Un petit i fràgil tresor biològic

L'any 1950 el prestigiós biòleg i ecòleg català Ramon Margalef (1919-2004), un dels primers científics que va estudiar la biologia de les aigües dolces de les Illes Balears, va fer a Sóller un interessant descobriment zoològic. En les proximitats de la font de s'Olla, dins el torrent que davalla del Coll i al mateix sistema hidràulic de la font, Margalef va descobrir un petit crustaci que identificà tot d'una com a pertanyent a un grup d'isòpodes (del mateix grup que les someretes, porquets de Sant Antoni o marietes de femer, però de vida aquàtica en comptes de terrestre) totalment marins.

Margalef, que llavors duia a terme un exhaustiu inventari de tota casta d'organismes vius que habiten les aigües continentals (o sigui, no estrictament marines), ja s'havia convertit per aquella època en un reconegut expert en diversos grups biològics, entre ells els crustacis i les algues microscòpiques.

La troballa de la font de S'Olla el va sorprendre molt perquè es tractava d'un petit crustaci sols conegut per espècies marines. Això volia dir que aquells organismes que pul·lulaven només als voltants de la font havien remuntat el torrent en èpoques pretèrites, s'havien adaptat a viure en aigües completament dolces i havien quedat aïllats en aquest petit reducte de la Vall, evolucionant fins al punt de transformar-se en una espècie completament independent, fins aquell moment desconeguda per la Ciència.

En una carta dirigida a Guillem Colom, eminent geòleg i naturalista solleric amb el qual va mantenir una estreta relació professional i d'amistat, Margalef li anunciava breument el descobriment d'un interessant crustaci dulciaqüícola a la Vall de Sóller, del qual encara n'estava investigant la identitat. En una carta posterior datada del 24 de juny de 1950 Margalef comenta a Colom que "aquell famós crustaci de les fonts de Sóller, que jo al principi creia que era un asèllid, he vist de seguida, en mirar-lo amb augment, que és d'una altra família propera, i realment constitueix una troballa excepcional pel que sembla, doncs la forma més afí és una espècie marina, que té certa tendència a entrar en aigües salobroses, però cap espècie del mateix gènere ni de gènere afí ha estat trobada en aigua dolça". El 9 de juliol de 1950, en una altra carta, Margalef comunica a Colom que finalment havia pogut identificar el crustaci com pertanyent al gènere Jaera. Finalment, l'espècie fou descrita formalment el 1952 a la revista Hydrobiologia, sota el títol "Une Jaëra dans les eaux douces des Baléares, Jaëra balearica nov. sp. (Isopoda Asellota)".

Actualment, Jaera balearica es considera formalment una subespècie de l'espècie marina Jaera nordmanni, denominada Jaera nordmanni balearica. Aquest canvi nomenclatural i sistemàtic es va consolidar en un dels meus primers treballs en carcinologia, que vaig publicar l'any 1988 en coautoria amb el meu amic Damià Jaume, actualment prestigiós carcinòleg. Així i tot, només es coneix a la font de s'Olla i zones humides properes del torrent, única localitat mundial. Els períodes de sequera cada vegada més freqüents, la transformació de les fonts per al consum humà i altres factors posen en perill la supervivència d'aquest petit crustaci. Des de fa molts d'anys, més de 40, periòdicament visit la zona on viu i he pogut constatar que, aparentment, de cada vegada és més escàs.

Aquest hivern, després d'una forta sequera hi hem anat alguns membres i col·laboradors del Museu i hem pogut trobar molt pocs exemplars, però sembla que la població aguanta bé. Per la meva banda, he pogut realitzar algunes fotografies de l'espècie, que crec que mai fins ara s'havien publicat. Les Jaera mesuren uns pocs mil·límetres de llarg la qual cosa facilita el seu refugi en petites escletxes on l'humitat es conserva durant els períodes desfavorables.

Hem de dir que el sindicat de regants de Sóller és conscient de la fragilitat de l'hàbitat d'aquesta espècie i sempre s'ha implicat per facilitar la seva conservació. Potser és un organisme insignificant, però és únic de la nostra Vall.

