Mateu Cifre, cofundador del Museu, dóna al MUCBO la seva important col·lecció malacològica

Aquesta setmana s'ha fet efectiva la donació al MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) d'una important col·lecció de malacologia (mol·luscs continentals i marins): la col·lecció de Mateu Cifre Magro.

Mateu Cifre (tercer des de l'esquerra) el dia que es va fer efectiva la donació. A la foto, juntament amb els responsables del MUCBO, Daniel Gallego (gerent) i Rafel Matamales (conservador del museu) i amb Joan Arbona, membre de la Societat d'Amics i col·laborador de la Fundació.

Mateu Cifre és malacòleg autodidacte i ha treballat amb mol·luscs durant més de mig segle reunint una important col·lecció de molts milers d'exemplars. La seva col·lecció, que ara es conservarà al Museu de forma permanent, està dividida en tres grans seccions: mol·luscs continentals (terrestres i d'aigua dolça) ibero-balears i europeus; mol·luscs marins mediterranis; i mol·luscs exòtics. El material es troba classificat i molt ben ordenat, per la qual cosa resulta de gran valor per al museu, especialment per poder realitzar estudis comparatius entre espècies actuals i fòssils.

Mostrant la col·lecció als responsables
de la Fundació, durant una visita

Conté algunes espècies rares i molt rares i és de gran interès científic, ja que inclou sèries de nombrosos exemplars de distintes espècies, el que facilitarà futurs estudis taxonòmics i permetrà descriure la variabilitat morfològica de nombrosos taxons, sense descartar la possibilitat de descripció de noves espècies.

Cofundador del Museu Balear de Ciències Naturals

Mateu Cifre va ser pioner i cofundador del Museu Balear de Ciències Naturals a principis dels anys 80. Juntament amb altres joves naturalistes sollerics es va posar al davant de la iniciativa de crear a Sóller un museu d'història natural. Quan el 1982 es va crear l'associació Museu Balear de Ciències Naturals, impulsora del museu del mateix nom, Cifre va ser un dels socis fundadors i formà part de la primera junta directiva i de posteriors òrgans de govern. Des de feia uns anys vivia a Palma i, des de la seva jubilació, va dedicar molt de temps a enriquir i ordenar la seva estimada col·lecció. Una col·lecció a la qual ha dedicat més de mitja vida i que sempre havia dit que volia deixar al Museu com així ha estat finalment.

Encara que no siguin les de més interès científic de la col·lecció, algunes peces com les de la imatge són de gran bellesa i estan perfectament conservades. En canvi, la col·lecció conté moltes altres espècies marines i aquàtiques més petites -quasi microscòpiques- que estan perfectament ordenades dins tubs de vidre i han suposat dècades de treball de camp, preparació i classificació.

Participació del Museu en tres interessants articles de micologia balear

 S'acaben de publicar tres articles sobre la Funga balear que han comptat amb la participació i coautoria de membres de la secció micològica de la Societat d'Amics, i/o de la fundació Jardí Botànic de Sóller/Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO).

A més, un dels treballs publicats està doblement relacionat amb la nostra institució, ja que cita per primera vegada a les illes Balears un fong que ha estat únicament recol·lectat en una de les marjades del Jardí Botànic de Sóller: la Morchella anatolica.

Aquest interessant registre ha estat publicat a la coneguda revista de micologia Errotari i la investigació ha estat signada per Joan Carles Salom, Carles Constantino, Jean L. Bellanger, Joan Planas i Josep Ll. Siquier. La majoria d'aquests autors (estan vinculats a la secció micològica i Carles Constantino és també col·laborador científic del MUCBO.

Els autors aporten en aquest treball una descripció detallada dels caràcters macro i microscòpics d'aquesta espècie i també una anàlisi filogenètica. A més, aporten notes sobre la seva taxonomia, ecologia, corologia i distribució general.

Aquests exemplars de Morchella anatolica van ser recol·lectats entre els mesos de març i de maig de 2021 per Carol Constantino i Carles Constantino, en la marjada del Jardí Botànic dedicada a la Flora Canària.

Per altra banda, Carles Constantino també ha estat coautor recentment d'altres dos interessants treballs sobre la Funga Balear. El primer d'ells ha estat publicat a la Revista Catalana de Micologia i en ell els autors (vegeu referència completa més avall) aporten els resultats obtinguts durant les darreres prospeccions micològiques realitzades a les illes d'Eivissa i Formentera. En total citen un total de 151 tàxons (espècies o subespècies) dos dels quals se citen per primera vegada a Espanya, 23 són primera cita per a les Illes Balears, 17 són nous per a Eivissa i 14 a Formentera. L'estudi inclou taxons pertanyents a diferents grans grups de fongs com són els ascomicots, els basidiomicots i els mixomicots (aquests darrers actualment no es consideren fongs sinó que estan més emparentats amb les amebes).

Finalment, també s'ha publicat, a la mateixa Revista Catalana de Micologia, un altre treball també amb la participació de Carles Constantino. En aquest cas se citen cinquanta-sis tàxons de fongs trobats a les Illes Balears, un d'ells per primera vegada a Espanya i 26 han resultat ser nous per a les Illes Balears. El material inclou espècies interessants localitzades per primera vegada en diferents espais naturals protegits, com són la Reserva Natural de s’Albufereta i el Parc Natural de Mondragó.

