Dellà, Isona).
Enhorabona als autors!

Referència: Matamales-Andreu, R.; Mujal, E.; Dinarès-Turell, J.; Kustatscher, E.; Roghi, G.; Oms, O.; Galobart, À. & Fortuny, J. (2022). Early-middle Permian ecosystems of equatorial Pangaea: Integrated multi-stratigraphic and palaeontological review of the Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Earth-Science Reviews, 228: 103948. DOI: 1016/j.earscirev.2022.103948

Nova espècie de somereta halòfila

 

Un exemplar de la nova espècie fotografiat en el seu ambient natural.

Tan petita com un gra d'arena. Així és la somereta (Isòpode terrestre) recentment descrita per Lluc Garcia, col·laborador científic del Museu i Jairo Robla, investigador doctorand de l'estació biològica de Doñana. La nova espècie pertany al gènere Buchnerillo i fins al moment sols es coneixien tres espècies més d'aquest gènere en tot el món. Cada una d'elles viu en una conca oceànica diferent pel que probablement han evolucionat de forma independent, ja que els seus fluxos genètics han estat separats durant milions d'anys. La nova espècie va ser localitzada fa dos anys per Jairo Robla en una platja verge d'Astúries i la va remetre a Lluc Garcia per al seu estudi taxonòmic. Finalment,  ha estat descrita com a espècie nova per a la ciència i batiada pels seus autors com Buchnerillo atlanticus Garcia & Robla 2022. Les altres tres espècies del gènere habiten les costes del Mar Mediterrani (Buchnerillo litoralis); les de l'Oceà Indic occidental (Buchnerillo oceanicus) i les del Pacífic oriental (Buchnerillo neotropicalis).

Probablement, la nova espècie també es trobarà a altres punts de les costes atlàntiques europees i hi ha indicis que també viu a les illes macaronèsiques.

Totes les espècies del gènere Buchnerillo són estrictament halòfiles litorals. Viuen baix grans roques o restes orgàniques dipositades per la mar i no se sap quasi res de la seva biologia, ja que a causa de la seva forma de vida i minúscules dimensions la seva biologia i ecologia ha estat molt poc estudiada. Precisament en aquest treball, Garcia i Robla aporten -a part del complet estudi morfològic necessari per a la descripció- un seguit d'observacions ecològiques i fins i tot de comportament que són completament inèdites en aquest grup d'isòpodes terrestres. També aporten imatges i fins i tot un curt vídeo d'exemplars vius en el seu ambient natural, les primeres imatges en viu que es publiquen a tot el món d'una espècie d'aquest gènere.

L'article ha estat publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista European Journal of Taxonomy i es pot descarregar o llegir al següent enllaç

L'any passat Lluc Garcia i Jairo Robla també localitzaren a les platges asturianes Armadilloniscus candidus una altra petita somereta halòfila que conviu amb Buchnerillo atlanticus i que era el primer cop que es trobava en el litoral iber-balear. En aquest cas la troballa es va publicar al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears.

Lluc Garcia, a més del Museu, també és col·laborador del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB.

Enhorabona als autors!

Referències:

Garcia, L., & Robla, J. (2022). Buchnerillo atlanticus sp. nov., a new halophilic woodlouse (Isopoda: Oniscidea: incertae sedis) from the Atlantic coast of the Iberian Peninsula, with ecological remarks. European Journal of Taxonomy, 821(1), 1–15. https://doi.org/10.5852/ejt.2022.821.1793

Garcia, L. & Robla, J. 2021. First record of Armadilloniscus candidus Budde-Lund, 1885 in the coastal areas of the Iberian Peninsula (Crustacea: Oniscidea: Detonidae). Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears, 64: 39-46.

La importància de la sistemàtica en la conservació de les espècies, nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes

¿Es importante estudiar bichos? Sistemática y delimitación de especies para la gestión y la conservación ambiental és el títol de la nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes  que ofereix el Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment Associació MBCN). 

