dijous, 29 d’octubre del 2015

Maximino Forés publica una monografia sobre els caragols terrestres del gènere Xerocrassa

L'autor, a la bilioteca del MBCN amb el treball recentment publicat.
Maximino Forés Pié, col·laborador científic del Museu i membre de la seva junta directiva, acaba de publicar una interessant monografia sobre els caragols terrestres del gènere (o subgènere) Xerocrassa Monterosato, 1892. El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, societat a la qual també pertany aquest reconegut malacòleg i du per títol “Hàbitat i conquiología del género Xerocrassa Monterosato, 1892 (Gastropoda: Pulmonata: Hygromiidae) de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera”.

Xerocrassa és un tàxon de petits gasteròpodes pulmonats classificats dins la família Hygromiidae. Alguns autors consideren que algunes de les formes incloses dins Xerocrassa -que es diversifica en nombroses espècies endèmiques mediterrànies- s'haurien de considerar com subgèneres de Trochoidea. Es tracta en tot cas d'un grup del màxim interès per a la biodiversitat mediterrània ja que a les Illes Balears s'han trobat per ara fins a 17 morfotipus diferents descrits com espècies o subespècies i classificats dins quatre seccions diferents anomenades per la seva espècie tipus: ferreri, frater, nyeli-prietoi i prietoi.

En aquest treball l'autor aborda per primera vegada en el seu conjunt una completa revisió d'aquestes espècies baix el punt de vista de la seva conquiliologia i ecologia la qual cosa li confereix un especial interès per a la conservació d'aquestes formes endèmiques.


El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de Balears
El propi autor, juntament amb el malacòleg Cristian R. Altaba, va descriure el 2014 una nova espècie endèmica d'aquest grup, Xerocrassa ferrutxensis. En aquest treball proposa una nova agrupació de les espècies-subespècies conegudes a les Gimnèsies, il·lustrant la seva variabilitat i aportant moltes dades inèdites sobre el seu hàbitat. Fa a més una crida a la necessitat de preservar els hàbitats silvestres com a única forma de conservar la seva biodiversitat. Revisa també totes les descripcions originals dels tàxons tractats i les fa més accessibles als interessats mitjançant la seva agrupació, transcripció i traducció al castellà.

L'obra està profusament il·lustrada amb figures i làmines en color de totes les espècies tractades la qual cosa el converteix també en una valuosa eina per a la seva identificació. 

Dues de les làmines en color que acompanyen aquesta obra.

Enhorabona a l'autor i a la Societat d'Història Natural per aquesta interessant aportació al coneixement de la fauna malacològica de Balears.

Nova estada del Dr. Jelle Reumer per treballar amb la col·lecció Waldren

A principis d'octubre va tornar visitar el museu el Dr. Jelle Reumer, fins fa pocs dies director del Museu d'Història Natural de Rotterdam i actualment professor de Paleontologia de la Universitat d'Utrech. El professor Reumer és assessor científic del Msueu en matèria de Paleontologia de vertebrats i des de fa una dècada ha coordinat les tasques de conservació de la col·lecció Waldren que es conserva a la nostra institució. També durant anys ha coordinat la participació d'estudiants de museologia dels Països Baixos en les activitats de conservació del Museu de Ciències Naturals, en qualitat de becaris.En aquesta nova visita el Dr. Reumer ha tornat dedicar uan setmana a la revisió de la imporatnt col·lecció formada per milers d'exemplars del mamífer endèmic extint Myotragus balearicus.

El rofessor Reumer, al magatzem de paleontologia amb la responsable del Museu, Carol Constantino.


El Museu organitzà i acollí el IV encuentro Ibérico de Biología Subterránea

Els participants al IV encuentro, davant el Museu.
El Museu Balear de Ciències Naturals, en col·laboració amb l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats va acollir el darrer cap de setmana de setembre el IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea que va reunir a una trentena d'especialistes en la biologia de les coves, aigües subterrànies i altres ambients hipogeus.