Enhorabona a Carles Constantino i a tots els altres autors per aquestes interessants aportacions.

Referències

Salom, J.C.; Constantino, C; Bellanger, J.L.; Planas, J. i Siquier, J. Ll. 2023. El género Morchella en las Illes Balears (España) II: Morchella anatolica Isiloglu, Spooner, Alli & Solak. Morchella generoa Balear uharteetan (Espainia) II: Morchella anatolica Isiloglu, Spooner, Alli & Solak. Errotari (Micología), 20: 92-99.

Salom, J.C.; Siquier, J. Ll.; Pintos, À.; Esteve-Raventós, F.; Pancorbo, F.; Lado, C.; Espinosa, J.; Costa, S.; Ribes, M.Á; Planas, J.; Serra, A.; Llistosella, J. i Constantino, C. 2023. Notes corològiques sobre la funga i els mixomicets de les Pitiüses-Eivissa i Formentera. VI. (Illes Balears, Espanya). Revista Catalana de Micologia, 43: 61-109.

Siquier, J.L.; Pintos, A.; Salom, J.C., Esteve-Raventós, F.; Pancorbo, F.; Planas, J., Constantino, C. i Fiol, Ll. 2023. Contribució al coneixement micològic de les Illes Balears (Espanya). XVII. Revista Catalana de Micologia, 43: 3-31.

Mor el Dr. Àngel Ginés, primer director del Museu i pioner de l'espeleologia científica a Balears

Àngel Ginés observant una formació dins una cova. Foto UIB

La Ciència i la societat balear han perdut aquests dies de forma sobtada, el que va ser director del Museu Balear de Ciències Naturals entre els anys 1991 i 1996: el Dr. Àngel Ginés Gracia. Sota la seva direcció, el Museu i el Jardí Botànic van aconseguir complir el difícil repte d'obrir-se al públic, el 1992, culminant així amb èxit un procés iniciat 10 anys abans per l'Associació MBCN.

Àngel Ginés va ser un dels pioners de l'espeleologia científica a les Illes Balears. Va dedicar tota la seva vida la recerca i a la docència de les Ciències Naturals. L'any 1999 va obtenir el títol de Doctor en Biologia amb la seva tesi doctoral Morfología kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una aproximación ecológica. La seva aportació a l'estudi del carst i de les coves i avencs de les Balears, va ser molt important. Els seus treballs científics sumen més de 120 títols de recerca sobre morfologia, bioespeleologia, exploració i topografia de cavitats i història de l'espeleologia així com sobre diferents aspectes de l'exocarst. Alguns dels seus treballs van ser publicats a revistes internacionals de gran prestigi, entre d'elles la revista Science.

Va ser durant uns anys professor de biologia a l'Institut 'IES Guillem Colom Casasnovas', etapa en la qual va viure a Sóller, la qual cosa li permeté un major contacte diari amb el Museu. Com a director, es va preocupar especialment per potenciar les àrees d'educació i difusió. El 1996 va ser substituït en la direcció per Damià Crespí, però va seguir vinculat a la institució com a col·laborador actiu i com a membre de l'Associació que el va designar com a representant seu al Patronat de la Fundació Jardí Botànic de Sóller, de la qual en va ser vicepresident.

També va ser professor associat de la Universitat de les Illes Balears, formant part del Grup de Recerca del Carst, Sedimentologia, Geomorfologia Litoral i Geomorfologia Fluvial del Departament de Ciències de la Terra i impartint classes de geomorfologia.

Durant quasi 20 anys va ser també el director de la revista d'espeleologia Endins; cofundador de la Societat Espanyola d'Espeleologia i de Ciències del Carst (SEDECK) i membre destacat de la Societat d'Història Natural de les Balears i de la Societat Espeleològica Balear.

A part dels seus nombrosos articles científics sobre el carst i les coves de les Balears i la geoecologia de la Serra de Tramutana, el Dr. Ginés va ser coeditor i coautor dels llibres Karren Landforms (1996) i Karst Rock Features: karren sculpturing (2010), així com de la monografia titulada El carst i les coves de Mallorca (1995).  Recentment, Àngel Ginés va col·laborar de forma activa en el projecte d'edició de la gran obra sobre biologia subterrània impulsada des de València pel Dr. Alberto Sendra: Habitantes de la oscuridad. Fauna Íbero-balear de las cuevas (2023), una obra de referència en la qual s'ocupà juntament amb altres coautors de la redacció del capítol d'Història de la Bioespeleologia dins l'àmbit ibèric.

Amb la mort d'Àngel Ginés, el nostre país ha perdut un científic compromès i estimat per la seva bonhomia que encara podria haver aportat molt a la Ciència i al conjunt de la societat. Des del col·lectiu del Museu i del Jardí Botànic no podem fer més que lamentar molt la seva pèrdua i enviar el nostre més sincer condol a tota la seva família i als seus amics, deixebles i col·laboradors.