Lluc Garcia

Participació del Museu a les VIII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears

 La passada setmana es va celebrar a Palma l'octava edició de les Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (JMAIB), un esdeveniment de caràcter científic organitzat de forma periòdica per la Societat d'Història Natural de les Balears.

Des dels seus inicis, les JMAIB sempre han tingut com a objectiu principal la difusió de la recerca en matèria de Medi Ambient en sentit ampli que es du a terme a les Balears, o sobre les Balears, abraçant des de les disciplines més clàssiques de les Ciències Naturals (Geologia, Paleontologia, Botànica. Zoologia, Història de la Ciència, etc.) a les perspectives més modernes de l'Ecologia, de l'Oceanografia o del Patrimoni Natural, entre d'altres. 

Membres i col·laboradors del Museu Balear de Ciències Naturals han participat habitualment en les diferents edicions d'aquestes Jornades, que es van iniciar a principis dels anys 80 del passat segle.

Seguint aquesta tradició, en aquesta edició de les JMA hi ha pres part el conservador del nostre Museu, Rafel Matamales Andreu, per tal d'explicar a la comunitat científica balear alguns aspectes de la seva recerca en el camp de la paleontologia, emmarcada dins el procés investigador de la seva Tesi Doctoral.

Alguns dels treballs presentats per Rafel Matamales en aquesta nova edició de les Jornades, han estat publicats a revistes científiques indexades o bé estan en procés de publicació. Matamales ha participat en qualitat de conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i d'investigador de l'Institut Català de Paleontologia.

Rafel Matamales durant una de les seves intervencions a les VIII JMAIB, organitzades a Palma per la Societat d'Història Natural de les Illes Balears

En total ha presentat, com a autor únic, tres comunicacions, que són les següents:

- Mol·luscs, notosaures i ictiosaures: registre fòssil del Triàsic marí de Mallorca

- Rèptils i primers mosquits: registre fòssil del Triàsic continental de Mallorca 

i, - Rèptils i avantpassats dels mamífers: registre fòssil del Permià de Mallorca

En la primera d'aquestes comunicacions el Conservador resumeix alguns dels resultats dels seus estudis (amb altres col·laboradors) sobre la fauna del Triàsic marí de Mallorca que, tot i que haver estat estudiada des d'antic, els nous estudis permetran ara aclarir diversos aspectes d'índole taxonòmica, paleobiogeogràfica, biostratigràfica, tafonòmica i paleoambiental i, segons l'autor, "valorar les afinitats de les faunes de Mallorca amb les de les conques centreeuropea, alpina, o altres de la península Ibèrica".

En la segona comunicació, Matamales exposà alguns dels resultats més interessants dels seus estudis en el Triàsic continental illenc, on s'ha localitzat una elevada diversitat de fòssils que inclou abundants restes de plantes, invertebrats i vertebrats, alguns d'ells de gran rellevància però encara en procés de publicació.

Finalment Rafel Matamales exposà en la seva tercera comunicació alguns dels aspectes més novedosos de la seva recerca sobre fòssils de rèptils i avantpassats de mamífers localitzats al Permià mallorquí. Un treball que ha proporcionat un valuós material que, segons el seu investigador principal "el seu estudi continuat en el futur segurament permetrà d’aportar moltes noves dades de com eren els ecosistemes de la Terra abans de l’extinció massiva més greu que hi ha haguda mai".

La nostra enhorabona a Rafel Matamales per aquestes aportacions que donen una gran visibilitat i rellevància a l'activitat científica del nostre estimat Museu.

Missió entomològica a les estepes del Marroc Oriental (isòpodes terrestres i quilòpodes)

Entre els passats dies 12 i 20 de novembre, Lluc Garcia, col·laborador del Museu de Ciències Naturals, va participar en una campanya científica al Marroc Oriental amb l'objectiu d'estudiar la fauna d'Isòpodes Terrestres que habiten les extenses estepes àrides situades als peus de l'Atlas mig. La campanya també tenia com a finalitat l'estudi de la fauna de cent peus (quilòpodes) que habiten aquesta poc coneguda zona del Nord d'Àfrica. Aquest apartat va anar a càrrec del miriapodòleg David Cabanillas.