En aquesta ocasió aquesta conferència anirà a càrrec de la Dra. Maria Capa Corrales, professora i investigadora de la Universitat de les Illes Balears.

Sens dubte es tracta d'una proposta molt interessant i més si es té en compte que la Dra. Capa és una reconeguda investigadora en aquest camp de la Ciència, que ha desenvolupat al llarg de la seva carrera a la Universitat Autònoma de Madrid, a l'Australian Museum de Sidney, a la Norwegian University of Science and Technology i, ara, a la UIB.

La seva línia principal  de recerca és la documentació de la biodiversitat als oceans des d'una perspectiva evolutiva per tal de descobrir les morfologies i formes de vida dels invertebrats marins (amb una especial predilecció pels anèl·lids) i entendre els orígens i els processos responsables de conformar la seva diversitat i distribucions actuals.

Resum de la xerrada:

"La unitat bàsica de la biodiversitat és el nivell d'espècie. Una espècie és un conjunt d'individus amb una identitat genètica i, sovint, morfològica. En utilitzar un concepte d'espècie i noms d'espècies, podem comunicar, estudiar, quantificar, classificar, fer servir i administrar la vida al planeta. Però, com veurem, no és fàcil definir-ne o delimitar-ne una espècie.

La sistemàtica és una disciplina que integra la informació disponible sobre diversitat de formes, genomes i el registre fòssil, i utilitza eines analítiques en desenvolupament ràpid per inferir l'arbre de la vida. En aquest seminari en donaré alguns exemples sobre el descobriment d'espècies, l'establiment dels límits entre espècies i la seva repercussió en la gestió i la conservació d'ecosistemes.

En aquesta xerrada tractaré de destacar la importància de l'estudi sistemàtic de la biodiversitat, ja que només amb un bon coneixement de les formes de vida que ens envolten, la seva història evolutiva i el seu paper als ecosistemes podrem usar, conservar i gestionar els recursos naturals i enfrontar els desafiaments ambientals presents i futurs".

La conferència serà el proper dia 3 de juny (divendres) a les 19 h. Al Museu de Ciències Naturals.

La malvasia de Banyalbufar, protagonista d'una nova conferència del cicle "Xerrades naturalistes al Museu"

 

El proper divendres, dia 22 d'abril, a les 19 h. tindrà lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la segona conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (Associació MBCN) en col·laboració amb el Museu. La conferència serà impartida pel Hipólito Medrano, investigador i professor de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears i un dels artífexs científics de la recuperació d'aquest mític vi de la Serra de Tramuntana, que va estar a punt de desaparèixer, però que va poder ser recuperat gràcies a un projecte de recerca i a avançades tècniques de genètica i de reproducció en condicions controlades. L'entrada és gratuïta.

Una gran obra dedicada als mecanismes de dispersió de les llavors de la flora balear

Josep Lluís Gradaille, fins fa poc temps director del Jardí Botànic de Sóller i el fotògraf de la natura Josep Bonet Capellà presenten aquests dies el seu llibre "Diàspores. Fruits i llavors de la Flora Balear. Dispersió", la primera obra monogràfica dedicada a la descripció científica i iconogràfica de les llavors i espores d'un bon nombre de plantes de la flora balear. L'edició, de luxe i amb més de 2000 fotografies, ha estat editada per la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals.

Portada d'un exemplar del llibre, que ja es troba a la venda.

A part dels seus autors, l'obra ha comptat amb la supervisió i col·laboració d'Anna Traveset, ecòloga i investigadora del CSIC i de Costas Thanos, expert en fisiologia vegetal i professor emèrit de la Universitat d'Atenes.

