La malvasia de Banyalbufar, protagonista d'una nova conferència del cicle "Xerrades naturalistes al Museu"

 

El proper divendres, dia 22 d'abril, a les 19 h. tindrà lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la segona conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (Associació MBCN) en col·laboració amb el Museu. La conferència serà impartida pel Hipólito Medrano, investigador i professor de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears i un dels artífexs científics de la recuperació d'aquest mític vi de la Serra de Tramuntana, que va estar a punt de desaparèixer, però que va poder ser recuperat gràcies a un projecte de recerca i a avançades tècniques de genètica i de reproducció en condicions controlades. L'entrada és gratuïta.

Una gran obra dedicada als mecanismes de dispersió de les llavors de la flora balear

Josep Lluís Gradaille, fins fa poc temps director del Jardí Botànic de Sóller i el fotògraf de la natura Josep Bonet Capellà presenten aquests dies el seu llibre "Diàspores. Fruits i llavors de la Flora Balear. Dispersió", la primera obra monogràfica dedicada a la descripció científica i iconogràfica de les llavors i espores d'un bon nombre de plantes de la flora balear. L'edició, de luxe i amb més de 2000 fotografies, ha estat editada per la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals.

Portada d'un exemplar del llibre, que ja es troba a la venda.

A part dels seus autors, l'obra ha comptat amb la supervisió i col·laboració d'Anna Traveset, ecòloga i investigadora del CSIC i de Costas Thanos, expert en fisiologia vegetal i professor emèrit de la Universitat d'Atenes.

"Diàspores" no pretén ser una obra definitiva sobre les llavors sinó que el volum es dedica de forma específica a explicar i il·lustrar els complexos mecanismes de dispersió que utilitzen les plantes per propagar-se mitjançant estructures especialitzades de les seves llavors. Per motius d'extensió en el llibre es tracten només un total de 376 espècies vegetals, la qual cosa sols representa una part del total de la flora balear, en un intent dels autors per reflectir els gèneres i espècies més comunes que viuen a les Illes, però també alguns endemismes més rars i localitzats. En definitiva el llibre mostra amb gran precisió, en la majoria de casos per primera vegada, la morfologia específica de les llavors i espores d'aquestes plantes, que són les parts dels seus fruits amb les quals l'evolució les ha dotades per escampar-se i ocupar nous territoris i hàbitats.

Una part molt important del llibre són les seves fotografies, la qual cosa el converteix, per tant, en una autèntica guia que permet també identificar les llavors i poder esbrinar, quan així interessi, a quina espècie vegetal pertanyen. El llibre compta amb un total de 2.036 fotografies repartides en 548 planes. Complementen el text 58 dibuixos, obra dels il·lustradors Marcelo Pinto i Francesca Bennàssar.

Dues planes interiors d'un exemplar de "Diàspores"

Cada una de les espècies tractades es compon d'una sèrie de fotografies de l'habitus de la planta i del seu aspecte en el seu ambient natural i de diverses macrofotografies o microfotografies dels fruits i de les llavors, moltes d'elles realitzades a un elevat augment amb tècniques de macro extrem o de microscòpia òptica.

Cada espècie constitueix, per tant, una mena de fitxa tècnica en la qual a més de les imatges figura una descripció de l'espècie i una descripció del fruit i de la llavor (o espora en alguns casos) i el seu sistema de dispersió. També hi figura la informació sistemàtica: família, gènere i espècie i el seu període de floració i de fructificació. Finalment per cada planta hi ha el nom popular en tres idiomes. Tot el text està redactat en català, castellà i anglès.

Es tracta sens dubte d'una obra molt interessant per a tots els naturalistes interessats en el món vegetal, però també de gran utilitat per a qualsevol professional sigui científic o tècnic que treballi amb el patrimoni natural, la conservació, l'ecologia o qualsevol altre camp relacionat. Per descomptat també gaudiran d'aquest llibre els amants de l'art i de la bellesa de la natura que hi podran descobrir les estructures més delicades de la vida vegetal, que generalment passen desapercebudes a causa de les seves petites dimensions.

El llibre es presenta aquest divendres a Palma i ja es pot adquirir a la botiga del Museu de Ciències Naturals, per 65 euros.

Una formiga 'gegant' a la fauna de Mallorca

 Aquests dies el nostre Museu ha enriquit la seva col·lecció amb els primers exemplars d'una formiga 'gegant' recentment descoberta a Mallorca. Es tracta de Camponotus barbaricus, una espècie endèmica del Nord d'Àfrica i la península Ibèrica, però que mai no havia estat trobada a les illes Balears. Aquesta espècie és ara per ara la formiga més gran de la nostra fauna, ja que les obreres són enormes podent arribar a una longitud de 15 mm (1,5 cm). Les reines són encara molt més grans. Queda encara per aclarir si aquesta espècie ha colonitzat recentment les Illes o fins ara havia passat desapercebuda, cosa molt improbable a causa de les seves dimensions.

