El Museu col·labora amb IDE@-SEA, un projecte pioner sobre la biodiversitat d'artròpodes

El Museu Balear de Ciències Naturals ha col·laborat en la creació d'IDE@-SEA, el primer portal/revista digital específicament dedicada a la biodiversitat d'artròpodes continentals i marins de la Península Ibèrica, Illes Balears i illes macaronèsiques. La iniciativa va partir fa aproximadament un any de  l'incansable Antonio Melic, president de la Sociedad Entomológica Aragonesa (SEA), aracnòleg i editor de les reconegudes publicacions d'aquesta socientat científica d'àmbit ibero-americà.

La confecció d'aquesta primera fase ha estat extremademnt laboriosa i se composa de 104 Manuals - 1.492 pàgines- que inclouen una introducció al projecte, una guia i clau general d'Artròpodes i diversos capítols específics sobre la biodiversitat ibèrica i de cada un dels arxipèlags macaronésics considerats (Canàries, Açores i Madeira), a més dels dedicats a la conservació d'artròpodes, les espècies exòtiques i invasores i la pròpia taxonomia
Els quatre blocs següents, dedicats cadascun a un subphylum concret (Chelicerata, Myriapoda, Hexapoda i 'Crustacea') inclouen 95 manuals sobre un o diversos ordres d'artròpodes, fins a completar l'espectre de 108 ordres citats del nostre territori i aigües. Estam parlant d'una xifra d'artròpodes que oscil·larà entre les 50.000 i les 60.000 espècies.
Tots aquests manuals, elaborats per gairebé 140 especialistes (als quals cal sumar més de 100 col·laboradors, especialment gràfics), ja estan disponibles en format de lliure accés. Des de la SEA s'ha informat que en els propers dies estarà tot el projecte en funcionament i s'incorporaran diverses eines de recerca, alarma o avís de novetats, etc.
La col·laboració del Museu ha consistit en la redacció del manual dedicat al subordre Isopoda Oniscidea (someretes o isòpodes terrestres) que ha estat íntegrament elaborat per Lluc Garcia Socias.

Per primera vegada els naturalistes o estudiants de biologia (zoologia) interessats en els artròpodes tendran una eina accessible en llengua castellana que dóna una visió de conjunt de tota la fauna iberomacaronèsica. En fases subsegüents està previst anar publicant manuals d'altres rangs taxonòmics, com famílies, i també claus de determinació, catàlegs, etc.

Podeu accedir a la primera fase d'IDE@-SEA en el següernt enllaç:http://www.sea-entomologia.org/IDE@/

I específicament a la col·laboració del Museu al següent enllaç:http://www.sea-entomologia.org/IDE@/revista_78.pdf

Paragalene longicrura: la col·lecció de crustacis incorpora un exemplar 'il·lustre'

Aquesta setmana ha quedat integrat en la col·lecció de crustacis decàpodes un exemplar de cranc molt interessant. Es tracta d'un espècimen mascle de Paragalene longicrura (Nardo, 1868) una de les espècies de braquiürs més rares i enigmàtiques de la Mediterrània. L'exemplar en qüestió té, a més, una història curiosa. A finals de l'hivern de l'any 2011 vam rebre una cridada de l'Aquari del Centre d'Interpretació de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi, per oferir-nos un exemplar de Paragalene longicrura, capturat anys abans a una cova submarina de la costa NE de Mallorca, i que havia mort per causes naturals després de viure uns anys a l'esmentat aquari (segurament fins llavors l'únic del món on es podia veure viva aquesta espècie). Jo personalment me vaig desplaçar a la Colònia per anar a cercar l'exemplar i dur-lo al museu on l'hem mantingut congelat fins aquesta setmana.Més de quatre anys després ha quedat finalment preparat i integrat a la col·lecció amb el número de registre MBCN 18106 de la col·lecció general.

L'exemplar encara congelat, minuts abans de la seva preparació.

Què té d'especial aquesta espècie? Moltes coses. Tot i que el seu descobriment i descripció data de l'any 1868 -per part del naturalista italià Giovanni Domenico Nardo (1802-1877) de Venècia, un dels impulsors de la Història Natural italiana i especialment de l'estudi de la fauna marina- en els 120 anys posteriors a la seva descripció original només s'havien pogut capturar 5 exemplars! Tot indicava que era una espècie raríssima circumscrita a la Mar Mediterrània (endèmica) però posteriorment, a finals dels 1970, el carcinòleg alemany Michael Türkay la descobrí a Madeira. La primera cita d'aquesta espècie a Balears data també d'aquesta època i va ser també la primera vegada (i crec que fins ara única) que es trobava en aigües Ibèriques. Aquesta presència a Balears -donada a conèixer en diversos treballs per Josep Mª Gili, Enric Macpherson, Joan Lluis Pretus i Lluc Garcia, va suposar també començar a conèixer una mica més, no gaire, la seva biologia: a Balears viu a les coves submarines obscures i segurament deu ser un dels llocs de la Mediterrània on s'han conservat més poblacions (això està per demostrar).