"Diàspores" no pretén ser una obra definitiva sobre les llavors sinó que el volum es dedica de forma específica a explicar i il·lustrar els complexos mecanismes de dispersió que utilitzen les plantes per propagar-se mitjançant estructures especialitzades de les seves llavors. Per motius d'extensió en el llibre es tracten només un total de 376 espècies vegetals, la qual cosa sols representa una part del total de la flora balear, en un intent dels autors per reflectir els gèneres i espècies més comunes que viuen a les Illes, però també alguns endemismes més rars i localitzats. En definitiva el llibre mostra amb gran precisió, en la majoria de casos per primera vegada, la morfologia específica de les llavors i espores d'aquestes plantes, que són les parts dels seus fruits amb les quals l'evolució les ha dotades per escampar-se i ocupar nous territoris i hàbitats.

Una part molt important del llibre són les seves fotografies, la qual cosa el converteix, per tant, en una autèntica guia que permet també identificar les llavors i poder esbrinar, quan així interessi, a quina espècie vegetal pertanyen. El llibre compta amb un total de 2.036 fotografies repartides en 548 planes. Complementen el text 58 dibuixos, obra dels il·lustradors Marcelo Pinto i Francesca Bennàssar.

Dues planes interiors d'un exemplar de "Diàspores"

Cada una de les espècies tractades es compon d'una sèrie de fotografies de l'habitus de la planta i del seu aspecte en el seu ambient natural i de diverses macrofotografies o microfotografies dels fruits i de les llavors, moltes d'elles realitzades a un elevat augment amb tècniques de macro extrem o de microscòpia òptica.

Cada espècie constitueix, per tant, una mena de fitxa tècnica en la qual a més de les imatges figura una descripció de l'espècie i una descripció del fruit i de la llavor (o espora en alguns casos) i el seu sistema de dispersió. També hi figura la informació sistemàtica: família, gènere i espècie i el seu període de floració i de fructificació. Finalment per cada planta hi ha el nom popular en tres idiomes. Tot el text està redactat en català, castellà i anglès.

Es tracta sens dubte d'una obra molt interessant per a tots els naturalistes interessats en el món vegetal, però també de gran utilitat per a qualsevol professional sigui científic o tècnic que treballi amb el patrimoni natural, la conservació, l'ecologia o qualsevol altre camp relacionat. Per descomptat també gaudiran d'aquest llibre els amants de l'art i de la bellesa de la natura que hi podran descobrir les estructures més delicades de la vida vegetal, que generalment passen desapercebudes a causa de les seves petites dimensions.

El llibre es presenta aquest divendres a Palma i ja es pot adquirir a la botiga del Museu de Ciències Naturals, per 65 euros.

Una formiga 'gegant' a la fauna de Mallorca

 Aquests dies el nostre Museu ha enriquit la seva col·lecció amb els primers exemplars d'una formiga 'gegant' recentment descoberta a Mallorca. Es tracta de Camponotus barbaricus, una espècie endèmica del Nord d'Àfrica i la península Ibèrica, però que mai no havia estat trobada a les illes Balears. Aquesta espècie és ara per ara la formiga més gran de la nostra fauna, ja que les obreres són enormes podent arribar a una longitud de 15 mm (1,5 cm). Les reines són encara molt més grans. Queda encara per aclarir si aquesta espècie ha colonitzat recentment les Illes o fins ara havia passat desapercebuda, cosa molt improbable a causa de les seves dimensions.

La troballa d'aquesta espècie ja ha estat publicada en línia al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears per Joan Díaz Calafat i Jorge Fortis. Els exemplars testimonis de la troballa han estat dipositats a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals.

Exemplar preparat de Camponotus barbaricus (segons Díaz-Calafat & Fortis, 2022). La retxa blanca correspon a 1 mm.

Els autors destaquen que es tracta d'una espècie depredadora i agressiva que ataca altres invertebrats. A les Balears fins ara ja es coneixien altres dues espècies del gènere Camponotus: C. lateralis i C. ruber, ambdues de mida molt més petita que C. barbaricus.

Fins ara a les nostres illes s'han localitzat una seixantena d'espècies de formigues.

Sobre els autors de la troballa cal esmentar  finalment que Joan Díaz Calafat és actualment estudiant de doctorat a la Centre de Recerca Forestal del Sud de Suècia de la Universitat de Ciències Agràries, d'aquest país escandinau. Jorge Fortis treballa al departament científic de l'empresa mallorquina Vectobal de control de plagues. Enhorabona per la troballa i gràcies per dipositar el material al Museu.

