'El voltor lleonat a Mallorca', nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes

El proper divendres, dia 26 de maig (19 h.) tendrà lloc al Museu la conferència  "La colonització del voltor lleonat a Mallorca" a càrrec de l'ornitòleg Jordi Muntaner. Cal recordar que el voltor negre (Aegypius monachus) és una espècie autòctona a l'Illa de Mallorca, mentre que el voltor lleonat (Gyps fulvus), més comú al continent, ha colonitzat l'illa en temps molt recents (2008) segons sembla de forma natural. Ambdues espècies viuen actualment a l'Illa i els científics estudien les seves interaccions. Es tracta doncs d'una xerrada sobre un tema molt interessant atesa la importància ecològica d'aquestes grans aus. Vos esperam.

 

Memòria de les activitats de la Societat d'Amics durant l'any 2022

El passat divendres, dia 21 d'abril, es va celebrar al Museu Balear de Ciències Naturals l'assemblea general ordinària de 2023 de la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic. Durant l'assemblea es van prendre un seguit d'acords que farem públics un cop estigui redactada la corresponent acta. També es va presentar un resum de les activitats de 2022 així com de les principals activitats de la Fundació Jardí Botànic de Sóller-Museu Balear de Ciències Naturals, de la qual la nostra societat n'és membre del Patronat. Compartim aquí, de forma gràfica, aquest resum d'activitats.

Interessant conferència sobre taurons impartida per Biel Morey

Mig centenar de persones assistiren divendres horabaixa a la conferència "Taurons: històries naturals o perquè mai no ens deixaran de sorprendre", pronunciada pel biòleg Biel Morey, expert en taurons i en altres elasmobranquis i molt involucrat en la seva conservació a les Balears i a la Mar Mediterrània.

La conferència es va emmarcar dins del cicle "Xerrades Naturalistes" que organitza la Societat d'Amics del Museu i del Jardí Botànic en col·laboració amb la Fundació JBS-MBCN.

El conferenciant, després de ser presentat pel president de la Societat d'Amics -Amador Estarellas- va captivar l'atenció dels assistents i els va conduir de forma amena i rigorosa a través de la Història Natural dels animals marins més mitificats i alhora desconeguts.

Morey, no es limità a aportar detallades dades morfològiques, biològiques i ecològiques sobre les espècies mediterrànies sinó que també va explicar molts altres aspectes sobre els elasmobranquis, normalment més coneguts com a "peixos cartilaginosos", denominació que inclou rajades, taurons i altres grups, amb més de 800 espècies a escala mundial.

Els assistents van poder gaudir especialment d'alguns vídeos sobre els interessants i sorprenents sistemes de reproducció de taurons i rajades i prendre consciència de la vulnerabilitat de moltes de les espècies, algunes d'elles en greu perill d'extinció.

Premi del Consell a la recerca paleontològica realitzada a la serra de Tramuntana pel conservador del Museu, Rafel Matamales

Alguns dels investigadors premiats, amb autoritats i tècnics del Consell, durant el lliurament dels primers Premis Serra de Tramuntana.

El Consell de Mallorca ha atorgat un premi al paleontòleg Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, pel seu projecte ‘Els fòssils més antics de Mallorca: valoració patrimonial dels jaciments paleontològics més excepcionals de la serra de Tramuntana’. Matamales ha presentat una proposta de catalogació i posada a l'abast del patrimoni naturalístic que permet posar esment en valors ambientals que poden complementar l'estudi del paisatge cultural.

Aquesta distinció a Rafel Matamales s'emmarca dins la primera edició dels premis serra de Tramuntana, que tenen com a objectiu d’estimular la recerca i la investigació en tot allò que fa de la Serra de Tramuntana mereixedora de la distinció de la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. S’han premiat els cinc treballs més ben valorats pel jurat, amb una dotació de 2.000 euros cada un. Els premis van ser lliurats el dimarts, dia 4 d'abril, per la consellera de Territori i vicepresidenta del Consorci Serra de Tramuntana, Maria Antònia Garcías i el director insular de Territori, Miquel Vadell.