La trobada es va iniciar divendres vespre al Museu amb una recepció als participants. El director del Museu, Guillem Mateu, els donà la benvinguda mentre que altres membres de la organització mostraren el museu i les seves col·leccions als que s'hi mostraren interessats.

El dissabte es va desenvolupar la jornada de comunicacions amb sessions que van durar tot el dia. La conferència inaugural, dictada pel Dr. Vicente Ortuño de la Universitat d'Alcalà de Henares va comptar amb l'assistència del batle, Jaume Servera i del regidor de Medi Ambient, Josep Ll. Puig. El final del dia es va dur a terme una taula rodona sobre conservació dels hàbitats subterranis en la que van intervenir Antonio Pérez, del Grup d'Espeleologia de Villacarrillo de Jaén; Pedro Oromí de la Universitat de La Laguna (Tenerife); Ivan Ramos, del Servei de Protecció d'Espècies del Govern Balear i Carles Ribera, de la Universitat de Barcelona.

El diumenge els participants van participar en una excursió a la Coves de Campanet, comentada per Joan Fornós (UIB) i Àngel Ginés (Grup Espeleològic Est i MBCN) que continuà amb un interessant recorregut per les principals zones càrstiques de la Serra de Tramuntana.

Una completa crònica (en castellà) de la trobada la podeu trobar al blog "La biología subterránera, un mundo por conocer" de Toni Pérez Fernández, al següent enllaç.
http://bioespeleologia.blogspot.com.es/2015/09/cronica-del-iv-encuentro-iberico-de.html

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Presentat un nou volum sobre l'obra científica de Guillem Colom Casasnovas

El dia 4 de setembre el Museu va acollir la presentació del darrer volum de "L'obra científica de Guillem Colom Casasnovas (1900-1993)", publicat per l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), en col·laboració amb la Càtedra Guillem Colom Casasnovas de la Universitat dels Illes Balears (UIB) i el Museu Balear de Ciències Naturals.
El Dr. Guillem Mateu Vicens, director del Museu i coautor de l'obra, va presentar el llibre juntament amb dels Drs. Juan Usera i Carmen Alberola, investigadors de la Universitat de València i també coautors i el Dr. Eduardo Balguerías, director de l'Institut Espanyol,d'Oceanografia (IEO). Aquest va recordar la figura de l'impulsor, coordinador i coautor d'aquest treball, el Dr. Guillem Mateu Mateu, micropaleontòleg, professor emèrit de la UIB i investigador del Centre Oceanogràfic de Balears que va finar el 21 de març de 2015.

L'obra consta de tres volums i ha comptat també amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears. Recull la vasta obra científica de Guillem Colom, naturalista i pioner de la micropaleontologia espanyola, i en ella es revisen i actualitzen les espècies de foraminífers que va descriure al llarg de la seva carrera. Ca recordar que la important col·lecció i arxiu documental de Guillem Colom es conserva al nostre Museu.




Tres moments de l'acte de presentació que va tenir lloc al museu el dia 4 de setembre. A la foto de d'alt de tot, d'esquerra a dreta Juan Usera, Eduardo Balguerías, Guillem Mateu y Carmen Alberola.