Aquesta missió s'emmarca en un projecte més ampli d'estudi de la biodiversitat de les zones estepàries de la Regió Oriental Marroquina impulsat per l'Emirates Center for Wildlife Propagation (ECWP). Aquesta entitat dels Emirats àrabs manté convenis amb diferents països del nord d'Àfrica (Marroc) i Àsia central (Tadjikistan i Uzbekistan) per a la cria en captivitat de l'avitarda d'Houbara, una au que els xeics àrabs cacen amb arts de falconeria. Al Marroc hi ha dos centres de cria. A part de la finalitat cinegètica es duen a terme de forma paral·lela programes de conservació de l'houbara en els seus hàbitats naturals i activitats d'estudi de fauna, flora i conservació que es fan mitjançant convenis amb especialistes externs. L'àrea d'estudi de l'ECWP al Marroc ocupa una superfície de 40.000 quilòmetres quadrats (unes 11 vegades la superfície de Mallorca).

Al Marroc Oriental hi ha dos centres dels ECWP, a Missour i a Enjil (província de Boulemane), una zona que tot i pertànyer administrativament a la regió de Fes-Méknés, bioclimàticament correspon a la regió Oriental, majoritàriament formada per grans extensions estepàries de muntanya que s'estenen envers Algèria sense solució de continuïtat.

Gràcies a l'interès del responsable del laboratori d'entomologia del centre de Missour, Alexandre François, Lluc Garcia ha pogut estudiar en els darrers dos anys la important col·lecció d'Isòpodes terrestres del centre, completant ara l'estudi amb una campanya de recol·lecció 'in situ' de la que s'esperen grans resultats.

Durant set dies complets, Lluc Garcia, acompanyat de David Cabanillas i Alexandre François, ha pogut recol·lectar isòpodes terrestres en aquesta extensa i àrida regió, de població majoritàriament bereber, visitant els principals hàbitats favorables a facilitar l'establiment de poblacions d'Isòpodes terrestres i quilòpodes.

Durant la setmana s'han recorregut més de 1.800 quilòmetres en cotxe, a fi de visitar el màxim nombre possible de localitats, des d'estepes subàrides a prats de muntanya, ueds (rius) i boscos de cedres, entre d'altres. Cal destacar que totes les recol·leccions realitzades compten amb la corresponent autorització administrativa, atorgada a ECWP pel Departament d'Aigües i Boscos del Ministeri d'Agricultura del Regne de Marroc. El material recollit manualment suposa centenars de mostres que ara s'han d'estudiar taxonòmicament i que probablement suposaran, no sense molta feina, la descripció d'espècies noves per a la Ciència.

Tardor d'activitats divulgatives al Museu

Durant els darrers dos mesos el Museu Balear de Ciències Naturals ha dut a terme un seguit d'activitats culturals i divulgatives, tant per iniciativa de la Societat d'Amics com de la Fundació JBS-MBCN.  Es tracta d'activitats obertes al públic que s'afegeixen a la tasca divulgativa i a l'animació pedagògica que duen a terme tant el museu com el jardí botànic.

A principis d'octubre es va dur a terme una interessant xerrada sobre les papallones de les Balears, a càrrec del jove naturalista especialitzat en lepidòpters Xisco Truyols Henares.

Xisco Truyols parlà dels lepidòpters de Balears, la seva diversitat i conservació

Una altra activitat que va tenir molt d'èxit va ser a conferència impartida a mitjans d'octubre pel conservador del Museu, Rafel Matamales amb el títol "Els habitants de la mar de Mallorca durant el temps dels dinosaures”, en la que va parlar dels fòssils de rèptils marins que habitaven fa 230 milions d'anys el mar on actualment hi ha l'illa de Mallorca. En aquesta xerrada Matamales tractà sobre alguns dels fòssils del Museu que documenten aquesta antiga fauna marina.

