Una formiga 'gegant' a la fauna de Mallorca

 Aquests dies el nostre Museu ha enriquit la seva col·lecció amb els primers exemplars d'una formiga 'gegant' recentment descoberta a Mallorca. Es tracta de Camponotus barbaricus, una espècie endèmica del Nord d'Àfrica i la península Ibèrica, però que mai no havia estat trobada a les illes Balears. Aquesta espècie és ara per ara la formiga més gran de la nostra fauna, ja que les obreres són enormes podent arribar a una longitud de 15 mm (1,5 cm). Les reines són encara molt més grans. Queda encara per aclarir si aquesta espècie ha colonitzat recentment les Illes o fins ara havia passat desapercebuda, cosa molt improbable a causa de les seves dimensions.

La troballa d'aquesta espècie ja ha estat publicada en línia al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears per Joan Díaz Calafat i Jorge Fortis. Els exemplars testimonis de la troballa han estat dipositats a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals.

Exemplar preparat de Camponotus barbaricus (segons Díaz-Calafat & Fortis, 2022). La retxa blanca correspon a 1 mm.

Els autors destaquen que es tracta d'una espècie depredadora i agressiva que ataca altres invertebrats. A les Balears fins ara ja es coneixien altres dues espècies del gènere Camponotus: C. lateralis i C. ruber, ambdues de mida molt més petita que C. barbaricus.

Fins ara a les nostres illes s'han localitzat una seixantena d'espècies de formigues.

Sobre els autors de la troballa cal esmentar  finalment que Joan Díaz Calafat és actualment estudiant de doctorat a la Centre de Recerca Forestal del Sud de Suècia de la Universitat de Ciències Agràries, d'aquest país escandinau. Jorge Fortis treballa al departament científic de l'empresa mallorquina Vectobal de control de plagues. Enhorabona per la troballa i gràcies per dipositar el material al Museu.

Èxit de la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, a càrrec de Rafel Matamales

Divendres vespre (dia 11 de març) va tenir lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic (formalment Associació MBCN) i que en aquesta ocasió va anar a càrrec del mateix conservador del museu, el paleontòleg Rafel Matamales Andreu. Mig centenar de persones van omplir per complet la sala d'audicions del museu habilitada a un dels espais expositius de l'àrea de Biodiversitat.

Rafel Matamales, que a més de ser el conservador del museu és investigador de l'Institut Català de Paleontologia, va exposar de forma molt resumida i divulgativa algunes de les principals conclusions i descobriments que l'equip de recerca del qual forma part ha dut a terme a Mallorca en els darrers anys.

La majoria d'aquestes troballes ja han estat publicades a revistes científiques d'alt nivell, però Matamales també va avançar als assistents alguns dels resultats encara inèdits i que tindran, dins el seu àmbit, un ressò a escala mundial.

Matamales va explicar com fa entre 290 i 245 milions d'anys la Terra s'estava recuperant de l'extinció massiva més important de la història de la biosfera que havia tingut lloc durant la transició del Pèrmic al Triàsic i que acabà amb més del 90% de totes les espècies existents.

En aquell moment de lenta recuperació de la vida les terres que actualment formen part de Mallorca es trobaven ubicades a l'equador del supercontinent Pangea.

Per una banda, detallà els resultats de l'estudi dels terrenys més antics corresponents al Pèrmic primerenc i mitjà (-290 a 265 milions d'anys) en els que s'han localitzat nombroses petjades fòssils d'animals de quatre cames, atribuïdes captorínids moradisaurins i areoscelidis/varanòpids i d'altres de possibles pararèptils. A més a més, també hi ha petjades d'animals de la línia dels mamífers, els sinàpsids, concretament del grup dels pelicosaures.

També s'hi van localitzar espores i els grans de pol·len que indiquen una presència dominant de coníferes, acompanyades de cues de cavall, falgueres i llavors de falguera. Aquests animals i plantes vivien en un ambient corresponent a planes àrides travessades per rius que les recorrien formant amplis meandres i a les vores dels quals es concentrava la vegetació.

Per altra banda, la investigació explicada per Matamales ha descrit al sud-oest de l'actual illa de Mallorca, a partir dels rics conjunts de fòssils trobats, un ecosistema lòtic-fluvial corresponent al Triàsic primerenc i mitjà (-251 a 247 milions d'anys). Aquests fòssils inclouen des de grans de pol·len a fulles i troncs de plantes vasculars, molts d'invertebrats (entre ells crustacis concostracis o larves d'efemeròpters, entre d'altres), peixos rars i petjades d'animals de quatre cames emparentats amb els dinosaures i els actuals cocodrils.

