Dues noves publicacions del Museu al Bolletí de la Societat d'Història Natural

 El volum en curs del Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears (Volum, 65/2022) ja ha publicat online fins al dia d'avui dos articles faunístics elaborats per socis/col·laboradors del Museu, amb novetats faunístiques per a les Illes Balears.

L'11 de maig Joan Díaz Calafat i Lluc Garcia van publicar una nota sobre la presència a Balears d'una nova vespa d'interès sanitari pertanyent al gènere Cephalonomia (família Bethylidae).Aquest és el primer cop que una d'aquestes vespes que parasiten corcs de fusta, però que causen doloroses picades en els humans de les cases infestades es troba a les Balears i el segon pic que es reporta a Espanya.

A més en aquest cas els exemplars es van fer arribar al Museu  a través de Toni Sacarés, membre de l'Associació i col·laborador, que es va preocupar de recollir els espècimens. Havien comparegut a un domicili de Sóller i picat a un dels seus inquilins.

El material va ser preidentificat i fotografiat al microscopi per Lluc Garcia que després el remeté a Joan Díaz, expert en Himenòpters, actualment a la Universitat Sueca de Ciències de l'Agricultura que identificà definitivament els exemplars i completà la il·lustració. No s'ha pogut determinar l'espècie concreta de Cephalonomia, gènere en l'actualitat en revisió, però els autors suggereixen que es tracta de C. gallicola, una espècie en expansió en l'àmbit mundial que causa problemes de 'picor'. Una quarantena d'exemplars recol·lectats a Sóller han estat dipositats al Museu balear de Ciències Naturals.

Com es pot veure a la imatge que il·lustra l'article és una espècie minúscula.

Una gambeta d'aigua salobre

D'altra banda el dia 21 de juny el Bolletí va publicar un altre article dels  col·laboradors del Museu Lluc Garcia i Samuel Pinya. En aquest cas es notifica per primer pic a Balears de la presència en una zona humida d'un espai natural protegit d'un crustaci decàpode que fins ara tampoc no s'havia citat a Balears.

Es tracta de Palaemon varians, una petita gambeta d'aigua salobre que és d'origen atlàntic (tot i que es coneixen unes poques poblacions mediterrànies). Un únic exemplar va ser capturat fa un temps a l'estany de desembocadura del torrent de Na Borges (Son Serra de Marina). Els autors han cregut interessant deixar constància d'aquesta cita i recomanen fer més estudis per esbrinar si es tracta d'una població natural o bé ha estat introduïda, ja que aquesta espècie s'importa de l'Atlàntic com a gamba d'esca. L'exemplar també ha estat dipositat al Museu Balear de Ciències Naturals.

Cal recordar que a més de ser col·laboradors del Museu, Samuel Pinya i Lluc Garcia també formen part del grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, grup de recerca dirigit pel Dr. Samuel Pinya.

Enhorabona a tots els autors d'aquests treballs.

Referències:

Díaz-Calafat, J. i Garcia, L. 2022. Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 91-95. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Garcia, L. i Pinya, S. 2022. Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 131-137. ISSN 0212-260X. eISSN 2444-8192. Palma. 

L'Associació del Museu aprova modificar la seva denominació oficial

 L’Associació Museu Balear de Ciències Naturals va celebrar el divendres dia 10 la seva Assemblea General Ordinària, la primera duta a terme de forma presencial des de l’inici de la pandèmia. L’assemblea també era la primera des que l’Associació ja no du directament la gestió del museu del mateix nom, que l’any passat es va traspassar a la Fundació jardí Botànic-Museu Balear de Ciències Naturals.

El president, Amador Estarellas, i la secretària, Carol Constantino, van donar compte de les activitats i programació

El president, Amador Estarellas, va donar compte als socis presents dels esdeveniments relacionats amb aquest canvi de gestió del Museu, a partir del qual l’associació passa a convertir-se en entitat de suport a la institució que ella mateixa va crear fa 40 anys i que ha dirigit fins fa poc temps. Per aquest motiu i per evitar duplicitat de noms i confusions, l’assemblea, a proposta de la junta directiva, va aprovar per unanimitat el canvi de denominació oficial de l’associació. Quan s’hagi registrat oficialment, passarà a denominar-se Societat d’Amics del Museu de Ciències Naturals i del jardí Botànic de Sóller. La seva funció serà a partir d’ara donar suport al Museu i també al Jardí Botànic en la seva dinamització cultural i científica, recolzant o finançant iniciatives i organitzant activitats divulgatives relacionades amb la Història Natural, al Museu i al Jardí.

