Interès científic per la col·lecció Bauzá: Una visita de participants al 5th International Otolith Symposium

El Museu ha rebut aquesta setmana la visita d'un grup d'especialistes en otolits, participants en el 5th International Otolith Symposium que se celebra a Mallorca. Cal recordar que els otolits són materials sòlids que es troben en el sistema vestibular de molts organismes i que el seu estudi és especialment important en els peixos permetent als ictiòlegs conèixer l'edat dels individus estudiant aquestes calcificacions. Són també especialmemt importants en paleoictiologia i el Museu compta amb una notable col·lecció que forma part del fons de Joan Bauzá Rullan. Joan Bauzá col·leccionà otolits de peixos fòssils i també d'actuals, aquests darrers per a estudis comparatius i descriví algunes noves espècies de peixos fòssils en base a l'estudi d'aquestes petites estructures. El grup de participants en la visita al museu va estar encapçalada pel professor Dirk Nolf del Museu d'Història Natural de Brusel·les i, com especialista en otolits fòssils, bon coneixedor de la col·lecció de Joan Bauzá. Els acompanyà també el col·laborador del museu i expert en paleoictiologia, Guillem Mas, així com el director del MBCN, Guillem Mateu, que va ser l'encarregat de donar les explicacions pertinents. Els visitants, procedents de diverses institucions científiques de Bèlgica, Iran, Taiwan i Alemanya, van gaudir amb la col·lecció Bauzá així com també amb el fons documental i biblioteca que l'acompanya i van valorar molt positivament el treball de conservació que realitza el Museu Balear de Ciències Naturals. Per la seva banda el Dr. Guillem Mateu els va convidar a fer ús d'aquests materials en els seus estudis sobre otolits fòssils o actuals.

Alguns moments de la visita realitzada dilluns.
Els investigadors van poder consultar materials i publicacions.

Darreres publicacions de col·laboradors al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears

Els dos darrers números publicats del Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears contenen un cop més col·laboracions de membres del Museu. Com és habitual les ressenyam en aquest bloc, de forma més o menys extensa perquè els seguidors en tengueu coneixement i pogueu accedir als articles, si us interessen.

El Bolletí número 54 (corresponent a l'any 2011 però publicat molt més recentment) inclou una nota del nostre col·laborador Mateu Vadell, publicat conjuntament amb Matilde Martínez, consistent en una primera aproximació a la fauna de quilòpodes (cent peus) de la finca pública de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). En aquesta nota els autors citen per primer cop a les Balears Cryptops cf. hispanus Brölemann, 1905 i s'aporten dades corològiques sobre una altra espècie, Lithobius microdon clarki Eason, 1975, a més de dades d'altres espècies.

Una de les il·lustracions d'aquest nou treball faunístic de Mateu Vadell.

D'altra banda el volum 55 (el darrer publicat) inclou un interessant treball signat per nou autors, entre d'ells Lluc Garcia, del MBCN. Es tracta d'un estudi concebut i coordinat pel Dr. Miquel Palmer (IMEDEA-CSIC), en el que es presenten els resultats de la cartografia biogeogràfica recolzats en predictors de significat ecològic, derivats d’inventaris faunístics en els que van col·laborar diferents especialistes en els grups d'invertebrats més freqüents a la Serra de Tramuntana. El treball conclou que "la cartografia de la biodiversitat a partir de tàxons s’ha confirmat com una alternativa
vàlida als mètodes convencionals fonamentats en inventaris".

Referències:

Vadell, M. y Martínez, M. 2011. Sobre algunos quilópodos de Son Real (Santa Margarita, Mallorca).

Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 54: 75-84. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Palmer, M.; Pons, G.X.; Outerelo, R.; Vives, E.; Bellés, X.; Garcia, Ll.; Linde, M.; Gómez-Pujol, Ll. i D. March. 2012. Mapping species richness of endemic macroinvertebrates by overlapping distribution maps. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 55: 19-122.