Actualment les cites científiques de Paragalene longicrura són encara molt escasses la qual cosa pot ser un reflex de que ens trobam davant una espècie relicte que forma petites poblacions molt aïllades dins la seva àrea de distribució. Fins ara s'ha localitzat l'espècie a punts molt concrets de Madeira, Canàries, Mallorca, Menorca, Malta, Badia de Nàpols, illes de la Toscana, Mar Adriàtica, illa d'Skyros (Egeu), de les remotes illes gregues de Kastellorizo i Rodes i a Algèria.

Paragalene longicrura (Nardo, 1868) en vista dorsal i ventral.

La seva sistemàtica també ha estat discutida. S'ha classificat dins diferents famílies y en l'actualitat està inclosa dins la família Progeryonidae, creada el 2005 i que inclou només tres gèneres.

Tot ique vaig citar aquesta espècie a Balears l'any 1985 (http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/170846/244889) un dels dos exemplars que tenia a la meva col·lecció el vaig dipositar al l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i l'altra es va perdre accidentalment. Per tant aquest que protagonitza el post d'avui és l'únic que fins el moment es conserva en una col·lecció científica de Balears. Afortunadament l'enigmàtic i rar cranc ha estat darrerament documentat viu al seu hàbitat natural per diversos fotògrafs submarins que, per precaució, no han revelat les coves on es troba i hi viu des de fa milions d'anys. Hi ha fotos fantàstiques realitzades a coves Menorca pel fotògraf Rolland Bach. Es poden veure a l'apartat de decàpodes del seu bloc http://rolandbach.jimdo.com/unterwasserfotos/gliederf%C3%BCsser/

Paragalene longicrura és un tresor de la biodiversitat marina balear.

Procés de preparació de l'exemplar ja integrat dins la col·lecció del Museu.

PD. Mentres escrivia aquest article m'he adonat que per error vaig anotar a l'etiqueta una família a la que Paragalene no hi ha estat mai inclosa: Eriphiidae. És un error que hauré de corregir.

Ha mort el Dr. Guillem Mateu i Mateu, oceanògraf, micropaleontòleg i Membre d'Honor del Museu

El Museu Balear de Ciències Naturals va patir el passat dissabte dia 21 de març una gran pèrdua. Aquest dia va morir a Palma el Dr. Guillem Mateu i Mateu, membre d'honor i assessor científic del nostre museu, destacat oceanògraf, micropaleontòleg i professor. Guillem Mateu i Mateu tenia 84 anys d'edat. El Dr. Mateu va ser un pioner en el seu camp, un dels primers científics espanyols en l'estudi dels foraminifers com indicadors ecològics en els ecosistemes actuals i fòssils. L'any 2003 va ser distingit amb el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva prolífica trajectòria investigadora i acadèmica.

Guillem Mateu i Mateu havia nascut a Caimari l'any 1930 i, després de llicenciar-se en Biologia per la Universitat de Barcelona, impulsà els estudis de Biologia a les Illes Balears contribuint decisivament a la implantació d'aquests estudis l'any 1976 a la Facultat de Ciències, d'on sortí la primera promoció de biòlegs mallorquins avui molts d'ells destacats investigadors.

També va ser president de la Societat d'Història Natural de les Balears, entitat des de la qual va afavorir l'entrada de joves estudiants i aficionats a les Ciències Naturals, molts dels quals hem continuat fins al dia d'avui aquesta vocació afavorida pel seu gran interès d'inculcar en els més joves el 'cuquet' de l'estudi de la natura.

L'any 1976 El Dr. Guillem Mateu i Mateu va entrar a formar part de l'equip d'investigació i de la plantilla de l'Institut Espanyol d'Oceanografia , tasca que compaginà amb la docència a la Universitat de les Illes Balears on ensenyà Micropaleontologia fins l'any 1995. Amb la seva jubilació com treballador del Centre Oceanogràfic de Balears, va continuar encara la tasca docent a la UIB, on a partir del 1996 passà a ser Professor Emèrit.

Al llarg de tota la seva vida professional va tenir com a principal objectiu continuar la tasca científica del geòleg i micropaleontòleg solleric Guillem Colom i Casasnovas, que sempre considerà el seu gran mestre.