Estarellas, acompanyat de la secretària de l’associació, Carol Constantino, va passar revista a les activitats complertes en els darrers anys i les programades per a l’any en curs.

Una novetat de l’assemblea és la incorporació de dues persones a la Junta directiva: Maria Ignàsia Pérez i Antoni Fontanet. El president també va tenir paraules d’agraïment per dues persones que han abandonat la Junta directiva per motius personals després d’una llarga etapa com a directius: Magdalena Calafat, que ha estat tresorera de l’Associació durant quasi 30 anys i Samuel Pinya. Ambdós seguiran col·laborant com a socis numeraris.

Després de l'Assemblea es va celebrar el tradicional sopar de l'Associació a un restaurant del Port. En aquesta troba informal l'Associació va convidar a totes les empleades i empleats que han treballat al Museu durant els 30 anys de gestió a càrrec seu, persones per les quals el president va tenir paraules d'agraïment. A més es va lliurar un ram de flors a la treballadora Francisca Estaràs, amb motiu de la seva jubilació, situació a la qual ha accedit ja com a empleada de la Fundació.

Una conferència sobre AMMONITS al Museu, dins el cicle 'Xerrades Naturalistes'

El divendres vinent, dia 1 de juliol, tindrà lloc al Museu una nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes organitzat per l'Associació d'Amics del Museu (AMBCN). En aquest cas la dissertació versarà sobre els Ammonits i anirà a càrrec del naturalista especialitzat en paleontologia Josep Juárez Ruiz, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals. Juárez ha centrat bona part dels seus treballs  i publicacions de paleontologia en l'estudi d'aquests grans mol·luscs marins que van dominar mars i oceans en temps geològics pretèrits i que han deixat una gran quantitat de fòssils, en general ben coneguts a causa de la seva forma espiral (a vegades de grans dimensions). Aquest fet va fer que en el passat fossin confosos amb restes d'animals mitològics i fossin denominats, per exemple "Corns d'Ammon" en referència a les banyes enrodillades d'aquesta deïtat egípcia representada per un ésser meitat home, meitat mè.

Segons Juárez "els  ammonits, un tipus de mol·lusc fòssil, són uns dels organismes més característics del registre geològic marí, també a Mallorca. Malgrat ser també un dels fòssils més familiars entre els afeccionats a la paleontologia, hi ha molts d’aspectes que romanen poc coneguts entre el públic. Com i on vivien? Quin aspecte tenien quan eren vius? Realment varen desaparèixer junt amb els dinosaures? Tenien tots una closca en forma d’espiral? Quins ammonits es poden observar al registre fòssil de l’illa? En aquesta xerrada intentaré respondre a aquestes i altres preguntes, tot plegat per valorar i difondre sobre un dels organismes més destacats de la vida del passat.

Serà ben segur una aportació ben interessant.

Interessant i inspiradora conferència sobre sistemàtica i biodiversitat

La Dra. María Capa va ser presentada pel Dr. Guillem Mateu, membre de l'Associació

Divendres passat va tenir lloc al Museu una nova conferència del cicle 'Xerrades naturalistes al Museu' organitzat per l'Associació MBCN. En aquest cas la xerrada va anar a càrrec de la Dra. María Capa, investigadora i professora de la UIB i reconeguda experta en biodiversitat i taxonomia, especialitzada en l'estudi dels anèl·lids marins.

Maria Capa va captivar l'atenció dels assistents des del primer moment, ja a partir del suggestiu títol de la seva conferència ¿Es importante estudiar bichos?

A través de molt interessants exemples extrets de la seva pròpia trajectòria de recerca científica, la conferenciant plantejà, de forma molt didàctica, alguns temes i qüestions que van anar des del mateix concepte d'espècie fins al repte que suposa el descobriment de tota la biodiversitat mundial, a hores d'ara encara lluny de ser assolit.

Maria Capa va parlar també de les noves tècniques genètiques i moleculars que, sumades a la taxonomia clàssica, s'utilitzen ara per mapejar poc o poc la vida sobre el planeta i que a, escala local, han estat utilitzades amb èxit en estudis de biodiversitat marina realitzats en el Mar Balear per l'equip d'investigació del que forma part.

María Capa és especialista en anèl·lids marins, camp en el qual ha fet importants descobriments a diverses parts del món.

També avançà en exclusiva el recent descobriment d'un invertebrat cavernícola dut a terme pel seu equip en un llac anquialí d'una cavitat costanera de Mallorca, el que suposa un dels principals descobriments bioespeleològics de Balears de les darreres dècades que prest serà publicat.

La xerrada va finalitzar amb una animada tertúlia sobre alguns dels aspectes plantejats.