Dues noves publicacions del Museu al Bolletí de la Societat d'Història Natural

 El volum en curs del Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears (Volum, 65/2022) ja ha publicat online fins al dia d'avui dos articles faunístics elaborats per socis/col·laboradors del Museu, amb novetats faunístiques per a les Illes Balears.

L'11 de maig Joan Díaz Calafat i Lluc Garcia van publicar una nota sobre la presència a Balears d'una nova vespa d'interès sanitari pertanyent al gènere Cephalonomia (família Bethylidae).Aquest és el primer cop que una d'aquestes vespes que parasiten corcs de fusta, però que causen doloroses picades en els humans de les cases infestades es troba a les Balears i el segon pic que es reporta a Espanya.

A més en aquest cas els exemplars es van fer arribar al Museu  a través de Toni Sacarés, membre de l'Associació i col·laborador, que es va preocupar de recollir els espècimens. Havien comparegut a un domicili de Sóller i picat a un dels seus inquilins.

El material va ser preidentificat i fotografiat al microscopi per Lluc Garcia que després el remeté a Joan Díaz, expert en Himenòpters, actualment a la Universitat Sueca de Ciències de l'Agricultura que identificà definitivament els exemplars i completà la il·lustració. No s'ha pogut determinar l'espècie concreta de Cephalonomia, gènere en l'actualitat en revisió, però els autors suggereixen que es tracta de C. gallicola, una espècie en expansió en l'àmbit mundial que causa problemes de 'picor'. Una quarantena d'exemplars recol·lectats a Sóller han estat dipositats al Museu balear de Ciències Naturals.

Com es pot veure a la imatge que il·lustra l'article és una espècie minúscula.

Una gambeta d'aigua salobre

D'altra banda el dia 21 de juny el Bolletí va publicar un altre article dels  col·laboradors del Museu Lluc Garcia i Samuel Pinya. En aquest cas es notifica per primer pic a Balears de la presència en una zona humida d'un espai natural protegit d'un crustaci decàpode que fins ara tampoc no s'havia citat a Balears.

Es tracta de Palaemon varians, una petita gambeta d'aigua salobre que és d'origen atlàntic (tot i que es coneixen unes poques poblacions mediterrànies). Un únic exemplar va ser capturat fa un temps a l'estany de desembocadura del torrent de Na Borges (Son Serra de Marina). Els autors han cregut interessant deixar constància d'aquesta cita i recomanen fer més estudis per esbrinar si es tracta d'una població natural o bé ha estat introduïda, ja que aquesta espècie s'importa de l'Atlàntic com a gamba d'esca. L'exemplar també ha estat dipositat al Museu Balear de Ciències Naturals.

Cal recordar que a més de ser col·laboradors del Museu, Samuel Pinya i Lluc Garcia també formen part del grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB, grup de recerca dirigit pel Dr. Samuel Pinya.

Enhorabona a tots els autors d'aquests treballs.

Referències:

Díaz-Calafat, J. i Garcia, L. 2022. Cephalonomia Westwood 1833 (Hymenoptera: Chrysidoidea: Bethylidae): primer registre d’aquest gènere de vespes d’interès sanitari a Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 91-95. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma.

Garcia, L. i Pinya, S. 2022. Presència de la gambeta Palaemon varians Leach, 1814 (Crustacea: Decapoda: Palaemonidae) en una llacuna costanera del LIC 5310029 Na Borges a Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 65: 131-137. ISSN 0212-260X. eISSN 2444-8192. Palma. 

L'Associació del Museu aprova modificar la seva denominació oficial

 L’Associació Museu Balear de Ciències Naturals va celebrar el divendres dia 10 la seva Assemblea General Ordinària, la primera duta a terme de forma presencial des de l’inici de la pandèmia. L’assemblea també era la primera des que l’Associació ja no du directament la gestió del museu del mateix nom, que l’any passat es va traspassar a la Fundació jardí Botànic-Museu Balear de Ciències Naturals.