Els noms populars dels fòssils en català

El nostre col·laborador Guillem Mas Gornals, incansable investigador en el camp de la paleontologia i molt especialment interessat en els peixos fòssils, acaba de publicar un interessantíssim treball sobre la etnopaleontonímia balear, és a dir sobre els noms populars que històricament han rebut a les Illes Balears els fòssils entre la gent del camp que els trobava per casualitat o bé que s'hi interessava de forma activa per curiositat. El treball ha estat publicat conjuntament per aquest investigador vinculat al Museu Balear de Ciències Naturals juntament amb Heracli Astudillo (Universitat de Lleida); Josep Quintana (Institut Català de Paleontologia) i Antoni Obrador (Universitat Autònoma de Barcelona). L'article, publicat per la revista Estudis Romànics du per títol "Etnopaleontonimia balear. Recull de noms populars de fòssils de les Illes Balears".(Mas et al. 2014. Estudis Romànics (Institut d'Estudis Catalans), 36: 131-164. 2014.

Segons els autors el treball s'emmarca dins la nova àrea del coneixement que suposa la Paleontologia cultural que pretén vincular aquesta disciplina científica "amb els camps de la literatura, l'heràldica, la filatèlia, les arts visuals o l'etnologia i que té com objecte d'investigació les relacions extracientífiques entre els humans i els fòssils".El treball recull fins a 61 denominacions populars per a fòssils comuns a les Illes Balears, la derivació o motivació d'aquests noms i també la seva correspondència taxonòmica.

El treball s'emmarca en el conveni de col·laboració entre el Museu Balear de Ciències Naturals i la Universitat de Lleida.

Una de les làmines explicatives d'aquest treball.

Revisió de l'estat del coneixement de la bioespeleologia a la Vall de Sóller

Titol del treball publicat al volum de les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller.

Els naturalistes col·laboradors de la secció de Zoologia del Museu Balear de Ciències Naturals,  Mateu Vadell i Lluc Garcia, han publicat recentment un article, basat en una comunicació presentada a les VIII Jornades d'Estudis Locals de Sóller, en el qual revisen les dades disponibles sobre la fauna cavernícola -terrestre o aquàtica- a la Vall de Sóller (Mallorca). L'article inclou una relació de les prospeccions faunístiques realitzades a les cavitats subterrànies de la vall que han pogut ser documentades, ja sigui en publicacions taxonòmiques o faunístiques, ressenyes d'exploracions o espècimens fotografiats a les cavitats o bé conservats en col·leccions científiques de tot el món. També inclou un llistat de tota la bibliografia disponible que ha pogut ser localitzada.

El treball "La bioespeleologia a la Vall de Sóller. Història de les exploracions i biodiversitat"  vol posar de manifest davant un públic no especialitzat la importància ecològica i biològica que té el medi subterrani en aquesta vall mallorquina en la qual, segons les fonts disponibles, s'han inventariat 82 cavitats. Així i tot en el treball es destaca aiximateix l'escassetat de dades biològiques ja que aquestes es limiten a unes poques cavitats i punts on el domini aquàtic subterrani és accessible. Tot i això els autors destaquen -en base a la bibliografia però també en observacions personals o altres fonts que a la vall s'han citat 29 espècies d'invertebrats cavernícoles, 16 de les quals són endèmiques i, d'aquestes, tres, el copèpode Eucyclops leschermoutouae, el colèmbol Pseudosinella subcentralis i el coleòpter Reicheia balearica, són exclusius de la Vall de Sóller. 

Presentació al museu d'un treball de Màster en Ecologia Marina de la UIB

Gabriel Moyà; Terean Sebastian; Guillem Mateu i Hilmar Hinz, després de la presentació del treball.