La creació d’aquest Premis ha estat una iniciativa del Comitè d’Expertes i Experts del Consorci de la Serra de Tramuntana, òrgan consultiu i d’assessorament, format per especialistes de diverses àrees de la Universitat de les Illes Balears, per responsables del Paratge Natural de la Serra, per membres d’ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Indrets) i per tècnics del Consell de Mallorca.

S'ha de dir que entre els premiats també hi havia els arqueòlegs Jaume Deyà i Pablo Galera, pels seus treballs al jaciment islàmic d'Almallutx. Jaume Deyà també és solleric i director del Museu de Sóller-Casal de Cultura.

Enhorabona a Rafel Matamales i a Jaume Deyà, i a la resta de guardonats, per aquesta distinció. També és un premi als museus de la nostra ciutat.

El Museu rep una interessant col·lecció de fòssils del Quaternari, donada per Sebastià Antich i Antònia Soler

Antònia Soler i Sebastià Antich (amb camisa de quadres), amb Rafel Matamales (dreta), Josep Juárez i Joan Arbona (esquerra), durant la visita al Museu per lliurar documentació. 

El Museu Balear de Ciències Naturals ha incorporat aquests dies una nova col·lecció científica que passa a formar part del seu fons de paleontologia. Es tracta de la col·lecció de fòssils del Quaternari formada per Sebastià Antich i Antònia Soler, dos naturalistes especialitzats en paleontologia que durant anys van treballar en col·laboració amb Joan Cuerda Barceló, reconegut expert en el Quaternari marí de Balears.

La col·lecció està formada per centenars de fòssils, probablement un milenar o més, que segons el conservador del Museu, Rafel Matamales "estan en perfecte estat de conservació".

Segons Matamales la col·lecció té un triple interès. D'una banda, conté alguns fòssils procedents de jaciments quaternaris avui en dia desapareguts, ja que van ser destruïts per obres públiques o coberts per construccions durant un dels booms d'edificació massiva del litoral del sud de Mallorca durant el passat segle. Aquest seria el cas dels importants dipòsits quaternaris que van ser destruïts per les autopistes o d'altres com el de Magalluf, cobert actualment per un gran hotel. Altres jaciments també ben representats a la col·lecció Antich-Soler són avui en dia inaccessibles per altres motius com és el cas del que se situava a Son Banya i que era un dels pocs jaciments d'un ambient llacunar quaternari de l'Illa. A més la col·lecció està acompanyada de detallada documentació que assenyala la seva situació exacta, la qual cosa dona encara més valor al conjunt de mostres fòssils.

En segon lloc, el Museu destaca el gran valor històric de la col·lecció atès que molts dels exemplars que conté són espècimens figurats en publicacions científiques, la majoria en els treballs fets per Joan Cuerda, alguns dels quals en coautoria amb Sebastià Antich i Antònia Soler.

Finalment, es tracta d'una col·lecció formada per exemplars seleccionats, complets i en bon estat, peces que tenen per aquest motiu també valor museogràfic, encara més perquè algunes són úniques.

Un dels exemplars de la col·lecció, tal com figurava en una de les seves publicacions (Antich i Soler, 1986)

Sebastià Antich i Antònia Soler van ser deixebles de Joan Cuerda Barceló i l'acompanyaren en nombroses prospeccions paleontològiques i geològiques, publicant conjuntament alguns dels treballs. Quan es va començar a gestar el projecte del Museu Balear de Ciències Naturals, Antich i Soler se sumaren immediatament de forma entusiasta a la iniciativa i col·laboraren amb els primers treballs fets al Camp d'en Prohom. Figuren com a socis 33 i 34 de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller (abans Associació MBCN, impulsora del museu i del jardí botànic). La passada setmana visitaren el Museu i aportaren material documental. Des de la nostra Societat d'Amics volem agrair-los també la seva generosa donació.

