dimarts, 28 de juliol de 2015

Paragalene longicrura: la col·lecció de crustacis incorpora un exemplar 'il·lustre'

Aquesta setmana ha quedat integrat en la col·lecció de crustacis decàpodes un exemplar de cranc molt interessant. Es tracta d'un espècimen mascle de Paragalene longicrura (Nardo, 1868) una de les espècies de braquiürs més rares i enigmàtiques de la Mediterrània. L'exemplar en qüestió té, a més, una història curiosa. A finals de l'hivern de l'any 2011 vam rebre una cridada de l'Aquari del Centre d'Interpretació de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi, per oferir-nos un exemplar de Paragalene longicrura, capturat anys abans a una cova submarina de la costa NE de Mallorca, i que havia mort per causes naturals després de viure uns anys a l'esmentat aquari (segurament fins llavors l'únic del món on es podia veure viva aquesta espècie). Jo personalment me vaig desplaçar a la Colònia per anar a cercar l'exemplar i dur-lo al museu on l'hem mantingut congelat fins aquesta setmana.Més de quatre anys després ha quedat finalment preparat i integrat a la col·lecció amb el número de registre MBCN 18106 de la col·lecció general.
L'exemplar encara congelat, minuts abans de la seva preparació.

Què té d'especial aquesta espècie? Moltes coses. Tot i que el seu descobriment i descripció data de l'any 1868 -per part del naturalista italià Giovanni Domenico Nardo (1802-1877) de Venècia, un dels impulsors de la Història Natural italiana i especialment de l'estudi de la fauna marina- en els 120 anys posteriors a la seva descripció original només s'havien pogut capturar 5 exemplars! Tot indicava que era una espècie raríssima circumscrita a la Mar Mediterrània (endèmica) però posteriorment, a finals dels 1970, el carcinòleg alemany Michael Türkay la descobrí a Madeira. La primera cita d'aquesta espècie a Balears data també d'aquesta època i va ser també la primera vegada (i crec que fins ara única) que es trobava en aigües Ibèriques. Aquesta presència a Balears -donada a conèixer en diversos treballs per Josep Mª Gili, Enric Macpherson, Joan Lluis Pretus i Lluc Garcia, va suposar també començar a conèixer una mica més, no gaire, la seva biologia: a Balears viu a les coves submarines obscures i segurament deu ser un dels llocs de la Mediterrània on s'han conservat més poblacions (això està per demostrar).

Actualment les cites científiques de Paragalene longicrura són encara molt escasses la qual cosa pot ser un reflex de que ens trobam davant una espècie relicte que forma petites poblacions molt aïllades dins la seva àrea de distribució. Fins ara s'ha localitzat l'espècie a punts molt concrets de Madeira, Canàries, Mallorca, Menorca, Malta, Badia de Nàpols, illes de la Toscana, Mar Adriàtica, illa d'Skyros (Egeu), de les remotes illes gregues de Kastellorizo i Rodes i a Algèria.



Paragalene longicrura (Nardo, 1868) en vista dorsal i ventral.

La seva sistemàtica també ha estat discutida. S'ha classificat dins diferents famílies y en l'actualitat està inclosa dins la família Progeryonidae, creada el 2005 i que inclou només tres gèneres.

Tot ique vaig citar aquesta espècie a Balears l'any 1985 (http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/170846/244889) un dels dos exemplars que tenia a la meva col·lecció el vaig dipositar al l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i l'altra es va perdre accidentalment. Per tant aquest que protagonitza el post d'avui és l'únic que fins el moment es conserva en una col·lecció científica de Balears. Afortunadament l'enigmàtic i rar cranc ha estat darrerament documentat viu al seu hàbitat natural per diversos fotògrafs submarins que, per precaució, no han revelat les coves on es troba i hi viu des de fa milions d'anys. Hi ha fotos fantàstiques realitzades a coves Menorca pel fotògraf Rolland Bach. Es poden veure a l'apartat de decàpodes del seu bloc http://rolandbach.jimdo.com/unterwasserfotos/gliederf%C3%BCsser/

Paragalene longicrura és un tresor de la biodiversitat marina balear.





Procés de preparació de l'exemplar ja integrat dins la col·lecció del Museu.
PD. Mentres escrivia aquest article m'he adonat que per error vaig anotar a l'etiqueta una família a la que Paragalene no hi ha estat mai inclosa: Eriphiidae. És un error que hauré de corregir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada