La importància de la sistemàtica en la conservació de les espècies, nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes

¿Es importante estudiar bichos? Sistemática y delimitación de especies para la gestión y la conservación ambiental és el títol de la nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes  que ofereix el Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment Associació MBCN). 

En aquesta ocasió aquesta conferència anirà a càrrec de la Dra. Maria Capa Corrales, professora i investigadora de la Universitat de les Illes Balears.

Sens dubte es tracta d'una proposta molt interessant i més si es té en compte que la Dra. Capa és una reconeguda investigadora en aquest camp de la Ciència, que ha desenvolupat al llarg de la seva carrera a la Universitat Autònoma de Madrid, a l'Australian Museum de Sidney, a la Norwegian University of Science and Technology i, ara, a la UIB.

La seva línia principal  de recerca és la documentació de la biodiversitat als oceans des d'una perspectiva evolutiva per tal de descobrir les morfologies i formes de vida dels invertebrats marins (amb una especial predilecció pels anèl·lids) i entendre els orígens i els processos responsables de conformar la seva diversitat i distribucions actuals.

Resum de la xerrada:

"La unitat bàsica de la biodiversitat és el nivell d'espècie. Una espècie és un conjunt d'individus amb una identitat genètica i, sovint, morfològica. En utilitzar un concepte d'espècie i noms d'espècies, podem comunicar, estudiar, quantificar, classificar, fer servir i administrar la vida al planeta. Però, com veurem, no és fàcil definir-ne o delimitar-ne una espècie.

La sistemàtica és una disciplina que integra la informació disponible sobre diversitat de formes, genomes i el registre fòssil, i utilitza eines analítiques en desenvolupament ràpid per inferir l'arbre de la vida. En aquest seminari en donaré alguns exemples sobre el descobriment d'espècies, l'establiment dels límits entre espècies i la seva repercussió en la gestió i la conservació d'ecosistemes.

En aquesta xerrada tractaré de destacar la importància de l'estudi sistemàtic de la biodiversitat, ja que només amb un bon coneixement de les formes de vida que ens envolten, la seva història evolutiva i el seu paper als ecosistemes podrem usar, conservar i gestionar els recursos naturals i enfrontar els desafiaments ambientals presents i futurs".

La conferència serà el proper dia 3 de juny (divendres) a les 19 h. Al Museu de Ciències Naturals.

La malvasia de Banyalbufar, protagonista d'una nova conferència del cicle "Xerrades naturalistes al Museu"

 

El proper divendres, dia 22 d'abril, a les 19 h. tindrà lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la segona conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (Associació MBCN) en col·laboració amb el Museu. La conferència serà impartida pel Hipólito Medrano, investigador i professor de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears i un dels artífexs científics de la recuperació d'aquest mític vi de la Serra de Tramuntana, que va estar a punt de desaparèixer, però que va poder ser recuperat gràcies a un projecte de recerca i a avançades tècniques de genètica i de reproducció en condicions controlades. L'entrada és gratuïta.

Una gran obra dedicada als mecanismes de dispersió de les llavors de la flora balear

Josep Lluís Gradaille, fins fa poc temps director del Jardí Botànic de Sóller i el fotògraf de la natura Josep Bonet Capellà presenten aquests dies el seu llibre "Diàspores. Fruits i llavors de la Flora Balear. Dispersió", la primera obra monogràfica dedicada a la descripció científica i iconogràfica de les llavors i espores d'un bon nombre de plantes de la flora balear. L'edició, de luxe i amb més de 2000 fotografies, ha estat editada per la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals.

Portada d'un exemplar del llibre, que ja es troba a la venda.

A part dels seus autors, l'obra ha comptat amb la supervisió i col·laboració d'Anna Traveset, ecòloga i investigadora del CSIC i de Costas Thanos, expert en fisiologia vegetal i professor emèrit de la Universitat d'Atenes.