Bibliografia

Antich, S. & Soler, A. 1986. Hallazgo de Eastonia rugosa (Chemnitz) en el Pleistoceno de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 141-144.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1982. La secuencia pleistocénica dunar de Son Mosón (Mallorca) y sus correlaciones faunísticas y estratigráficas. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 26: 13-35.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1984. El Pleistoceno del Torrente Son Granada (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 28: 67-80.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1985. Las formaciones Cuaternarias del Torrente de Cala Blava en la bahía de Palma (Baleares). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 29: 75-85.

Cuerda, J.; Antich, S & Soler, A. 1986. Las formaciones cuaternarias marinas de Cala Pí (Mallorca). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 30: 95-104.

Cuerda, J.; Soler, A. & Antich, S. 1983. Nuevos yacimientos del Pleistoceno marino de Mallorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 27: 117-126.

El Museu participa en el descobriment i descripció del moscard més antic que es coneix en tot el món

A l'esquerra aquest important fòssil i a la dreta un dibuix esquemàtic de l'exemplar,  que està excepcionalment ben conservat.

Un equip internacional d’investigadors - del qual forma part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales-Andreu- ha identificat la larva del grup dels dípters (grup d’insectes al qual pertanyen les mosques i els mosquits) més antiga del planeta, datada de fa 247 milions d’anys. L’exemplar es va trobar fa uns anys a prop de la cala d’Estellencs, al nord-oest de l’illa de Mallorca, i ara s’ha estudiat fent servir les tècniques més noves. A la investigació han participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC, València), el Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN, Sóller), el Museu Nacional d’Història Natural i la Universitat de la Sorbona (MNHN, París, França) i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (OUMNH, Oxford, Gran Bretanya). El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Papers in Palaeontology.

Els autors han descrit un nou gènere i espècie fins ara desconeguts per la ciència: Protoanisolarva juarezi o “Larva anisopodoïdea primigènia de Juárez”, nom posat en honor de Josep Juárez -també col·laborador del Museu- qui va descobrir el fòssil durant uns treballs de prospecció. La larva completa, que és anterior fins i tot als primers dinosaures coneguts, havia deixat una tènue empremta carbonosa a les dues cares que van quedar exposades en obrir-se la roca.

L'autor principal de l'estudi ha estat Enrique Peñalver especialista en insectes fòssils, investigador del CSIC al CN-IGME CSIC. Rafel Matamales Andreu, paleontòleg del Museu Balear de Ciències Naturals, coautor de l’estudi, ha dedicat uns quants anys a estudiar l’ambient d’aquesta regió de Mallorca durant el Triàsic, així com els canvis que va experimentar durant milions d’anys. També són coautors de l'article Ricardo Pérez de la Fuente, investigador al Museu d’Història Natural d’Oxford i André Nel, del Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

En una nota de premsa conjunta emesa avui mateix per les entitats científiques que han participat en l'estudi, s'explica que "quan la larva trobada s’alimentava de la matèria orgànica del sòl, no feia gaire milions d’anys que s’havia produït una de les extincions massives més grosses de la història de la vida, al final del període Permià, que va acabar amb més del 80% de les espècies del planeta.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (Consell Insular de Mallorca), en el marc del projecte ‘Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats’. Actualment, el fòssil es troba a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on s’acaba de preparar per al seu trasllat i custòdia permanent a Mallorca.

Referència completa: Peñalver, E.; Matamales-Andreu, R.; Nel, A. & Pérez-de la Fuente, R. (2022). Early adaptations of true flies (Diptera) to moist and aquatic continental environments. Papers in Palaeontology, 8(6): e1472.

