divendres, 29 d’octubre del 2021
L'associació "Museu Balear de Ciències Naturals" compleix avui 40 anys
Tot i que des de fa un temps que el museu ha passat a ser gestionat per la fundació Jardí Botànic de Sóller, l'associació forma part del Patronat de la Fundació, des d'on i segueix treballant perquè el museu i el jardí continuïn progressant com a institucions científiques i divulgadores de la natura, una tasca que, almenys de forma oficial, va néixer fa quatre dècades tal dia com avui.
Felicitats!
dilluns, 25 d’octubre del 2021
El Museu, present a les Jornades d'Estudis Locals dedicades a Guillem Colom
Els propers divendres i dissabte, dies 5 i 6 de novembre, se celebrarà la XVI edició de les Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, un esdeveniment organitzat pel Grup de Recerca i Estudis Sollerics en el qual el nostre Museu tindrà enguany un doble protagonisme. Cal recordar en primer lloc que aquesta edició de les Jornades es desenvoluparà enguany al casal municipal de Can Xoroi, a Fornalutx, i que està dedicada al naturalista Guillem Colom Casasnovas , fill il·lustre de Sóller i membre d'honor del nostre Museu, on es conserven les seves col·leccions i fons bibliogràfic i documental.
Per aquest motiu la ponència inaugural de les Jornades anirà a càrrec del Dr. Guillem Mateu Vicens, membre de l'equip de col·laboradors del Museu, professor de la UIB i directiu de l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals. La ponència inaugural durà per títol "Algunes de les principals contribucions científiques de D. Guillem Colom Casasnovas" i s'impartirà el divendres dia 5, a les 19:45 h., coincidint amb l'acte oficial d'obertura de les Jornades.Per part nostra també presentarà una comunicació Lluc Garcia, amb el títol "Guillem Colom i les pluges de fang de 1947". Aquesta comunicació ha estat programada per a la sessió matutina de dissabte, dia 6, a les 09:30.
Al llarg de les Jornades, en les que es presentaran diversos temes relacionats amb història, geografia, cultura, arquitectura, arqueologia i medi ambient relacionals amb la Vall, també hi haurà altres comunicacions dedicades al naturalista solleric, però sobre altres aspectes no científics de la seva vida. Així, divendres a les 17:15 l'historiador Antoni Quetglas llegirà la comunicació titulada "Guillem Colom Casasnovas i la Unión de Intelectuales Católicos (1950-1953)".
Aquesta edició de les Jornades té un especial significat pel nostre Museu atès que Guillem Colom Casasnovas, de reconegut prestigi científic en l’àmbit internacional, inspirà la seva creació i va ser un dels seus principals avaladors.
diumenge, 24 d’octubre del 2021
Nova aportació del Museu al coneixement de les praderies marines antigues
La prestigiosa revista Sedimentology ha publicat aquest mes d'octubre un article d'investigació del que és coautor el nostre col·laborador científic Guillem Mateu Vicens. En aquest treball, que signa en coautoria amb Juan Ignacio Baceta, investigador de la Universitat del País Basc, els autors posen de manifest que, des de la seva aparició a finals del Cretaci, fa més de 60 milions d'anys, les fanerògames marines (com ho és per exemple l'espècie actual Posidonia oceanica) han jugat un paper principal en la producció i la sedimentació de carbonats en aigües poc profundes i entorns propers a la costa, mantenint una fàbrica de carbonats prolífica i contribuint a l'acumulació de sediments.
El Dr. Mateu durant una immersió en una praderia de fanerògames marines.
Aquesta aportació dels autors documenta diversos episodis d'aparició de praderies de fanerògames en un ambient de delta durant l'Eocè (fa poc més de 40 milions d'anys), mentre s'estaven formant els Pirineus.Els autors conclouen, entre altres qüestions, com la identificació i la interpretació correcta d’ambients del passat amb herbes marines són crucials per reconstruir les condicions paleoecològiques dels ambients marins poc profunds de l'antiguitat. El Dr. Mateu signa aquest treball en qualitat de col·laborador del Museu i membre del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB i de la Càtedra Guillem Colom Casasnovas de Micropaleontologia. Enhorabona als autors per aquesta important contribució.
Referència. Baceta, J.I. & Mateu-Vicens, G. 2021. Sedimentology (2021): 1-44. doi: 10.1111/sed.12937
Un Isòpode terrestre no autòcton detectat per primera vegada a la Península ibèrica
La detecció precoç d'espècies introduïdes en un determinat territori o ecosistema és de vital importància per disposar de dades que permetin controlar el seu potencial com a espècies invasores. Recentment (octubre, 2021) el nostre Museu ha participat activament en la identificació i primera cita a la península Ibèrica d'una espècie d'Isòpode terrestre (popularment somereta del Bon Jesús) que és al·lòctona a aquesta fauna. Es tracta de Armadillidium cf. arcangelii, molt semblant a altres espècies comunes que viuen a la regió Mediterrània, però que és endèmica de la fauna italiana.