Noves publicacions del nostre col·laborador Guillem Mas

El darrer volum publicat del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears (Vol 56) ha publicat dos treballs del nostre col·laborador de la secció de Geologia i paleontologia, Guillem Mas Gornals.
En un d'aquests treballs, titulat “Definició i caracterització de la Formació ses Olles (Lago Mare, Messinià terminal) a l’Illa de Mallorca” l'autor defineix, caracteritza i descriu una nova unitat estratigràfica formal denominada Formació ses Olles integrada per lutites, margues i margues arenoses amb fauna salobre i/o d’aigua dolça. Aquestes contenen restes de plantes caràcies, abundant fauna de mol·luscs caracteritzada per la presència de bivalves Lymnocardiinae i Dreissenidae d’origen paratethià i gasteròpodes d’aigua dolça-salobre i pulmonats, així com una abundant però poc diversificada fauna d’ostràcodes d’afinitat paratethyana, propis d’aigües oligo-mesohalines poc profundes. La seva posició estratigràfica, entre la deposició del Complex Carbonàtic Terminal i l’inici del Pliocè, així com el seu contingut paleontològic permeten situar aquesta formació en una edat Messinià superior. La situació i les condicions paleoambientals observades permeten igualment a l'autor del treball “correlacionar aquests depòsits amb l’episodi Lago Mare que va tenir lloc a la Mediterrània al final de la Crisi de Salinitat Messiniana just abans de la reinundació marina de principis del Pliocè”.
Una plana i figura d'aquest interessant treball.
 D'altra banda el mateix volum del BSHN publica un segon treball del mateix autor adscrit al nostre Museu, aquest cop en col·laboració amb Joan J. Fornós, Francesc Gràcia i Damià Vicens. Es tracta de l'article científic titulat “Estratigrafia d’es Dolç (Colònia de Sant Jordi, Mallorca)” en el que es descriu a seqüència estratigràfica de transició Plio-quaternària en el sector sud-oriental de la conca de Campos, que ha pogut ser observada mitjançant recerca espeleoògica utuilitzant tècniques d'espeleobusseig. 
Plana d'aquest segon treball publicat.

Enhorabona a tots els autors i en especial al nostre col·laborador.

dilluns, 3 d’agost del 2015

El Museu col·labora amb IDE@-SEA, un projecte pioner sobre la biodiversitat d'artròpodes

El Museu Balear de Ciències Naturals ha col·laborat en la creació d'IDE@-SEA, el primer portal/revista digital específicament dedicada a la biodiversitat d'artròpodes continentals i marins de la Península Ibèrica, Illes Balears i illes macaronèsiques. La iniciativa va partir fa aproximadament un any de  l'incansable Antonio Melic, president de la Sociedad Entomológica Aragonesa (SEA), aracnòleg i editor de les reconegudes publicacions d'aquesta socientat científica d'àmbit ibero-americà.


La confecció d'aquesta primera fase ha estat extremademnt laboriosa i se composa de 104 Manuals - 1.492 pàgines- que inclouen una introducció al projecte, una guia i clau general d'Artròpodes i diversos capítols específics sobre la biodiversitat ibèrica i de cada un dels arxipèlags macaronésics considerats (Canàries, Açores i Madeira), a més dels dedicats a la conservació d'artròpodes, les espècies exòtiques i invasores i la pròpia taxonomia
Els quatre blocs següents, dedicats cadascun a un subphylum concret (Chelicerata, Myriapoda, Hexapoda i 'Crustacea') inclouen 95 manuals sobre un o diversos ordres d'artròpodes, fins a completar l'espectre de 108 ordres citats del nostre territori i aigües. Estam parlant d'una xifra d'artròpodes que oscil·larà entre les 50.000 i les 60.000 espècies.
Tots aquests manuals, elaborats per gairebé 140 especialistes (als quals cal sumar més de 100 col·laboradors, especialment gràfics), ja estan disponibles en format de lliure accés. Des de la SEA s'ha informat que en els propers dies estarà tot el projecte en funcionament i s'incorporaran diverses eines de recerca, alarma o avís de novetats, etc.
La col·laboració del Museu ha consistit en la redacció del manual dedicat al subordre Isopoda Oniscidea (someretes o isòpodes terrestres) que ha estat íntegrament elaborat per Lluc Garcia Socias.



Per primera vegada els naturalistes o estudiants de biologia (zoologia) interessats en els artròpodes tendran una eina accessible en llengua castellana que dóna una visió de conjunt de tota la fauna iberomacaronèsica. En fases subsegüents està previst anar publicant manuals d'altres rangs taxonòmics, com famílies, i també claus de determinació, catàlegs, etc.

