Un dels crancs ermitans més antics del món, al nostre museu

El Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears ha publicat recentment un article sobre un interessant fòssil que es conserva al Museu Balear de Ciències Naturals. Es tracta de la mordala d'un cranc ermità que un cop estudiat ha resultat ser el més antic conegut a la península Ibèrica i Balears i un dels més antics del món.

El treball ha estat elaborat per Àlex Ossó, reconegut especialista català en crancs fòssils, i per Josep Juárez, col·laborador científic del Museu especialitzat en paleontologia i membre de la directiva de la Societat d'Amics.

Els autors asseguren en el resum de l'article que l'estudi d'aquesta mordala (única part del cranc ermità que es conserva) i que procedeix d'un jaciment datat com del Juràssic Inferior del centre de Mallorca (Maria de la Salut) "permeten assignar-lo al gènere Schobertella (Schobertellidae, Paguroidea)". Afirmen que la troballa "representa el primer crustaci decàpode descrit del Juràssic de les Illes Balears, així com ser el tercer registre del Juràssic Inferior d’Ibèria i un dels decàpodes anomurs més antics del món".

La peça es troba dipositada a la col·lecció paleontològica del Museu. 

Una de les imatges que inclou l'article d'Ossó i Juárez i que mostra la mordala estudiada i identificada per ells com pertanyent al gènere Schobertella

L'article està inclòs dins el volum 66 del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears (2023) que n'ha avançat la seva publicació electrònica, i es pot llegir o descarregar gratuïtament al següent ENLLAÇ. 

Cal recordar que els crancs ermitans són Crustacis Decàpodes i que, per tant, pertanyen al mateix ordre que els crancs, llagostes, gambes, gambetes i sastres, entre d'altres. Els Paguroidea, grup en el qual s'enquadra Schobertella, són una superfamília que agrupa famílies amb nombroses espècies actualment vivents i moltes altres fòssils. Els ermitans tenen l'abdomen tou i per això utilitzen closques buides de mol·luscs (o a vegades cavitats d'altres organismes marins) per protegir-se dels depredadors.

Enhorabona als autors d'aquest treball!

Referència: Juárez-Ruiz, J. i Ossó, À. 2023. L’anomur més antic d’Ibèria: presència d’Schobertella Schweigert, Fraaye, Havlik i Nützel 2013 (Decapoda, Paguroidea) al Pliensbaquià superior (Juràssic inferior) de Mallorca (Illes Balears, Mediterrani Occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 66: 141-148. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma

Excursió ornitològica organitzada per la Societat d'Amics

 

Aquest passat dissabte, dia 28 d'octubre s'ha dut a terme una activitat naturalista dirigida als membres de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic, consistent en una visita ornitològica al Parc Natural de la Península de Llevant. L'activitat, organitzada per la Secció d'Ornitologia i Consevació de la nostra associació, va ser coordinada pel seu cap, Antoni Fontanet, i comptà amb l'assistència de 12 persones. Després de fer una visita al centre de recepció on s'explicà als assistents la història d'aquest Parc Natural i els seus valors ambientals, el grup va fer un recorregut d'observació ornitològica.

Durant l'excursió, que va ser dirigida per l'educador i divulgador ambiental José Sacristán, membre de la Societat d'Amics, els participants van poder gaudir de l'observació de la seva fauna ornítica. Es pogueren observar una alta varietat de rapinyaires i d'altres ocells. Els participants van gaudir molt amb aquesta activitat, una més de les que ha organitzat la secció ornitològica i que es repetirà en el futur.

Descobertes i descrites dues noves espècies ibèriques de 'someretes' (Crustacis Isòpodes terrestres)

En els darrers mesos, Lluc Garcia, col·laborador científic del Museu Balear de Ciències Naturals i membre d'aquesta l'Associació d'Amics, ha descrit dues altres noves espècies d'isòpodes terrestres, procedents, respectivament, de Madrid i de Cadis.