Exemplars mascle i femella d'Armadillidium cf. arcangelii, localitzats a la Minas de Ambroz (Madrid) (agafat de Garcia & Cabanillas, 2021).
La localització d'aquests primers exemplars s'emmarca dins un estudi faunístic més ampli d'una zona degradada de la ciutat de Madrid que ara es vol recuperar ecològicament gràcies a una iniciativa ciutadana. Els resultats d'aquest estudi, s'estan publicant en diversos treballs i notes científiques dedicats als diferents grups animals i vegetals inventariats en aquesta zona, que ha resultat tenir una biodiversitat molt rica i sorprenent. En el cas dels Isòpodes terrestres, l'estudi ha anat a càrrec de Lluc Garcia, per part del Museu de Ciències Naturals de Sóller, i David Cabanillas, de l'Associació Fotografía y Biodiversidad de Madrid. L'estudi porta per títol "Los isópodos terrestres (Crustacea, Isopoda, Oniscidea) del entorno de las Lagunas de Ambroz: una zona urbana en proceso de renaturalización en el municipio de Madrid (España), i ha estat publicat al Boletín de la Asociación Española de Entomología (Boln. Asoc. esp. Ent., 45 (3-4): 161-175/ONLINE).
En aquest article els autors citen i comenten un total d'onze espècies de someretes en aquesta zona, després d'haver estudiat un total de 433 exemplars, recol·lectats entre 2020 i 2021. Algunes d'aquestes espècies s'han assenyalat per primera vegada a la regió central ibèrica.
Pel que fa a Armadillidium cf. arcangelii, ha estat localitzada en els darrers anys a diferents punts de la part més occidental d'Europa, especialment dins hivernacles del Regne Unit, a França, a Portugal i ara també a Espanya, on probablement compareixerà a molts altres punts, ja que sembla que s'està estenent ràpidament, probablement a causa d’activitats humanes relacionades amb la jardineria o l'agricultura.
Es tracta per tant d'una nova aportació del Museu al coneixement de la fauna ibèrica d'Isòpodes terrestres, i també mèrit del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, del qual també Lluc Garcia és col·laborador.
divendres, 30 d’abril del 2021
Un article de col·laboradors del Museu sobre un interessant mol·lusc
La revista de paleontologia Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis ha publicat recentment a la seva sèrie de malacologia un article que signen conjuntament tres col·laboradors habituals del Museu, Mateu Cifre (cofundador de la nostra associació), Maximino Forés i Xavier Canyelles. Amb el títol de “Glycymeris inflata, especie viviente y no fósil. Nuevos datos", els autors exposen la seva teoria i aporten noves dades paleontològiques, de què aquest mol·lusc marí que es creia extint des del Plistocè superior, encara viu actualment a la mar Mediterrània. Aquest descobriment paleontològic ja va ser aportat per un dels coautors, Maximino Forés, l'any 2006 en una comunicació conjunta presentada amb l'expert malacòleg Christian R. Altaba i amb Sebastià Monserrat, baix el títol "Long term environmental record in Glycimeris inflata, a relic of Mediterranean old growth soft bottoms". Ara Cifre, Forés i Canyelles tornen al tema i aporten noves evidències de l'existència al nostre mar d'aquesta reliquia biològica. Enhorabona.
dimecres, 28 d’abril del 2021
Noves aportacions al coneixement dels Isòpodes terrestres ibèrics
Des del mes d'octubre de 2020 diferents treballs realitzats en col·laboració amb el Museu han permès la descripció de noves espècies per a la ciència pertanyents al grup dels crustacis isòpodes terrestres. Una de les descobertes més interessants ja es va anunciar pel mes d'agost i va ser el d'un nou gènere i espècie de somereta cavernícola procedent de la Cueva de la Pileta de Màlaga, que es va denominar com Baeticoniscus bullonorum. El treball va anar a càrrec de Lluc Garcia, col·laborador del Museu i d'Arià Miralles i Toni Pérez Fernández, respectivament de la Institució Catalana d'Història Natural i del Grupo Espeleológico de Villacarrillo, Jaén (vegeu entrada anterior a aquest mateix bloc). Però aquesta és nomes una de les aportacions que el Museu ha fet en el darrer any amb relació a aquest interessant grup d'artròpodes. Així, el mes d'octubre de 2020 els mateixos autors van publicar el descobriment d'una altra espècie cavernícola d'Andalusia, també d'una cavitat de Màlaga. En aquest cas la descripció de la nova espècie es va publicar al Journal of Subterranean Biology. Es tracta d'una somereta amb fortes afinitats amb espècies similars de la Mediterrània oriental. Els seus autors l'han batiada com Graeconiscus gevi.
Però entre els darrers mesos del 2020 i el que duem del 2021 el Museu ha participat també en altres quatre treballs publicats per Lluc Garcia, que també treballa en col·laboració amb el Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, i els seus col·laboradors. Aquestes publicacions han suposat la descripció de quatre noves espècies més de someretes i la confirmació d'una altra espècie que es dubtava que visqués a la península Ibèrica.