La biòloga sollerica i col·laboradora del Museu, Terean Sebastian Pastor, hi va presentar el passat mes de maig el seu treball final per a Màster en Ecologia Marina, obtenint una qualificació d'Excel·lent. El seu treball de recerca du per títol "Caracterització dels isòtops estables de nitrògen i carboni en els morfotipus de foraminífers epífits". La investigació ha estat dirigida pels doctors Guillem Mateu Vicens -de la Càtedra Guillem Colom de la Universitat Balear i director del museu- i Salud Deudero, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia.

La presentació del treball final del màster al tribunal que l'havia de qualificar va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Balear de Ciències Naturals, com entitat vinculada a la càtedra Guillem Colom. El tribunal va estar format pels doctors Gabriel Moyà, Guillem Mateu i Hilmar Hinz. Hi assstí també un bon grup d'oients.

El tribunal va destacar la importància dels resultats obtinguts en aquest llarg treball durant el qual sebastian ha analitzat milers d'espècimens en mostres procedents de Mallorca i de Madagascar, així com la "novetat i el gran interès d'aquests resultats per iniciar futures investigacions en aquest camp".

Estudi sobre la química de les dents de Myotragus balearicus

Els Drs. Jordana i Tornero consultant mandíbules de Myotragus de la col·lecció Waldren.

La important col·lecció de Myotragus balearicus Bate del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller (col·lecció Waldren) segueix despertant l'interès entre la comunitat científica internacional, degut sobretot a la gran quantitat de materials que conté.

Un cop més aquesta col·lecció será objecte d'un projecte científic capdavanter. El mes d'abril hem rebut la visita de dos investigadors que impulsen un estudi químic de la dentició d'aquest mamífer extint. Es tracta del Dr. Xavier Jordana, investigador de l'Institut Català de Paleontologia, i del Dr. Carles Tornero, que treballa en el Museu Nacional d'Història Natural de Paris.

Els dos paleontòlegs esperen obtenir resultats interessants d'aquest treball que han iniciat, que podria revelar aspectes fins ara desconeguts de la biologia d'aquesta espècie, exemple paradigmàtic de l'evolució en condicions d'insularitat.

Descripció d'un nou pseudoescorpí cavernícola: Chthonius (Chthonius) campaneti.

El nostre col·laborador, l'incansable bioespeleòleg Mateu Vadell Grau, ha descobert recentment una nova espècie de pseudoescorpí cavernícola, recol·lectat per ell mateix a les coves de Campanet (Mallorca), una clàssica cavitat turística que des de fa quasi dos anys està estudiant intensivament baix el punt de vista bioespeleològic. La nova espècie ha estat descrita i publicada per Juan A. Zaragoza, del departament d'Ecologia de la Universitat d'Alacant i per Mateu Vadell, del Museu Balear de Ciències Naturals. El treball va ser publicat al darrer número de la Revista Ibérica de Aracnología. La troballa i descripció de Chthonius (Chthonius) campaneti (nomenada així per la localitat on ham estat recol·lectats els exemplars), suposa el reconeixement de la segona espècie hipogea del subgènere Chthonius a Espanya. Entre molta altra fauna desconeguda fins el moment a aquesta cavitat, el nostre col·laborador també hi ha recol·lectat dues espècies més de pseudoescorpins, ambdues conegudes d'hàbitats epigeus: Chthonius (Chthonius) ischnocheles i Chthonius (Ephippiochthonius) tetrachelatus.  El treball es completa amb una clau d'identificació de totes les espècies adscrites al subgènere Chthonius de la península Ibèrica. Part del material tipus ha estat dipositat a la col·lecció del Museu Balear de Ciències Naturals. Enhorabona als autors!

Títol i resum de l'article recentment publicat a la Revista Ibérica de Aracnología.

Les tres espècies de pseudoescorpins recol·lectades per Mateu Vadell
a les Coves de Campanet. A d'alt, la nova espècie.

Una de les ilustracions de la morfologia de la nova espècie.