Autor de nombrosos treballs es dedicà sobretot a l'estudi de l'aplicació dels foraminífers com indicadors biològics i ecològics a més de publicar altres estudis sobre taxonomia, micropaleontologia i ecologia relacionats amb aquests microorganismes.

La seva opus magna va ser coordinar la revisió completa en diversos volums de tota la feina taxonòmica de Guillem Colom Casasnovas, publicant també diversos llibres i treballs sobre la seva biografia i contactes epistolars. El maig de l'any 2006 la Universitat de les Illes Balears li va retre un homenatge amb motiu de la celebració dels 30 anys de la implantació dels estudis de Biologia a la UIB. En els darrers anys treballà perquè la Universitat donés continuïtat als treballs de Guillem Colom aconseguint la creació de la Càtedra que du el seu nom i que està vinculada al nostre Museu.

El Museu Balear de Ciències Naturals, depositari del llegat i col·leccions científiques de Guillem Colom Casasnovas el va tenir sempre entre els seus membres més destacats i el va nomenar Soci d'Honor.

Amb la mort de Guillem Mateu i Mateu, Mallorca ha perdut una gran persona i un gran científic, compromès amb tots els valors que identifiquen aquesta terra, la seva tradició científica, la seva llengua i la seva cultura.

A nivell personal per a tots els que formam part d'aquest Museu -socis, col·laboradors, personal i directius- deixarà un buit impossible d'omplir. Cal recordar a més que seu fill, el Dr. Guillem Mateu i Vicens, és actualment el director del Museu.

Des d'aquest humil bloc volem deixar constància d'aquesta pèrdua i fer arribar el condol a tota la seva família així com també a tots els amics, col·laboradors i deixebles que tant l'apreciaven i l'estimaven.

Trobada internacional de biologia subterrània

Tenim el plaer d'anunciar que el Museu Balear de Ciències Naturals acollirà el proper setembre el IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea (EIBS) que reunirà a Sóller especialistes d'Espanya i Portugal. Aquest esdeveniment estarà en la mateixa línia de les anteriors trobades que es van celebrar per primera vegada a València l'estiu de l'any 2009, per iniciativa del Museu Valencià d'Història Natural i que van tenir continuitat en ulteriors edicions dutes a terme a la Universitat d'Aveiro (Portugal) el 2011, i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 2013.

Recentment s'ha convidat el museu solleric a organitzar -juntament amb l'Institut Mediterrani d'Estudis avançats de Balearers (IMEDEA-CSIC) - l'edició d'enguany d'aquesta aquesta trobada bianual de tècnics i investigadors en biologia subterrània de la Península Ibèrica, Balears i de les illes macaronèsiques. Els organitzadors han pensat en la idoneïtat de l'illa de Mallorca, d'una part per les bones comunicacions existents entre l'arxipèlag i la resta del territori marc de les jornades i també per la importància històrica que en el seu moment van jugar les Illes Balears en el desenvolupament de la bioespeleologia. Una tradició que el Museu Balear de Ciències Naturals s'ha esforçat en mantenir en la mesura de les seves possibilitats, tant pel que fa als aspectes científics com als divulgatius.

El IV EIBS tractarà sobre la biodiversitat, l'ecologia i la conservació de la fauna de les cavitats subterrànies i d'altres hàbitats hipogeus de la Península Ibérica, Balears i Macaronèsia (Canàries, Azores i Madeira), a través de sessions de comunicacions orals i de posters. Es preveu també la organització prèvia d'un seminari teòrico-pràctic sobre biologia subterrània així com altres activitats, excursions, etc. L'objectiu és presentar i debatre resultats i avenços en el camp de la biologia subterrània i també possibilitar la presentació de projectes relatius a aquest camp de la ciència.

La trobada tendrà lloc els dies 25,26 i 27 de setembre.

Xerocrassa ferrutxensis Forés & Altaba sp.n., un nou exemplar tipus per a les col·leccions del museu

Els malacòlegs mallorquins Maximino Forés i Christian R. Altaba han publicat recentment (28-XII-2014) una nova espècie de caragol terrestre endèmic i han dipositat al nostre museu l'exemplar holotip que han fet servir per a la descripció. Es tracta del gasteròpode Xerocrassa ferrutxensis, Forés & Altaba el primer del seu gènere que presenta pilositat a la closca. El treball ha estat publicat a la revista Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, que li ha dedicat una monografia de la seva sèrie malacològica. Podeu veure les figures de la publicació al següent enllaç. Enhorabona als autors i l'agraïment del museu per la donació del material tipus.

http://museugeologic.blogspot.com.es/2015/02/amics-del-museu-scripta-ii-serie.html

Arriben al museu els primers exemplars de Lasius balearicus, la primera formiga endèmica descrita a Balears

Fa pocs dies el Museu ha vist enriquides les seves col·leccions amb tres exemplars de Lasius balearicus Talavera, Espadaler & Vila, 2014, la primera formiga endèmica descrita a les Illes Balears.