La conferència finalitzà amb preguntes i altres aportacions dels assistents.

Les Xerrades Naturalistes tenen com a objectiu, col·laborar amb el Museu en la seva tasca de difusió i divulgació dels resultats de les diferents recerques científiques que, en el camp de la Història Natural, s'estan desenvolupant actualment per diferents investigadors de Balears, tant a les Illes com a altres parts del món.

El Museu obri el cicle "Xerrades Naturalistes"

Aquesta conferència inaugura el cicle Xerrades Naturalistes al Museu que ha organitzat la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment encara Associació MBCN). Rafel Matamales, que ara és el nostre Conservador, ens parlarà dels darrers i interessants descobriments paleontològics realitzats a Mallorca per l'equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia al qual pertany.

Projecte naturalista-artístic al Museu de Ciències Naturals

Compartim l'article publicat divendres dia 4 al 'Setmanari Sóller' sobre un interessant projecte europeu en el qual participa el Museu Balear de Ciències Naturals (cliqueu sobre la imatge per llegir l'article).

Ha mort Guillem Mas Gornals, doctor en Geografia, paleontòleg i actiu col·laborador del Museu

Dr. Guillem Mas Gornals (Foto: UIB)

 Aquest dissabte, dia 4 de desembre, ens ha sorprès i entristit molt la prematura pèrdua del nostre soci i col·laborador Dr. Guillem Mas Gornals, a 58 anys. Membre veterà de l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals i col·laborador del Museu, Guillem Mas era un naturalista apassionat que, molts anys després d'haver finalitzat els seus estudis a la Universitat de les Illes Balears, va culminar el 2015 la seva tesi doctoral vocacional abordant des del punt de vista geològic un dels episodis més interessants de la història de la mar Mediterrània. Guillem Mas assistia regularment a les trobades de socis del Museu i quan l'associació celebrava la seva assemblea general solia acudir amb tota la seva família des del seu poble natal de Campos i passava uns dies a Sóller per gaudir de la natura i mantenir animades converses amb altres membres sobre allò que més l'apassionava: els fòssils i la geologia de Mallorca. El 2015, va llegir la seva tesi que porta per títol "The stratigraphic record of the late Messinian and Pliocene on the island of Mallorca. Relations with the Mediterranean Salinity Crisis / El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa de Mallorca. Relacions amb la Crisi de Salinitat de la Mediterrània", obtenint la qualificació d'Excel·lent cum Laude.

 Al seu perfil de Researchgate el Dr. Mas definia la seva línia d'investigació naturalista -que realitzava gratia et amore compaginant-la amb la seva professió de funcionari de carrera de la Comunitat Autònoma- com "principalment basada en l'estratigrafia del Neògen i el registre de la crisi de salinitat de Messinià, així com en la paleoictiologia, paleoicnologia, etnopaleontologia, geomaterials i geopatrimoni". Es manifestava "preocupat per la difusió del coneixement de la geologia" i es definia com "impulsor de trobades informals i de la Societat Geocientífica de les Illes Balears, que té com a objectiu principal el coneixement i la difusió de les geociències i el patrimoni geològic a les Illes Balears". Va ser efectivament un dels impulsors de la societat GeoIlles dedicada a la difusió dels valors geològics i paleontològics de l'arxipèlag. La seva producció científica, tot i haver-la iniciat tardanament, inclou més de 72 títols, dels quals una quarantena són articles d'investigació. La seva pèrdua deixa un gran buit dins la comunitat naturalista de la nostra terra i el Museu ha perdut un bon amic. Descansi en pau.

Alguns dels darrers treballs publicats pel Dr. Guillem Mas:

Nou aflorament de l’erosió fini-Messiniana i del Plioquaternari a la conca sedimentària de Campos (Mallorca, illes Balears) (amb Ll. Moragues)

Hidrogeologia campanera. Aproximació al coneixement de les aigües subterrànies de Campos (amb A. Baron)

The Messinian Salinity Crisis in Mallorca: New insights for a Western Mediterranean stratigraphic scenario (amb J. Fornós)

Un “Bon Jesús” fòssil (Aetomylaeus meridionalis Gervais, 1852) del Pliocè de Llubí (amb Damià Perelló)

Marine continental deposits at onset of the MSC in the Balearic Islands (Western Mediterranean) (amb A. Maillard i C. Lézin)