El mes d'agost la revista Zootaxa (Magnolia Press, Nova Zelanda) va publicar la descripció de Cristarmadillidium cabanillasi, una interessant somereta de les que es fan bolla, d'aspecte grapallut. Els exemplars van ser recol·lectats el 2020 a dos espais naturals de la Comunitat de Madrid per David Cabanillas Roldán, a qui l'autor li ha dedicat l'espècie.

Una de les il·lustracions de la descripció de Cristarmadillidium cabanillasi.

Per altra banda, el mes d'octubre Lluc Garcia va publicar la descripció de Porcellio danieli, a la Revue Suisse de Zoologie (publicació bianual del Museu d'Història Natural de Ginebra), una espècie ibero-africana amb fortes afinitats amb espècies del mateix gènere que es troben al Maghreb. En aquesta ocasió els exemplars havien estat recol·lectats a principis de 2021 pel també habitual col·laborador de l'autor, el naturalista gadità Daniel Rojas Pichardo, persona a la qual també s'ha dedicat aquesta nova espècie.

Dues de les figures de l'article en el qual es descriu Porcellio danieli.

Els exemplars tipus d'aquestes dues noves someretes fins ara desconegudes per la Ciència estan dipositats al Museu Balear de Ciències Naturals.

Referències

Garcia, L. (2023a). A new species of Cristarmadillidium from central Spain with remarks on Estenarmadillidium and Iberiarmadillidium (Isopoda: Oniscidea: Armadillidiidae). Zootaxa, 5323 (2): 285–292. https://doi.org/10.11646/zootaxa.5323.2.8

Garcia, L. (2023b). Porcellio danieli sp. nov., a new terrestrial isopod from Southern Spain closely related to maghrebian species of the genus (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae). Revue Suisse de Zoologie, 130(2): 297-305. https://doi.org/10.35929/RSZ.0104

Important donació d'una col·lecció de fòssils al Museu

Aquesta setmana la premsa local s'ha fet ressò de la donació a la Fundació MUCBO (Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) d'una important col·lecció de fòssils de la Serra de Tramuntana. Tal com s'explica a la notícia que reproduïm, es tracta d'un conjunt de fòssils de gran rellevància i importància científica, atès que el seu estudi, que ja ha començat, suposarà la descripció d'espècies fins ara desconegudes d'insectes aquàtics (similars a efemeròpters) i petits crustacis concostracis. És una fauna excepcionalment ben conservada d'uns 200 milions d'anys d'antiguitat. Procedeix d'un jaciment també excepcional que ha proporcionat també altres importants descobriments en el marc d'una recerca liderada per personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals. El paleontòleg autodidacte mallorquí Bartomeu Sáez va ser el descobridor d'aquest jaciment i dels seus tresors paleontològics que ara ha donat al Museu perquè puguin ser estudiats per especialistes. Trobareu més informació a la notícia que adjuntem a continuació.

Detall d'un dels insectes (una nimfa d'un efemeròpter o afí) i de la closca d'un concostraci. Les dues peces formen part de la col·lecció Sáez, ara donada al Museu (Foto publicada per l'Institut Català de Paleontologia).

Presentat el llibre sobre fauna cavernícola 'Habitantes de la oscuridad', amb participació del Museu Balear de Ciències Naturals

Un llibre de més de 700 pàgines i nombroses fotografies, il·lustracions i mapes sobre la fauna cavernícola i subterrània de la Península Ibèrica i les Illes Balears, en el qual hi ha participat com a coautor Lluc Garcia, col·laborador científic del Museu Balear de Ciències Naturals i membre de la Junta directiva de la Societat d'Amics del Museu i del jardí Botànic, ha estat presentat aquests dies a Mallorca. La presentació d'aquesta obra divulgativa, però basada en informació rigorosament científica, que du com a títol "Habitantes de la oscuridad" va tenir lloc el passat dia 8 de juny al Museu Balear de Ciències Naturals-MUCBO (Fundació JBS-MBCN). Dia 9 la presentació es va traslladar a la Societat d'Història Natural de Balears, a Palma.

