Maximino Forés publica una monografia sobre els caragols terrestres del gènere Xerocrassa

L'autor, a la bilioteca del MBCN amb el treball recentment publicat.

Maximino Forés Pié, col·laborador científic del Museu i membre de la seva junta directiva, acaba de publicar una interessant monografia sobre els caragols terrestres del gènere (o subgènere) Xerocrassa Monterosato, 1892. El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, societat a la qual també pertany aquest reconegut malacòleg i du per títol “Hàbitat i conquiología del género Xerocrassa Monterosato, 1892 (Gastropoda: Pulmonata: Hygromiidae) de Mallorca, Menorca, Cabrera y Sa Dragonera”.

Xerocrassa és un tàxon de petits gasteròpodes pulmonats classificats dins la família Hygromiidae. Alguns autors consideren que algunes de les formes incloses dins Xerocrassa -que es diversifica en nombroses espècies endèmiques mediterrànies- s'haurien de considerar com subgèneres de Trochoidea. Es tracta en tot cas d'un grup del màxim interès per a la biodiversitat mediterrània ja que a les Illes Balears s'han trobat per ara fins a 17 morfotipus diferents descrits com espècies o subespècies i classificats dins quatre seccions diferents anomenades per la seva espècie tipus: ferreri, frater, nyeli-prietoi i prietoi.

En aquest treball l'autor aborda per primera vegada en el seu conjunt una completa revisió d'aquestes espècies baix el punt de vista de la seva conquiliologia i ecologia la qual cosa li confereix un especial interès per a la conservació d'aquestes formes endèmiques.

El treball s'emmarca dins la col·lecció Monografies de la Societat d'Història Natural de Balears

El propi autor, juntament amb el malacòleg Cristian R. Altaba, va descriure el 2014 una nova espècie endèmica d'aquest grup, Xerocrassa ferrutxensis. En aquest treball proposa una nova agrupació de les espècies-subespècies conegudes a les Gimnèsies, il·lustrant la seva variabilitat i aportant moltes dades inèdites sobre el seu hàbitat. Fa a més una crida a la necessitat de preservar els hàbitats silvestres com a única forma de conservar la seva biodiversitat. Revisa també totes les descripcions originals dels tàxons tractats i les fa més accessibles als interessats mitjançant la seva agrupació, transcripció i traducció al castellà.

L'obra està profusament il·lustrada amb figures i làmines en color de totes les espècies tractades la qual cosa el converteix també en una valuosa eina per a la seva identificació. 

Dues de les làmines en color que acompanyen aquesta obra.

Enhorabona a l'autor i a la Societat d'Història Natural per aquesta interessant aportació al coneixement de la fauna malacològica de Balears.