La troballa d'aquesta espècie ja ha estat publicada en línia al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears per Joan Díaz Calafat i Jorge Fortis. Els exemplars testimonis de la troballa han estat dipositats a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals.

Exemplar preparat de Camponotus barbaricus (segons Díaz-Calafat & Fortis, 2022). La retxa blanca correspon a 1 mm.

Els autors destaquen que es tracta d'una espècie depredadora i agressiva que ataca altres invertebrats. A les Balears fins ara ja es coneixien altres dues espècies del gènere Camponotus: C. lateralis i C. ruber, ambdues de mida molt més petita que C. barbaricus.

Fins ara a les nostres illes s'han localitzat una seixantena d'espècies de formigues.

Sobre els autors de la troballa cal esmentar  finalment que Joan Díaz Calafat és actualment estudiant de doctorat a la Centre de Recerca Forestal del Sud de Suècia de la Universitat de Ciències Agràries, d'aquest país escandinau. Jorge Fortis treballa al departament científic de l'empresa mallorquina Vectobal de control de plagues. Enhorabona per la troballa i gràcies per dipositar el material al Museu.

Èxit de la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, a càrrec de Rafel Matamales

Divendres vespre (dia 11 de març) va tenir lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic (formalment Associació MBCN) i que en aquesta ocasió va anar a càrrec del mateix conservador del museu, el paleontòleg Rafel Matamales Andreu. Mig centenar de persones van omplir per complet la sala d'audicions del museu habilitada a un dels espais expositius de l'àrea de Biodiversitat.

Rafel Matamales, que a més de ser el conservador del museu és investigador de l'Institut Català de Paleontologia, va exposar de forma molt resumida i divulgativa algunes de les principals conclusions i descobriments que l'equip de recerca del qual forma part ha dut a terme a Mallorca en els darrers anys.

La majoria d'aquestes troballes ja han estat publicades a revistes científiques d'alt nivell, però Matamales també va avançar als assistents alguns dels resultats encara inèdits i que tindran, dins el seu àmbit, un ressò a escala mundial.

Matamales va explicar com fa entre 290 i 245 milions d'anys la Terra s'estava recuperant de l'extinció massiva més important de la història de la biosfera que havia tingut lloc durant la transició del Pèrmic al Triàsic i que acabà amb més del 90% de totes les espècies existents.

En aquell moment de lenta recuperació de la vida les terres que actualment formen part de Mallorca es trobaven ubicades a l'equador del supercontinent Pangea.

Per una banda, detallà els resultats de l'estudi dels terrenys més antics corresponents al Pèrmic primerenc i mitjà (-290 a 265 milions d'anys) en els que s'han localitzat nombroses petjades fòssils d'animals de quatre cames, atribuïdes captorínids moradisaurins i areoscelidis/varanòpids i d'altres de possibles pararèptils. A més a més, també hi ha petjades d'animals de la línia dels mamífers, els sinàpsids, concretament del grup dels pelicosaures.

També s'hi van localitzar espores i els grans de pol·len que indiquen una presència dominant de coníferes, acompanyades de cues de cavall, falgueres i llavors de falguera. Aquests animals i plantes vivien en un ambient corresponent a planes àrides travessades per rius que les recorrien formant amplis meandres i a les vores dels quals es concentrava la vegetació.

Per altra banda, la investigació explicada per Matamales ha descrit al sud-oest de l'actual illa de Mallorca, a partir dels rics conjunts de fòssils trobats, un ecosistema lòtic-fluvial corresponent al Triàsic primerenc i mitjà (-251 a 247 milions d'anys). Aquests fòssils inclouen des de grans de pol·len a fulles i troncs de plantes vasculars, molts d'invertebrats (entre ells crustacis concostracis o larves d'efemeròpters, entre d'altres), peixos rars i petjades d'animals de quatre cames emparentats amb els dinosaures i els actuals cocodrils.

La conferència finalitzà amb preguntes i altres aportacions dels assistents.

Les Xerrades Naturalistes tenen com a objectiu, col·laborar amb el Museu en la seva tasca de difusió i divulgació dels resultats de les diferents recerques científiques que, en el camp de la Història Natural, s'estan desenvolupant actualment per diferents investigadors de Balears, tant a les Illes com a altres parts del món.