El president, Amador Estarellas, i la secretària, Carol Constantino, van donar compte de les activitats i programació

El president, Amador Estarellas, va donar compte als socis presents dels esdeveniments relacionats amb aquest canvi de gestió del Museu, a partir del qual l’associació passa a convertir-se en entitat de suport a la institució que ella mateixa va crear fa 40 anys i que ha dirigit fins fa poc temps. Per aquest motiu i per evitar duplicitat de noms i confusions, l’assemblea, a proposta de la junta directiva, va aprovar per unanimitat el canvi de denominació oficial de l’associació. Quan s’hagi registrat oficialment, passarà a denominar-se Societat d’Amics del Museu de Ciències Naturals i del jardí Botànic de Sóller. La seva funció serà a partir d’ara donar suport al Museu i també al Jardí Botànic en la seva dinamització cultural i científica, recolzant o finançant iniciatives i organitzant activitats divulgatives relacionades amb la Història Natural, al Museu i al Jardí.

Estarellas, acompanyat de la secretària de l’associació, Carol Constantino, va passar revista a les activitats complertes en els darrers anys i les programades per a l’any en curs.

Una novetat de l’assemblea és la incorporació de dues persones a la Junta directiva: Maria Ignàsia Pérez i Antoni Fontanet. El president també va tenir paraules d’agraïment per dues persones que han abandonat la Junta directiva per motius personals després d’una llarga etapa com a directius: Magdalena Calafat, que ha estat tresorera de l’Associació durant quasi 30 anys i Samuel Pinya. Ambdós seguiran col·laborant com a socis numeraris.

Després de l'Assemblea es va celebrar el tradicional sopar de l'Associació a un restaurant del Port. En aquesta troba informal l'Associació va convidar a totes les empleades i empleats que han treballat al Museu durant els 30 anys de gestió a càrrec seu, persones per les quals el president va tenir paraules d'agraïment. A més es va lliurar un ram de flors a la treballadora Francisca Estaràs, amb motiu de la seva jubilació, situació a la qual ha accedit ja com a empleada de la Fundació.

Una conferència sobre AMMONITS al Museu, dins el cicle 'Xerrades Naturalistes'

El divendres vinent, dia 1 de juliol, tindrà lloc al Museu una nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes organitzat per l'Associació d'Amics del Museu (AMBCN). En aquest cas la dissertació versarà sobre els Ammonits i anirà a càrrec del naturalista especialitzat en paleontologia Josep Juárez Ruiz, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals. Juárez ha centrat bona part dels seus treballs  i publicacions de paleontologia en l'estudi d'aquests grans mol·luscs marins que van dominar mars i oceans en temps geològics pretèrits i que han deixat una gran quantitat de fòssils, en general ben coneguts a causa de la seva forma espiral (a vegades de grans dimensions). Aquest fet va fer que en el passat fossin confosos amb restes d'animals mitològics i fossin denominats, per exemple "Corns d'Ammon" en referència a les banyes enrodillades d'aquesta deïtat egípcia representada per un ésser meitat home, meitat mè.

Segons Juárez "els  ammonits, un tipus de mol·lusc fòssil, són uns dels organismes més característics del registre geològic marí, també a Mallorca. Malgrat ser també un dels fòssils més familiars entre els afeccionats a la paleontologia, hi ha molts d’aspectes que romanen poc coneguts entre el públic. Com i on vivien? Quin aspecte tenien quan eren vius? Realment varen desaparèixer junt amb els dinosaures? Tenien tots una closca en forma d’espiral? Quins ammonits es poden observar al registre fòssil de l’illa? En aquesta xerrada intentaré respondre a aquestes i altres preguntes, tot plegat per valorar i difondre sobre un dels organismes més destacats de la vida del passat.

Serà ben segur una aportació ben interessant.

