Revisió de l'estat del coneixement de la bioespeleologia a la Vall de Sóller

Titol del treball publicat al volum de les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller.

Els naturalistes col·laboradors de la secció de Zoologia del Museu Balear de Ciències Naturals,  Mateu Vadell i Lluc Garcia, han publicat recentment un article, basat en una comunicació presentada a les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller, en el qual revisen les dades disponibles sobre la fauna cavernícola -terrestre o aquàtica- a la Vall de Sóller (Mallorca). L'article inclou una relació de les prospeccions faunístiques realitzades a les cavitats subterrànies de la vall que han pogut ser documentades, ja sigui en publicacions taxonòmiques o faunístiques, ressenyes d'exploracions o espècimens fotografiats a les cavitats o bé conservats en col·leccions científiques de tot el món. També inclou un llistat de tota la bibliografia disponible que ha pogut ser localitzada.

El treball "La bioespeleologia a la Vall de Sóller. Història de les exploracions i biodiversitat"  vol posar de manifest davant un públic no especialitzat la importància ecològica i biològica que té el medi subterrani en aquesta vall mallorquina en la qual, segons les fonts disponibles, s'han inventariat 82 cavitats. Així i tot en el treball es destaca aiximateix l'escassetat de dades biològiques ja que aquestes es limiten a unes poques cavitats i punts on el domini aquàtic subterrani és accessible. Tot i això els autors destaquen -en base a la bibliografia però també en observacions personals o altres fonts que a la vall s'han citat 29 espècies d'invertebrats cavernícoles, 16 de les quals són endèmiques i, d'aquestes, tres, el copèpode Eucyclops leschermoutouae, el colèmbol Pseudosinella subcentralis i el coleòpter Reicheia balearica, són exclusius de la Vall de Sóller. 

Presentació al museu d'un treball de Màster en Ecologia Marina de la UIB

Gabriel Moyà; Terean Sebastian; Guillem Mateu i Hilmar Hinz, després de la presentació del treball.

La biòloga sollerica i col·laboradora del Museu, Terean Sebastian Pastor, hi va presentar el passat mes de maig el seu treball final per a Màster en Ecologia Marina, obtenint una qualificació d'Excel·lent. El seu treball de recerca du per títol "Caracterització dels isòtops estables de nitrògen i carboni en els morfotipus de foraminífers epífits". La investigació ha estat dirigida pels doctors Guillem Mateu Vicens -de la Càtedra Guillem Colom de la Universitat Balear i director del museu- i Salud Deudero, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia.

La presentació del treball final del màster al tribunal que l'havia de qualificar va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Balear de Ciències Naturals, com entitat vinculada a la càtedra Guillem Colom. El tribunal va estar format pels doctors Gabriel Moyà, Guillem Mateu i Hilmar Hinz. Hi assstí també un bon grup d'oients.

El tribunal va destacar la importància dels resultats obtinguts en aquest llarg treball durant el qual sebastian ha analitzat milers d'espècimens en mostres procedents de Mallorca i de Madagascar, així com la "novetat i el gran interès d'aquests resultats per iniciar futures investigacions en aquest camp".

Estudi sobre la química de les dents de Myotragus balearicus

Els Drs. Jordana i Tornero consultant mandíbules de Myotragus de la col·lecció Waldren.

La important col·lecció de Myotragus balearicus Bate del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller (col·lecció Waldren) segueix despertant l'interès entre la comunitat científica internacional, degut sobretot a la gran quantitat de materials que conté.

Un cop més aquesta col·lecció será objecte d'un projecte científic capdavanter. El mes d'abril hem rebut la visita de dos investigadors que impulsen un estudi químic de la dentició d'aquest mamífer extint. Es tracta del Dr. Xavier Jordana, investigador de l'Institut Català de Paleontologia, i del Dr. Carles Tornero, que treballa en el Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

Els dos paleontòlegs esperen obtenir resultats interessants d'aquest treball que han iniciat, que podria revelar aspectes fins ara desconeguts de la biologia d'aquesta espècie, exemple paradigmàtic de l'evolució en condicions d'insularitat.

Descripció d'un nou pseudoescorpí cavernícola: Chthonius (Chthonius) campaneti.

