Una altra important publicació paleontològica de Rafel Matamales, conservador del Museu

Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Rafel Matamales, conservador del nostre museu (Museu Balear de Ciències Naturals) i investigador a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçala un equip internacional que ha publicat recentment un nou i important article sobre la paleontologia de Mallorca a la prestigiosa revista Earth-Science Reviews. L'estudi descriu la presència de grans rius amb meandres i planes d’inundació a Mallorca durant el Permià, fa entre 290 i 270 milions d’anys. En diversos punts de la Serra de Tramuntana s’hi han identificat petjades d’avantpassats dels mamífers i rèptils així com pol·len de molses, falgueres, coníferes i altres plantes.

Fa entre 290 i 270 milions d’anys, durant el Permià, l’actual illa de Mallorca estava unida al supercontinent Pangea i situada a prop de l’equador terrestre. El clima era força àrid i es produïen inundacions esporàdiques que alimentaven grans rius amb meandres i planes d’inundació.

Ara, aquest equip de recerca internacional ha recreat el paleoambient de diferents punts a la serra de Tramuntana a partir de la identificació dels fòssils recollits a la zona i que corresponen a animals i plantes que hi van viure abans de la gran extinció massiva del Permià-Triàsic.

Rafel Matamales revisant una de les col·leccions científiques conservades al Museu Balear de Ciències Naturals (Foto: Ll.G.)

Rafel Matamales ha explicat que s’han identificat nombroses petjades d’animals molt diferents i de mides diverses, alguns de poc més d’un pam i d’altres de gairebé dos metres, entre ells petjades de captorrínids. Es tracta d’un grup de rèptils herbívors ja extint d’aspecte semblant als actuals dragons de Komodo. Algunes de les petjades podrien haver estat produïdes per l’espècie a la qual pertany el fragment de maxil·lar que es va trobar fortuïtament l’any 2002 a la platja de son Bunyola, a prop del Port des Canonge.

Aquest treball, a causa de l'actual posició laboral del seu autor principal, situa de bell nou el nostre museu en l'àmbit de la paleontologia mundial.

Els investigadors també han identificat petjades de pelicosaure, un grup remotament emparentat amb els mamífers. Els pelicosaures pertanyen a un gran grup conegut com a sinàpsids, que inclou els actuals mamífers. Malgrat que sovint se’ls anomena “rèptils mamiferoides”, en realitat, no es consideren rèptils.

Pel que fa a les plantes, s’han identificat espores i pol·len fòssil de molses, falgueres, licopodiòfits, coníferes i altres grups extints. També s’han identificat troncs i branques de coníferes i de cues de cavall (equisets). Malgrat que el clima era força àrid, era un ecosistema ric i divers, possiblement gràcies a la presència de grans rius i masses d’aigua temporals.

L’estudi s’ha centrat en material obtingut a la costa entre Banyalbufar i Valldemossa. En diversos punts de la serra de Tramuntana s’han realitzat estudis de paleomagnetisme per afinar en la datació dels jaciments. Els pols magnètics de la Terra han variat al llarg del temps; ara el pol nord magnètic és proper al pol nord geogràfic, però no sempre ha estat així, i els materials ferromagnètics s’han orientat d’una manera o d’una altra en funció de la polaritat en el passat. Aquesta informació és molt útil a l’hora de saber amb precisió l’antiguitat d’un jaciment.

A banda de Matamales, l’equip d’aquesta investigació publicada a Earth Science Reviews ha comptat amb la participació de Josep Fortuny (ICP); Eudald Mujal (ICP i Staatliches Museum für Naturkunde, Stuttgart), Jaume Dinarès-Turell (Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia, Roma), Evelyn Kustatscher (Universitat Ludwig-Maximilians, Múnic), Guido Roghi (Istituto di Geoscienze e Georisorse, Pàdua), Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Galobart (ICP i Museu de la Conca Dellà, Isona).
Enhorabona als autors!

Referència: Matamales-Andreu, R.; Mujal, E.; Dinarès-Turell, J.; Kustatscher, E.; Roghi, G.; Oms, O.; Galobart, À. & Fortuny, J. (2022). Early-middle Permian ecosystems of equatorial Pangaea: Integrated multi-stratigraphic and palaeontological review of the Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Earth-Science Reviews, 228: 103948. DOI: 1016/j.earscirev.2022.103948