El Museu participa en el descobriment i descripció del moscard més antic que es coneix en tot el món

A l'esquerra aquest important fòssil i a la dreta un dibuix esquemàtic de l'exemplar,  que està excepcionalment ben conservat.

Un equip internacional d’investigadors - del qual forma part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales-Andreu- ha identificat la larva del grup dels dípters (grup d’insectes al qual pertanyen les mosques i els mosquits) més antiga del planeta, datada de fa 247 milions d’anys. L’exemplar es va trobar fa uns anys a prop de la cala d’Estellencs, al nord-oest de l’illa de Mallorca, i ara s’ha estudiat fent servir les tècniques més noves. A la investigació han participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC, València), el Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN, Sóller), el Museu Nacional d’Història Natural i la Universitat de la Sorbona (MNHN, París, França) i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (OUMNH, Oxford, Gran Bretanya). El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Papers in Palaeontology.

Els autors han descrit un nou gènere i espècie fins ara desconeguts per la ciència: Protoanisolarva juarezi o “Larva anisopodoïdea primigènia de Juárez”, nom posat en honor de Josep Juárez -també col·laborador del Museu- qui va descobrir el fòssil durant uns treballs de prospecció. La larva completa, que és anterior fins i tot als primers dinosaures coneguts, havia deixat una tènue empremta carbonosa a les dues cares que van quedar exposades en obrir-se la roca.

L'autor principal de l'estudi ha estat Enrique Peñalver especialista en insectes fòssils, investigador del CSIC al CN-IGME CSIC. Rafel Matamales Andreu, paleontòleg del Museu Balear de Ciències Naturals, coautor de l’estudi, ha dedicat uns quants anys a estudiar l’ambient d’aquesta regió de Mallorca durant el Triàsic, així com els canvis que va experimentar durant milions d’anys. També són coautors de l'article Ricardo Pérez de la Fuente, investigador al Museu d’Història Natural d’Oxford i André Nel, del Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

En una nota de premsa conjunta emesa avui mateix per les entitats científiques que han participat en l'estudi, s'explica que "quan la larva trobada s’alimentava de la matèria orgànica del sòl, no feia gaire milions d’anys que s’havia produït una de les extincions massives més grosses de la història de la vida, al final del període Permià, que va acabar amb més del 80% de les espècies del planeta.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (Consell Insular de Mallorca), en el marc del projecte ‘Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats’. Actualment, el fòssil es troba a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on s’acaba de preparar per al seu trasllat i custòdia permanent a Mallorca.

Referència completa: Peñalver, E.; Matamales-Andreu, R.; Nel, A. & Pérez-de la Fuente, R. (2022). Early adaptations of true flies (Diptera) to moist and aquatic continental environments. Papers in Palaeontology, 8(6): e1472.