Podeu accedir a la primera fase d'IDE@-SEA en el següernt enllaç:http://www.sea-entomologia.org/IDE@/

I específicament a la col·laboració del Museu al següent enllaç:http://www.sea-entomologia.org/IDE@/revista_78.pdf

dimarts, 28 de juliol del 2015

Paragalene longicrura: la col·lecció de crustacis incorpora un exemplar 'il·lustre'

Aquesta setmana ha quedat integrat en la col·lecció de crustacis decàpodes un exemplar de cranc molt interessant. Es tracta d'un espècimen mascle de Paragalene longicrura (Nardo, 1868) una de les espècies de braquiürs més rares i enigmàtiques de la Mediterrània. L'exemplar en qüestió té, a més, una història curiosa. A finals de l'hivern de l'any 2011 vam rebre una cridada de l'Aquari del Centre d'Interpretació de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi, per oferir-nos un exemplar de Paragalene longicrura, capturat anys abans a una cova submarina de la costa NE de Mallorca, i que havia mort per causes naturals després de viure uns anys a l'esmentat aquari (segurament fins llavors l'únic del món on es podia veure viva aquesta espècie). Jo personalment me vaig desplaçar a la Colònia per anar a cercar l'exemplar i dur-lo al museu on l'hem mantingut congelat fins aquesta setmana.Més de quatre anys després ha quedat finalment preparat i integrat a la col·lecció amb el número de registre MBCN 18106 de la col·lecció general.
L'exemplar encara congelat, minuts abans de la seva preparació.

Què té d'especial aquesta espècie? Moltes coses. Tot i que el seu descobriment i descripció data de l'any 1868 -per part del naturalista italià Giovanni Domenico Nardo (1802-1877) de Venècia, un dels impulsors de la Història Natural italiana i especialment de l'estudi de la fauna marina- en els 120 anys posteriors a la seva descripció original només s'havien pogut capturar 5 exemplars! Tot indicava que era una espècie raríssima circumscrita a la Mar Mediterrània (endèmica) però posteriorment, a finals dels 1970, el carcinòleg alemany Michael Türkay la descobrí a Madeira. La primera cita d'aquesta espècie a Balears data també d'aquesta època i va ser també la primera vegada (i crec que fins ara única) que es trobava en aigües Ibèriques. Aquesta presència a Balears -donada a conèixer en diversos treballs per Josep Mª Gili, Enric Macpherson, Joan Lluis Pretus i Lluc Garcia, va suposar també començar a conèixer una mica més, no gaire, la seva biologia: a Balears viu a les coves submarines obscures i segurament deu ser un dels llocs de la Mediterrània on s'han conservat més poblacions (això està per demostrar).

Actualment les cites científiques de Paragalene longicrura són encara molt escasses la qual cosa pot ser un reflex de que ens trobam davant una espècie relicte que forma petites poblacions molt aïllades dins la seva àrea de distribució. Fins ara s'ha localitzat l'espècie a punts molt concrets de Madeira, Canàries, Mallorca, Menorca, Malta, Badia de Nàpols, illes de la Toscana, Mar Adriàtica, illa d'Skyros (Egeu), de les remotes illes gregues de Kastellorizo i Rodes i a Algèria.



Paragalene longicrura (Nardo, 1868) en vista dorsal i ventral.

La seva sistemàtica també ha estat discutida. S'ha classificat dins diferents famílies y en l'actualitat està inclosa dins la família Progeryonidae, creada el 2005 i que inclou només tres gèneres.