Un dels paratipus de Lasius balearicus arribats aquesta setmana al Museu. Son tres obreres conservades en sec, capturades al Puig des Teix a 919 m.s.n.m. el 12 d'octubre del 2008 per R. Vila i G. Talavera.

El descobrimert i descripció de Lasius balearicus per part d'aquests investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Ciutat Comtal, publicat fa només uns mesos en el darrer número de la revista Journal of Biogeography, ha tengut més ressò mediàtic del que solen tenir aquests treballs degut a que -segons ja reflecteix el títol de l'article científic (Discovered just before extinction? The first endemic ant from the Balearic Islands[Lasius balearicus sp. nov.]is endangered by climate change- l'estudi ha posat de manifest que les prediccions dels models de distribució de les poc nombroses colònies d'aquesta espècie trobades, l'efecte del canvi climàtic i la baixa diversitat genètica detectada amb les proves d'ADN, fan pensar en el perill que corre la supervivència de l'espècie, fins i tot a curt termini.

Exemplar de Lasius balearicus il·lustrat en el treball original.

Els investigadors també han destacat que aquesta la formiga mallorquina pot esdevenir "una nova icona de la conservació per a la fauna balear, i a més posa en el punt de mira, novament, la fragilitat dels ecosistemes i la importància de protegir i conservar els hàbitats naturals, per poc importants i remots que puguin semblar a priori". El seu hàbitat són les àrees culminals de la Serra de Tramuntana on -com passa amb alguns altres invertebrats endèmics de Mallorca o de Balears- forma petites poblacions aïllades i fràgils.

Relació de col·leccions en les que s'ha dipositat material tipus de la mateixa colònia d'on procedeix l'holotipus, que ha anat a parar al Museu d'Història Natural de Londres.

Sigui com sigui el material d'aquesta espècie dipositat al nostre museu pel Dr. Xavier Espadaler(tres obreres procedents d'un formiguer localitzat el 2008 al Puig del Teix que han estat designades com paratipus pels autors), enriqueix a partir d'ara les nostres col·leccions de referència i la tipoteca del museu, un material que juntament amb el dipositat a altres importants museus del món, servirà per facilitar futures revisions o identificacions de l'espècie. Esperem que encara passin molts anys o segles fins que ja no sigui més que un testimoni d'una biodiversitat irremeiablement perduda.

Presentació del catàleg de Myxomicets de Balears

Amb motiu de la celebració al Museu de la Jornada Micològica de Tardor es va celebrar el passat dissabte dia 22 de novembre la presentació del llibre "Myxomycetes de las Islas Baleares. Catálogo de especies" una obra que a partir d'ara serà referència obligada per a tots aquells que s'interessin en l'estudi d'aquest interessant grup de fongs. El catàleg ha estat elaborat pels investigadors Carlos Lado, del Reial Jardí Botànic de Madrid-CSIC i reconegut especialista d'aquest grup i per i Josep Ll. Siquier, micòleg i investigador molt vinculat al Museu i a la seva secció micològica.

El catàleg és fruit d'anys de feina de camp i d'investigació de gabinet d'aquests dos especialistes i posa de manifest la gran importància que tenen els myxomicets en la flora micològica balear en la que s'han citat al llarg dels anys 122 espècies d'aquests fongs la qual cosa suposa el 13 per cent del total d'espècies conegudes a nivell mundial!

Els autors no dubten en qualificar les nostres Illes com un "reservori natural d'aquests microorganismes formadors d'humus que confirma la riquesa biològica de la regió mediterrània, autèntic 'hotspot' de la biodiversitat del planeta".

Una ressenya completa de l'obra dels Drs. Lado i Siquier es pot llegir en aquest enllaç:

http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/jardin/contenido.php?Pag=236&tipo=noticia&cod=3561

Enhorabona als dos autors per aquesta interessant aportació i també l'agraïment del Museu Balear de Ciències Naturals per haver-lo escollit com lloc de presentació de l'obra.



Carlos Lado (esquerra) i Josep Ll. Siquier, amb la seva obra durant la seva presentació al MBCN.