Proposal of places of geological interest of the scree of Serra de Tramuntana and Serres de Llevant (Mallorca, Balearic Islands) (amb F.X. Roig, J.A. Martín i B Gelabert)

The geographic, geomorphological and geological environment of the Coves del Drac (Manacor, Mallorca) / L'entorn geogràfic, geomorfològic i geològic de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca) (amb J. Fornós i L. Gómez-Pujol)

The last whale of the Messinian. First record of a Mysticete cetacean from the Mediterranean Messinian salinity crisis (amb M. Bisconti, E. Torres-Roig i J. Sacarés)

Nova publicació sobre crustacis terrestres (Isòpodes) ibèrics

Un nou treball de zoologia faunística, en aquest cas signat per Lluc Garcia i Daniel Rojas, ha vist la llum aquesta setmana a la Revista de la Sociedad Gaditana de Historia Natural. Es tracta d'una nova aportació del Museu a la fauna d'Isòpodes terrestres (Crustacis) ibèrics. En aquesta ocasió se citen, il·lustren i comenten -baix el punt de vista taxonòmic o nomenclatural- algunes espècies rares o molt escassament assenyalades d'isòpodes terrestres, algunes d'elles esmentades per primera vegada a la fauna d'Andalusia.

Una de les il·lustracions publicades en aquest treball de la Sociedad gaditana de Historia Natural.

Els autors assenyalen que, tot i la seva riquesa deguda a la gran diversitat d'hàbitats i a la seva proximitat al continent africà, la fauna d'Isòpodes terrestres d'Andalusia presenta encara importants llacunes. A més de les espècies endèmiques de la regió, la seva fauna compta amb molts endemismes ibèrics i espècies ibero-africanes, moltes d'elles poc conegudes o encara no descobertes. Aquest treball s'emmarca dins del projecte d'estudi de la fauna ibèrica d'isòpodes terrestres que des de fa anys desenvolupa Lluc Garcia com a investigador independent vinculat al Museu i també com a col·laborador del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB.

Referència: Garcia, L. & D. Rojas. 2021. Isópodos terrestres (Crustacea: Oniscidea) de Andalucía. Nuevas citas y especies interesantes. Rev. Soc. Gad. Hist. Nat., 15: 47-52.

Participació a les XVI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx

Els passats dies 5 i 6 de novembre van tenir lloc a Fornalutx (Mallorca), les XVI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx que van comptar amb la participació de Guillem Mateu i Lluc Garcia. Aquestes Jornades estaven dedicades al geòleg, micropaleontòleg i naturalista Guillem Colom (1900-1993).

Guillem Mateu va pronunciar la ponència inaugural de les Jornades amb la conferència titulada "Una de les principals contribucions científiques de D. Guillem Colom Casasnovas". El Dr. Mateu va centrar la seva conferència en un dels treballs de Colom que al llarg de la seva carrera va tenir més rellevància en l’àmbit internacional dins el camp de la micropaleontologia, disciplina en la qual va ser pioner a Espanya. Mateu recordà que Guillem Colom va destacar en el descobriment i descripció de noves espècies de protozous marins, fòssils i actuals, especialment foraminífers i calpionèl·lids. La ponència es va centrar especialment en els treballs de Colom en aquest darrer grup, per les aportacions que va fer en l'ús d'aquests organismes per a la datació de roques sedimentàries.

Un moment de la presentació de Guillem Mateu sobre els estudis i descobriments de Colom sobre els Calpionèl·lids. Modera Carol Constantino.

Per altra banda Lluc Garcia presentà una ponència sobre un treball de Colom poc conegut sobre la composició mineralògica i micropaleontològica de les pluges de fang. Es tracta d'un treball que Garcia va voler posar com a exemple de la forma de treballar de Colom, la seva capacitat d'observació, coneixements interdisciplinaris i habilitats en l'estudi microscòpic i microgràfic de les mostres. La xerrada es va basar en l'anàlisi del manuscrit original, dibuixos i  notes, en bona part inèdites, que Colom preparà quan va fer aquest treball, publicat l'any 1948 a la Revista de Geofísica.

Algunes de les notes inèdites i dibuixos de G. Colom que formen part del treball que es va analitzar a les Jornades. A d'alta la dreta, la camera lucida tipus Abbe que Colom utilitzà per dibuixar al microscopi durant tota la seva carrera (Col·lecció Lluc Garcia).

Un any més les ciències naturals i el nostre Museu han estat presents en aquestes Jornades organitzades pel Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES).

Ambdues ponències seran publicades en forma d'article a volum que el  GRES publicarà el 2022.