El nostre col·laborador, l'incansable bioespeleòleg Mateu Vadell Grau, ha descobert recentment una nova espècie de pseudoescorpí cavernícola, recol·lectat per ell mateix a les coves de Campanet (Mallorca), una clàssica cavitat turística que des de fa quasi dos anys està estudiant intensivament baix el punt de vista bioespeleològic. La nova espècie ha estat descrita i publicada per Juan A. Zaragoza, del departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant i per Mateu Vadell, del Museu Balear de Ciències Naturals. El treball va ser publicat al darrer número de la Revista Ibérica de Aracnología. La troballa i descripció de Chthonius (Chthonius) campaneti (nomenada així per la localitat on ham estat recol·lectats els exemplars), suposa el reconeixement de la segona espècie hipogea del subgènere Chthonius a Espanya. Entre molta altra fauna desconeguda fins el moment a aquesta cavitat, el nostre col·laborador també hi ha recol·lectat dues espècies més de pseudoescorpins, ambdues conegudes d'hàbitats epigeus: Chthonius (Chthonius) ischnocheles i Chthonius (Ephippiochthonius) tetrachelatus.  El treball es completa amb una clau d'identificació de totes les espècies adscrites al subgènere Chthonius de la península Ibèrica. Part del material tipus ha estat dipositat a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals. Enhorabona als autors!

Títol i resum de l'article recentment publicat a la Revista Ibérica de Aracnología.

Les tres espècies de pseudoescorpins recol·lectades per Mateu Vadell
a les Coves de Campanet. A d'alt, la nova espècie.

Una de les ilustracions de la morfologia de la nova espècie.

Aportacions a la bioespeleologia de Jaén (Andalusia)

Aproximadament des de l'any 2009 el Museu ve col·laborant amb el Grup Espeleològic de Villacarrillo (G.E.V.) (Jaén) en la identificació dels crustacis isòpodes terrestres capturats a les cavitats subterrànies d'aquesta provincia d'Andalusia. Com a membre del museu i col·laborador de la secció de zoologia m'he encarregat durant aquests anys de la determinació del material d'aquest grup d'artròpodes remès periòdicament per Toni Pérez Fernández, auntèntic apassionat de la investigació subterrània i almamater de l'esmentat grup G.E.V. a més d'impulsor dels estudis bioespeleològics en aquesta part de la península Ibèrica.
Fruit d'aquesta col·laboració ha estat l'elaboració d'un primer catàleg dels isòpodes terrestres cavernícoles de Jaén, que fins el moment eren pràcticament desconeguts.

Porcellionides fuscomarmoratus

També he tengut el plaer de poder descriure, l'any 2008, una nova espècie de triconíscid que vaig dedicar a Toni Pérez en agraïment a la seva tasca. Trichoniscus perezi Garcia, 2008, és ara per ara l'únic issòpode terrestre estrictament  troglobi trobat en aquesta província. Els exemplars tipus provenen d'una important cavitat situada en el municipi d'Hornos en ple parc natural de les serres del Segura i Las Villas, un excepcional enclavament natural d'una gran riquesa biològica.
Darrerament Toni Pérez ha dirigit i coordinat, nuntament amb el seu pare, el també espeleòleg Antonio Pérez Ruiz, la publicació del llibre  "Los invertebrados de hàbitats subterráneos de Jaén. Investigación subterránea y catálogo", en el qual he pogut publicar un avançament dels resultats faunístics assolits durant aquesta col·laboració i en el que el nom del Museu Balear de Ciències Naturals figura un cop més devora la meva firma com entitat que ha recolzat els meus estudis carcinològics durant els darrers 30 anys.

Portada del llibre coordinat per Toni Pérez Fernández y Antonio Pérez Ruiz en el qual hem col·laborat.

Fa uns dies, la publicació digital "Gota a gota", coordinada i dirigina també per Toni Pérez, ha publicat una nota faunística signada per ell i per Lluc Garcia, sobre l'esmentat Trichoniscus perezi. Es fa un repàs de les localitats on s'ha localitzat fins ara i es publiquen també algunes imatges d'aspectes morfològics d'aquesta espècie que són, juntament amb la identificació del material d'aquesta nova localitat la meva aportació al treball. Aquí podeu veure algunes d'aquestes imatges.

Primera antena de Trichoniscus perezi, in situ. 

  

Maxil·lula (en: endit lateral).

Mandíbula dreta.

Organismes no identíficats fixats sobre el flagell antenal.

Part apical dels endopodits dels primers pleopodis del mascle.

Si voleu conèixer més detalls, us recoman que vos descarregueu l'article complet en aquest enllaç.

https://docs.google.com/file/d/0B4JcDrAba_RPcTVtaUcxQWJneFE/edit?usp=sharing

He escrit aquesta entrada al blog del Museu per agrair a Toni Pérez i al grup G.E.V. l'oportunitat que m'han donat per poder estudiar des d'aquí aquest interessant material i per donar a conèixer la tasca realitzada per ells per aprofundir en el coneixement de la biodiversitat subterrània d'aquesta part tan interessant del sud-est peninsular, una zona que de segur donarà encara moltes sorpreses zoològiques ben importants.