Interessant i inspiradora conferència sobre sistemàtica i biodiversitat

La Dra. María Capa va ser presentada pel Dr. Guillem Mateu, membre de l'Associació

Divendres passat va tenir lloc al Museu una nova conferència del cicle 'Xerrades naturalistes al Museu' organitzat per l'Associació MBCN. En aquest cas la xerrada va anar a càrrec de la Dra. María Capa, investigadora i professora de la UIB i reconeguda experta en biodiversitat i taxonomia, especialitzada en l'estudi dels anèl·lids marins.

Maria Capa va captivar l'atenció dels assistents des del primer moment, ja a partir del suggestiu títol de la seva conferència ¿Es importante estudiar bichos?

A través de molt interessants exemples extrets de la seva pròpia trajectòria de recerca científica, la conferenciant plantejà, de forma molt didàctica, alguns temes i qüestions que van anar des del mateix concepte d'espècie fins al repte que suposa el descobriment de tota la biodiversitat mundial, a hores d'ara encara lluny de ser assolit.

Maria Capa va parlar també de les noves tècniques genètiques i moleculars que, sumades a la taxonomia clàssica, s'utilitzen ara per mapejar poc o poc la vida sobre el planeta i que a, escala local, han estat utilitzades amb èxit en estudis de biodiversitat marina realitzats en el Mar Balear per l'equip d'investigació del que forma part.

María Capa és especialista en anèl·lids marins, camp en el qual ha fet importants descobriments a diverses parts del món.

També avançà en exclusiva el recent descobriment d'un invertebrat cavernícola dut a terme pel seu equip en un llac anquialí d'una cavitat costanera de Mallorca, el que suposa un dels principals descobriments bioespeleològics de Balears de les darreres dècades que prest serà publicat.

La xerrada va finalitzar amb una animada tertúlia sobre alguns dels aspectes plantejats.

Una altra important publicació paleontològica de Rafel Matamales, conservador del Museu

Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Rafel Matamales, conservador del nostre museu (Museu Balear de Ciències Naturals) i investigador a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçala un equip internacional que ha publicat recentment un nou i important article sobre la paleontologia de Mallorca a la prestigiosa revista Earth-Science Reviews. L'estudi descriu la presència de grans rius amb meandres i planes d’inundació a Mallorca durant el Permià, fa entre 290 i 270 milions d’anys. En diversos punts de la Serra de Tramuntana s’hi han identificat petjades d’avantpassats dels mamífers i rèptils així com pol·len de molses, falgueres, coníferes i altres plantes.

Fa entre 290 i 270 milions d’anys, durant el Permià, l’actual illa de Mallorca estava unida al supercontinent Pangea i situada a prop de l’equador terrestre. El clima era força àrid i es produïen inundacions esporàdiques que alimentaven grans rius amb meandres i planes d’inundació.

Ara, aquest equip de recerca internacional ha recreat el paleoambient de diferents punts a la serra de Tramuntana a partir de la identificació dels fòssils recollits a la zona i que corresponen a animals i plantes que hi van viure abans de la gran extinció massiva del Permià-Triàsic.

Rafel Matamales revisant una de les col·leccions científiques conservades al Museu Balear de Ciències Naturals (Foto: Ll.G.)

Rafel Matamales ha explicat que s’han identificat nombroses petjades d’animals molt diferents i de mides diverses, alguns de poc més d’un pam i d’altres de gairebé dos metres, entre ells petjades de captorrínids. Es tracta d’un grup de rèptils herbívors ja extint d’aspecte semblant als actuals dragons de Komodo. Algunes de les petjades podrien haver estat produïdes per l’espècie a la qual pertany el fragment de maxil·lar que es va trobar fortuïtament l’any 2002 a la platja de son Bunyola, a prop del Port des Canonge.

Aquest treball, a causa de l'actual posició laboral del seu autor principal, situa de bell nou el nostre museu en l'àmbit de la paleontologia mundial.