Tot ique vaig citar aquesta espècie a Balears l'any 1985 (http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/170846/244889) un dels dos exemplars que tenia a la meva col·lecció el vaig dipositar al l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i l'altra es va perdre accidentalment. Per tant aquest que protagonitza el post d'avui és l'únic que fins el moment es conserva en una col·lecció científica de Balears. Afortunadament l'enigmàtic i rar cranc ha estat darrerament documentat viu al seu hàbitat natural per diversos fotògrafs submarins que, per precaució, no han revelat les coves on es troba i hi viu des de fa milions d'anys. Hi ha fotos fantàstiques realitzades a coves Menorca pel fotògraf Rolland Bach. Es poden veure a l'apartat de decàpodes del seu bloc http://rolandbach.jimdo.com/unterwasserfotos/gliederf%C3%BCsser/

Paragalene longicrura és un tresor de la biodiversitat marina balear.





Procés de preparació de l'exemplar ja integrat dins la col·lecció del Museu.
PD. Mentres escrivia aquest article m'he adonat que per error vaig anotar a l'etiqueta una família a la que Paragalene no hi ha estat mai inclosa: Eriphiidae. És un error que hauré de corregir.

dimecres, 25 de març del 2015

Ha mort el Dr. Guillem Mateu i Mateu, oceanògraf, micropaleontòleg i Membre d'Honor del Museu



El Museu Balear de Ciències Naturals va patir el passat dissabte dia 21 de març una gran pèrdua. Aquest dia va morir a Palma el Dr. Guillem Mateu i Mateu, membre d'honor i assessor científic del nostre museu, destacat oceanògraf, micropaleontòleg i professor. Guillem Mateu i Mateu tenia 84 anys d'edat. El Dr. Mateu va ser un pioner en el seu camp, un dels primers científics espanyols en l'estudi dels foraminifers com indicadors ecològics en els ecosistemes actuals i fòssils. L'any 2003 va ser distingit amb el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva prolífica trajectòria investigadora i acadèmica.

Guillem Mateu i Mateu havia nascut a Caimari l'any 1930 i, després de llicenciar-se en Biologia per la Universitat de Barcelona, impulsà els estudis de Biologia a les Illes Balears contribuint decisivament a la implantació d'aquests estudis l'any 1976 a la Facultat de Ciències, d'on sortí la primera promoció de biòlegs mallorquins avui molts d'ells destacats investigadors.

També va ser president de la Societat d'Història Natural de les Balears, entitat des de la qual va afavorir l'entrada de joves estudiants i aficionats a les Ciències Naturals, molts dels quals hem continuat fins al dia d'avui aquesta vocació afavorida pel seu gran interès d'inculcar en els més joves el 'cuquet' de l'estudi de la natura.

L'any 1976 El Dr. Guillem Mateu i Mateu va entrar a formar part de l'equip d'investigació i de la plantilla de l'Institut Espanyol d'Oceanografia , tasca que compaginà amb la docència a la Universitat de les Illes Balears on ensenyà Micropaleontologia fins l'any 1995. Amb la seva jubilació com treballador del Centre Oceanogràfic de Balears, va continuar encara la tasca docent a la UIB, on a partir del 1996 passà a ser Professor Emèrit.

Al llarg de tota la seva vida professional va tenir com a principal objectiu continuar la tasca científica del geòleg i micropaleontòleg solleric Guillem Colom i Casasnovas, que sempre considerà el seu gran mestre.

Autor de nombrosos treballs es dedicà sobretot a l'estudi de l'aplicació dels foraminífers com indicadors biològics i ecològics a més de publicar altres estudis sobre taxonomia, micropaleontologia i ecologia relacionats amb aquests microorganismes.

La seva opus magna va ser coordinar la revisió completa en diversos volums de tota la feina taxonòmica de Guillem Colom Casasnovas, publicant també diversos llibres i treballs sobre la seva biografia i contactes epistolars. El maig de l'any 2006 la Universitat de les Illes Balears li va retre un homenatge amb motiu de la celebració dels 30 anys de la implantació dels estudis de Biologia a la UIB. En els darrers anys treballà perquè la Universitat donés continuïtat als treballs de Guillem Colom aconseguint la creació de la Càtedra que du el seu nom i que està vinculada al nostre Museu.