Un moment de la conferència de Rafel Matamales sobre els fòssils marins més interessants descoberts a Mallorca

També el mes d'octubre, aquest cop per iniciativa de la secció d'Ornitologia i Conservació de la Societat d'Amics del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic, va tenir lloc una xerrada a càrrec de Manolo Suárez, de la secció ornitològica del GOB, sobre les aus urbanes que es poden veure a la Vall de Sóller. La conferència es complementà amb una sortida d'observació pels entorns sollerics.

Xerrada de Manol Suárez, del GOB, sobre els ocells de la Vall

Finalment cal ressenyar el gran èxit de la xerrada sobre bolets i fongs impartida el passat dia 18 de novembre per Carles Constantino, de la secció Micològica de la Societat d'Amics del Museu. En aquest cas la conferència abordà des d'aspectes generals relacionats amb el Regne dels Fongs fins a particularitats de la nostra flora micològica, espècies rares o poc comunes i recents descobriments. La conferència s'emmarcava en el programa de la tradicional Jornada Micològica de Tardor que, per primera vegada en molts anys, es va haver de cancel·lar a causa de la gran sequera que ha afectat la Vall aquest any i que ha suposat una molt escassa sortida de bolets als nostres boscos i garrigues.

Gran èxit de la conferència de Carles Constantino sobre els bolets, en el marc de la Jornada Micològica de tardor. L'exposició de fongs s'hagué de suspendre a causa de la sequera (Foto Fundació JBS-MBCN)

Una nova (i minúscula) somereta iberoafricana

 Aquesta setmana (28/09/2022) la prestigiosa mega-revista internacional Zootaxa ha publicat un nou article del nostre col·laborador Lluc Garcia en el qual descriu com a espècie nova per a la Ciència una minúscula somereta (Isòpode terrestre) procedent de Cadis (Andalusia).

Aquest petit isòpode terrestre (els adults no mesuren més d'1.6 mm de llargària total) pertany al gènere Maghreboniscus, inclòs dins la família Spelaeoniscidae, que agrupa uns pocs gèneres i espècies de someretes endogees, és a dir que desenvolupen la seva existència dins les capes més profundes del sòl, encara que ocasionalment i en condicions d'humitat molt elevada es poden trobar en capes més superficials o bé dins coves i avencs (tot i no ser específicament troglòbies/cavernícoles).

En aquest treball, a part de descriure la nova espècie -que ha estat dedicada al seu primer recol·lector, el naturalista i divulgador gadità Daniel Rojas Pichardo- l'autor també ha revalidat formalment el gènere Maghreboniscus, conegut fins ara solament per 3 espècies més, totes elles africanes.

La nova espècie -Maghreboniscus rojasi Garcia 2022- suposa, per tant, el primer representant d'aquest gènere al continent europeu. En realitat el gènere Maghreboniscus va ser descrit per primera vegada per Albert Vandel, l'any 1959. Però per motius formals, aquest nom no estava disponible segons allò que marca el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, per la qual cosa en aquest treball es revalida i, mitjançant aquesta publicació, Lluc Garcia es converteix en el seu nou autor.

La nova espècie tal com apareix en una de les il·lustracions de l'article.

Una família petita

La família Spelaeoniscidae està constituïda per 9 gèneres (Albertosphoera, Atlantoniscus, Barbarosphoera, Desertosphoera, Hybleoniscus, Maghreboniscus, Spelaeoniscus, Triceratosphoera i Uncuniscus), amb un total de 25 espècies conegudes. D'aquests 9 gèneres, 5 són monotípics, és a dir que sols inclouen una sola espècie.

Una vida oculta dins el sòl

La biologia dels Spelaeoniscidae és molt poc coneguda. A causa de les seves petitíssimes dimensions aquestes someretes són molt difícilment observables i sols poden ser estudiades quan se cerquen activament mitjançant tècniques indirectes d'extracció de la fauna edàfica. Ocasionalment, per exemple després de fortes pluges que proporcionin suficient humitat a la terra, emigren cap a les capes del sòl més superficials on poden ser casualment observades, sigui davall grans pedres semienterrades o a l'humus que recobreix les arrels més profundes dels arbres.

Referència
Garcia, L. 2022. Description of Maghreboniscus rojasi sp. nov. from Southern Spain and validation of the genus by the designation of a type species (Isopoda: Oniscidea: Spelaeoniscidae). Zootaxa, 5190 (2): 267-274.