Els investigadors també han identificat petjades de pelicosaure, un grup remotament emparentat amb els mamífers. Els pelicosaures pertanyen a un gran grup conegut com a sinàpsids, que inclou els actuals mamífers. Malgrat que sovint se’ls anomena “rèptils mamiferoides”, en realitat, no es consideren rèptils.

Pel que fa a les plantes, s’han identificat espores i pol·len fòssil de molses, falgueres, licopodiòfits, coníferes i altres grups extints. També s’han identificat troncs i branques de coníferes i de cues de cavall (equisets). Malgrat que el clima era força àrid, era un ecosistema ric i divers, possiblement gràcies a la presència de grans rius i masses d’aigua temporals.

L’estudi s’ha centrat en material obtingut a la costa entre Banyalbufar i Valldemossa. En diversos punts de la serra de Tramuntana s’han realitzat estudis de paleomagnetisme per afinar en la datació dels jaciments. Els pols magnètics de la Terra han variat al llarg del temps; ara el pol nord magnètic és proper al pol nord geogràfic, però no sempre ha estat així, i els materials ferromagnètics s’han orientat d’una manera o d’una altra en funció de la polaritat en el passat. Aquesta informació és molt útil a l’hora de saber amb precisió l’antiguitat d’un jaciment.

A banda de Matamales, l’equip d’aquesta investigació publicada a Earth Science Reviews ha comptat amb la participació de Josep Fortuny (ICP); Eudald Mujal (ICP i Staatliches Museum für Naturkunde, Stuttgart), Jaume Dinarès-Turell (Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia, Roma), Evelyn Kustatscher (Universitat Ludwig-Maximilians, Múnic), Guido Roghi (Istituto di Geoscienze e Georisorse, Pàdua), Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Galobart (ICP i Museu de la Conca Dellà, Isona).
Enhorabona als autors!

Referència: Matamales-Andreu, R.; Mujal, E.; Dinarès-Turell, J.; Kustatscher, E.; Roghi, G.; Oms, O.; Galobart, À. & Fortuny, J. (2022). Early-middle Permian ecosystems of equatorial Pangaea: Integrated multi-stratigraphic and palaeontological review of the Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Earth-Science Reviews, 228: 103948. DOI: 1016/j.earscirev.2022.103948

Nova espècie de somereta halòfila

 

Un exemplar de la nova espècie fotografiat en el seu ambient natural.

Tan petita com un gra d'arena. Així és la somereta (Isòpode terrestre) recentment descrita per Lluc Garcia, col·laborador científic del Museu i Jairo Robla, investigador doctorand de l'estació biològica de Doñana. La nova espècie pertany al gènere Buchnerillo i fins al moment sols es coneixien tres espècies més d'aquest gènere en tot el món. Cada una d'elles viu en una conca oceànica diferent pel que probablement han evolucionat de forma independent, ja que els seus fluxos genètics han estat separats durant milions d'anys. La nova espècie va ser localitzada fa dos anys per Jairo Robla en una platja verge d'Astúries i la va remetre a Lluc Garcia per al seu estudi taxonòmic. Finalment,  ha estat descrita com a espècie nova per a la ciència i batiada pels seus autors com Buchnerillo atlanticus Garcia & Robla 2022. Les altres tres espècies del gènere habiten les costes del Mar Mediterrani (Buchnerillo litoralis); les de l'Oceà Indic occidental (Buchnerillo oceanicus) i les del Pacífic oriental (Buchnerillo neotropicalis).

Probablement, la nova espècie també es trobarà a altres punts de les costes atlàntiques europees i hi ha indicis que també viu a les illes macaronèsiques.

Totes les espècies del gènere Buchnerillo són estrictament halòfiles litorals. Viuen baix grans roques o restes orgàniques dipositades per la mar i no se sap quasi res de la seva biologia, ja que a causa de la seva forma de vida i minúscules dimensions la seva biologia i ecologia ha estat molt poc estudiada. Precisament en aquest treball, Garcia i Robla aporten -a part del complet estudi morfològic necessari per a la descripció- un seguit d'observacions ecològiques i fins i tot de comportament que són completament inèdites en aquest grup d'isòpodes terrestres. També aporten imatges i fins i tot un curt vídeo d'exemplars vius en el seu ambient natural, les primeres imatges en viu que es publiquen a tot el món d'una espècie d'aquest gènere.