Èxit de la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, a càrrec de Rafel Matamales

Divendres vespre (dia 11 de març) va tenir lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic (formalment Associació MBCN) i que en aquesta ocasió va anar a càrrec del mateix conservador del museu, el paleontòleg Rafel Matamales Andreu. Mig centenar de persones van omplir per complet la sala d'audicions del museu habilitada a un dels espais expositius de l'àrea de Biodiversitat.

Rafel Matamales, que a més de ser el conservador del museu és investigador de l'Institut Català de Paleontologia, va exposar de forma molt resumida i divulgativa algunes de les principals conclusions i descobriments que l'equip de recerca del qual forma part ha dut a terme a Mallorca en els darrers anys.

La majoria d'aquestes troballes ja han estat publicades a revistes científiques d'alt nivell, però Matamales també va avançar als assistents alguns dels resultats encara inèdits i que tindran, dins el seu àmbit, un ressò a escala mundial.

Matamales va explicar com fa entre 290 i 245 milions d'anys la Terra s'estava recuperant de l'extinció massiva més important de la història de la biosfera que havia tingut lloc durant la transició del Pèrmic al Triàsic i que acabà amb més del 90% de totes les espècies existents.

En aquell moment de lenta recuperació de la vida les terres que actualment formen part de Mallorca es trobaven ubicades a l'equador del supercontinent Pangea.

Per una banda, detallà els resultats de l'estudi dels terrenys més antics corresponents al Pèrmic primerenc i mitjà (-290 a 265 milions d'anys) en els que s'han localitzat nombroses petjades fòssils d'animals de quatre cames, atribuïdes captorínids moradisaurins i areoscelidis/varanòpids i d'altres de possibles pararèptils. A més a més, també hi ha petjades d'animals de la línia dels mamífers, els sinàpsids, concretament del grup dels pelicosaures.

També s'hi van localitzar espores i els grans de pol·len que indiquen una presència dominant de coníferes, acompanyades de cues de cavall, falgueres i llavors de falguera. Aquests animals i plantes vivien en un ambient corresponent a planes àrides travessades per rius que les recorrien formant amplis meandres i a les vores dels quals es concentrava la vegetació.

Per altra banda, la investigació explicada per Matamales ha descrit al sud-oest de l'actual illa de Mallorca, a partir dels rics conjunts de fòssils trobats, un ecosistema lòtic-fluvial corresponent al Triàsic primerenc i mitjà (-251 a 247 milions d'anys). Aquests fòssils inclouen des de grans de pol·len a fulles i troncs de plantes vasculars, molts d'invertebrats (entre ells crustacis concostracis o larves d'efemeròpters, entre d'altres), peixos rars i petjades d'animals de quatre cames emparentats amb els dinosaures i els actuals cocodrils.

La conferència finalitzà amb preguntes i altres aportacions dels assistents.

Les Xerrades Naturalistes tenen com a objectiu, col·laborar amb el Museu en la seva tasca de difusió i divulgació dels resultats de les diferents recerques científiques que, en el camp de la Història Natural, s'estan desenvolupant actualment per diferents investigadors de Balears, tant a les Illes com a altres parts del món.

El Museu obri el cicle "Xerrades Naturalistes"

Aquesta conferència inaugura el cicle Xerrades Naturalistes al Museu que ha organitzat la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment encara Associació MBCN). Rafel Matamales, que ara és el nostre Conservador, ens parlarà dels darrers i interessants descobriments paleontològics realitzats a Mallorca per l'equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia al qual pertany.

Projecte naturalista-artístic al Museu de Ciències Naturals

Compartim l'article publicat divendres dia 4 al 'Setmanari Sóller' sobre un interessant projecte europeu en el qual participa el Museu Balear de Ciències Naturals (cliqueu sobre la imatge per llegir l'article).