El Museu Balear de Ciències Naturals, depositari del llegat i col·leccions científiques de Guillem Colom Casasnovas el va tenir sempre entre els seus membres més destacats i el va nomenar Soci d'Honor.

Amb la mort de Guillem Mateu i Mateu, Mallorca ha perdut una gran persona i un gran científic, compromès amb tots els valors que identifiquen aquesta terra, la seva tradició científica, la seva llengua i la seva cultura.

A nivell personal per a tots els que formam part d'aquest Museu -socis, col·laboradors, personal i directius- deixarà un buit impossible d'omplir. Cal recordar a més que seu fill, el Dr. Guillem Mateu i Vicens, és actualment el director del Museu.

Des d'aquest humil bloc volem deixar constància d'aquesta pèrdua i fer arribar el condol a tota la seva família així com també a tots els amics, col·laboradors i deixebles que tant l'apreciaven i l'estimaven.

Trobada internacional de biologia subterrània

Tenim el plaer d'anunciar que el Museu Balear de Ciències Naturals acollirà el proper setembre el IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea (EIBS) que reunirà a Sóller especialistes d'Espanya i Portugal. Aquest esdeveniment estarà en la mateixa línia de les anteriors trobades que es van celebrar per primera vegada a València l'estiu de l'any 2009, per iniciativa del Museu Valencià d'Història Natural i que van tenir continuitat en ulteriors edicions dutes a terme a la Universitat d'Aveiro (Portugal) el 2011, i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 2013.

Recentment s'ha convidat el museu solleric a organitzar -juntament amb l'Institut Mediterrani d'Estudis avançats de Balearers (IMEDEA-CSIC) - l'edició d'enguany d'aquesta aquesta trobada bianual de tècnics i investigadors en biologia subterrània de la Península Ibèrica, Balears i de les illes macaronèsiques. Els organitzadors han pensat en la idoneïtat de l'illa de Mallorca, d'una part per les bones comunicacions existents entre l'arxipèlag i la resta del territori marc de les jornades i també per la importància històrica que en el seu moment van jugar les Illes Balears en el desenvolupament de la bioespeleologia. Una tradició que el Museu Balear de Ciències Naturals s'ha esforçat en mantenir en la mesura de les seves possibilitats, tant pel que fa als aspectes científics com als divulgatius.

El IV EIBS tractarà sobre la biodiversitat, l'ecologia i la conservació de la fauna de les cavitats subterrànies i d'altres hàbitats hipogeus de la Península Ibérica, Balears i Macaronèsia (Canàries, Azores i Madeira), a través de sessions de comunicacions orals i de posters. Es preveu també la organització prèvia d'un seminari teòrico-pràctic sobre biologia subterrània així com altres activitats, excursions, etc. L'objectiu és presentar i debatre resultats i avenços en el camp de la biologia subterrània i també possibilitar la presentació de projectes relatius a aquest camp de la ciència.

La trobada tendrà lloc els dies 25,26 i 27 de setembre.

dissabte, 14 de febrer del 2015

Xerocrassa ferrutxensis Forés & Altaba sp.n., un nou exemplar tipus per a les col·leccions del museu



Els malacòlegs mallorquins Maximino Forés i Christian R. Altaba han publicat recentment (28-XII-2014) una nova espècie de caragol terrestre endèmic i han dipositat al nostre museu l'exemplar holotip que han fet servir per a la descripció. Es tracta del gasteròpode Xerocrassa ferrutxensis, Forés & Altaba el primer del seu gènere que presenta pilositat a la closca. El treball ha estat publicat a la revista Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, que li ha dedicat una monografia de la seva sèrie malacològica. Podeu veure les figures de la publicació al següent enllaç. Enhorabona als autors i l'agraïment del museu per la donació del material tipus.