Fa pocs dies el Museu ha vist enriquides les seves col·leccions amb tres exemplars de Lasius balearicus Talavera, Espadaler & Vila, 2014, la primera formiga endèmica descrita a les Illes Balears.
Un dels paratipus de Lasius balearicus arribats aquesta setmana al Museu. Son tres obreres conservades en sec, capturades al Puig des Teix a 919 m.s.n.m. el 12 d'octubre del 2008 per R. Vila i G. Talavera.
|
El descobrimert i descripció de Lasius balearicus per part d'aquests investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Ciutat Comtal, publicat fa només uns mesos en el darrer número de la revista Journal of Biogeography, ha tengut més ressò mediàtic del que solen tenir aquests treballs degut a que -segons ja reflecteix el títol de l'article científic (Discovered just before extinction? The first endemic ant from the Balearic Islands[Lasius balearicus sp. nov.]is endangered by climate change- l'estudi ha posat de manifest que les prediccions dels models de distribució de les poc nombroses colònies d'aquesta espècie trobades, l'efecte del canvi climàtic i la baixa diversitat genètica detectada amb les proves d'ADN, fan pensar en el perill que corre la supervivència de l'espècie, fins i tot a curt termini.
Exemplar de Lasius balearicus il·lustrat en el treball original.
|
Els investigadors també han destacat que aquesta la formiga mallorquina pot esdevenir "una nova icona de la conservació per a la fauna balear, i a més posa en el punt de mira, novament, la fragilitat dels ecosistemes i la importància de protegir i conservar els hàbitats naturals, per poc importants i remots que puguin semblar a priori". El seu hàbitat són les àrees culminals de la Serra de Tramuntana on -com passa amb alguns altres invertebrats endèmics de Mallorca o de Balears- forma petites poblacions aïllades i fràgils.
Relació de col·leccions en les que s'ha dipositat material tipus de la mateixa colònia d'on procedeix l'holotipus, que ha anat a parar al Museu d'Història Natural de Londres.
|
Sigui com sigui el material d'aquesta espècie dipositat al nostre museu pel Dr. Xavier Espadaler(tres obreres procedents d'un formiguer localitzat el 2008 al Puig del Teix que han estat designades com paratipus pels autors), enriqueix a partir d'ara les nostres col·leccions de referència i la tipoteca del museu, un material que juntament amb el dipositat a altres importants museus del món, servirà per facilitar futures revisions o identificacions de l'espècie. Esperem que encara passin molts anys o segles fins que ja no sigui més que un testimoni d'una biodiversitat irremeiablement perduda.