Així el mes de novembre es va descriure com a espècie nova Armadillidium nahumi, procedent de la zona pirinenca de Lleida. Els exemplars tipus d'aquesta espècie es conserven al nostre museu.
El mes de novembre es va publicar un treball amb la descripció de dues noves espècies -denominades Mica iberica i Porcellio cibioi- ambdues de la regió central ibèrica- En aquest cas el treball ha comptat amb la col·laboració del Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (Universitat d'Alacant), del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i del Museu Estatal de Zoologia de Moscou (Russia). La publicació es va fer al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears.
Una altra nova espècie procedent d'Extremadura -Porcellio wadianae-, també ha estat descrita i publicada aquest mes d'abril, per Lluc Garcia, Daniel Parejo-Pulido i Emmanuel Séchet. En aquest treball publicat a la revista Graellsia del Museu Nacional de Ciències Naturals també s'aporten dades inèdites sobre els Isòpodes terrestres d'Extremadura, inclosa la redescripció d'una interessant espècie poc coneguda: Porcellionides elegans.
Garcia, Ll. 2020a. Armadillidium nahumi n. sp. (Crustacea: Oniscidea: Armadillidiidae), a new terrestrial isopod from catalan Pre-Pyrenees (Iberian Peninsula). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 89-96. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444- 8192. Palma (Illes Balears). https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2020v063/p089.dir/Bolleti_2020v063p089.pdf
Garcia, Ll. 2020b. Description of Mica iberica sp. nov. and Porcellio cibioi sp. nov., two new terrestrial isopods previously confused with Porcellio ingenuus BuddeLund, 1885 (Isopoda: Oniscidea: Porcellionidae). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 159-173. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears). https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiHistoriaNatural/index/assoc/Bolleti_/2020v063/p159.dir/Bolleti_2020v063p159.pdf
Garcia, Ll., Cabanillas, D., Robla, J. 2021. Confirmation of the presence of Philoscia muscorum (Scopoli, 1763) (Isopoda: Oniscidea: Philosciidae) in the Iberian Peninsula. Bulletin of the British Myriapod & Isopod Group, 33: 79-87.
Garcia L, Parejo-Pulido D, Séchet E. Una nueva especie de Porcellio Latreille, 1804 (Crustacea: Isopoda: Oniscidea) de España y primeros datos sobre los isópodos terrestres de Extremadura. Graellsia [Internet]. 22 de abril de 2021 [citado 30 de abril de 2021];77(1):e125.
http://graellsia.revistas.csic.es/index.php/graellsia/article/view/641
diumenge, 9 d’agost del 2020
Un nou gènere i espècie d'isòpode terrestre descobert a una famosa cova de Málaga
| Dos exemplars de Baeticoniscus bullonorum n.gen, n. sp. fotografiats 'in situ' per Adrià Miralles a la Cueva de la Pileta de Benaoján (Foto: Adrià Miralles-Núñez) |
En aquest cas la troballa que va donar peu a aquesta descripció es remunta a varis anys enrere ja que els primers exemplars van arribar al nostre col·laborador fa més de 15 anys tot i que inicialment quedaren pendents d'identificació. Anys després (2015) Toni Pérez i Adrià Miralles pogueren recol·lectar més exemplars durant una exploració de la cavitat i els remeteren pel seu estudi. El treball de gabinet ha estat laboriós ja que va ser difícil trobar les correctes afinitats d'aquest isòpode per poder-lo classificar correctament. Finalment es va haver d'instaurar un nou gènere per a ell, de moment monotípic, és a dir que sols es coneix una única espècie. Pertany a la família dels triconíscids i a la subfamília dels haploftalmins (Trichoniscidae: Haplophthalminae). Aquesta família d'Isòpodes terrestres inclou actualment prop d'un centenar de gèneres i unes 600 espècies descrites. La majoria de triconíscids estan vinculats a ambients epigeus humids i, sobretot, a cavitats subterrànies. Son de mida petita o molt petita, generalment despigmentats i molts d'ells, sense ulls. La nova espècie també és cega i despigmentada, una característica habitual en els artròpodes troglobis. Els exemplars mesuren uns 3.5 mm de llarg.
En el cas de Baeticoniscus bullonorum n.gen., n.sp. presenta afinitats amb un altre representant del mateix grup que viu a la mateixa Cueva de la Pileta i que també es coneix d'una altra cova de Cádiz i d'una de Gibraltar (Iberoniscus breuili). I també presenta afinitats amb algunes espècies trobades únicament a cavitats de la regió balcànica (Strouhaloniscellus biokovoensis i S. anophthalmus); de la regió d'Àtica, a Grècia (Acteoniscus petrochilosi) i dels Alps orientals, a Itàlia (Paracyphoniscus meggiolaroi). Per tant es tracta també d'una troballa de gran interès per entendre l'evolució d'aquestes espècies a Europa i el seu origen. La nostra enhorabona als tres autors.