Lluc Garcia. Secció zoològica

Referències:

GARCIA, Ll., 2008. Trichoniscus perezi sp. n. (Oniscidea: Synocheta: Trichoniscidae), un nuevo isópodo terrestre  cavernícola de Jaén (Andalucía oriental, Sur de la Península Ibérica). Endins, 32: 175-180.

GARCIA, Ll., 2009. Trichoniscus perezi Garcia, 2008, un nuevo isópodo terrestre cavernícola (Trichoniscidae) de las Sierras de Jaén. Monografías Bioespeleológicas , 4: 1-3.

GARCIA, Ll., 2013. Isópodos terrestres (Crustacea: Oniscidea) recolectados en cavidades subterráneas de Jaén, pp. 78-85. En, "Los invertebrados de hàbitats subterráneos de Jaén". Pérez Fernández, T. y Pérez Ruiz, A. (coord.). Grupo de Espeleología de Villacarrillo (ed.), 188 pp. Jaén.

PÉREZ, T. y GARCIA, Ll., 2011. Nueva localidad para Trichoniscus perezi Garcia, 2008 (Oniscidea:
Trichoniscidae) en la provincia de Jaén (Andalucía, España). Boletín de la Sociedad Andaluza de Entomología, 17: 69-70.

PÉREZ, T. y GARCIA, Ll. 2013. Nueva localidad para el isópodo troglobio Trichoniscus perezi Garcia 2008 (Crustacea: Oniscidea: Trichoniscidae). Gota a gota, 2: 85-89 (publicat on-lime).

Jelle Reumer, del Museu d'Història Natural de Rotterdam, revisa l'estat de la col·lecció de Myotragus

El Dr. Jelle Reumer, treballant aquesta setmana al magatzem de paleontologia.

Les visites de científics al Museu Balear de Ciències Naturals continuen. Si dies enrere es va informar de la revisió de material paleobotànic de la col·lecció Bauzà a càrrec del Dr. Eduardo Barrón, del Museo Geominero de l'IGME, aquesta setmana ha estat el professor Jelle Reumer del Museu d'Història Natural de Rotterdam el que ha passat uns dies a Sóller treballant amb materials de la col·lecció Waldren. El Dr. Reumer és especialista en mamífers fòssils. Reordena material de la col·lecció de Myotragus balearicus i supervisa la feina realitzada durant els darrers anys al nostre museu pels becaris de la Reiward Academie de museologia d'Amsterdam. Aquests becaris, des de fa uns anys, treballen periòdicament al museu baix la seva coordinació.
Aquests dies el Dr. Reumer s'ha dedicat a reordenar i a compactar aquesta important col·lecció osteològica que conté milers d'espècimens d'aquest artiodàctil extingit, endèmic de les Balears.

S'ha dedicat a reordenar i compactar les sèries de restes
 fòssils de Myotragus balearicus.

La flora fòssil del Burdigalià de la col·lecció del Museu, a revisió

El Dr. Eduardo Barrón, de l'IGME, treballant aquests dies al Museu.

El Dr. Eduardo Barrón López, paleobotànic investigador del Museo Geominero del Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) ha iniciat aquests dies al Museu un treball de revisió de la la flora fòssil del Burdigalià de Mallorca de les nostres col·leccions. El museu compta entre el seu fons amb nombrosos exemplars de fòssils de plantes que sobretot formen part del llegat de Joan Bauzá Rullan i també de la col·lecció Colom. Aquest material procedeix, principalment, del jaciment del Collet de Bini (Fornalutx) i té un gran valor històric i paleontològic. Els jaciments amb fòssils de plantes del Burdigalià de Mallorca foren descrits inicialment pel paleobotànic G. Depape i pel geòleg P. Fallot (1928) i posteriorment aquesta flora va ser descrita per  J. Arènes i per G. Depape, en diversos treballs realitzats independentment o en col·laboració (1951, 1954, 1956). També hi varen dedicar treballs i notes Joan Bauzá i el mateix G. Colom.

Alguns dels exemplars de flora Burdigaliana de la col·lecció del Museu.

Aquests autors, en els seuss treballs  i descripcions, plantejaren que aquesta flora estava constituida per formes que encara habiten en l'actualitat el continent europeu, però que en la seva gran majoria estava composta per gèneres actualment absents de la flora europea i que es troben ara en regions subtropicals d'Amèrica, d'Àfrica o de Macaronèsia.  Ara, moltes dècades després aquest material dipositat al nostre museu  tornarà a ser estudiat i reinterpretat pel Dr. Barrón, a la llum dels actuals coneixements paleobotànics.

Eduardo Barrón és paleobotànic investigador del Museo Geominero, passa uns
dies a Sóller per estudiar aquest interessant material.

Esperem que hi hagi resultats interessants i que les col·leccions del museu es revaloritzin un cop més  baix el punt de vista científic.