"Diàspores" no pretén ser una obra definitiva sobre les llavors sinó que el volum es dedica de forma específica a explicar i il·lustrar els complexos mecanismes de dispersió que utilitzen les plantes per propagar-se mitjançant estructures especialitzades de les seves llavors. Per motius d'extensió en el llibre es tracten només un total de 376 espècies vegetals, la qual cosa sols representa una part del total de la flora balear, en un intent dels autors per reflectir els gèneres i espècies més comunes que viuen a les Illes, però també alguns endemismes més rars i localitzats. En definitiva el llibre mostra amb gran precisió, en la majoria de casos per primera vegada, la morfologia específica de les llavors i espores d'aquestes plantes, que són les parts dels seus fruits amb les quals l'evolució les ha dotades per escampar-se i ocupar nous territoris i hàbitats.

Una part molt important del llibre són les seves fotografies, la qual cosa el converteix, per tant, en una autèntica guia que permet també identificar les llavors i poder esbrinar, quan així interessi, a quina espècie vegetal pertanyen. El llibre compta amb un total de 2.036 fotografies repartides en 548 planes. Complementen el text 58 dibuixos, obra dels il·lustradors Marcelo Pinto i Francesca Bennàssar.

Dues planes interiors d'un exemplar de "Diàspores"

Cada una de les espècies tractades es compon d'una sèrie de fotografies de l'habitus de la planta i del seu aspecte en el seu ambient natural i de diverses macrofotografies o microfotografies dels fruits i de les llavors, moltes d'elles realitzades a un elevat augment amb tècniques de macro extrem o de microscòpia òptica.

Cada espècie constitueix, per tant, una mena de fitxa tècnica en la qual a més de les imatges figura una descripció de l'espècie i una descripció del fruit i de la llavor (o espora en alguns casos) i el seu sistema de dispersió. També hi figura la informació sistemàtica: família, gènere i espècie i el seu període de floració i de fructificació. Finalment per cada planta hi ha el nom popular en tres idiomes. Tot el text està redactat en català, castellà i anglès.

Es tracta sens dubte d'una obra molt interessant per a tots els naturalistes interessats en el món vegetal, però també de gran utilitat per a qualsevol professional sigui científic o tècnic que treballi amb el patrimoni natural, la conservació, l'ecologia o qualsevol altre camp relacionat. Per descomptat també gaudiran d'aquest llibre els amants de l'art i de la bellesa de la natura que hi podran descobrir les estructures més delicades de la vida vegetal, que generalment passen desapercebudes a causa de les seves petites dimensions.

El llibre es presenta aquest divendres a Palma i ja es pot adquirir a la botiga del Museu de Ciències Naturals, per 65 euros.

Una formiga 'gegant' a la fauna de Mallorca

 Aquests dies el nostre Museu ha enriquit la seva col·lecció amb els primers exemplars d'una formiga 'gegant' recentment descoberta a Mallorca. Es tracta de Camponotus barbaricus, una espècie endèmica del Nord d'Àfrica i la península Ibèrica, però que mai no havia estat trobada a les illes Balears. Aquesta espècie és ara per ara la formiga més gran de la nostra fauna, ja que les obreres són enormes podent arribar a una longitud de 15 mm (1,5 cm). Les reines són encara molt més grans. Queda encara per aclarir si aquesta espècie ha colonitzat recentment les Illes o fins ara havia passat desapercebuda, cosa molt improbable a causa de les seves dimensions.

La troballa d'aquesta espècie ja ha estat publicada en línia al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears per Joan Díaz Calafat i Jorge Fortis. Els exemplars testimonis de la troballa han estat dipositats a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals.

Exemplar preparat de Camponotus barbaricus (segons Díaz-Calafat & Fortis, 2022). La retxa blanca correspon a 1 mm.

Els autors destaquen que es tracta d'una espècie depredadora i agressiva que ataca altres invertebrats. A les Balears fins ara ja es coneixien altres dues espècies del gènere Camponotus: C. lateralis i C. ruber, ambdues de mida molt més petita que C. barbaricus.

Fins ara a les nostres illes s'han localitzat una seixantena d'espècies de formigues.

Sobre els autors de la troballa cal esmentar  finalment que Joan Díaz Calafat és actualment estudiant de doctorat a la Centre de Recerca Forestal del Sud de Suècia de la Universitat de Ciències Agràries, d'aquest país escandinau. Jorge Fortis treballa al departament científic de l'empresa mallorquina Vectobal de control de plagues. Enhorabona per la troballa i gràcies per dipositar el material al Museu.