L'article ha estat publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista European Journal of Taxonomy i es pot descarregar o llegir al següent enllaç

L'any passat Lluc Garcia i Jairo Robla també localitzaren a les platges asturianes Armadilloniscus candidus una altra petita somereta halòfila que conviu amb Buchnerillo atlanticus i que era el primer cop que es trobava en el litoral iber-balear. En aquest cas la troballa es va publicar al Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears.

Lluc Garcia, a més del Museu, també és col·laborador del Grup d'Ecologia Interdisciplinària de la UIB.

Enhorabona als autors!

Referències:

Garcia, L., & Robla, J. (2022). Buchnerillo atlanticus sp. nov., a new halophilic woodlouse (Isopoda: Oniscidea: incertae sedis) from the Atlantic coast of the Iberian Peninsula, with ecological remarks. European Journal of Taxonomy, 821(1), 1–15. https://doi.org/10.5852/ejt.2022.821.1793

Garcia, L. & Robla, J. 2021. First record of Armadilloniscus candidus Budde-Lund, 1885 in the coastal areas of the Iberian Peninsula (Crustacea: Oniscidea: Detonidae). Bolletí de la Societat d'Història Natural de Balears, 64: 39-46.

La importància de la sistemàtica en la conservació de les espècies, nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes

¿Es importante estudiar bichos? Sistemática y delimitación de especies para la gestión y la conservación ambiental és el títol de la nova conferència del cicle Xerrades Naturalistes  que ofereix el Museu, organitzat per la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller (formalment Associació MBCN). 

En aquesta ocasió aquesta conferència anirà a càrrec de la Dra. Maria Capa Corrales, professora i investigadora de la Universitat de les Illes Balears.

Sens dubte es tracta d'una proposta molt interessant i més si es té en compte que la Dra. Capa és una reconeguda investigadora en aquest camp de la Ciència, que ha desenvolupat al llarg de la seva carrera a la Universitat Autònoma de Madrid, a l'Australian Museum de Sidney, a la Norwegian University of Science and Technology i, ara, a la UIB.

La seva línia principal  de recerca és la documentació de la biodiversitat als oceans des d'una perspectiva evolutiva per tal de descobrir les morfologies i formes de vida dels invertebrats marins (amb una especial predilecció pels anèl·lids) i entendre els orígens i els processos responsables de conformar la seva diversitat i distribucions actuals.

Resum de la xerrada:

"La unitat bàsica de la biodiversitat és el nivell d'espècie. Una espècie és un conjunt d'individus amb una identitat genètica i, sovint, morfològica. En utilitzar un concepte d'espècie i noms d'espècies, podem comunicar, estudiar, quantificar, classificar, fer servir i administrar la vida al planeta. Però, com veurem, no és fàcil definir-ne o delimitar-ne una espècie.

La sistemàtica és una disciplina que integra la informació disponible sobre diversitat de formes, genomes i el registre fòssil, i utilitza eines analítiques en desenvolupament ràpid per inferir l'arbre de la vida. En aquest seminari en donaré alguns exemples sobre el descobriment d'espècies, l'establiment dels límits entre espècies i la seva repercussió en la gestió i la conservació d'ecosistemes.

En aquesta xerrada tractaré de destacar la importància de l'estudi sistemàtic de la biodiversitat, ja que només amb un bon coneixement de les formes de vida que ens envolten, la seva història evolutiva i el seu paper als ecosistemes podrem usar, conservar i gestionar els recursos naturals i enfrontar els desafiaments ambientals presents i futurs".

La conferència serà el proper dia 3 de juny (divendres) a les 19 h. Al Museu de Ciències Naturals.