Un minúscul i enigmàtic arácnid cavernícola, Eukoenenia draco, un palpígrad endèmic de Mallorca, redescobert després de més de 100 anys

Exemplar d'Eukoenenia draco fotografiat al seu hàbitat natural, una cova del llevant de Mallorca, És la primera vegada que es fotografia viva aquesta espècie (Foto Mateu Vadell. Tots els drets reservats)

Feia més d’un segle que cap naturalista tenia baix els seus ulls el petit arácnid cavernícola Eukoenenia draco, un minúscul  artròpode del grup dels palpígrads, descrit  per l’entomòleg  francès Paul de Peyerimhoff l’any 1906 a partir del material recol·lectat abans  a Mallorca per Émile Georges Racovitza, durant la seva famosa visita a les coves del Drac que marcà els inicis de la bioespeleologia a nivell mundial. De llavors ençà aquest animaló mai més s’havia retrobat. Tampoc no és estrany. Els palpígrads són artròpodes molt petits i majorment de vida endògea o humícola. La seva raresa a les col·leccions científiques pot ser deguda a dos motius principals. D’una part no n'hi ha gaire espècies (en total se’n coneixen unes 80 a tot el món, dividides en només mitja dotzena de gèneres). De l’altra, i aquest pot ser un dels motius clars de la seva “raresa”, són extremadament fràgils per la qual cosa poques vegades apareixen sencers a les mostres de fauna del sòl extreta amb els procediments habituals , com els embuts de Tullgren o Berlesse,  o d’altres…. Els palpígrads mesuren normalment menys de 2 mm , sense comptar la seva característica cúa o flagell. Totes les espècies conegudes són cegues i despigmentades. Segons Xavier Bellès (Fauna cavernícola i intersticial de la península Ibèrica i les illes Balears,1987) les espècies cavernícoles d'aquest grup son “molt rares” fins el punt que “de moltes espècies només es coneix l’exemplar tipus”, o sigui, aquell que va servir per a la seva desripció original. Però fins i tot en aquest cas els tipus designats per Peyerimhoff el 1906 s’havien perdut.

Va ser l’any l’any 2005 quan el naturalista associat al Museu Balear de Ciències Naturals, Mateu Vadell, gràcies a la seva recerca activa i perseverança, va aconseguir recol·lectar els primers exemplars d’Eukoenenia draco després de 100 anys justs. Una primera nota d’aquesta troballa, amb una fotografia d’un exemplar conservat, va ser publicada a la revista balear d’espeleologia Endins, en un treball sobre la fauna cavernícola d’una sèrie de coves litorals de la comarca de Manacor (Mallorca)  (Vadell, M., Zaragoza, J.A. Jordana, R., García, L., Gracia, F. & Clamor, B. (2006) Nuevas aportaciones al conocimiento de la fauna cavernícola terrestre de las Coves del Pirata, Cova des Pont, Cova de sa Piqueta y la Cova des Xots. Endins, 29, 75–98)..

Posteriorment, Vadell va localitzar altres poblacions a diverses cavitats del Llevant de Mallorca i, fins i tot, va poder constatar que, en algunes d’elles, l’enigmàtica Eukoenenia draco, era localment abundant.

Aquest fet va despertar tot d’una l’interès de dos especialistes espanyols en aquest grup que veieren la possibilitat de redescriure i aclarir, amb els mitjans i paràmetres actuals, les característiques d’aquesta espècie i comparar-la amb altres de la fauna ibèrica.

Ara, aquests dos especialistes, Jaime Mayoral y Pablo Barranco, investigadors del departament Biologia i Geologia de la Universitat d’Almeria  –gràcies al material recol·lectat per Mateu Vadell- han pogut realitzar un complet estudi morfològic d’aquesta enigmàtica espècie de la nostra fauna.

En el seu estudi, publicat fa només uns dies per la prestigiosa revista internacional Zootaxa (Mayoral, J.G. & P. Barranco, 2013. Rediscovery of the troglobious palpigrade Eukoenenia draco (Peyerimhoff 1906) (Palpigradi: Eukoeneniidae), with notes on the adaptations to a cave-dwelling life. Zootaxa, 3635 (2): 174-184.), els dos científics remarquen que per primer cop en més de 100 anys han pogut estudiar vàries femelles, un mascle i un immadur d’aquesta espècie. En aquest treball descriuen per primera vegada el mascle d’Eukoenenia draco, ja que aquest era, fins el moment, desconegut i redescriuen de forma acurada les característiues morfològiques de la femella. També discuteixen el nivell d’adaptació d’E. draco a la vida cavernícola en compració a altres espècies de palpígrads troglobis. Finalment comparen els exemplars recol·lectats per Mateu Vadell amb una subespècie descrita a Catalunya l’any 1951 arribant a la conclusió que aquesta segona forma s’ha de considerar com una espècie independent (Eukoenenia zariquieyi (Condé, 1951) stat. nov.).

Mateu Vadell, en plena tasca de prospecció bioespeleològica.

Cal destacar la importància zoològica i científica d’aquesta troballa i del treball de Mayoral y Barranco que se’n deriva. Aquests exemplars son els únics que actualment es conserven  d’aquesta espècie  en tot el món.  Enhorabona al  nostre col·laborador Mateu Vadell, a Jaime Mayoral i a Pablo Barranco per la seva interessant i important aportació.