El Museu obri el cicle "Xerrades Naturalistes"

Aquesta conferència inaugura el cicle Xerrades Naturalistes al Museu que ha organitzat la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment encara Associació MBCN). Rafel Matamales, que ara és el nostre Conservador, ens parlarà dels darrers i interessants descobriments paleontològics realitzats a Mallorca per l'equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia al qual pertany.

Projecte naturalista-artístic al Museu de Ciències Naturals

Compartim l'article publicat divendres dia 4 al 'Setmanari Sóller' sobre un interessant projecte europeu en el qual participa el Museu Balear de Ciències Naturals (cliqueu sobre la imatge per llegir l'article).

Ha mort Guillem Mas Gornals, doctor en Geografia, paleontòleg i actiu col·laborador del Museu

Dr. Guillem Mas Gornals (Foto: UIB)

 Aquest dissabte, dia 4 de desembre, ens ha sorprès i entristit molt la prematura pèrdua del nostre soci i col·laborador Dr. Guillem Mas Gornals, a 58 anys. Membre veterà de l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals i col·laborador del Museu, Guillem Mas era un naturalista apassionat que, molts anys després d'haver finalitzat els seus estudis a la Universitat de les Illes Balears, va culminar el 2015 la seva tesi doctoral vocacional abordant des del punt de vista geològic un dels episodis més interessants de la història de la mar Mediterrània. Guillem Mas assistia regularment a les trobades de socis del Museu i quan l'associació celebrava la seva assemblea general solia acudir amb tota la seva família des del seu poble natal de Campos i passava uns dies a Sóller per gaudir de la natura i mantenir animades converses amb altres membres sobre allò que més l'apassionava: els fòssils i la geologia de Mallorca. El 2015, va llegir la seva tesi que porta per títol "The stratigraphic record of the late Messinian and Pliocene on the island of Mallorca. Relations with the Mediterranean Salinity Crisis / El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa de Mallorca. Relacions amb la Crisi de Salinitat de la Mediterrània", obtenint la qualificació d'Excel·lent cum Laude.

 Al seu perfil de Researchgate el Dr. Mas definia la seva línia d'investigació naturalista -que realitzava gratia et amore compaginant-la amb la seva professió de funcionari de carrera de la Comunitat Autònoma- com "principalment basada en l'estratigrafia del Neògen i el registre de la crisi de salinitat de Messinià, així com en la paleoictiologia, paleoicnologia, etnopaleontologia, geomaterials i geopatrimoni". Es manifestava "preocupat per la difusió del coneixement de la geologia" i es definia com "impulsor de trobades informals i de la Societat Geocientífica de les Illes Balears, que té com a objectiu principal el coneixement i la difusió de les geociències i el patrimoni geològic a les Illes Balears". Va ser efectivament un dels impulsors de la societat GeoIlles dedicada a la difusió dels valors geològics i paleontològics de l'arxipèlag. La seva producció científica, tot i haver-la iniciat tardanament, inclou més de 72 títols, dels quals una quarantena són articles d'investigació. La seva pèrdua deixa un gran buit dins la comunitat naturalista de la nostra terra i el Museu ha perdut un bon amic. Descansi en pau.

Alguns dels darrers treballs publicats pel Dr. Guillem Mas:

Nou aflorament de l’erosió fini-Messiniana i del Plioquaternari a la conca sedimentària de Campos (Mallorca, illes Balears) (amb Ll. Moragues)

Hidrogeologia campanera. Aproximació al coneixement de les aigües subterrànies de Campos (amb A. Baron)

The Messinian Salinity Crisis in Mallorca: New insights for a Western Mediterranean stratigraphic scenario (amb J. Fornós)

Un “Bon Jesús” fòssil (Aetomylaeus meridionalis Gervais, 1852) del Pliocè de Llubí (amb Damià Perelló)

Marine continental deposits at onset of the MSC in the Balearic Islands (Western Mediterranean) (amb A. Maillard i C. Lézin)

Proposal of places of geological interest of the scree of Serra de Tramuntana and Serres de Llevant (Mallorca, Balearic Islands) (amb F.X. Roig, J.A. Martín i B Gelabert)

The geographic, geomorphological and geological environment of the Coves del Drac (Manacor, Mallorca) / L'entorn geogràfic, geomorfològic i geològic de les Coves del Drac (Manacor, Mallorca) (amb J. Fornós i L. Gómez-Pujol)

The last whale of the Messinian. First record of a Mysticete cetacean from the Mediterranean Messinian salinity crisis (amb M. Bisconti, E. Torres-Roig i J. Sacarés)