Un petit i fràgil tresor biològic

L'any 1950 el prestigiós biòleg i ecòleg català Ramon Margalef (1919-2004), un dels primers científics que va estudiar la biologia de les aigües dolces de les Illes Balears, va fer a Sóller un interessant descobriment zoològic. En les proximitats de la font de s'Olla, dins el torrent que davalla del Coll i al mateix sistema hidràulic de la font, Margalef va descobrir un petit crustaci que identificà tot d'una com a pertanyent a un grup d'isòpodes (del mateix grup que les someretes, porquets de Sant Antoni o marietes de femer, però de vida aquàtica en comptes de terrestre) totalment marins.

Margalef, que llavors duia a terme un exhaustiu inventari de tota casta d'organismes vius que habiten les aigües continentals (o sigui, no estrictament marines), ja s'havia convertit per aquella època en un reconegut expert en diversos grups biològics, entre ells els crustacis i les algues microscòpiques.

La troballa de la font de S'Olla el va sorprendre molt perquè es tractava d'un petit crustaci sols conegut per espècies marines. Això volia dir que aquells organismes que pul·lulaven només als voltants de la font havien remuntat el torrent en èpoques pretèrites, s'havien adaptat a viure en aigües completament dolces i havien quedat aïllats en aquest petit reducte de la Vall, evolucionant fins al punt de transformar-se en una espècie completament independent, fins aquell moment desconeguda per la Ciència.

En una carta dirigida a Guillem Colom, eminent geòleg i naturalista solleric amb el qual va mantenir una estreta relació professional i d'amistat, Margalef li anunciava breument el descobriment d'un interessant crustaci dulciaqüícola a la Vall de Sóller, del qual encara n'estava investigant la identitat. En una carta posterior datada del 24 de juny de 1950 Margalef comenta a Colom que "aquell famós crustaci de les fonts de Sóller, que jo al principi creia que era un asèllid, he vist de seguida, en mirar-lo amb augment, que és d'una altra família propera, i realment constitueix una troballa excepcional pel que sembla, doncs la forma més afí és una espècie marina, que té certa tendència a entrar en aigües salobroses, però cap espècie del mateix gènere ni de gènere afí ha estat trobada en aigua dolça". El 9 de juliol de 1950, en una altra carta, Margalef comunica a Colom que finalment havia pogut identificar el crustaci com pertanyent al gènere Jaera. Finalment, l'espècie fou descrita formalment el 1952 a la revista Hydrobiologia, sota el títol "Une Jaëra dans les eaux douces des Baléares, Jaëra balearica nov. sp. (Isopoda Asellota)".

Actualment, Jaera balearica es considera formalment una subespècie de l'espècie marina Jaera nordmanni, denominada Jaera nordmanni balearica. Aquest canvi nomenclatural i sistemàtic es va consolidar en un dels meus primers treballs en carcinologia, que vaig publicar l'any 1988 en coautoria amb el meu amic Damià Jaume, actualment prestigiós carcinòleg. Així i tot, només es coneix a la font de s'Olla i zones humides properes del torrent, única localitat mundial. Els períodes de sequera cada vegada més freqüents, la transformació de les fonts per al consum humà i altres factors posen en perill la supervivència d'aquest petit crustaci. Des de fa molts d'anys, més de 40, periòdicament visit la zona on viu i he pogut constatar que, aparentment, de cada vegada és més escàs.

Aquest hivern, després d'una forta sequera hi hem anat alguns membres i col·laboradors del Museu i hem pogut trobar molt pocs exemplars, però sembla que la població aguanta bé. Per la meva banda, he pogut realitzar algunes fotografies de l'espècie, que crec que mai fins ara s'havien publicat. Les Jaera mesuren uns pocs mil·límetres de llarg la qual cosa facilita el seu refugi en petites escletxes on l'humitat es conserva durant els períodes desfavorables.

Hem de dir que el sindicat de regants de Sóller és conscient de la fragilitat de l'hàbitat d'aquesta espècie i sempre s'ha implicat per facilitar la seva conservació. Potser és un organisme insignificant, però és únic de la nostra Vall.

Lluc Garcia