Interessant nota sobre un enigmàtic peix fòssil

 El conservador del nostre Museu, Rafel Matamales, ha publicat fa uns dies a la revista Nemus de Ciències Naturals una interessant nota sobre un enigmàtic peix fòssil que va ser trobat a mitjans del segle XX a Mallorca, però del qual solament es conserven unes fotografies. Aquestes imatges van ser lliurades fa uns 30 anys al Museu, però per diferents motius aquesta rellevant troballa paleontològica va caure en l'oblit i l'exemplar fòssil, una peça única a Mallorca, va quedar en mans privades, fins que se li va perdre la pista.

Les fotos del peix fòssil trobat a Esporles, tal com apareixen a l'article de Matamales- Andreu. Fis ara són l'únic testimoni material que es coneix de la seva existència.

A partir de les fotos del peix, Matamales va iniciar el passat any una recerca realitzant diverses entrevistes per intentar trobar aquesta peça i poder-la estudiar. El peix no va comparèixer, però de l'estudi de les imatges existents i de la informació oral obtinguda l'autor ha recuperat part de la història d'aquesta troballa i ha aconseguit posar-la en context taxonòmic i estratigràfic.

Segons explica "aquest fòssil històric va ser trobat a Esporles. D'acord amb les fotografies que una persona anònima va entregar al Museu als anys 80 i entrevistes dutes a terme a diferents esporlerins que coneixien la història de la troballa d’aquest exemplar, s’ha reunit la informació que es presenta a la nota". Matamales exposa que "tot i que actualment es desconeix on es troba aquest fòssil i el seu estat de conservació, o fins i tot si està totalment perdut, s'ha pogut determinar que prové d’un aflorament del Miocè inferior, i concretament d’una fàcies litoral que pertany a la Formació Sant Elm. Les fotografies permeten afirmar que es tracta d’un teleosti". Conclou que "baldament sia de manera preliminar, aquesta nota presenta el testimoni d’un fòssil significatiu per al registre de Balears".

S'ha de dir que el paleontòleg Joan Bauzà Rullan va tenir accés a l'exemplar, va intentar estudiar-lo i fins i tot apareix amb ell a una de les fotografies que es trobaven al Museu, però la peça mai va arribar a formar part de la seva col·lecció.

Referència

Matamales-Andreu, R. 2022. Documentació d’un peix del Miocè inferior d’Esporles (Mallorca, illes Balears, Mediterrània occidental). Nemus 12: 318 - 321

Una nova espècie fòssil de caragol terrestre del gènere Iberellus

La revista científica Nemus, especialitzada en Història Natural, ha publicat en el seu darrer número la descripció d'una nova espècie fòssil de caragol terrestre del gènere Iberellus, endèmic de les Balears.

L'autoria de la nova espècie és del naturalista especialitzat en paleontologia Josep Juàrez Ruiz, col·laborador del Museu Balear de Ciències Naturals i del malacòleg Christian R. Altaba.

La nova espècie fòssil ha rebut el nom d'Iberellus colladoi i els exemplars procedeixen d'un jaciment del Pliocè (Zanclià inferior), el que, segons els seus autors, suposa la primera cita del gènere en aquest primerenc període del Quaternari, que començà fa 5,33 milions d'anys.

Els tipus de la nova espècie han estat dipositats al Museu Balear de Ciències Naturals, que conservava a la seva col·lecció de paleontologia una part dels exemplars estudiats.

Enhorabona als autors.

Una de les figures del treball de Juárez i R. Altaba en la que es mostren els exemplars tipus de la nova espècie, dipositats al Museu (Imatge difosa per Josep Juárez a les seves xarxes socials).

Referència: Juárez-Ruiz, J. & C. R. Altaba, 2022. Evidències primerenques del gènere Iberellus Hesse, 1908 (Gastropoda: Stylommatophora: Helicidae: Allognathini) al Pliocè inferior de Mallorca amb descripció d'Iberellus colladoi sp. nov. Nemus, 12 (2022): 187-193.