Èxit de la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, a càrrec de Rafel Matamales

Divendres vespre (dia 11 de març) va tenir lloc al Museu Balear de Ciències Naturals la primera conferència del cicle Xerrades Naturalistes al Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic (formalment Associació MBCN) i que en aquesta ocasió va anar a càrrec del mateix conservador del museu, el paleontòleg Rafel Matamales Andreu. Mig centenar de persones van omplir per complet la sala d'audicions del museu habilitada a un dels espais expositius de l'àrea de Biodiversitat.

Rafel Matamales, que a més de ser el conservador del museu és investigador de l'Institut Català de Paleontologia, va exposar de forma molt resumida i divulgativa algunes de les principals conclusions i descobriments que l'equip de recerca del qual forma part ha dut a terme a Mallorca en els darrers anys.

La majoria d'aquestes troballes ja han estat publicades a revistes científiques d'alt nivell, però Matamales també va avançar als assistents alguns dels resultats encara inèdits i que tindran, dins el seu àmbit, un ressò a escala mundial.

Matamales va explicar com fa entre 290 i 245 milions d'anys la Terra s'estava recuperant de l'extinció massiva més important de la història de la biosfera que havia tingut lloc durant la transició del Pèrmic al Triàsic i que acabà amb més del 90% de totes les espècies existents.

En aquell moment de lenta recuperació de la vida les terres que actualment formen part de Mallorca es trobaven ubicades a l'equador del supercontinent Pangea.

Per una banda, detallà els resultats de l'estudi dels terrenys més antics corresponents al Pèrmic primerenc i mitjà (-290 a 265 milions d'anys) en els que s'han localitzat nombroses petjades fòssils d'animals de quatre cames, atribuïdes captorínids moradisaurins i areoscelidis/varanòpids i d'altres de possibles pararèptils. A més a més, també hi ha petjades d'animals de la línia dels mamífers, els sinàpsids, concretament del grup dels pelicosaures.

També s'hi van localitzar espores i els grans de pol·len que indiquen una presència dominant de coníferes, acompanyades de cues de cavall, falgueres i llavors de falguera. Aquests animals i plantes vivien en un ambient corresponent a planes àrides travessades per rius que les recorrien formant amplis meandres i a les vores dels quals es concentrava la vegetació.

Per altra banda, la investigació explicada per Matamales ha descrit al sud-oest de l'actual illa de Mallorca, a partir dels rics conjunts de fòssils trobats, un ecosistema lòtic-fluvial corresponent al Triàsic primerenc i mitjà (-251 a 247 milions d'anys). Aquests fòssils inclouen des de grans de pol·len a fulles i troncs de plantes vasculars, molts d'invertebrats (entre ells crustacis concostracis o larves d'efemeròpters, entre d'altres), peixos rars i petjades d'animals de quatre cames emparentats amb els dinosaures i els actuals cocodrils.

La conferència finalitzà amb preguntes i altres aportacions dels assistents.

Les Xerrades Naturalistes tenen com a objectiu, col·laborar amb el Museu en la seva tasca de difusió i divulgació dels resultats de les diferents recerques científiques que, en el camp de la Història Natural, s'estan desenvolupant actualment per diferents investigadors de Balears, tant a les Illes com a altres parts del món.

El Museu obri el cicle "Xerrades Naturalistes"

Aquesta conferència inaugura el cicle Xerrades Naturalistes al Museu que ha organitzat la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment encara Associació MBCN). Rafel Matamales, que ara és el nostre Conservador, ens parlarà dels darrers i interessants descobriments paleontològics realitzats a Mallorca per l'equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia al qual pertany.

Projecte naturalista-artístic al Museu de Ciències Naturals

Compartim l'article publicat divendres dia 4 al 'Setmanari Sóller' sobre un interessant projecte europeu en el qual participa el Museu Balear de Ciències Naturals (cliqueu sobre la imatge per llegir l'article).