Coordinat pel Dr. Alberto Sendra, reconegut bioespeleòleg i expert internacional en diplurs (que són hexàpodes basals, artròpodes propers als insectes i molt abundants al medi subterrani), l'obra ha comptat amb la participació de 77 autors, la majoria d'ells especialistes en diferents grups d'animals terrestres i aquàtics que viuen el medi subterrani i intersticial i a les aigües subterrànies, dolces o anquihalines i que es caracteritzen per les seves adaptacions fisiològiques i morfològiques a la vida en aquest medi en perpètua obscuritat.

Lluc Garcia, un dels coautors mallorquins, ha participat en la redacció del capítol dedicat als Crustacis Isòpodes, juntament amb Damià Jaume (IMEDEA), Ferran Palero (Universitat de Valencia) i Salvador Herrando Pérez (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC) i s'ha fet càrrec en solitari del subcapítol dedicat als Isòpodes terrestres (Oniscidea).

També han participat en aquesta obra altres investigadors i col·laboradors de Balears vinculats a la UIB, a la Societat d'Història Natural de Balears i a la Societat Espeleològica Balear com són el biòleg i espeleòleg Àngel Ginés, exdirector del Museu, l'explorador i biòleg Francesc Gràcia i Guillem X. Pons, professor de la UIB i membre de la SHNB.

'Habitantes de la oscuridad' suposa una fita molt important en la difusió dels valors ecològics, geomorfològics i de la biodiversitat del medi subterrani ibèric, amb informació molt actualitzada sobre les aproximadament 1.500 espècies que en aquest territori habiten coves, avencs, intersticis, aigües freàtiques, rius subterranis i llacs anquihalins.

Alguns dels darrers importants descobriments que s'han fet a Balears sobre fauna cavernícola, com la troballa i descripció del cuc Pollentia perezi, a càrrec dels investigadors Maria Capa (UIB), Joan Pons (IMEDEA) i Damià Jaume (IMEDEA), ja han quedat reflectits en aquesta obra.

Per altra banda, tant el MUCBO (Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals) com la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller han participat, juntament amb moltes altres entitats, en el patrocini de l'edició, a través de l'adquisició de llibres que estan a la venda al MUCBO. La Societat d'Amics també disposa d'un nombre limitat de volums que estan a disposició dels socis que els vulguin adquirir. El llibre ha estat editat per la Sociedad Entomológica Aragonesa.

MUCBO: nova marca corporativa que culmina el procés de fusió entre el Museu i el Jardí Botànic

L’any 2020 va tenir lloc la incorporació històrica del Museu Balear de Ciències Naturals dins la Fundació Jardí Botànic de Sóller, amb la intenció d’establir una institució única per donar cabuda a aquestes dues entitats que comparteixen espai físic a Sóller, i que són dos centres emblemàtics de l'Illa de Mallorca. Durant aquests tres anys, s’ha treballat per a fer efectiva aquesta fusió de manera real, amb un equip i un enfocament conjunt.

Ara, després de tres anys de treball intens, es presenta la culminació d’aquests esforços amb creació d’una nova marca i imatge que inclogui tant el Museu com el Jardí: MUCBO. Un dels principals objectius és el d’unificar les pàgines web i els perfils de xarxes socials de les dues seccions, fins ara separades, i que des de la fusió publicaven pràcticament els mateixos continguts per duplicat.

Una imatge renovada

MUCBO, nova marca comercial de la Fundació, és un acrònim de MUseu de Ciències i jardí BOtànic. Aquesta imatge renovada representa un nou començament amb la continuació del projecte, i consolida la visió de convertir l’espai en un centre de referència en investigació i divulgació científica en l'àmbit de les Illes Balears.

El nou logotip consisteix en l’acrònim en lletres de pal sec, representant l’exactitud de la ciència, i la lletra C d’una tipografia romana modificada, amb un tret més manual, simbolitzant el caràcter més orgànic de la natura. A més d’això, l’acompanyen quatre isotips que representen diferents trets de la institució: un brot amb fulles d’una planta, una muntanya i el Sol de Sóller, la mar, i un arbre filogenètic representant l’evolució dels éssers vius.

Personal de MUCBO amb membres del Patronat durant la presentació de la nova marca corporativa

Nou discurs museístic

En línia amb els importants esforços per oferir experiències enriquidores, es pot destacar que a partir d'aquest estiu es començaran a renovar els continguts del Museu amb una nova exposició temporal a la planta baixa. Més endavant, també es té previst l'ampliació de la zona expositiva i la renovació completa del discurs museístic. La Fundació està compromesa en oferir als visitants una experiència educativa i captivadora, que fomenti l'apreciació i la comprensió de la ciència i la natura.

Reconnexió amb Sóller

Entrada al MUCBO des del carrer Capità Angelats

A més, en els pròxims anys s'obrirà una nova entrada a la part inferior del jardí, a més de la ja existent, amb l'objectiu de tornar a connectar l'espai amb el poble de Sóller, recuperant l’entrada original de l’antiga casa. És rellevant reconèixer que aquest jardí i aquest museu són part fonamental de la comunitat local i el que es vol és facilitar l'accés i la participació de tots els residents de Sóller. La fusió completa del Jardí Botànic de Sóller i el Museu Balear de Ciències Naturals marca una fita important en la promoció de la ciència i la conservació de la natura a les Illes Balears. El MUCBO agraeix a tots els seus col·laboradors, socis i visitants pel seu suport continu en aquest viatge emocionant. Junts, continuaran impulsant la investigació científica i la divulgació, enriquint així l'experiència de tots aquells que la visitin.

40 anys de publicacions del Museu en un article

S'acaba de publicar el volum XVII de les Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, que es va celebrar el mes de novembre de 2022. El volum, de 414 pàgines, inclou en format article les comunicacions presentades en la darrera edició d'aquestes jornades, sobre diferents temes relacionats amb la Vall de Sóller: història, medi ambient, geografia, arqueologia, museus, etc.

El volum inclou un extens article de 30 planes titulat "La contribució del Museu de Ciències Naturals de Sóller a la literatura naturalista de Balears: 40 anys de publicacions científiques i divulgatives". Aquest recull bibliogràfic va ser presentat en forma de comunicació breu durant les Jornades i ara s'ha publicat en paper, la qual cosa facilitarà la seva consulta. Els autors són Lluc Garcia, Rafel Matamales i Maria Ignàsia Pérez.

Com el seu títol indica en aquest article es presenta un llistat exhaustiu de les publicacions generades pels col·laboradors del Museu Balear de Ciències Naturals, des de la seva fundació fins a finals de 2022. En total es llisten 338 referències bibliogràfiques d'obres en les quals almanco un dels seus autors ha deixat constància de la seva vinculació amb el Museu. 

Els autors de l'article han analitzat els continguts i els han agrupat per temàtiques principals i secundàries, resultant que en aquest temps els col·laboradors del Museu han publicat 224 articles i notes científiques, 71 comunicacions a congressos o conferències, 29 contribucions a llibres i 14 materials educatius.

L'article que ara ha vist la llum, a més de l'anàlisi d'aquestes aportacions, publica el llistat complet dels títols, el que suposa un complet catàleg de publicacions del Museu. 

Els autors del recull conclouen que en el període comprès entre 1982 i 2022 el Museu ha donat cobertura institucional a una gran quantitat d'estudis sobre la natura balear, realitzats a Mallorca, tant per aficionats com per professionals.

Un dels objectius del recull era obtenir còpies físiques o digitals de totes aquestes publicacions, perquè quedin dipositades al Museu.

Enhorabona als autors d'aquest catàleg.